Arxiu d'etiquetes per: associació gpp

Una desgràcia que es podria haver evitat: set agents ferits a causa d’un incident amb dos gossos

Arran de la notícia que set agents de la Guàrdia Urbana han hagut de ser atesos després d’un episodi violent amb un propietari i dos gossos al Fort Pienc, les entitats animalistes insisteixen a demanar per als policies una formació específica en etologia i maneig segur de gossos. Ningú podia preveure l’episodi tal com va succeir, però la sensació és d’estar davant de la crònica d’una desgràcia anunciada. En diferents ocasions, experts en educació canina com Rosa Sagués, de l’Associació pel Benestar del Gos Urbà Udols i Miquel Montanera de Empatia GPP, entre d’altres, i responsables de la Guàrdia Urbana de Barcelona han parlat del risc que pot provocar la manca de entesa entre els agents i persones amb gossos. Alguns policies ignoren que un determinat llenguatge corporal, una lectura comportamental correcta o una seguretat i actitud determinada permet a les persones, uniformades, o no, acostar-se als gossos sense haver d’assumir un risc. Aquests són part dels continguts dels qual vam informar a Animalados que fa a la Formació teòrico-pràctica rebuda per agents i personal municipal de l’Ajuntament de l’Hospitalet de Llobregat.

Des del Neolític, els gossos i els humans discorren junts per que aquests proveeixen de recursos als altres a canvi de seguretat i protecció. La lleialtat canina no té parangó i és per això que algunes persones tenen en el seu gos el seu escuder fidel. Si per un motiu o un altre una persona desconeguda s’acosta i el propietari o propietària es mostren ansiosos o desconfiats això activa, en una part de la població canina, una actitud defensiva. Si a més qui requereix al seu defensat, en aquest cas un agent policial, no coneix els codis que tranquil·litzen al gos i emfatitzen la bondat dels seus propòsits el conflicte està servit. Al Regne Unit determinats col·lectius es fan amb gossos perquè aquests actuïn com dissuasoris dels requeriments policials, són els anomenats Weapon Dogs. No són gossos que actuïn necessàriament de manera violenta però el seu ferotge aspecte convida a mantenir-se a distància.

Ser policia genèric no implica necessàriament saber de gossos, estimar-los ni tan sols tolerar-los, però treballar a la via pública i fer complir les normatives municipals i autonòmiques obliga els agents a tenir interaccions amb propietaris i amb gossos. Bé en serveis d’auxili i protecció, bé en serveis sancionadors. Sent així és molt lamentable que els agents no comptin amb una formació específica que posi fora de perill a tots els implicats: ells mateixos, la ciutadania i els animals a la via pública. La Guàrdia Urbana té des 2014 entre les seves obligacions la de fer complir l’ordenança que prohibeix els collarets nocius, de punxes o càstig i d’ofec, la circulació amb un vehicle rodat acompanyat d’un o més gossos i altres mesures adoptades en nom del benestar animal . No consta que s’hagi fet una formació al respecte ni tampoc que s’hagin les imposat sancions previstes. L’opinió majoritària és que la relació dels urbans com els propietaris de gossos és només per multar-los per les caques, per deixar anar al gos en àrees prohibides i per recaptar diners per infraccions lleus. Rarament s’associa a l’agent amb una funció protectora, encara que també podria tenir-la.

Des de l’any 1999 es fan obligatòries una sèrie de mesures sobre unes races de les que formalment els policies no tenen més que una idea remota. La controvertida llei dels Gossos Potencialment Perillosos ha deixat ja massa exemples que la perillositat rau en el referent a un no al gos. Gossos tan corpulents com pacífics han costat als seus propietaris multes per no portar morrió, per anar amb més d’un, per anar solts, encara que sigui un temps i un lloc molt limitats, sent gossos que mai han donat mostres de reactivitat. Segons la informació facilitada per l’Ajuntament de Barcelona en l’incident en el qual els agents van patir ferides presumptament el propietari va ser qui va atiar els gossos per atacar. És per això que ha estat detingut. Els gossos van ser finalment controlats per la filla de l’individu el que indica que un correcte referent els porta a actuar de manera adequada. Els gossos estan ara en gàbies. Probablement surtin, si surten, més tard de la reclusió que el seu amo. I més tard de la sanació de les ferides que els agents mai haurien d’haver sofert.

Emma Infante

Corpulent, Potencialment Perillós i agressiu són tres conceptes diferents

 

Recentment un titular encenia els ànims de la comunitat animalista. “Gossos agressius omplen la protectora de…”. Òbviament més enllà d’aquest espantós panorama que dibuixaven aquestes sis paraules calia esbrinar les circumstàncies. La redactora s’havia posat al servei del denunciant de la situació sense contextualitzar la càrrega de realitat ni preveure les conseqüències de la seva contribució a la toxicitat informativa que recau sobre aquests individus. Bàsicament des de diverses associacions es lamenta la substitució de l’epítet legal potencialment perillós pel d’agressiu (més breu però molt més inexacte).

En l’article s’assenyala que el problema és aquest 25% de GPP quan el conflicte real és el manteniment de l’alt percentatge de gossos abandonats (no extraviats): un 98%. Així doncs el focus del problema no són aquest tipus de gossos, sinó les altíssimes taxes d’abandonament, de delicte contra els animals que se segueixen cometent.

Una mica més endavant es comenta que s’han rehabilitat tres gossos dominants. El concepte de dominància està desterrat des de fa molts anys de l’elenc de comportaments possibles dels gossos per als educadors canins formats adequadament. L’article bàsicament retrata una entitat gironina com a víctima de contenir gossos ferotges fruit del trànsit i venda per internet. Quin favor es fa doncs als gossos? Cap. Es nomenen unes races i els seus encreuaments que són les que l’any 1999 es van assenyalar des del Govern tot i no ser les protagonistes de més atacs ni diferir en pes, tendències i estructura a altres races que ni s’anomenen. La llei sobre els gossos potencialment perillosos va ser qüestionada des del principi per experts i aficionats i lamentablement no ha servit per evitar atacs greus ni per evitar que aquests gossos pateixin mutilacions, ensinistraments que indueixen a la indefensió, trànsit, robatoris i mort.

S’apunten també tímides mesures esperançadores, es parla d’una prova pilot i d’uns gossos molt concrets. Tenim constància que una activitat quotidiana i ben realitzada transforma la frustració rere els barrots – la que tindria qualsevol animal social reclòs injusta i inapropiadament- en equilibri, afabilitat i simpatia durant els passejos o després de l’adopció. L’Associació per a la Protecció dels Gossos Potencialment Perillosos fa anys que realitza amb gran èxit activitats que demostren la gran capacitat de resiliència d’aquests animals. Molts d’ells, de races fortes, i conductualment res perillosos; en molts casos comparteixen gàbia al Centre d’Acollida d’Animals de Companyia de Barcelona. És el mal maneig i la manca de recursos formatius i materials el que porta a mal interpretar senyals i a imposar etiquetes errònies. Tampoc els mitjans de comunicació generalistes ajuden molt a facilitar el coneixement de la realitat d’aquests gossos que en la majoria dels casos impresionen per la seva corpulència. En res contribueix que se’ls associï comunament a segments poblacionals que veuen en el seu aspecte una “arma” dissuasòria perfecta.

No hi ha una legislació idònia en el món que solucioni màgicament el problema del maltractament i explotació de gossos. Encara que hi fos, les llacunes en la seva aplicació i la manca d’altaveus adequats per al seu coneixement li restaria eficàcia. Animalados va néixer amb vocació d’oferir informació veraç i assequible per combatre els errors que resten benestar als nostres companys peluts. I des d’Animalados us convidem a aprofundir sobre les diferències entre agressivitat, gos potencialment perillós i gos corpulent potencialment petoner.