Entrades

La mala gestió escanya el voluntariat del Centre d’Acollida d’Animals de Companyia de Barcelona

El Centre d’Acollida d’Animals de Companyia de Barcelona no passa pels seus millors moments. Són molts els problemes que envolten a un centre els objectius del qual haurien de ser: donar un bon servei a la ciutadania i garantir el benestar dels animals que acullen per abandonament, pèrdua o decomís. Les contínues discrepàncies entre voluntaris i titulars, les inadequades condicions de les gàbies, l’eterna promesa d’un nou centre ubicat a Montcada i Reixac … són algunes de les qüestions que ocupen l’actualitat del CAACB. Però si hi ha una qüestió candent a la gossera és la dificultat que revesteix formar part del voluntariat.

L’Ajuntament de Barcelona imposa una clàusula abusiva als voluntaris que vulguin formar part de la gossera municipal. El punt disset del conveni de col·laboració prohibeix que “cap voluntari pot difondre informació que pugui perjudicar la imatge constitucional del CAACB ni dels animals que siguin acollits”. Un requisit que atempta contra els drets recollits en la Constitució vigent.

Els voluntaris són l’ànima de l’atenció social i emocional del CAACB. Fem referència a persones que dediquen el seu temps de manera totalment altruista a millorar les condicions de vida dels animals, un grup de persones indispensables que són les que fan possible el funcionament del centre. El problema és que la gestió de la gossera municipal de Barcelona no només no facilita el reclutament i formació de voluntaris, sinó que està posant totes les traves possibles per a la incorporació de persones noves.

Els animals ingressats a les diferents seus (Collserola, Argentona i Vic) són els més perjudicats amb la manca de voluntaris al CAACB. Aquesta manca provoca que els animals puguin estar dies sense sortir de les gàbies, gàbies poc confortables amb unes mides que no són acords a les necessitats de l’animal i on han de menjar, dormir i defecar.

Des de l’any 2019 el procés d’integració al voluntariat del Centre d’Acollida d’Animals de Companyia de Barcelona ha passat de ser molt difícil a ser extremadament difícil. Sense que hagi canviat la coordinadora del voluntariat des de 2014, la persona que vulgui regalar la seva il·lusió i temps als animals del centre ha de formar part d’una de les sis associacions amb pla de voluntariat específic. És a dir, qui vulgui passejar gossos o acompanyar gats ha d’adquirir un compromís amb una entitat de la que compta amb poca o nul·la informació. Hi ha qui compara el procés amb una cita a cegues.

Una clàusula abusiva pels voluntaris del CAACB

D’altra banda, cal destacar la clàusula abusiva que ha de signar cada un dels voluntaris que vulguin formar part de la gossera municipal. Entre els punts més destacats trobem el punt disset en què s’exposa que “cap voluntari pot difondre informació que pugui perjudicar la imatge institucional del CAACB ni dels animals que siguin acollits”. Un requisit que atempta contra el dret a l’opinió i expressió de les persones.

Cristina Bécares, advocada de l’il·lustre Col·legi d’Advocats de Terrassa, ens explica que “Hauríem de plantejar-nos si signar aquest document vulnera la llibertat d’expressió i si en conseqüència és vàlid. La llibertat d’expressió és un dret recollit en la Constitució, on es preveu expressament que aquest dret no es pot restringir mitjançant cap tipus de censura prèvia”.

Així doncs, els voluntaris de la CAACB poden expressar tot el que volen? Cristina Bécares ens respon que: “La resposta és sí, però fins a uns límits. Podríem dir que han de complir tres requisits: (a) que les opinions respectin el dret a l’honor i la intimitat dels altres; (b) que les opinions siguin veraces i (c) que no existeixi el deure de mantenir la informació secreta”.

Aquesta qüestió s’ha plantejat en diverses ocasions a la via judicial; per exemple, si assimilem els contractes de voluntariat amb els contractes laborals, hi ha doctrina del mateix Tribunal Constitucional que preveu que:

“El contracte de treball no implica la privació per al treballador dels drets que la Constitució Espanyola li reconeix com a ciutadà, així com la llibertat d’empresa reconeguda en l’article 38 de la CE no comporta que els treballadors hagin de suportar limitacions injustificades dels seus drets fonamentals i llibertats públiques “.

Aquestes condicions abusives del voluntariat del CAACB han precipitat la fugida de molts dels voluntaris i com a conseqüència la pèrdua del benestar de molts dels animals. Recordem que a menor nombre de voluntaris implicats en el projecte de la gossera municipal, pitjor són les condicions de vida dels animals del centre.

La mala gestió del centre de Barcelona amb els voluntaris afecta de manera especial als gossos de raça potencialment perillosa. Aquest col·lectiu animal requereix uns voluntaris amb unes condicions exclusives. Per poder passejar els gossos potencialment perillosos es requereix una llicència específica que costa diners i temps, a més de la disposició i el coneixement necessari.

L’horitzó del voluntariat del CAACB no és gens esperançador. El motiu no és altre que la mala gestió per part dels responsables i els titulars del centre, una gestió que està acabant amb la tasca d’uns voluntaris que són l’epicentre de tot el projecte i, sobretot, del benestar dels animals.

 

 

“Quan treballes als carrers atenent els gats te n’adones que ningú vetlla per les seves necessitats”

Veu Animal és una entitat animalista radicada a Santa Coloma de Gramenet que ha rebut una menció especial des de l’Ajuntament després de la seva gran tasca amb el món dels gats forals.

Què és Thorva?

Thor és el primer gat feral que vam rescatar, vam recuperar i vam tornar a una colònia a principis de l’any 2016, “VA” és Veu Animal. Va ser apallissat per persones a una plaça de Santa Coloma de Gramenet, el vam recollir molt adolorit i en estat de pànic, però afortunadament sense res trencat. El vam atendre d’una manera molt precària però ara estem contents de veure’l lliure i curat a una colònia on li fem seguiment. Hem volgut posar-li aquest nom al nostre projecte, un Centre de Recuperació de Gats forals que  és on centralitzem totes les nostres pertinences i eines de treball. Igualment seguim treballant amb cases d’acollida per als gats sociables. Quan treballes realment als carrers atenent els gats te n’adones de la crua realitat, ningú vetlla per ells com ho necessiten, creiem que no és suficient amb aplicar un CES (capturar, esterilitzar i deixar anar) sinó pots atendre els casos de ferits, malalts o que necessitin recuperació.

Quan detectasteis aquesta necessitat?

Fins 2016 veníem atenent alguns casos d’abandonaments, sobretot cadells, segons la capacitat que tinguéssim en el moment en qüestió. Aquests casos relativament són fàcils d’assumir a cases de acollides, però vam començar a col·laborar amb les colònies de gats per ajudar-les a capturar per esterilitzar, per creure en que és l’única manera de corregir la superpoblació d’una manera ètica. Va ser llavors quan ens vam veure en l’obligació moral de no mirar a un altre costat, perquè no tots estaven en bones condicions i necessitaven ajuda. Per què només atendre els bonics gatets sociables i no els forals? Què els diferencia?

Tots tenen el mateix dret a ser tractats amb dignitat i ser cuidats independentment de la naturalesa que tinguin. El més respectuós amb la natura és tenir en compte aquesta condició a l’hora de tractar-los i proporcionar-los l’hàbitat que li correspongui.

Qui ho finança?

Veu Animal funciona gràcies al dur treball dels voluntaris a fires i campanyes de sensibilització que ens ajuda a recaptar donatius. També ajuden les aportacions dels 61 socis actuals, les microdonacions de teaming d’1 euro al mes i les donacions puntuals de simpatitzants o seguidors d’aquesta causa. Vam aconseguir cobrir-ho tot gràcies a donacions de particulars sensibilitzats amb la necessitat que hi ha actual i que ningú més fa.

En la vostra entitat incloeu el que s’anomena en l’argot alimentador/a. Com definiries a aquestes persones?

A la nostra entitat diversos voluntaris són alimentadors/es d’alguna colònia de Santa Coloma de Gramenet o Barcelona. Són persones excepcionals que veritablement sacrifiquen gran part del seu temps i recursos. Tenen la gran capacitat de transmetre’ns a tots la vulnerabilitat a la qual s’enfronten i la fortalesa que no els fa defallir, motor del nostre impuls per facilitar-los en la mesura de les nostres possibilitats tot el que necessiti.

Quin paper juga la formació en la vostra entitat?

Les bases per a un correcte treball en equip i un òptim resultat, és la formació dels nostres voluntaris, complir un protocol d’actuació, el respecte i compromís. A tots ens uneix la mateixa sensibilitat de protegir i cuidar a qui ho necessita, i encara que no és fàcil gestionar una entitat, ens recolzem entre tots com una família i aportem cadascú la nostra experiència per millorar dia a dia. Més que la formació, és sentir recolxament d’algú més que no és un mateix, però perquè tot flueixi ha d’haver col·laboració mútua. La formació és bàsica per a una correcta gestió de colònia. Si li sumem a una alimentadora, formació, col·laboració i treball en equip el resultat és una colònia controlada, sana i protegida.

Els gats diuen que tenen set vides però és molt important conèixer les malalties que els fan fràgils. Quines són?

Pel gran nombre de casos i la quantitat d’anys que portem en això, més o menys podem definir un patró de malalties més habituals amb què ens trobem als carrers, com poden ser el calicivirus o herpesvirus amb gingivitis, complicacions respiratòries i afectacions oftalmològiques, també insuficiència renal en adults i problemes parasitaris en general amb diarrees agudes i deshidratació. Una bona alimentació, proporcionar llocs on resguardar-se de les inclemències del temps i brindar entre tots protecció davant de qualsevol perill, pot ajudar a tenir una població sana als carrers.

És l’estrès el pitjor amic dels gats?

Possiblement sí, poden patir símptomes físics i conductuals. Un gat estressat pot manifestar malalties com: Asma bronquial, cistitis, colitis, alopècia, hipersensibilitat, augment de les infeccions i un agreujament més que important de les malalties víriques i autoimmunes. Respecte als símptomes de la mateixa manera que en els humans, l’estrès empitjora el caràcter del nostre gat i el converteix en un company díscol, amb un dràstic canvi en el seu comportament. Entre els canvis que podem observar es troben: Augment de l’agressivitat, ansietat generalitzada, fòbies i pors, manies obsessives i comportaments compulsius (llepat excessiu i autoagressió), pica (ingesta inadequada d’objectes perillosos, generalment tela), trastorns alimentaris (anorèxia i bulímia), eliminació inadequada (amb excrements i orina), marcatge amb ungles, hiperactivitat, vocalitzacions excessives …

És important recordar que el nostre gat mai es comporta de manera inconvenient per fastiguejar-, sinó que ho fa com a forma de cridar la nostra atenció i dir-nos que no es troba bé. Ens està demanant ajuda.

En els gats forals a part de l’estrès que pateixen al carrer, quan cal manipular-los per al CES o tractar-lo d’alguna afecció, cal utilitzar les tècniques menys invasives que li proporcionin el mínim estrès possible per intentar evitar al màxim l’aparició d’aquests símptomes, respectant la seva naturalesa. Nosaltres intentem tractar-los en el mínim de temps possible, amb il·luminació natural, ventilació, en estades adaptades, oferint-descans amb el mínim soroll i intervenció per la nostra part en ser vídeo vigilat realitzant rondes per a cobrir les necessitats de cada cas.

També existeix la manca de seguretat en els domicilis, per això també teniu a la vostra pàgina espais protegits amb xarxes “antimordisco” que cal saber com i on instal·lar correctament per evitar la síndrome del gat paracaigudista, veritat?

Sí, trobem que hi ha falta d’informació de les possibilitats de proporcionar una llar segura als nostres gats. Amb una cosa tan simple com una xarxa o maia, pots evitar caigudes des de balcons, terrasses, finestres, etc. Mai passa res fins que et passa a tu. Valorant entre posar mesures o la possibilitat que el teu gat pateixi un accident, es perdi o mori, sempre triem la que el mantingui fora de perill. Vam creure una bona idea posar les fotos de les solucions adoptades pels nostres voluntaris, adoptants, coneguts, etc. A vegades fem recomanacions de quina seria la millor solució.

L’Ajuntament de Madrid vol posar fi als circs amb animals salvatges a partir del mes de març

L’ajuntament de Madrid va aprovar ahir de forma inicial la prohibició dels espectacles circenses amb animals salvatges al municipi de la capital espanyola. La Junta de Govern ha acceptat la variació de l’Ordenança Reguladora de la Tinença i Protecció dels Animals per posar fi als circs amb aquest tipus d’animals. Després d’aquest tràmit s’obre un període d’un mes per presentar al·legacions, pel que l’aprovació definitiva podria arribar al ple que se celebrarà durant el mes de març.

La Junta de Govern de Madrid ha aprovat aquesta modificació argumentant que “els espectacles circenses no satisfan les condicions fisiològiques, mentals i socials dels animals”, desencadenant en què la participació dels animals en els circs afecta directament en el seu propi benestar.

Les reaccions des de les empreses circenses no s’han demorat i la Asociación Circos Reunidos ja s’ha manifestat després de la decisió de la Junta del Govern. Ignacio Pedrera, portaveu de l’associació ha dit que “portaran davant els tribunals l’acord establert per la Junta de Madrid”, ja que l’Ajuntament suposadament els hi va prometre que tindrien en compte el seu parer davant de qualsevol decisió i ningú ha contactat amb ells davant aquesta modificació aprovada durant el dia d’ahir”.

L’Ajuntament de Madrid ha argumentat la seva decisió al·legant a una recomanació de la Federació Veterinària Europea (FVE) en què els advertien de “la insatisfacció per part dels animals durant la participació als espectacles circenses, ja que aquesta activitat provoca que no puguin gaudir dels seus propis comportaments naturals “.

D’altra banda, cal tenir en compte que la participació dels animals salvatges en els circs va en contra de la declaració dels drets dels animals de 1987, on es recull que els animals salvatges han de viure lliures en el seu propi ambient natural.

El canvi de la normativa respecte als espectacles circenses a Madrid haurà de ser ratificat pel Ple Municipal, on Ahora Madrid espera comptar amb el suport del PSOE. Per tant, l’alcaldessa Manuela Carmena espera confirmar la prohibició dels circs amb animals salvatges a partir del proper mes de març.

Els millors consells perquè els gossos puguin combatre el fred

Ens trobem immersos en les setmanes més fredes de l’any. La baixada de les temperatures afecta els humans … i també els gossos. Per tant, és important conèixer quines mesures hem de tenir en compte amb els canins durant l’època hivernal. Des d’Animalados hem parlat amb Ignacio Moral, veterinari de Clinivet, qui ens ha ofert alguns dels consells més importants a tenir en compte per garantir el millor benestar possible dels animals durant aquesta època de l’any.

Evitar els canvis bruscos de temperatura

Per començar, cal trencar amb el mite que assegura que els gossos, pel seu tipus de pell coberta de pèl, són poc sensibles al fred. La realitat és que els animals domèstics s’han adaptat a la calor de les calefaccions de les llars, de manera que han perdut part de la seva resistència a les baixes temperatures. Per aquest motiu, un dels punts crítics a tenir en compte de cara a la salut de l’animal és evitar el canvi brusc de les temperatures. Passar del clima calent de casa amb la calefacció al fred del carrer pot provocar refredats de coll i nas en els peluts.

Considerar la mida i la raça de l’animal

Cal tenir en compte que la resistència a les baixes temperatures per part dels gossos està relacionada amb la raça i la mida de l’animal. Els gossos xatos i de morro curt estan més predisposats al fred. La seva fisonomia natural fa que siguin menys eficients a l’hora d’escalfar l’aire que inspiren pel nas, per tant, freqüentment respiren per la boca augmentant així les possibilitats de patir un refredat.

Alhora, els gossos de poc pes i pèl curt també estan més exposats a les baixes temperatures, ja que la seva superfície corporal és exponencialment més gran en els grans i perden més calor per convecció. Per contra, els gossos nòrdics, de mantell llarg i diverses capes, són molt poc fredolics i pateixen menys al llarg de l’època hivernal.

Els cadells i els gossos grans estan més exposats al fred

L’edat dels animals és un element a tenir molt en compte per conèixer la resistència dels gossos contra les temperatures baixes. Els cadells i els gossos en edat més avançada són éssers vius que tenen alterat el centre termoregulador que s’allotja en el cervell, i per conseqüència, no són tan eficients amb el manteniment de la seva temperatura corporal. Un dels remeis més eficaços per a aquests col·lectius és vestir a l’animal amb alguna peça de roba. Ara bé, dins de casa és millor no vestir l’animal ni tenir-lo a prop de les calefaccions.

Els animals amb mal estat de salut són més vulnerables a les temperatures baixes

L’estat de salut de l’animal és un altre dels factors a tenir en compte per conèixer el grau de resistència del gos cap al fred. La deshidratació que acompanya múltiples malalties agudes i cròniques disminueix la temperatura corporal. Algunes malalties com ara l’hipotiroïdisme, poden provocar un descens considerable en la temperatura del caní i com a conseqüència que aquest tingui una major vulnerabilitat a les baixes temperatures. Una de les solucions pels gossos amb un estat de salut baix és augmentar una mica la quantitat de calories en la seva dieta durant els mesos freds, sobretot en gossos que viuen i dormen a l’exterior.

Els gossos, de la mateixa manera que les persones, necessiten unes cures específiques per a defensar-se de les baixes temperatures. Un gos amb fred no és un gos feliç. Ja hem vist que hi ha animals que s’adapten millor i més ràpid al fred que d’altres. Esperem que tothom segueixi els consells de l’Ignacio Moral i Clinivet i puguem passar un hivern lliure de refredats.