Entrades

L’AIAC inscriu 105.168 animals de companyia durant el 2020 malgrat la pandèmia

Les adquisicions d’animals de companyia van augmentar durant el confinament. El 2020 es van realitzar 105.168 noves identificacions, un 11% més que el 2019.

El Consell de Col·legis de Veterinaris de Catalunya (CCVC) gestiona l’Arxiu d’Identificació d’Animals de Companyia (AIAC) des del 1987 i, des d’aleshores, les noves inscripcions han crescut any rere any. El 2020 es van realitzar 105.168 noves identificacions, un 11% més que el 2019. El creixement del 2020 ha estat superior al d’anys anteriors, aquestes més de cent mil inscripcions equivalen a 288 nous animals inscrits cada dia a Catalunya.

L’AIAC és la base de dades més extensa de Catalunya, compta amb gairebé 1.500.000 d’animals inscrits. Disposa d’un servei d’atenció continuada els 365 dies a l’any i està dotada dels recursos tècnics necessaris i del personal adequat per mantenir-la actualitzada i operativa. L’arxiu es va constituir com un servei que la professió veterinària ofereix als propietaris dels animals de companyia i a la societat en general en pro de la tinença responsable.

La inscripció a l’AIAC: seguretat pels animals de companyia

Un dels avantatges principals de l’AIAC és que contribueix a recuperar els animals perduts o extraviats. En concret, el 85,9% dels animals que es localitzen perduts al carrer i que estan inscrits a l’AIAC són retornats al seu propietari. “El bon funcionament de l’AIAC és possible, també, gràcies als veterinaris col·legiats”, destaca el president del CCVC i vicepresident del Col·legi Oficial de Veterinaris de Barcelona (COVB), Ricard Parés. I observa: “Són els veterinaris els que posen el microxip i inscriuen els animals de companyia a l’AIAC. Ens sentim molt agraïts i orgullosos per la feina d’un col·lectiu que no s’ha aturat malgrat la pandèmia”.

La identificació, una obligatorietat legal

La Llei de Protecció dels Animals de Companyia estableix la obligatorietat de la identificació dels animals de companyia. La inscripció a l’AIAC és una mesura que contribueix a la protecció dels animals, ja que el bon funcionament d’aquesta base de dades té com a objectiu retornar els animals que es troben perduts. És una mesura de tranquil·litat pels propietaris de mascotes. D’altra banda, també cal destacar que la identificació ajuda a reduir els abandonaments.

Els animals de companyia fan un gran bé social

En la majoria dels casos, aquestes noves identificacions corresponen a noves adquisicions d’animals a les llars catalanes. La comissió d’experts en petits animals del CCVC coincideix en que es deu a diferents factors. Una de les integrants d’aquesta comissió, la veterinària Marta Legido, explica: “D’una banda, en general es passa més temps a casa i, de l’altra, l’aïllament i distanciament social han incrementat la sensació de soledat i, tot plegat, ha posat en valor els beneficis de compartir la vida amb un animal de companyia”.

Una altra de les integrants, la veterinària Dolors Corredera afegeix: “Els animals fan molta companyia i es converteixen en un suport emocional. Però cal recordar que són una responsabilitat i que quan es pugui anar de vacances, elles seguiran amb nosaltres. Per tant, demanem molta consciència a l’hora d’adquirir un animal i recordem que la identificació i inscripció a l’AIAC es tradueixen en seguretat i tranquil·litat”.

La irresponsabilitat dels caçadors suposa un focus de contagi del coronavirus

L’excusa de sortir a caçar en temps de confinament per controlar la superpoblació d’animals està posant en risc la salut de moltes persones. Lamentablement, ja hi ha casos en què un grup de caçadors s’han contagiat entre si, o fins i tot han contagiat a altres persones que res tenien a veure amb la cacera.

Com ja vam explicar en la nostra anterior publicació, tot i el confinament, alguns governs autonòmics estan donant via lliure a la caça amb l’excusa que aquesta activitat en necessària per al control de la població d’animals salvatges. Una mentida que té com a objectiu únic disparar animals per diversió i generar ingressos econòmics.

Si aquesta situació ja era prou deplorable per si sola, en les últimes setmanes s’han conegut diferents casos en què els caçadors s’han contagiat entre si durant una cacera, o fins i tot batudes en què els caçadors han contagiat persones que no tenien res veure amb l’activitat cinegètica, inclosos membres de les seves pròpies famílies.

Sarria és un municipi de Lugo que actualment es troba en una situació molt complicada a causa de l’elevat nombre de contagis de coronavirus que s’han produït al llarg de les darreres dues setmanes. Segons ha informat la “Voz de Galicia”, un dels focus de contagi d’aquesta localitat va tenir el seu origen en un dinar d’un grup de caçadors que es va celebrar en un hotel durant una jornada de caça.

El mateix mitjà de comunicació gallec detalla que van assistir a la trobada nou caçadors, la meitat dels que assistien habitualment, i van menjar en dues taules separades. No obstant això, els quatre membres d’una de les taules van resultar contagiats, portant fins i tot el virus als membres de la seva pròpia família, que també van donar positiu en la prova de la Covid. Afortunadament els treballadors del restaurant van donar negatiu.

Un altre cas de contagi va tenir lloc a la comunitat autònoma de Cantàbria, actualment una de les més afectades pel coronavirus. Durant el passat mes d’octubre, el municipi de Villacarriedo va patir un brot provocat per un grup de caçadors que es van reunir en un bar després d’una jornada de cacera. Després de conèixer el brot, la Conselleria de Sanitat va haver d’instal·lar un punt de proves PCR en un poliesportiu de la localitat per poder fer proves massives i frenar el contagi entre els seus habitants.

Segons va informar Paloma Navas, directora general de Salut Pública de govern regional, en el mitjà de comunicació de la Cadena Ser, el brot va ser provocat per un grup de caçadors que va estar en un bar sense mascareta i que va obligar Sanitat a prendre mesures per evitar que els contagis seguissin propagant-se per tota la població.

Caçadors sense mascareta i sense distància de seguretat

Tot i que els caçadors tenen via lliure per sortir a caçar en moltes regions d’Espanya, el col·lectiu ha de complir amb una sèrie mesures de seguretat anticoronavirus decretades per les autoritats sanitàries. Portar màscara i mantenir la distància de seguretat reglamentària són algunes de les mesures més bàsiques, mesures que no s’han complert durant moltes caceres.

L’associació animalista Libera va denunciar durant el passat mes de setembre que un grup de caçadors va incomplir les mesures decretades per les autoritats sanitàries per prevenir el coronavirus en el transcurs d’una cacera que va tenir lloc a Outeiro de Rei, a Lugo. L’associació va comunicar que la quadrilla, anomenada “Os Turravalados” va publicar una sèrie d’imatges durant una batuda, mostrant com tiraven d’un suido sense portar mascareta ni guardar la més elemental distància interpersonal.

Pel que fa a la caça i al coronavirus, des de la plataforma No A la Caza (NAC) adverteixen que la majoria de les llicències de caça se centren en nuclis urbans grans, no en entorns rurals, de manera que permetre el moviment de caçadors suposa que els que viuen als nuclis urbans, on hi ha més contagis, es desplacin a zones rurals, posant en perill així als habitants d’aquestes zones. Recordem que, en general, la població rural està més envellida i, per tant, són una població amb major risc davant l’atac de la pandèmia.

La plataforma NAC també recorda que cal tenir present que els grups de caçadors que han provocat brots de coronavirus no només han posat en perill a la resta de caçadors, sinó que també han posat en perill els treballadors dels restaurants, bars i a les seves famílies.

La gran mentida que fan servir els caçadors per saltar-se el confinament

Tot i les restriccions de mobilitat causades pel coronavirus, alguns governs autonòmics estan donant via lliure a l’activitat cinegètica amb l’argument que la caça és necessària per al control de la població d’animals salvatges. Es tracta d’una excusa, ja que, entre altres motius, és la mateixa caça la que fomenta la superpoblació d’espècies.

El passat 19 de novembre la Xunta de Galícia va publicar una circular amb la qual donava via lliure als caçadors perquè circulessin per la comunitat i s’ajuntessin en grups de no convivents per poder sortir de cacera. Les limitacions imposades pel coronavirus no se’ls apliquen a aquestes persones si es dirigeixen a caçar llops o porcs senglars. La sobrepoblació d’aquestes espècies i la possibilitat de l’expansió de la pesta porcina africana són el motiu pel qual la Xunta ha reactivat l’activitat cinegètica.

Una situació molt semblant a la de Galícia es va produir a Múrcia durant la setmana passada. La Conselleria de Salut de la Regió de Múrcia va interpretar com essencial les accions de control de poblacions per danys en l’agricultura, la ramaderia i la seguretat viària, per aquest motiu, es va autoritzar la mobilitat dels caçadors entre municipis, així com l’entrada i sortida de la regió.

Recordem que a Espanya cada comunitat autònoma té la seva pròpia llei de caça, per tant, cada govern autonòmic té unes lleis o altres, més estrictes o permissives respecte a la caça i als drets dels animals. Hi ha partits que defensen de forma més activa i porten com a bandera la caça i a causa d’això i als seus interessos polítics estan permetent als caçadors sortir a caçar quan la resta de la població està confinada.

Però… realment la caça és necessària a Espanya per controlar la superpoblació d’animals salvatges fins al punt que les autoritats han d’alliberar a aquest col·lectiu de les restriccions imposades pel coronavirus?

Animalados ha parlat amb David Rubio, portaveu de la plataforma No A la Caza (NAC), que ha donat una resposta clara i contundent davant d’aquest interrogant: “L’excusa de sortir a caçar en temps de confinament per al control de la població d’animals salvatges és tan sols això, una excusa, ja que la caça és un dels principals problemes de la superpoblació i de les suposades “plagues” que ataquen els cultius i entren a les poblacions urbanes. De fet, a Espanya cada any es maten més animals, tant de caça major com de caça menor, i la seva població no para de créixer”.

La caça, una activitat que fomenta la superpoblació

Mentre les autoritats proposen solucionar el problema de la superpoblació mitjançant la caça, nombrosos experts aposten per aplicar el “model alemany”, un sistema de control que es basa a disminuir la pressió que els caçadors exerceixen sobre les femelles matriarques, que són els que s’encarreguen d’evitar el descontrol del ramat. La caça d’aquesta figura matriarca suposa per tant la multiplicació dels exemplars de l’espècie.

L’augment de senglars i altres espècies pot ser degut a diferents causes. A més de factors naturals com el canvi del clima o els hiverns amb temperatures més suaus i plujosos, David Rubio descriu altres causes que provoquen la reproducció descontrolada de les espècies:

-L’augment de les granges cinegètiques, que crien milions d’animals per repoblar els vedats de la caça i així fer més negoci amb la mort d’aquests animals. Cap caçador pagarà un permís de caça en un vedat si aquest no té animals, de manera que els gestors dels vedats deixen anar animals cinegètics de granges. Cap caçador anirà a una munteria i pagarà entre 200 i 9.000 euros que val si no hi ha una gran quantitat d’animals als quals disparar.

-Els gestors dels vedats alimenten contínuament als animals salvatges, descontrolant el transcurs natural de l’ecosistema fent que els animals salvatges es reprodueixin contínuament, per així poder tenir més trofeus i més animals amb els quals fer negoci. Per tant, fomenten la disponibilitat contínua d’aliment per a disposar de més exemplars que caçar.

-La manca de depredadors és un altre causa. L’assetjament i extermini del què els caçadors diuen “plagues”, que no són més que els depredadors naturals dels seus preuats trofeus (llops, guineus, linxs, óssos, àguiles) fan que el nombre de conills, senglars, cabirols, etc. Augmenti sense control natural per falta de depredadors.

Per aquest motiu, des de la plataforma No A la Caza es creu que la caça i el seu negoci de cria i mort d’animals és un atemptat contra la biodiversitat, contra l’agricultura i contra la salut pública. La superpoblació és només una excusa que utilitzen els caçadors per poder sortir a disparar als animals per diversió i generar ingressos quan gran la població està confinada.

Coneix a Lasanya, la gata que va ser abandonada després d’engreixar 10 kg durant el confinament

Lasanya va arribar a la protectora d’animals de Philadelphia ACCT Philly després d’engreixar més de 10 quilos durant el confinament i ser abandonada pels seus antics propietaris.

Moltes històries d’animals comencen amb una cosa tan terrible com l’abandonament, però acaben de manera satisfactòria, trobant una nova família on poden feliços per sempre. Això és el que ha passat amb Lasanya, una gata nord-americana que va ser abandonada pels seus amos després d’engreixar més de 10 kg durant el confinament i que, després d’una gran tasca per part de la protectora d’animals ACCT Philly, ha trobat una nova família en New Jersey.

El 20 de setembre, ACCT Philly va difondre a través de les seves xarxes socials la història de l’abandonament de Lasanya, una gata que pesava més de 13 kg i que havia estat abandonada després d’engreixar de manera considerable durant el confinament. Des d’aquesta protectora d’animals de Philadelphia es va iniciar el procés de recerca d’una família adoptant que acollís al felí i l’ajudés a perdre pes.

Molt aviat, la història de Lasanya es va fer viral en els Estats Units i moltes famílies van trucar a la protectora preguntant per la situació de la felina i mostrant interès per acollir-la a casa seva. La realitat és que la imatge física de la gata amb sobrepès era adorable, però les conseqüències d’aquests quilos de més en els gats tenen un impacte molt important sobre la seva salut. En el cas concret de Lasanya, l’animal tenia problemes molt seriosos per rentar-se i amb prou feines podia caminar.

Twitter ACCT Philly

La revolució que va causar la història de Lasanya va ser tal que, tan sols 24 hores després de la seva acollida a la protectora, ACCT Philly va anunciar a través de les seves xarxes socials que el felí ja havia trobat una nova llar, amb la família Hammer a New Yersey. La història d’aquesta peculiar gata acabava així amb un final feliç, i és que Lasanya havia trobat a una família compromesa a reduir aquests kg de més mitjançant el suport mèdic i dietètic requerit.

Barcelona obrirà les platges per a la pràctica esportiva, però sense gossos

Barcelona obrirà les platges per a la pràctica esportiva individual el divendres 8 de maig. L’accés a la platja per fer esport no podrà ser amb la companyia d’un gos.

Eloi Badia, regidor de l’Ajuntament de Barcelona, ha anunciat que: “Divendres facilitarem l’obertura de les platges per a la pràctica esportiva individual, per córrer i fer natació, durant l’horari esportiu del matí, és a dir, de 6:00h a 10:00h del matí. Per tant, podrem gaudir d’aquest espai de primer ordre per fer esport amb la màxima seguretat sanitària”. Des d’Animalados hem parlat amb el consistori i ens ha especificat que la pràctica esportiva no podrà fer-se amb la companyia d’un gos.

El Regidor d’Emergència Climàtica i Transició Ecològica de Barcelona ha detallat que: “Hi haurà dos punts d’accessos a cada platja amb un dispositiu de la Guàrdia Urbana a cada punt per tal de fer una gestió controlada, tot i que també demanem la màxima col·laboració per part de tots el veïns de la ciutat, sobretot per parts dels esportistes. Hi haurà un punt d’entrada específic pels esportistes federats, que estarà ubicat a la platja del Bogatell”.

Sobre els esportistes federats, Eloi Badia ha aclarit que: “Els professionals poden fer un ús esportiu de fins a dues vegades al dia, per tant, podran utilitzar també les platges durant la jornada esportiva del vespre. Els esportistes d’elit tenen algunes recomanacions específiques que facilitarem perquè puguin fer la seva pràctica esportiva”.

Per acabar, el regidor de l’Ajuntament de Barcelona ha recordat que: “Parlem de fer esports de manera individual, no es poden practicar esports col·lectius. Tampoc es podrà anar en cotxe fins a la platja, parlem llavors d’una pràctica esportiva de proximitat. Tampoc es podrà anar a fer passejades o estades, l’ús és exclusivament esportiu”. Sobre la natació ha dit que: “No hi haurà servei de socorrisme, per tant, aquesta activitat serà sota la responsabilitat de cadascú”.

L’Ajuntament de Barcelona ens ha aclarit que amb aquestes primeres mesures de desescalada “la platja de gossos de Llevant seguirà sense estar operativa”. Existeix encara molta incertesa sobre quan podran els peluts tornar a gaudir d’aquest espai, però tot fa indicar que aquesta possibilitat no es contemplarà fins a la fase 3 de la desescalada, quan s’habiliti l’ús recreatiu de les platges.

Platja de Llevant de Barcelona

El 19 de juliol de 2016 es va inaugurar la platja de gossos de Llevant. Un espai separat físicament de la resta de la platja de Llevant, amb una superfície d’uns 1.250 metres quadrats i un aforament limitat a 100 gossos, per motius de seguretat, que manté les tanques perimetrals a la zona del trencant amb l’aigua i a l’espigó, per evitar que els gossos puguin sortir.

La platja de Llevant és un espai ubicat al districte de Sant Martí amb una longitud de 375m i una amplada de 74m. Va des de l’espigó de Selva de Mar fins a l’espigó de rambla de Prim. És la darrera de les platges creades al litoral de Barcelona, es va incorporar a la ciutat l’any 2006. Durant la temporada d’estiu, la platja disposa d’una àrea delimitada per a l’accés de ciutadans amb gos.

La platja per a gossos de Llevant compta amb dos informadors ambientals que controlen que els gossos que accedeixen a l’espai estan identificats amb microxips. Aquest servei d’informació també realitza tasques de seguiment, repartiment de bosses de recollida d’excrements i donen tota la informació necessària als usuaris.

L’espai compta amb un mobiliari urbà adaptat als usuaris i gossos: una font per beure o abeurador adaptat a tota mena de gossos (grans i petits), dutxa per a gossos, urinaris urbandogs, amb base plàstica filtrant i dues dutxes per a persones amb un banc per descansar.

Recordem que a la resta de platges del litoral de Barcelona segueix vigent la prohibició d’accedir-hi amb gossos durant la temporada de banys, a excepció dels gossos d’assistència, que poden accedir-hi sempre. Aquí pots trobar més platges per a gossos a Catalunya.