Entrades

El zoo diu que aposta per la protecció, però manté animals sense risc d’extinció

El nou pla estratègic preveu l’arribada d’espècies en perill d’extinció, en programes de conservació i mediterrànies, així com la “sortida” d’animals que no compleixin aquests criteris.

 

El zoo de Barcelona ha anunciat canvis de gran abast en la seva estructura.  El projecte té com  objectiu principal la conservació d’animals mediterranis que estiguin en conservació o en perill d’extinció. Per això, segons ha afirmat la direcció del zoo, s’avança cap a un espai sense camells, rinoceronts, ossos i, fins i tot, tigres, per no complir aquests criteris. En canvi, s’hi incorporaran altres espècies mediterrànies i en perill, com el tritó del Montseny o la tortuga del rierol, entre altres.

El pla compta amb un pressupost de 64,4 milions d’euros i es portarà a terme entre 2018 i 2031. El seu director, Antoni Alarcon, ha assegurat que “és prioritari acollir animals que presenten un alt nivell d’amenaça”. Per aquest motiu, el zoo no acollirà més rinoceronts o camells, en paraules del propi Alarcon, un cop es traslladin o morin els que actualment queden al zoo. Un criteri que no es mantindrà en el cas dels pingüins, que tot i no ser autòctons, ni estar en perill, es mantindran.

Crítiques al projecte

Marta Gumà, presidenta de la Lliga per la Defensa del Patrimoni Natural, es mostra crítica:“si el criteri és mantenir animals en perill, i autòctons, per què els pingüins del zoo es quedaran?”, pregunta. Segons Gumà, el zoo adopta aquesta doble vara de mesurar “perquè el pingüí és mediàtic i atreu visitants”. Un criteri que res té a veure amb la creació d’un espai de protecció d’animals en perill.

 “El zoo presenta moltes infraestructures en mal estat, que no afavoreixen el benestar animal”, lamenta Gumà. “Amb els diners que s’han invertit, es podria haver resolt aquest problema també”. A més, un dels inconvenients més grans, segons la defensora dels animals, “és que el projecte no parli d’acollida d’animals, per exemple, els que venen dels circs”.

A més, aquest projecte, que compta amb l’aprovació del consistori, és diferent a la promesa que havia fet Ada Colau sobre un espai que no apostés per la exposició d’animals.

Emma infante, experta en Dret Animal i Societat, “agraeix al nou director la voluntat de millorar les instalacions, tal i com les associacions animalistes porten temps reclamant”. Infante, però, lamenta que les propostes “no acabin amb l’exhibició animal.”

Reducció d’espècies al zoo, incorporació de noves

El projecte preveu passar del 15% de fauna autòctona al 30%. Així, es prioritzarà l’arribada de la Llúdriga, el tritó del Monseny, amfibis de l’Empordà, les papallones de l’Àrea Metropolitana, o el fartet del delta del Llobregat, entre molts altres. També es volen incrementar les espècies en un alt nivell d’amenaça, passant del 22% al 40%.

Tot això, es farà en detriment de més de 100 espècies, que deixaran el zoo. O bé perquè es traslladaran a altres espais o bé perquè no se n’incorporaran d’altres un cop morin. Per això, el zoo podria quedar-se amb poc més de 200 espècies. El director del zoo ha assegurat que “això no vol dir reduir el nombre total d’animals”. Però el que segur que canviarà és el zoo tal i com el coneixem.

Les primeres jornades felines andaluses: crònica d’unes jornades històriques

El passat 23 i 24 de Febrer a Còrdova es van celebrar les I Jornades Felines Andaluses com a avançament al moviment creixent i a la força imparable d’un ampli col·lectiu cada vegada més sensibilitzat amb el maltractament als felins que habiten els nostres carrers. Particulars, associacions, protectores, veterinaris, policies, advocats, polítics i una infinitat de persones de diverses províncies espanyoles van acudir a un esdeveniment únic que demostra que la consideració cap als nostres felins està canviant, que no se’ls pot ni ha de considerar una plaga ni un objecte que es pugui menysprear de qualsevol manera, que no se’ls ha de menystenir ni maltractar de cap manera, sinó que mereixen un respecte i un tracte digne

Les Jornades van obrir amb una excel·lent presentació a càrrec de Mercedes Vara i Lola Alcaide, amenitzada per una joveníssima i emocionada Gema García de l’Associació Gatitud, i de Maria que va llegir un poema de Ruth Toledano dedicat a la figura tan poc reconeguda de la cuidadora de colònies, “Yo besaria sus manos”. Es va oferir un vídeo homenatge dedicat a la figura tan poc reconeguda del cuidador o cuidadora de colònies, sempre carregats, sempre d’amagat, sempre vigilants i preocupats pels gats de ningú, als que coneixen perfectament i pateixen per ells com si fossin seus. Seguidament es van visualitzar diversos vídeos que van reflectir la realitat de cada província andalusa, alguns realment molt crus, i un missatge de gratitud de Rosa Montero, el qual va donar pas a una taula rodona composta per una autoritat representativa de cada província andalusa:

Ana María Martínez per Almeria, de la plataforma felina Seven Lives.

Rebeca Gascón per Cadis, de colònia Torrox Felina, a la qual envio una càlida abraçada especial i amb la qual espero compartir més xerrades gatunas.

Angela Maria Luque per Còrdova, de la protectora Deixen petjada de Montilla.

Esperança Moya per Granada, de l’associació protectora Per Potes.

Javier Montero per Huelva, d’Urpes i Petjades.

Dina Rius per Jaén, del Col·lectiu Linares Felina

Marc Canzian per Màlaga, de la Protectora Estimen.

Isabel Rodríguez per Sevilla, de la Plataforma Sevilla Felina i Arca de Noè Gats Sevilla, a la qual comandament també una abraçada especial.

Aquesta taula rodona va ser exquisidament conduïda per Agnès Dufau, presidenta de Plataforma Gatera Barcelona, ​​que va filar un ventall de preguntes que van posar a la llum la realitat de cada província, els problemes, la solitud i la dificultat a l’hora d’implicar les administracions , la impotència davant la impunitat de gravíssims casos de maltractament animal, la manca de programes, acords, partides i subvencions, les dificultats amb què es troba cada col·lectiu per poder defensar i aconseguir implantar el CES o CER (Captura, Esterilitzar, Deixar anar o retornar), l’única política que està demostrada que funciona per l’assoliment d’una gestió ètica de colònies felines. Realment va ser un plaer poder escoltar un diàleg tan sincer i alhora tan serè.

Va obrir la segona jornada el vice-degà de la Facultat de Veterinària de Còrdova, per donar pas a la primera de les ponències del dia, a càrrec d’Enrique Alonso, Doctor en Dret i conseller d’Estat entre altres moltíssims títols, que va abordar amb precisió magistral les obligacions locals dins el marc legal de la normativa europea. Va seguir Agnès Dufau, presidenta de Plataforma Gatera, llicenciada en Ciències polítiques i Màster en Dret Animal, acèrrima defensora de la política pública del CES o CER o TNR com a únic mètode viable per a un control ètic de les colònies. Va parlar de la impossibilitat de l’eutanàsia zero sense un bon programa de CES, de l’efecte buit, de la complexitat de les reubicacions i es va presentar el ja conegut Manifest Felí, brillant full de ruta del benestar felí.

Després de la pausa va continuar Ana Martínez Rosales, llicenciada en Dret, coordinadora de Pacma Almeria i membre fundacional de Seven Lives, que va exposar brillantment i amb contundència i claredat la realitat de les gosseres i zoosanitaris, i va denunciar les greus deficiències de la llei andalusa de protecció animal. Va seguir la meva pròpia ponència amb la qual vaig tenir el privilegi de compartir la realitat dels gats abandonats i el seu patiment, la passivitat de les administracions davant l’obligatorietat de la implantació del microxip, la impunitat davant l’abandó i el maltractament, el col·lapse en els refugis i protectores, una realitat present en totes les nostres comunitats. L’última ponència va ser a càrrec de Valentina Aybar, llicenciada en Veterinària i actual presidenta de Gemfe, que va assessorar magistralment com dur a terme una gestió amable dels felins, trencant tòpics amb les malalties que pateixen, donant suport a la política del CES i l’ús dels tests només quan és necessari un diagnòstic, implicant el treball dels veterinaris en benefici de la població felina més necessitada. Va concloure les jornades Emma Infante, cofundadora de Futur Animal, secretària de Plataforma Gatera i Màster en Dret Animal, lluitadora incansable, oferint una valuosa valoració final de la participacions després d’encarregar de moderar els temps i presentar als conferenciants, amb gran mestria i envejable naturalitat.

Sens dubte, aquestes jornades representen un abans i un després en la política de protecció del gat de carrer a Andalusia extensible a la resta de comunitats. El més rellevant és que per primera vegada hi ha hagut un ànim comú d’unió, una necessitat conjunta d’unir forces, denunciar els incompliments de llei, i reclamar assessorament legal per saber quins drets té el ciutadà i quins drets tenen els nostres gats per poder defensar-los amb propietat i amb coneixement dins del marc legal de protecció animal. Agraïments infinits a les persones que han demostrat gran força i valentia per aixecar la veu en benefici dels més desprotegits, a Fapac(Federació d’Associacions Protectores d’Animals de Còrdova) per l’organització, a Mercedes Vara i Els gats de Wally, a Lola Alcaide, a Gemma García. Agraïments moltespecials a Mercedes Vara per la seva amabilitat i cortesia, per fer-ho tot tan fàcil, i per la seva força i grandesa per organitzar un esdeveniment de tal vàlua. Agraïments a cada persona que va regalar el seu temps amb il·lusió per acudir a la crida d’una cita històrica en què tots vam sortir guanyant però en la que sobretot surten guanyant ells, els nostres gats, els nostres estimats felins, preuats tresors, éssers desconeguts i meravellosos a els que cal cuidar i protegir com el que realment són.

 

 

Els treballadors d’Aena no podran alimentar animals

La nova normativa de seguretat que s’aplicarà a l’aeroport de Barajas, entre d’altres aeroports, no deixa lloc a dubte. A partir del proper dimarts, els operaris que treballin per a Aena no podran alimentar aus ni cap altre animal. La mesura ha causat una forta polèmica entre els treballadors.

El sindicat CSIF ha estat el primer a contestar públicament davant el que consideren un cas de maltractament animal. “No es pot prohibir que s’alimenti a un animal que ho requereix, això és maltractar l’animal” afirma el comunicat publicat per CSIF.

La companyia, en canvi, argumenta que alimentar animals, especialment aus, ‘suposava un perill per a ells, així com per a passatgers i treballadors’, segons fonts internes. A més, matisen que la mesura només afectarà zones de moviment d’aeronaus. El butlletí de Seguretat operacional, que regula aquesta mesura, estipula la prohibició d’alimentar animals dins el recinte aeroportuari.

Una decisió que no comparteixen des de CSIF. Des del sindicat asseguren que l’empresa ha amenaçat amb expedientar, i en alguns casos acomiadar, aquells treballadors que alimentin animals. En aquest sentit, han qualificat d’ ‘autoritària’ la manera de procedir de la companyia.

Des del CSIF estan d’acord amb evitar que els animals estiguin en zones pròximes al desplegament. Però també afirmen que la mesura podria ser contraproduent. ‘Sense menjar, els animals es mouen per tot el recinte buscant menjar, la qual cosa augmenta els riscos’ segons resa el comunicat.

Eleccions 21D: Catalunya en Comú i la CUP, els únics partits que aposten per la defensa dels animals en el seu programa electoral

 

Els partits tradicionals es juguen molt de cara a les eleccions del 21 de Desembre. La  immediatesa amb què han estat convocats els comicis ha obligat els partits a definir els programes electorals en poc temps. Sigui pel context o bé per les preferències polítiques, les diferències entre uns i altres en la protecció dels animals és molt gran. Analitzem les propostes de cada organització en matèria animalista.

La CUP i Catalunya en Comú representen l’aposta més ambiciosa al respecte. Tots dos s’han decidit per mesures elaborades en la regulació de pràctiques com la caça i la venda d’animals. A més, desenvolupen apartats específics en el programa dedicats a les problemàtiques relacionades amb el món animal.

En el cas de la CUP, una de les idees més trencadores ha estat ‘la prohibició de zoos’. Volen aprofitar aquests espais i substituir-los per ‘centres de recuperació de fauna, santuaris, centres d’acollida i adopció dels animals’. En el cas de la caça, defensen ‘la seva eliminació per lleure, excepte en casos de sobrepoblació d’espècies, degudament acreditada pels organismes corresponents’, afirma el seu programa.

El partit de l’esquerra independentista també es mostra favorable a ‘la municipalització del servei de rescat, acollida i recollida d’animals perduts’. Ho veuen diferent els Comuns, que són més partidaris d’una gestió de la qüestió via Generalitat. Tots dos coincideixen, això sí, en que cal un increment de recursos en aquesta partida.

Catalunya en Comú aposta per recuperar sobirania i reobrir el front contra la tauromàquia. La llei aprovada pel parlament, que la prohibia, va ser anul·lada pel Tribunal Constitucional el 2016. La formació liderada per Xavier Domènech també demanarà la obligatorietat dels xips en animals i augmentar els recursos en els centres d’acollida d’animals. A més, els comuns regularien, si s’apliqués el seu programa, la situació dels animals que acompanyen professionals en la seva feina, com la policia.

El Partit Socialista de Catalunya s’ha limitat a una proclama i a una única proposta. La proclama: considerar els animals éssers vius dotats de sensibilitat. La mesura: la creació de campanyes per conscienciar els ciutadans de què cal respectar els animals.

La resta de partits no ha desenvolupat gaire aquest apartat en el seu programa. Per exemple, Esquerra Republicana i Junts Per Catalunya hi han dedicat una única frase. Els republicans s’han limitat a dir que afavoriran “la Protecció dels animals de manera que no es permetin situacions de maltractament i patiment”. Junts per Catalunya, per la seva part, només han mencionat com a objectiu “consolidar i avançar en matèria de protecció dels animals”. Més enllà d’això, cap altre referència.  

El Partit Popular no menciona la paraula animal cap vegada. Tampoc ha elaborat cap proposta en aquesta línia.

El cas més alarmant pels defensors dels animals és el del Ciutadans. El partit d’Inés Arrimadas no ha inclòs ni una sola mesura per combatre el maltractament animal. Tampoc cap declaració simbòlica que doni a entendre que el partit es mullarà en un futur per aquesta causa. Més bé al contrari. Des del partit taronja, la seva aposta és “abordar el problema de la superpoblació de la fauna salvatge”. Una formulació amb la que els defensors dels animals només hi estan d’acord sota una sèrie de premisses molt restrictives.

Les propostes dels partits amb representació parlamentària varia sensiblement entre diferents organitzacions. Altres partits sense representació parlamentària, com PACMA, han elaborat un programa més ampli i centrat específicament en la defensa dels animals.  

Associacions en defensa dels animals i l’ecosistema demanen “una regulació estricta” de la caça

A Catalunya, només el 0.6% de la població té llicència de caça. Però en temporada alta, fins al 90% del territori és pot caçar. Més de 15 associacions han denunciat els desequilibris que això suposa  a la flora i fauna del país, a partir d’una coalició d’entitats anomenada ‘La veritat de la cacera’. “Més d’un milió d’ animals moren a l’any per culpa de la caça que, a més, impedeix l’autoregulació de l’ecosistema”, explica Jaume Grau, portaveu de la nova coalició.

La coalició d’entitats reclama també que no se’ls margini en l’elaboració de la futura llei de caça, que substituirà l’anterior aprovada durant el franquisme. Per les associacions, la futura llei, que fins al moment només és un esborrany, és molt més pròxima als interessos dels caçadors que als del “99% de la població” en paraules de Grau.

Les associacions subratllen que els animals són uns dels principals perjudicats per la cacera. A més dels 1.200.000 morts, s’estima que la xifra podria augmentar molt més si es compta la caça furtiva. També critiquen el discurs del lobby de la caça, basat en la premisa de què “a més caça, menys problemes per l’ecosistema”. Grau s’hi oposa “les dades demostren molt clarament el contrari, quanta més cacera, més problemes per la flora i la fauna”.

‘La veritat de la cacera’  denuncia que la caça està generant problemes per la vida humana. “És una activitat incompatible amb passejar per la natura, amb l’excursionisme i amb una interacció de les persones amb el medi” explica el portaveu de la Coalició.

L’associació està formada per Ecologistes en acció de Catalunya, Anima Naturalis, DEPANA, FAADA, Futur animal, Galgos 112 i Libera, però que a més rep el suport de 9 associacions més.

Entre línies, intentaran revertir l’actual correlació de forces entre el lobby de la caça i els defensors de la natura. “La Generalitat i altres administracions han escoltat molt més els caçadors que a nosaltres” es queixa el portaveu de la coalició”. “Fins al punt, que han considerat la caça una activitat ‘d’interès social’ i que, per tant, s’ha de preservar”, es queixa Grau.

El model proposat per ‘La veritat de la cacera’, basat en suprimir o limitar molt estrictament aquesta activitat, s’aplica a altres comunitats d’Europa. El model ha resultat un èxit a Ginebra, on zones protegides han vist com l’ecosistema guanyava en biodiversitat i la relació entre persones i animals millorava substancialment.

 

Guillem Amatller