Entrades

El Vallès Occidental celebrarà el seu primer congrés “Dret i Animal”

El proper 29 de novembre el Vallès Occidental celebrarà a Terrassa el seu primer Congrés “Dret i Animal”. La cita estarà organitzada per la Comissió de Dret Animal de l’Il·lustre Col·legi d’Advocats de Terrassa (ICATER) i per l’associació INTERcids, Operadors jurídics pels animals. La jornada estarà centrada en els delictes contra els animals d’àmbit penal.

La convocatòria tindrà lloc a l’Il·lustre Col·legi d’Advocats de Terrassa i comptarà amb la presència d’experts procedents de la judicatura, la fiscalia, l’advocacia, la política i les forces i cossos de seguretat. El congrés es repartirà en tres ponències i una taula rodona.

Cristina Bécares, coordinadora de la Comissió de Dret Animal del Col·legi d’Advocats de Terrassa, comenta que “el congrés suposa una oportunitat perfecta per aprendre, reciclar o ampliar coneixements”, a més recorda que: “la jornada està oberta tota persona interessada en la defensa dels animals “.

La primera ponència estarà dirigida per Neus Pujal, fiscal en cap de l’Àrea de Sabadell. S’abordarà el debat doctrinal referent a el bé jurídic protegit als tipus penals que afecten els animals. Després tindrà lloc la segona ponència de la mà de Leticia Badiola, magistrada a Bilbao, qui exposarà la jurisprudència actual en matèria penal, fent especial referència als animals silvestres i les problemàtiques derivades de l’exclusió de protecció d’aquests al Codi Penal. La tercera ponència comptarà amb Manuel Molina, coordinador de la Comissió de Dret Animal de l’ICAIB i membre expert de INTERcids, qui exposarà els delictes existents en el Codi Penal i el desenvolupament del procés judicial penal.

Problemàtiques específiques de la comarca

Aquest congrés, pioner al Vallès Occidental, comptarà amb la col·laboració dels Ajuntaments de Terrassa, Sant Cugat de Vallès i Rellinars. Uns municipis amb característiques pròpies, especialment pel que fa als animals silvestres, com és el cas de les guineus, els porc senglars i algunes aus.

María José Mata, secretària d’ INTERcids, manifesta que: “la nostra comarca cobreix una gran part del terreny entre dos parcs naturals, el de Sant Llorenç del Munt i l’Obac, i el Parc Natural de la Serra de Collserola. Fet que genera problemes de diversa índole que han de ser atesos per l’Administració en compliment de la normativa vigent “.

Segons la lletrada, la millora de la convivència amb els animals, silvestres o domèstics, al Vallès Occidental, passa per tres eixos: “Conscienciació ciutadana, sensibilització de l’Administració local pel que fa als seus operaris i l’elaboració de protocols i efectivitat de la feina dels cossos policials per a la persecució dels delictes relacionats amb els animals “.

 

Leviatan o la balena

Article de Sílvia Esteve

“És possible afirmar que aquell que només coneix el valor de l’oli i de les barbes de la balena ha descobert el veritable sentit de la balena?” es preguntava H.D. Thoreau el 1864. 140 anys més tard, Philip Hoare es fa la mateixa pregunta. Aquest periodista anglès, amant de la música, la literatura i el mar, ens regala amb el seu Leviatan o la balena una magnífica obra nascuda del seu amor pels oceans i aquells que hi viuen.

En aquest tresor literari acompanyarem a Hoare en la seva aventura personal de descobriment sobre el món de les balenes. Un viatge que explora tant el rastre literari com la crua realitat d’aquests magnífics animals.
Moby Dick, obra de Herman Melville, serà l’eix central de Leviatan: Hoare investigarà la vida de l’escriptor, des dels seus experiències com balener fins a les relacions amb altres escriptors de l’època, com Nathaniel Hawthorne. I alhora, es farà a la mar i anirà a la recerca de les balenes que tant van fascinar a artistes i científics.

Una obra que hibrida poesia i ciència, escrita des del cor, des de la immensa angoixa de saber que pertany a aquesta espècie, la human, que en el transcurs d’un segle va acabar amb la vida de més d’un milió i mig de rorquals, a la recerca del seu oli, de la seva carn, de les seves barbes.

Les balenes, aquests grans éssers gairebé mitològics, van ser, i encara segueixen sent, perseguides, assassinades, arponades amb crueltat; víctimes del món avariciós i inhumà que començava a les ribes del seu.
L’home contra la bèstia. Però qui és aquí la bèstia? Aquestes “persones” amb aletes eren acorralades amb les seves famílies, separades mares de cries, arponades sense descans, perseguides fins als confins dels oceans … I ¿per què? per poder encendre la llum de les grans ciutats. Hoare ens explica com l’oli de balena era el combustible que va permetre la il·luminació de les grans metròpolis. Llums a la ciutat, però foscor en l’ànima.

A través del retrat dels protagonistes de l’època, l’escriptor ens relata com la millora en les tècniques de navegació, el creixement de les ciutats, i les ànsies industrials del segle XIX, que ha substituït a Déu per posar al seu lloc a un home de ferro, arrasen amb el món natural.

El gran enemic: el salvatge. La gran por: la llibertat. Un món modern que diu que vol alliberar-se de la cadenes del passat, de les creences i mites antics, però que mira el desconegut a través de les reixes de les gàbies, a través dels vidres dels aquaris. Vidres com els que van veure morir a una de les primeres belugues mantingudes en captivitat a Londres, un animal segrestat i exhibit que es va suïcidar nedant a tota velocitat contra els murs de la seva peixera el 1877.

L’autor ens mostra com la ciència va portar amb ella nous avenços, nous coneixements, però també nous tirans. Encara que també ens parla de la resistència. Dos grans noms, Darwin i Thoreau, senten i pressenten, comproven i entenen, que aquest món no és “del” home, ni “per” l’home. La interacció, la interrelació, l’evolució entesa no com a jerarquia, sinó com connexió, són les claus de la nova mirada al que ens envolta.

El temps avança. Els temps canvien. Les sensibilitats es reconverteixen. Hoare ens ha embarcat en el seu vaixell del record. Però no oblidem que en el seu primer capítol ens parlava d’una beluga en un aquari, avui dia.
I és que avui seguim tancant als nostres semblants, els seguim contemplant entre barrots o a través de vidres. Els seguim intercanviant com cartes, fins i tot en aquelles ciutats que es fan dir amigues dels animals.
Que el llibre de Philip Hoare ens faci entendre la immensa crueltat de l’ambició humana. Més immensa i fosca, que qualsevol oceà. Reformulem ara la pregunta de Thoreau: És possible afirmar que aquell que només coneix el valor de les piruetes i els salts de la balena ha descobert el veritable sentit de la balena?