Tag Archive for: anda

Quines són les victòries en matèria de benestar animal del 2022?

A més dels avenços aconseguits per a la tramitació de la Llei de Benestar Animal, les associacions de defensa animal destaquen alguns èxits en matèria de benestar animal com l’obligatorietat de sistemes de videovigilància a escorxadors, l’assoliment d’una sentència pionera que prohibeix un home que va matar el seu gos conviure amb altres animals o la unió de la societat espanyola en contra de la caça i el maltractament animal.

Arribem al final del 2022, un any marcat per la gradual tornada a la normalitat després d’una pandèmia que ha causat un dany irreparable per a persones i animals. Com ja és habitual, des d’Animalados hem parlat amb algunes de les associacions més importants d’Espanya per resumir les victòries animalistes principals de l’any que està a punt de finalitzar.

Des de l’Associació Nacional per a la Defensa dels Animals (ANDA) destaquen la decisió del Consell de Ministres d’aprovar la videovigilància a tots els escorxadors espanyols. Després de més de deu anys lluitant per aquest objectiu mitjançant nombroses protestes i campanyes, la presència de càmeres podrà solucionar casos puntuals de sospites de pràctiques il·legals. A través del visionament d’imatges, les autoritats competents podran obtenir informació veraç i immediata de les circumstàncies que van poder provocar un problema amb un animal.

Una altra decisió que aplaudeix ANDA és el nou Pla de Control del Trànsit Il·legal d’Espècies anunciat per la Comissió Europea (CE). Després de mesos d’espera, la CE va anunciar la publicació d’aquest nou Pla que té una importància especial, ja que suposa establir un marc general integrat de mesures i accions que han d’adoptar els diferents agents implicats. Amb aquest nou Pla es podran encarrilar assumptes pendents com ara el Llistat Positiu, el comerç de trofeus de caça o la destinació d’espècies decomissades procedent del trànsit il·legal.

Per acabar, l’Associació Nacional per a la Defensa dels Animals remarca l’eliminació per part del Ministeri de Cultura de les subvencions als circs amb animals salvatges. Després de tres anys de diàleg amb la institució, la coalició InfoCircos va aconseguir finalment la modificació de la convocatòria de les Ajudes al Circ. Des del 2022, les empreses circenses sol·licitants ja no es podran acollir a les subvencions si utilitzen animals salvatges als seus espectacles per Espanya.

“Les càmeres a escorxadors podran solucionar casos puntuals de sospites de pràctiques il·legals amb animals”

La Fundació per a l’Assessorament i Acció en Defensa dels Animals (FAADA) valora molt la consecució d’una sentència pionera que prohibeix un home que va matar el gos de conviure amb altres animals. Gràcies a l’actuació de l’ONG de defensa animal com a acusació popular en un cas greu de maltractament animal, es va aconseguir una sentència crucial per a la protecció dels animals, prohibint al condemnat la convivència amb animals durant quatre anys. Una sentència que senta un importantíssim precedent jurídic a Espanya.

Una altra victòria de FAADA durant el 2022 va ser el rescat de 17 gossos que malvivien a la finca d’un caçador. Els animals es trobaven gairebé sense aliment, plens de puces i paparres, ferides, envoltats de brutícia, excrements i fragments ossis de gossos morts a la localitat de Banyeres del Penedès, a Tarragona. Gràcies a l’acció de la Fundació i al compromís d’actuació per part de l’Ajuntament del municipi tarragoní es va aconseguir salvar els gossos i obrir expedient sancionador al responsable dels fets.

Per acabar, l’ONG vol donar importància al conveni de col·laboració entre l’Ajuntament de Barcelona i el Col·legi Oficial de Veterinaris de Barcelona (COVB) per millorar i ampliar l’atenció als animals de companyia que conviuen amb persones sense llar a Barcelona. Gràcies a aquest acord s’ha ampliat la resposta que es dóna a les necessitats de les persones sense llar que tenen un animal de companyia, de manera que s’aconsegueixi tant el benestar de la persona com de l’animal.

“La prohibició a un home que va matar el seu gos a conviure amb animals senta un importantíssim precedent jurídic a Espanya”

Per la seva banda, la Plataforma NAC (No A la Caça) celebra que, el 2022, tal com va passar el 2013, han augmentat les ciutats que s’uneixen a la manifestació de NAC que se celebra al febrer amb l’objectiu de demanar la fi de la caça amb gossos i de la caça en general. La plataforma pràcticament ha duplicat el nombre de coordinadors (més de 80) i ja sumen més de 50 ciutats que s’han unit a la lluita, demostrant així que, la societat espanyola, cada cop més, reclama un món rural sense maltractament animal.

Per finalitzar amb les victòries animalistes, la Plataforma No A la Caça vol destacar el front d’unió que s’ha creat entre protectores, defensors dels drets dels animals i tota mena d’associacions en defensa de la Llei de Benestar Animal, una llei que el PSOE vol tombar. NAC considera que aquesta unió ens dóna peu a pensar en algun projecte fort on tots ens unim per aconseguir un fi comú.

El PSOE aconsegueix finalment l’exclusió dels gossos de caça de la Llei de Benestar Animal

L’esmena presentada pel PSOE, que exclou els gossos de caça de la Llei de Benestar Animal, tira endavant a la Comissió de Drets Socials. Ho analitzem amb Alberto Díez Michelena, director de l’Associació Nacional per a la Defensa dels Animals (ANDA).

Males notícies per al benestar dels gossos de caça i per als defensors dels drets dels animals. El PSOE ha aconseguit aquest dijous a la Comissió de Drets Socials del Congrés dels Diputats que la Llei de Benestar Animal exclogui els gossos de caça. L’esmena del Partit Socialista ha tirat endavant finalment gràcies al suport del PP i VOX.

Així, segons el text de l’esmena presentada pel PSOE, quedaran exclosos de la Llei de Benestar Animal els gossos de caça, rehales i animals auxiliars. Tots ells “es regularan i quedaran protegits per la normativa vigent europea, estatal i autonòmica corresponents i que els sigui aplicable al marge d’aquesta Llei”.

Alberto Díez considera que és una pena que “no s’aprofiti aquesta oportunitat per intentar posar una mica d’ordre a un sector que tradicionalment ha viscut en una immunitat molt àmplia. Era una ocasió molt bona no pas per prohibir res, sinó simplement per intentar exercir un control sobre la caça, de la mateixa manera que ho tenim sobre altres activitats relacionades amb animals”.

Tot i això, el director d’ANDA recorda que la Llei de Benestar Animal té moltíssimes coses positives i que no és una Llei exclusiva sobre la caça. “S’ha posat el focus a l’activitat cinegètica, però la Llei és molt més àmplia i amb molts més beneficis per a la societat i els animals com és el cas de la creació del Llistat Positiu. Si per desbloquejar la Llei havia de donar-se aquesta circumstància amb els gossos de caça, doncs que li farem… La regulació sobre gossos de caça que hi havia a la Llei de Benestar Animal no varia gaire de la regulació actual que hi ha a les lleis autonòmiques”, opina.

“S’ha posat el focus a la caça, però la Llei és molt més àmplia i amb més beneficis”

Díez, prefereix veure el got mig ple després de la celebració de la Comissió d’ahir al Congrés. “És una pena l’exclusió dels gossos de caça, però em quedo amb el fet positiu. Per fi es desbloqueja aquesta situació que portava des de mitjans de setembre bloquejada i es pot seguir endavant amb el procés. L’important a partir d’ara és que no es repeteixin les discussions o que no s’agafi un tema específic de la Llei i sobre això es paralitzi tot”, afirma.

Alhora, el director d’ANDA, no vol oblidar-se de la protecció dels gossos de caça, “als qui cal considerar-los en algun lloc i el seu lloc lògic era amb la Llei de Benestar Animal”. Per a Alberto Díez, amb la seva exclusió, la Llei “perd un motiu que l’ha justificada, però això no implica que hi hagi altres motius que en justifiqui la seva existència. Ara l’ideal és que en paral·lel puguem afrontar la regulació dels gossos de caça, en una altra legislació diferent com ja passa actualment a l’àmbit autonòmic”, comenta.

Díez, té molt present que “hem corregut el risc que, per un assumpte, que no deixa de ser només un, tinguéssim aturats els altres 120 assumptes que hi ha a la Llei. Aquest perill continua existint, perquè ara això cal discutir-ho en Ple. Jo l’únic que espero és que els grups polítics tinguin la voluntat de tirar això endavant”, confessa.

“Només per la caça hem corregut el risc de tenir aturats tots els altres assumptes que hi ha a la Llei”

Sobre el paper del lobby de la caça a la decisió final del PSOE, Alberto Díez, explica que “els partits polítics no deixen de ser eines de la societat. Els diferents grups socials utilitzen els partits per intentar obtenir avantatges per als seus propis interessos. Els caçadors, veient els grups que formaven la Coalició del Govern, van entendre que la baula més feble per aconseguir no legislar una cosa que anava en contra de la seva activitat era el PSOE. Dels dos socis de govern van començar a pressionar per aquella part que entenien que seria més fàcil assolir els seus objectius, i així ha estat”.

Per acabar, el director d’ANDA pensa que “és una pena que en ple segle XXI els caçadors encara tinguin aquesta capacitat de mobilitzar-se, influir i obtenir els seus interessos, encara que realment no han fet res il·legal. El que han fet entra dins del joc legal que tenen tots els sectors d’intentar que els partits polítics acullin les seves maneres de pensar, una altra cosa és que després aquests partits els ho comprin o no. El PSOE ho ha comprat perquè entendrà que perd més del que guanya allunyant-se del món de la caça”, conclou.

Després de tantes discussions i discrepàncies entre PSOE i Unidas Podemos, finalment, els gossos de caça han quedat fora de la Llei de Benestar Animal. Ara, la decisió presa a la Comissió de Drets Socials d’aquest dijous serà remesa al Ple de Congrés perquè sigui aprovada, en principi, en un dels Plens que se celebraran el gener del 2023.

La Coalició InfoZOOS demana al Govern andalús una aplicació correcta de la Llei de Zoos

La coalició formada per les associacions de defensa animal ANDA i FAADA exigeix que es posi fi a les interaccions entre vida silvestre i públic visitant.

InfoZoos s’ha dirigit per escrit a Ramón Fernández-Pacheco Monterreal, conseller de Sostenibilitat, Medi Ambient i Economia Blava, perquè la Junta d’Andalusia actuï des de la seva funció d’inspecció i autorització dels zoos per evitar els clars abusos existents a les activitats que impliquen la interacció directa entre públic visitant i animals silvestres.

Les males pràctiques que el govern andalús hauria de frenar van des d’actes en què els animals són extrets de les seves instal·lacions perquè el públic els toqui i es fotografiï amb ells, fins a accions consistents a permetre que el públic entri a les instal·lacions on es mantenen els animals.

Segons la Coalició, aquest tipus d’activitats suposen un risc de transmissió de malalties, com ha posat en relleu la pandèmia recent, a més de posar en perill la seguretat tant del públic com dels animals. D’altra banda, les activitats d’interacció directa entre els humans i els animals no aporten res a les funcions pedagògiques i de conservació d’espècies que la Llei 31/2003 de Conservació de la Fauna Silvestre estableix per als zoos.

En opinió d’InfoZOOS: “Les activitats que suposen un contacte directe entre animals silvestres i públic als zoos pertanyen a un concepte obsolet de “casa de feres” i es troben als antípodes de les essencials funcions socials, pedagògiques i mediambientals que tenen els zoos. No són pròpies de Zoos sinó de col·leccionistes d’animals i suposen un risc per a la salut, la seguretat de públic i els animals a més d’alterar negativament el benestar dels animals”.

Tant els organismes científics internacionals com les recomanacions de les autoritats competents (inclòs el Ministeri de Transició Ecològica i Repte Demogràfic d’Espanya) i les associacions de zoos i aquaris recomanen que les interaccions directes entre els animals i el públic visitant dels zoos es mantinguin molt limitades i se circumscriguin estrictament a activitats formatives i educatives clarament especificades.

Així mateix, aquests organismes indiquen que en cap cas aquestes activitats s’han de publicitar o convertir en “esquer” o enganxament per atraure visitants al zoo sobre la base d’aquesta activitat d’interacció. Tot al contrari del que passa en alguns zoos d’Andalusia a les pàgines webs o de xarxes socials dels quals es publiciten i identifiquen com a “experts” en aquestes interaccions, destacant-les amb denominacions com “No és el mateix veure que tocar” que per si mateixes ja estan indicant el seu menyspreu per la funció pedagògica i de conservació d’espècies.

Els centres zoològics que mantenen aquest tipus d’activitats les justifiquen dins del marc legal com a programes pedagògics. InfoZoos considera que es tracta d’una excusa per trampejar el sentit i els principis de la Llei 31/2003 abans esmentada i encaixa dins una línia de “màrqueting” enganyós. El més perillós és que des de les autoritats competents de la Junta d’Andalusia se’ls doni pas i s’autoritzin aquest tipus de programes.

Els espanyols podran continuar tenint hàmsters i cobaies amb la nova Llei de Protecció Animal?

La Coalició per al Llistat Positiu, formada per les associacions de defensa animal AAP Primadomus, ANDA i FADDA, detalla els bulls i veritats sobre els Llistats Positius a la nova Llei de Protecció Animal.

El Projecte de Llei de Protecció, Drets i Benestar dels Animals en què treballa el Govern d’Espanya recull avui dia i a l’espera encara de la seva tramitació, possibles modificacions i aprovació final al Congrés dels Diputats, un capítol dedicat al Llistat Positiu d’animals de companyia.

El Llistat Positiu consisteix en una eina que pretén regular la tinença d’animals de companyia a través de l’elaboració d’un llistat que recollirà les espècies susceptibles de ser mantingudes com a animals de companyia, quedant com a prohibides totes les altres.

L’elecció d’un animal exòtic com a animal de companyia s’ha convertit en les últimes dècades en una pràctica cada cop més freqüent entre la ciutadania, fet que ha donat lloc a una problemàtica complexa i de molt diverses ramificacions que ha derivat en greus conseqüències per al benestar animal, la seguretat ciutadana, la salut pública, el medi ambient i la biodiversitat.

Tal com informen les associacions de benestar animal que formen aquesta Coalició, els animals exòtics tenen unes necessitats molt complexes i requereixen unes cures enormement especialitzades, impossibles de satisfer per la immensa majoria de propietaris particulars. Es tracta d’un gran nombre d’animals que no són aptes per a la vida en un entorn domèstic, abocades així a una vida de perpètua privació de les seves necessitats fisiològiques, etològiques i socials més bàsiques.

“Els animals exòtics tenen unes necessitats molt complexes i requereixen unes cures especialitzades”

Des de la Coalició Llistat Positiu recorden que la Unió Europea, el Govern central i els governs autonòmics fa anys que intenten posar fre a aquesta situació, buscant solucions als problemes més urgents que el comerç i tinença d’animals exòtics ha generat. Aquests esforços s’han traduït majoritàriament en l’adopció de llistats negatius d’espècies que passen a estar prohibides.

És el cas del Reial Decret 630/2013, pel qual es regula el Catàleg espanyol d’espècies exòtiques invasores, i que inclou un llistat d’espècies el comerç, cria i tinença del qual van passar a estar prohibides des del moment de la seva entrada en vigor i que en els darrers anys ha estat ampliat amb noves espècies a mesura que els problemes han anat en augment. Es tracta, per tant, d’una mesura en vigor des del 2013.

De la mateixa manera, algunes legislacions autonòmiques de protecció animal com les de la Comunitat de Madrid, Andalusia, Regió de Múrcia, Navarra i el País Basc, inclouen llistats negatius d’espècies que van passar a estar prohibides als seus àmbits territorials per motius de seguretat ciutadana.

Amb l’adopció d’un sistema basat en Llistats Positius, el Projecte de Llei de Protecció Animal persegueix el mateix objectiu de regular la tinença d’animals exòtics mantinguts com a animals de companyia, no és un concepte nou. El que es modifica és l’enfocament, passant del negatiu a un enfocament positiu, de caràcter preventiu, que permeti abordar a través d’una mateixa eina tots els problemes generats per la tinença d’animals no aptes per viure com a animals de companyia, que no són pocs”, indica Marta Merchán, Coordinadora de la Coalició Llistat Positiu.

“El Projecte de Llei de Protecció Animal persegueix l’objectiu de regular la tinença d’animals exòtics mantinguts com a animals de companyia”

Perquè els Llistats Positius siguin eficaços, des de la Coalició Llistat Positiu incideixen en la necessitat que l’elaboració d’aquests es faci d’acord a uns criteris objectius i científics. En aquest sentit, el Projecte de Llei de Protecció Animal preveu en el desenvolupament reglamentari la creació d’un Comitè Científic que serà en última instància responsable de l’elaboració dels Llistats Positius.

Així mateix, la nova normativa haurà de disposar d’una clàusula que permeti als propietaris d’animals que quedin fora del Llistat Positiu el manteniment d’aquests fins a la mort, però no la venda o la cria. A l’entrada en vigor de la nova llei, aquestes persones han de posar en coneixement de l’autoritat competent la tinença dels animals esmentats.

La Coalició Llistat Positiu celebra que el Govern hagi fet el gran pas de regular la problemàtica existent amb els animals exòtics i confia que “autoritats, grups polítics i parts implicades siguin flexibles i receptius a un apropament de postures per tal d’arribar a un consens sobre una mesura tan necessària, que per fi pugui ajudar a reduir i posar fi als múltiples problemes derivats de la tinença d’animals que simplement no són aptes per ser mantinguts com a animals de companyia”.

Vuit morts i desenes de ferits en festes taurines des de principi d’any

Les associacions animalistes advoquen per una cultura de pau i critiquen que la tauromàquia sigui considerada patrimoni cultural a Espanya.

La Plataforma La Tortura No És Cultura (LTNEC), formada per 47 organitzacions de protecció animal, ha informat que des de començament d’any la tauromàquia ja s’ha cobrat la mort de vuit persones i desenes de ferits, inclosos menors d’edat.

LTNEC denuncia que, de manera comuna, els municipis no vetllen per les normes de seguretat als espectacles taurins. El jurista de la plataforma, José P. Cubells, afirma que “en els Reglaments de les festes taurines s’al·ludeix a la seguretat de les persones, els béns i el respecte i prohibició de maltractament als animals, però ni es posen els mitjans necessaris, ni se sancionen les infraccions si no hi ha una denúncia”.

Cubells informa també que alguns animals són sacrificats moments més tard de la festa taurina als mateixos llocs on aquest s’ha celebrat, fet que no s’ajusta a la llei. “D’acord amb enregistraments obtinguts in situ en algunes localitats, es desprèn que no se segueixen les normes de sanitat”.

El jurista lamenta la manca de presència de les forces de seguretat en moltes de les festes. “En alguns pobles ni tan sols hi ha policia local”, assenyala i trasllada la responsabilitat dels diferents incidents al fet que sovint “els col·laboradors dels organitzadors no actuen com haurien de fer-ho per impedir el maltractament als animals o la participació de persones no aptes o menors d’edat als esdeveniments, situació que té conseqüències tràgiques”.

Un exemple clar d’aquesta manca de control i seguretat als espectacles taurins el trobem en el cas de Puçol, València, on el 3 de juliol un nen de 12 anys va resultar ferit greu després de rebre una cornada d’un boy que el va afectar fetge i ronyons. Amb ell participava a la festa un altre nen de 14 anys, quan l’edat mínima és de 16 anys.

José P. Cubells indica que “la presència i participació de menors d’edat és tristament comuna, no obstant les prohibicions de les normes de protecció a la infància i l’adolescència i les recomanacions de l’ONU a Espanya de prohibir la participació de nens, nenes i adolescents a les festes taurines. I això és així al llarg de tota la geografia espanyola”.

“Rebutgem aquests espectacles subvencionats amb els diners de tots els contribuents”

Encarna Carretero, d’ANDA (Associació Nacional per a la Defensa dels Animals), lamenta la mort d’aquestes persones en festejos taurins, ja que tenen lloc “en circumstàncies que no s’haurien de donar si els nostres polítics prenguessin partit i demostressin tenir més empatia cap als animals i també cap a les persones. Rebutgem aquests espectacles cruents subvencionats amb els diners de tots els contribuents”.

Davant dels que defensen aquestes festes com un esdeveniment cultural, la plataforma ANDA expressa que “no considera com a cultura que un estat modern hagi de protegir aquells espectacles que impliquin patiment i mort d’animals i persones”.

“Tradició no és garantia d’ètica. Sabem de tradicions a tot el món que han estat eliminades, perquè comporten víctimes. Si les tradicions s’haguessin mantingut sempre intactes, la humanitat mai no hagués evolucionat. No és ètic divertir-se a costa del patiment d’un ésser viu, hem d’evolucionar, aquestes festes han de passar a formar part de la nostra història. Som al segle XXI i aquest tipus d’espectacles cruents no tenen cabuda a la nostra societat”, afegeix Carretero.

“Més del 80% de la població espanyola rebutja la tauromàquia”

Marta Esteban Miñano, presidenta de la plataforma LTNEC, declara que “la tauromàquia no hauria de ser considerada patrimoni cultural en un país on més del 80% de la seva població la rebutja. És hora de treure’ns la bena dels ulls. La tauromàquia no és una cultura desitjable perquè és violenta, reflectida en l’indiscutible patiment que provoca cada any desenes de milers d’animals, però també persones, les vides de les quals exposa de la manera més banal en places i festes. Tantes famílies afectades, en nom de què?”.

Per acabar, la presidenta de la plataforma considera que “el maltractament i la mort d’animals i persones per entreteniment no mereix compartir la denominació de “cultura” amb els veritables artistes i intel·lectuals. Amb la guerra i la crisi mediambiental que patim, ara més que mai no són temps d’una cultura de pau i respecte per la vida, no de violència i mort”.