Arxiu d'etiquetes per: cachou

El senador Carles Mulet demana al Govern reforçar l’estratègia per a la protecció de l’Ós Bru dels Pirineus

El senador Carles Mulet, de l’Associació Parlamentària en Defensa dels Drets dels Animals, ha demanat reforçar les estratègies per a la protecció de l’Ós Bru dels Pirineus.

El senador Carles Mulet de APDDA ha sol·licitat al Govern, a través d’una pregunta escrita, noves mesures per protegir i reforçar la població pirinenca dels óssos bruns. Aquesta petició es produeix després que diferents organitzacions aragoneses, catalanes i franceses es dirigissin per carta a la ministra de Transició Ecològica i Repte Demogràfic, Teresa Ribera, per demanar que assumeixi les seves competències i coordini amb aquests territoris la introducció d’exemplars d’ós bru per reforçar la població pirinenca davant les últimes morts succeïdes l’any 2020.

En un comunicat compartit per l’Associació Parlamentària en Defensa dels Drets dels Animals s’indica que “Segons les organitzacions Amigos de la Tierra; Associations de Cap Ours; Ecologistas en Acción Aragó; Fundación para la Conservación del Quebrantahuesos; FAPAS; Fondo Natural; IPCENA/Ecologistes de Catalunya; SOS Ribagorça; TRENCA i la WWF, aquesta mesura està contemplada dins de l”Estratègia per a la Conservació de l’Ós Bru als Pirineus’, de manera que han demanat rapidesa i contundència en les accions, per evitar posar encara més en perill la supervivència d’aquesta espècie emblemàtica”.

En aquest comunicat, el senador Carles Mulet ha recordat el conegut cas de l’ós Cachou, mort per enverinament el passat 9 d’abril a la Vall d’Aran, i amb el qual es va descobrir després d’aixecar el secret sumarial, l’existència d’una trama organitzada que pretenia exterminar exemplars d’aquesta espècie del Pirineu.

Mulet també ha assenyalat la mort, més recent, de l’óssa Sarousse, en una batuda de senglars celebrada al Pirineu Aragonès, el passat 29 de novembre, la qual ha aixecat totes les alarmes pel que fa a la compatibilitat és aquesta modalitat de caça en les zones sensibles per aquesta espècie.

A la pregunta plantejada per Mulet, el senador sol·licita al Govern si considera oportú modificar i enfortir l’ ‘Estratègia per a la Conservació de l’Ós Bru als Pirineus’, amb l’únic objectiu de garantir la major protecció possible per a aquesta espècie amenaçada.

El Jutjat de Vielha investiga a sis persones per la mort de l’ós Cachou

El Jutjat de Vielha aixeca parcialment el secret de la investigació de la mort de l’ós Cachou i investiga a sis persones com a possibles responsables.

Han passat vuit mesos des que els Agents de Medi Ambient de Consell General d’Aran van trobar mort a l’Ós Cachou al municipi de Les. Al principi, un informe del consistori va notificar que la mort de l’animal s’havia produït per l’atac d’un altre ós i una posterior caiguda causada per un fort desnivell d’uns 40 metres. Aquesta teoria va ser posada en dubte immediatament.

Les entitats ecologistes van desmentir l’informe del Consell General davant la inversemblança dels arguments presentats sobre la mort de Cachou. Els experts ecologistes van apuntar a la possibilitat que l’animal fos víctima d’un enverinament, ja que en les imatges del cadàver compartides pels agents ambientals es pot apreciar la cara de l’animal amb un somriure sardònic, una imatge habitual en els mamífers morts per enverinament. Després d’aquests fets, al maig la jutgessa única de Vielha va decretar el secret d’actuacions pel cas de la mort de l’ós i no s’ha tornat a saber res fins ahir.

En la jornada de dijous 10 de desembre, el Jutjat de Vielha ha aixecat parcialment el secret de sumari després que al maig s’ordenés el secret total de les actuacions. Per tant, encara hi ha una part de la investigació que segueix sense conèixer-se, ja que, segons la interlocutòria de la jutge de Vielha, aquesta altra part està relacionada amb una altra investigació totalment independent a la de la mort de l’ós.

El Jutjat de Vielha ha notificat que des de fa uns mesos s’està investigant a sis persones per la mort de l’ós Cachou, en el que seria un delicte contra la fauna. A més d’aquests sis investigats, altres quinze persones també han declarat al jutjat, sense que es descarti una ampliació dels investigats i dels testimonis. En aquest temps també s’han rebut informes científics i la necròpsia de l’animal, entre altres.

Les entitats ecologistes IPCENA-EdC i FAPAS han emès un comunicat després de tenir accés a l’aixecament parcial del secret de sumari en el qual han dit que: “S’hi troba suposadament una trama de persones vinculades i organitzades que li van provocar la mort a l’ós. El Consell Generau, la principal institució aranesa, al darrera de la mort de l’ós, al promoure i donar suport públic al seu rebuig, malgrat es tractes d’una espècie protegida en perill d’extinció. El consell Generau, suposadament menteix deliberadament, per protegir els presumptes implicats relacionats amb la institució directa o indirectament, i donar versions falses per tal d’afavorir l’arxivament del cas, tot i conèixer les dades dels components del possible enverinament quant realitza el comunicat el 14 d’abril”.

L’os Goiat perd el collar GPS a la Ribagorça aragonesa

El personal tècnic ha recuperat el collar GPS que geolocalitzava l’os Goiat a la Ribagorça aragonesa després de quinze dies sense detectar moviments de l’animal.

Després de quinze dies sense captar cap moviment de l’os Goiat, el personal tècnic es va desplaçar ahir fins a la ubicació del registre de l’últim senyal de l’animal. A aquesta zona exacta de l’Alta Ribagorça és on han trobat i recuperat el collar GPS que geolocalitzava l’os Goiat via satèl·lit.

D’aquesta manera, es creu que Goiat va perdre el collar el passat 15 d’octubre. El dispositiu, que es troba en bones condiciones, permetrà recuperar localitzacions no enviades i dades d’activitat de l’exemplar dels darrers dos anys.

Goiat serà identificable per les marques auriculars que du. Així, actualment no hi ha cap os al Pirineu amb seguiment per GPS, després que el Govern francès hagi confirmat que la transmissió dels dispositius de les femelles Sorita i Claverina no funciona.

Collar GPS de Goiat

Decreten el secret de sumari per la polèmica mort de l’os Cachou

L’aplicació del secret de sumari arriba pocs dies després que les entitats ecologistes demanessin més informació sobre les actuacions de les administracions competents i sobre l’informe de la necròpsia.

Segueixen les complicacions amb la investigació sobre la mort de Cachou. Un mes després de la mort de l’animal, la jutgessa única de Vielha ha decretat el secret d’actuacions pel cas de la mort de l’os. En un breu comunicat, el Consell General d’Aran ha informat que “de moment, no es podrà comunicar públicament, ni enviar informació a aquelles persones o entitats que van realitzar sol·licituds formals d’informació, especialment en referència a l’informe de la necròpsia”.

El veto a la informació de la investigació arriba dies després que diverses entitats ecologistes posessin en dubte les explicacions del govern aranès sobre la mort de l’animal. Segons el consistori de la Val d’Aran, Cachou va morir després de barallar-se amb un altre os i caure posteriorment per un fort desnivell d’uns 40 metres. Uns arguments “inversemblants i poc creïbles” segons apunten des de les entitats expertes FAPAS, SEO Birdlife Catalunya, Ipcena i FIEP.

Les entitats ecologistes sospiten que Cachou va poder ser víctima d’un enverinament. “A les fotos compartides pels agents ambientals de la Vall d’Aran es pot apreciar la cara de l’animal amb un somriure sardònic, una imatge habitual en els mamífers morts per enverinament. Les necròpsies realitzades a Astúries a mamífers que presentaven aquest somriure concloïen amb una mort causada per algun verí o producte tòxic”, va indicar Roberto Hartasanchez, president de Fons per a la Protecció dels Animals Salvatges (FAPAS), en una videoconferència celebrada el passat 17 de abril.

El Fons Mundial per a la Naturalesa (WWF) ha publicat un tweet en el qual mostra el seu: “màxim respecte a la decisió de la jutge i el seu treball i confiem que la investigació aclareixi plenament els fets”. L’organització va compartir un comunicat el passat 8 de maig en què demanava a la Generalitat i al Ministeri de Transició Ecològica “que trenquessin el silenci sobre la mort de l’os Cachou i informessin de forma urgent sobre els resultats de les proves realitzades per aclarir la seva mort”.

L’aplicació del secret de sumari arriba després de quatre setmanes en què no s’han difós dades que permetin aclarir l’origen real de la mort de l’os Cachou. També sorprèn l’absència de laments que hi ha hagut des de les administracions competents per una pèrdua tan important en la biodiversitat. Davant d’aquesta situació, les entitats ecologistes només demanen una necròpsia completa i que es comparteixin els resultats de manera transparent i desinteressada.

La població d’ossos als Pirineus ascendeix fins als 52 exemplars

El Grup de Seguiment Transfronterer de l’os bru als Pirineus ha comptabilitzat en 52 els exemplars actuals d’aquesta espècie animal. La xifra suposa un increment de 12 exemplars respecte el recompte que es va fer el 2018.

El Grup de Seguiment Transfronterer de l’os bru als Pirineus ha fet balanç de la població d’os bru del 2019 en una reunió telemàtica en què han participat representants de la Generalitat, el Consell General d’Aran, el Govern d’Andorra, l’Aragó, Navarra, França y la Fundació Oso Pardo.

Les darreres xifres mostren que la població d’os bru ja és de 52 exemplars, dotze més que els 40 que es van identificar el 2018. Pel que fa al nombre de naixements, s’han registrat un total de 10 noves cries de 5 femelles diferents. Es tracta d’una xifra rècord, només assolida abans als anys 2016 i 2017 des de 1996. Les femelles que s’han reproduït són Sorita (2 cadells), Isil (2 cadells), Caramelles (2 cadells), Bambou (2 cadells) i Fadeta (2 cadells).

Els exemplars que es donen per morts durant el passat any 2019 són de 6 després de més de dos anys sense tenir-ne indicis d’aquests animals. Entre les pèrdues trobem la femella Hvala, detectada per última vegada el 2017, el mascle Fifonet y 2 cadells de Sorita. La recent mort de l’os Cachou no forma part del recompte del 2019.

D’altra banda cal destacar que l’àrea geogràfica on s’han trobat en algun moment indicis de la presència de l’os bru als Pirineus s’ha ampliat el 2019 en 3.000 Km2 respecte del 2018 i representa ja una superfície de 10.400 Km2. Cal assenyalar, que bona part d’aquest increment es deu a un desplaçament exploratori puntual que va fer el mascle Goiat a la primavera de l’any passat, durant el qual va visitar zones molt meridionals del Pallars Jussà i la Ribagorça aragonesa. En general, l’àrea de distribució de l’os s’estén principalment pels Pirineus centrals.

Pel que fa al seguiment de l’espècie a Catalunya, durant el 2019 s’han localitzat 440 indicis d’os, dels quals 190 són fotografies i vídeos i 141 són mostres de pèls. En tot el Pirineu s’han localitzat 2004 indicis o rastres, a banda de les ubicacions dels exemplars equipats amb GPS.

Finalment, s’han analitzat nombroses mostres per a la identificació genètica, de les quals 78 provenen de Catalunya. La Universitat Autònoma de Barcelona ha identificat 8 exemplars de 20 mostres rebudes, mentre que el laboratori francès Antagene, ha identificat 41 exemplars de 314 mostres (58 de Catalunya).