Tag Archive for: caça

El llop ibèric, inclòs en la Llista d’Espècies Silvestres en Règim de Protecció Especial

Gràcies al treball de les organitzacions conservacionistes i de la pressió del conjunt de la societat civil, la caça del llop ibèric “sense justificació” estarà prohibida a tot Espanya a partir del 22 de setembre.

El llop ibèric està inclòs a la Llista d’Espècies Silvestres en Règim de Protecció Especial (LESPRE), després de la publicació avui al BOE de l’ordre ministerial que modifica el desenvolupament d’aquest llistat. L’ordre ha rebut l’aval del Consell d’Estat que, després d’haver estudiat les al·legacions d’organitzacions conservacionistes i governs autonòmics, ha considerat que la decisió d’incloure el llop al LESPRE està suficientment motivada, compta amb una base científica sòlida i respon al principi de precaució. L’ordre entrarà en vigor de manera immediata i unificarà els criteris de protecció de l’espècie a tot el país.

L’associació Lobo Marley ha celebrat així la inclusió del llop al LESPRE: “Avui comença una nova etapa en la història de la conservació del llop. Aquest és el resultat d’anys de treball de molts conservacionistes i de la pressió del conjunt de la societat civil que ha expressat de manera clara la seva exigència d’una protecció més efectiva per a aquesta joia de la nostra fauna”.

L’ordre ministerial fa extensiu a totes les poblacions de llops del país el mateix nivell de protecció amb què fins ara només comptaven les rajades radicades en territoris a sud del Duero. La inclusió del conjunt de poblacions de llop al LESPRE que ara queda sancionada respon a la importància de l’espècie com a patrimoni cultural, científic, així com pels serveis ambientals que produeix la presència d’aquest carnívor en els ecosistemes, i va rebre el suport de la Comissió Estatal per al Patrimoni Natural i la Biodiversitat en la reunió del 4 de febrer passat.

La decisió compta també amb el suport de l’informe d’avaluació del Comitè Científic emès el 2020, que entén que l’estancament de la població de llop ibèric observat en els darrers anys s’ha produït a conseqüència de l’elevada taxa de mortalitat no natural que suporta l’espècie, motiu pel qual el seu estat de conservació entra dins de la categoria de desfavorable inadequat-U1. Per tant, és “necessari promoure un canvi en el model de gestió que les comunitats autònomes afectades han aplicat fins a la data”.

D’aquesta manera, a conseqüència del canvi d’estatut jurídic de les poblacions de llop situades a nord del Duero, aquestes deixaran de ser considerades objecte cinegètic en aquelles comunitats que fins ara autoritzaven la seva caça i les mesures de control de l’espècie passaran a tenir caràcter excepcional.

Únicament podran ser autoritzades captures i extraccions de manera justificada quan totes les mesures de prevenció s’hagin revelat ineficaces; amb la garantia científica que no comprometran el bon estat de conservació de l’espècie i davant l’evidència de danys importants o recurrents en l’activitat ramadera.

La seva inclusió en el llistat permetrà que el sistema de protecció de l’espècie sigui uniforme a tot el territori. Al mateix temps s’homogeneïtzaran les mesures preventives, les indemnitzacions i els processos de control de l’espècie que s’adoptin per evitar i pal·liar els danys provocats a la ramaderia per les rajades de llops. Finalment, la iniciativa equipara la normativa espanyola amb la de majoria de països del seu entorn, en els quals l’espècie està estrictament protegida.

L’associació Lobo Marley ha comunicat que “Aquest és un pas de gegant, però no és la fi del camí. La protecció estricta del llop al sud del Duero no ha evitat que l’espècie s’extingís en els seus nuclis reproductors d’Andalusia i Extremadura davant la passivitat, quan no complicitat, de les administracions. Estem preparats per seguir lluitant fins que la nostra fauna salvatge, sota el paraigua del seu màxim regulador, el llop ibèric, obtingui el respecte que es mereix. Llop Viu!”.

La Fundació Miranda lamenta la pèrdua irreparable de la poni RIBA a mans d’un caçador al Parc del Garraf

El passat dissabte 20 de febrer, un caçador que participava en una batuda autoritzada de porcs senglars va matar per error una exemplar de poni pottoka de la Fundació Miranda al Parc del Garraf. L’home, que va confondre la poni amb un porc senglar, va causar la mort de l’animal enmig d’un grup de persones que gaudia de la natura i de l’experiència de trobar-se amb cavalls en llibertat.

La Fundació Miranda ha emès un comunicat on descriu que “els testimonis dels fets van passar de l’alegria de trobar-se amb els cavalls en aquest espai natural protegit, a l’angoixa de veure un caçador disparar-li un tret a una de les ponis, veure-la sagnar, desplomar-se i morir davants dels seus ulls”.

Segons indica la Fundació, “el caçador atribueix el fet a un error per part seva, però el cas és que el tret es va disparar a deu metres de la carretera, amb persones a prop, i en un lloc amb bona visibilitat, com perquè costi d’entendre que es pugui confondre un èquid amb un senglar”.

La Fundació Miranda considera que “poder gaudir amb seguretat de la natura és un dret i un bé imprescindible, avui més que mai, amb la situació de confinament que vivim fa mesos. No hauríem de patir cap risc de bala mentre passegem amb la família, i tampoc que es pugui generar episodis de tanta violència per l’objectiu de mantenir en equilibri la població de senglars. Es tracta de poder passejar sense perill, de poder efectuar projectes de respecte per la vida, amb plenitud i sense amenaces, sense que els cavalls o les persones siguin elements vulnerables”.

Des de Miranda proposen solucions per evitar aquests tràgics episodis com “acotar les zones de caça, o cercar noves maneres de regular la sobrepoblació d’algunes espècies que dissortadament només tenen l’home com a depredador, o a estar tranquil·les que l’Administració s’assegura de no donar armes a persones no qualificades”.

Una pèrdua totalment irreparable i evitable

La Riba, nom de la poni assassinada, formava part d’un tresor, un petit grup de ponis de raça Pottoka, un grup dels pocs que queden de les Pottoka més primitives, que a banda de valor genètic, aporta al Parc del Garraf i al municipi d’Olivella una tasca exemplar i impagable de prevenció d’incendis, tot pasturant i gestionant el sotabosc.

Aquests animals fan la feina d’una brigada d’homes amb desbrossadores mecàniques, però sense soroll, sense contaminació, sense cost per l’administració o els propietaris privats, aportant vida allà on trepitgen, mentre es nodreixen. Són per tant un poderós agent de biodiversitat, ecològic i sostenible, i la seva aportació al Parc del Garraf és impagable.

La manca de recursos econòmics ha limitat aquest projecte quant a les oportunitats de creixement, tot i que s’ha aconseguit efectuar alguns estudis i recerca sobre l’impacte de les Pottoka a la vegetació al Garraf amb la UAB, on s’ha vist que allà on pasturen s’ha reduït el carç en un 75%. El carç és l’espècie vegetal que ha colonitzat tota l’etapa mediterrània al Garraf, i augmenta considerablement el risc d’incendi.

Només els equips devoren i tenen a ratlla aquesta gramínia (ni ovelles, ni cabres…) i a més, s’adapten molt bé a la pastura pobra en proteïna del Garraf. Les Pottoka fins i tot n’arrenquen algunes arrels i deixen esmicolades en superfície les fulles que no s’han menjat. Un autèntic mecanisme de desherbat i “mulching” natural (coberta vegetal anti erosió i pro vida microbiana del sòl) que és digne d’un postgraduat en agricultura ecològica.

El Parc del Garraf va convidar la Fundació Miranda a portar aquest grupet de ponis Pottoka a la pastura de Can Grau ara fa uns quatre anys. Els animals provenen d’un costós rescat que va efectuar la Fundació al Zoo clausurat d’Almuñecar, a Granada. Sis femelles i un mascle, una família preciosa que s’ha adaptat molt bé a la vida en llibertat, constituint un recurs educatiu i de consciència ambiental per escoles, visitants, famílies… que han anat passant pel Parc i per la Fundació.

Avui, la Fundació Miranda, tots el Pottoka, rucs, cavalls, voluntàries, padrines, sòcies, Equipo de Direcció, Patronat, seguidores del Projecte i altres ONG estan de dol per la pèrdua de la petita Riba, la més petita de la seva família. Una pèrdua tan impagable com l’aportació que elles fan cada dia a l’espai que les acull i a les persones.

Denuncien la Generalitat per presumpte incompliment de la normativa que protegeix els gossos dels caçadors

Le entitats FAADA, Ecologistes en Acció, AnimaNaturalis, Fundació Fauna, ADDA, DEPANA, AVDA i Lex Ànima, denuncien a la Direcció General de Medi Natural i Biovidersitat de la Generalitat de Catalunya.

Després que el 30 d’abril de 2020 s’aprovés l’increment dels imports de les sancions regulades a la Llei de Caça en l’àmbit territorial de Catalunya a través de la publicació de la Llei 50/2020, de 29 d’abril, de mesures fiscals, financeres, administratives i del sector públic i de creació de l’impost sobre les instal·lacions que incideixen en el medi ambient, el col·lectiu de caçadors, a través de les seves associacions i federacions, va denunciar públicament que aquesta modificació s’havia aprovat sense consultar-los. Com a resposta a aquest fet, immediatament van anunciar una vaga indefinida.

La reacció, tant el Departament de Territori i Sostenibilitat com el d’Agricultura i Ramaderia va ser mantenir diverses reunions amb el col·lectiu per tal “d’aclarir el règim d’infraccions existents i modular, en cas que sigui necessari, aquelles que hagin pogut quedar desproporcionades” tal com es reconeixia a la carta enviada pel Molt Honorable President Quim Torra i Pla al President de la Federació de Caça.

Paradoxalment i de forma inaudita, les peticions de reunió que des de les entitats en defensa dels animals i la natura es van realitzar a la Conselleria de Territori i Sostenibilitat, no només no van ser ateses sinó que, sense cap justificació, des de la Generalitat de Catalunya, s’estenien nous privilegis al sector de la caça, en aquest cas a través d’unes instruccions signades pel Director General del Cos d’Agents Rurals i pel Director General de Polítiques Ambientals del Medi Natural, en els que es reinterpreta la normativa de caça de manera contraria a la Llei per donar més privilegis al col·lectiu. Tant és així que, aquests dos documents, que suposen una reinterpretació de la normativa que no garanteix el benestar dels animals i que contradiu la legalitat vigent, es van fer arribar al Cos d’Agents Rurals encarregats de fer-la complir a través de l’aixecament d’actes per infracció.

Així doncs, els documents fan una interpretació de la normativa vigent que, lluny de prevenir l’abandonament i la tinença irresponsable d’animals emprats per a la caça, beneficia el col·lectiu en aquest sentit:

  • Es permet mantenir fins a 20 gossos de més de 8 mesos i un nombre indeterminat de cadells sense necessitat d’estar inscrits en el registre de nuclis zoològics. Aquesta interpretació contravé la finalitat d’assegurar la protecció i el manteniment en condicions adequades dels animals acollits en centres com a gosseres esportives, centres de cria, residències o refugis tal com indica la pròpia Ordre del 28 de novembre de 1988 del Departament d’Agricultura, Ramaderia i Pesca, per a la creació del registre de nuclis zoològics. Com a resultat els gossos es trobaran en llocs que no tindran l’obligació de comptar amb les condicions mínimes (sanitàries, ambientals, etc.) exigides als nuclis zoològics a Catalunya i tampoc es podrà executar el control sobre l’estat de benestar en el qual es troben els animals en aquests indrets.
  • Permís per utilitzar gossos de races considerades potencialment perilloses a les batudes, quan la llei que regula la seva tinença no permet que en espais públics circulin sense morrió o amb corretja de més de 2 metres.
  • Es fa una interpretació del que es considera maltractament animal i del que no, adaptada als gossos utilitzats per a la caça.
  • Es permet l’amputació d’orelles i cues “per motius científics o de maneig” justificant-ho amb informes veterinaris que recolzin aquesta practica que ha estat prohibida pel Conveni Europeu sobre la protecció dels animals de companyia signat per Espanya al 2015.

Les organitzacions consideren que realitzar una interpretació jurídica contraria a la Llei i remetre-la a aquells que l’han de fer complir, podria ser susceptible de delicte ja que amb la seva actuació, està generant un greu perjudici en el benestar animal i en la persecució d’il·lícits administratius o inclús penals.

Per aquest motiu, les entitats s’han unit per denunciar davant de la Fiscalia de Medi Ambient de Barcelona aquests fets que consideren molt greus. Al mateix temps reclamen que la Generalitat desestimi aquests privilegis que ofereix unilateralment a un sector que de forma reiterada manifesta una manca de sensibilitat en l’ús de gossos, una gran amenaça per la fauna i la gestió sostenible del medi natural així com la perillositat que també representa per a les persones. Recorden que el passat 2020 hi ha hagut 605 víctimes de les que 51 han mort a Espanya com a conseqüència de l’activitat cinegètica.

Les organitzacions en defensa dels animals i la natura de Catalunya afirmen amb contundència que les actuacions del Departament de la Generalitat no són equànimes, doncs afavoreixen, un cop més, al sector de la caça, perpetuant una trajectòria repetitiva que torna a quedar al descobert d’una manera rotunda. Aquest actitud de favoritisme, contradiu el sentit popular de la immensa majoria de la població i el sentit de justícia i independència. La baixada importantíssima que han tingut les llicències de caça a Catalunya en els darrers temps es la més clara evidencia. Demanen a la Fiscalia de Medi Ambient que investigui i actuï amb diligència per evitar que des de la Generalitat es contradigui la normativa vigent que protegeix els animals.

La caça del llop ibèric serà prohibida a Espanya

La Comissió per al Patrimoni Natural del Ministeri ha aprovat la inclusió del llop en el llistat d’espècies de protecció especial. La prohibició de la caça d’un dels principals depredadors de la Península Ibèrica suposa una victòria històrica per a tots els amants dels animals.

La caça del llop ibèric serà prohibida a tot Espanya. La Comissió estatal per al Patrimoni Natural i la Biodiversitat ha aprovat la inclusió del llop en el llistat d’espècies de protecció animal després d’una votació extremadament ajustada: nou vots a favor, vuit en contra i tres abstencions. Aquest acord comporta un gran èxit per a tots els amants dels animals: la prohibició de la caça d’aquest majestuós depredador en tota la Península Ibèrica.

Animalados ha parlat amb Luis Miguel Domínguez, President de l’Associació Lobo Marley, qui s’ha mostrat molt orgullós d’aquesta gran victòria “La naturalesa ha fet història. S’ha fet justícia amb el llop ibèric i amb el país, perquè ara sí que es pot dir que Espanya és moderna a través de la conservació de la natura. En el moment en què el govern ha decidit agafar l’assumpte i portar-lo cap a una nova legislació s’ha pogut fer justícia. El llop per fi serà respectat de manera legislativa pel govern d’Espanya”.

La proposta, que havia estat presentada pel Ministeri per a la Transició Ecològica, ha comptat amb els vots a favor de Catalunya, Balears, Aragó, Canàries, Castella-la Manxa, Extremadura, la Rioja, Melilla i del Govern. Van votar en contra Castella i Lleó, Galícia, Astúries, Cantàbria, Andalusia, Madrid, la Regió de Múrcia i el País Basc. Navarra, Ceuta i la Comunitat Valenciana van ser les tres comunitats autònomes que es van abstenir.

Sobre l’ajustat resultat de les votacions, Luis Miguel Domínguez ha assenyalat que “L’equació blau i vermell que s’utilitza en matèria política per identificar dos bàndols també s’ha mostrat en aquesta votació, on ha semblat una qüestió d’esquerres i dretes. Afortunadament, el govern ha estat responsable i ha decidit protegir i defensar el nostre patrimoni natural. Brussel·les està darrere de tot això, ja que ha cridat l’atenció a Espanya pel tema del llop, extingit en llocs com Andalusia, un fet que suposa una desgràcia causada per la falta de professionalitat”.

És important recordar que la caça del llop ibèric ja estava prohibida a les comunitats autònomes de sud del riu Duero, on l’animal està catalogat com a espècie d’interès comunitari. Gràcies a la votació de la comissió de Patrimoni Natural del Ministeri, el llop ibèric passarà a estar protegit a tot Espanya, una realitat que ja existeix en altres països com Portugal.

Les regions de nord del riu Duero ja han mostrat la seva disconformitat davant aquest acord. Aquests territoris, en els quals habiten més del 90% de les poblacions de llop ibèric d’Espanya, consideren que la presència descontrolada d’aquests depredadors suposa una gran amenaça per a la ramaderia. Els grups ecologistes, per la seva banda, aposten per “fomentar la coexistència entre el llop i la ramaderia” evitant els atacs a la ramaderia amb mètodes que no suposin la mort ni el dany del llop ibèric.

El President de l’Associació Lobo Marley, en referència a les queixes de les regions de nord del Duero sobre l’amenaça que suposa el llop per al bestiar, ha recordat que “L’any passat, Castella i Lleó, que diu que té molts atacs de llop ibèric, va dirigir 45.000 euros a pagaments per danys de llop. Aquesta quantitat de diners és la que es gasta la Junta en els canapès quan per exemple s’inaugura un museu. La ramaderia afectada pel llop no arriba ni a l’1%, aquesta és la realitat. Amb aquestes dades no cal matar ni un sol llop, l’únic que cal fer és deixar-los tranquils”.

Ecologistas en Acción ha mostrat la seva satisfacció per aquesta decisió a través de les seves xarxes socials i ha instat “a les comunitats autònomes de nord del Duero a que des d’avui mateix deixin de matar llops, que es persegueixi la seva caça il·legal i que col·laborin amb ramaderes i ramaders en fomentar la coexistència entre el llop i la ramaderia”.

Luis Miguel Domínguez, lluny de conformar-se, ha apuntat que “Cal seguir lluitant per aconseguir la protecció estricta del llop. Després d’aquesta gran victòria, el següent pas és aconseguir que el llop prosperi a la Península Ibèrica, perquè la península ho necessita. No hi ha actualment un depredador a la península com el llop ibèric. El llop ibèric ha de moure per Espanya amb total tranquil·litat, com ho fa a Portugal, perquè pugui tornar a colonitzar territoris com Andalusia”.

Denuncien davant la Fiscalia la decisió de la Generalitat valenciana d’autoritzar la caça de fringíl·lids

Tres associacions d’advocats especialitzats en defensa animal i medi ambient han denunciat davant la Fiscalia de Medi Ambient del Tribunal Suprem, la decisió de la Generalitat valenciana d’autoritzar la caça prohibida de fringíl·lids.

El passat 28 de desembre, la Plataforma Nacional en Defensa del Silvestrisme va alertar de la intenció de la Generalitat Valenciana d’autoritzar captures de fringíl·lids (aus de cant protegides) destinades a la cria en captivitat, en època inapropiada i amb nul·la transparència. Una decisió del consistori que ha provocat una reacció immediata per part de molts sectors de defensa animal.

Tres associacions d’advocats especialistes en defensa el medi ambient i els animals (AADA, AGMADA i AVADA) han posat en coneixement de la Fiscalia de Medi Ambient de la Fiscalia General de l’Estat que el Servei de Caça i Pesca de la Generalitat valenciana segueix concedint autoritzacions per a la captura d’aus silvestres protegides com gafarrons, passerells, caderneres, pinsans i verdums, totes elles espècies apreciades pel seu cant.

La protecció d’aquestes espècies d’aus ve recollida expressament en la Directiva 2009/147 / CE de protecció de l’entorn i només s’autoritzaran excepcions a aquesta protecció si fos necessari per evitar efectes negatius de l’endogàmia en les poblacions que ja existeixen en captivitat. Aquesta excepció ha d’anar acompanyada de rigorosos informes científics que ho avalin i d’un cens previ actualitzat del nombre d’aus que viuen en l’actualitat en captivitat.

La manca de transparència respecte a aquests informes i sancions ja imposades per la Comissió Europea a Espanya anteriorment per utilitzar les excepcions fora del que estableix (per mantenir-les en captivitat i ser utilitzades en concursos de cant), és el que ha motiva aquesta denúncia presentada per les associacions d’advocats, perquè es requereixi a l’administració valenciana que presenti els registres de tinença d’aus silvestres en captivitat, així com els informes científics que poguessin justificar aquesta nova excepció.

És important recordar que aquest tipus d’aus, molt vinculades al medi agrícola, ja estan patint una important regressió en les seves poblacions europees per l’efecte de l’abús de pesticides i biòcides que l’agricultura intensiva utilitza i que la Comissió Europea ja té obert un procediment d’infracció a la Comunitat Valenciana per utilitzar excepcions sense justificar que compleix amb els requisits exigibles.