Entrades

“Augmenta el coneixement que tenim sobre els gats però mai se sap prou”

 

Amb una puntualitat extraordinària es va donar inici a la novena edició de la Jornada Felina Europea amb Agnes Dufau com a mestra de cerimònies i amb Pierre Sultana com a primer convidat. El francès és responsable a Brussel·les de FOUR PAWS, una entitat que treballa a Europa per a la protecció d’animals. D’origen austríac, Vier Pfoten o FOUR PAWS està darrera de CAROCAT.EU i CARODOG.EU dues plataformes d’actualització científica i divulgativa sobre gossos i gats.

Sultana va donar a conèixer els secrets de la tasca que promou canvis legislatius des de la redacció fins a l’aplicació en la realitat dels estats membres.

Per la seva part, Valentina Aybar presidenta de Gemfe-AVEPA, gatera i veterinària, va incloure en la seva ponència les propostes per al nou posicionament de l’entitat que presideix sobre les colònies de gats. El text vindria a substituir el de 2013 i incorpora l’acord entre les pràctiques ètiques amb les evidències epidemiològiques i de gestió. Els textos que el grup de medicina felina publica es converteixen en referent per a altres professionals, administradors, gestors i amants dels gats.

Albert Lloret veterinari de l’Hospital Clínic Veterinari de la Universitat Autònoma de Barcelona va oferir una ponència sobre les malalties infeccioses en gats. Aquest membre de GEMFE és protagonista d’un vídeo sobre el mateix tema que es va rodar a Madrid el 2015 i que està batint rècords de visionat en la seva categoria. Una posada al dia d’aquella comunicació mitjançant preguntes i respostes és el que va desenvolupar a l’Ateneu i serà possible visionar-a través del canal de youtube de l’entitat organitzadora. Les malalties d’aquesta naturalesa són una gran preocupació per la comunitat gatera i el seu millor coneixement implica la prevenció, el tractament precoç i també canvis en les polítiques de gestió epidemiològica. Els gats tenen moltes vides però cal evitar estressar per que davant una fallada en el seu sistema immune hi ha certes afeccions oportunistes esperant-los. Aquestes han de ser identificades i tractades adequadament, la informació de qualitat salva vides.

Maggie Roberts, directora de veterinària de Cats Protection va mostrar amb tot luxe de detalls com des d’un centre d’adopció felí en l’entorn urbà i amb habitacles individuals de qualitat poden trobar família molt ràpidament molts felins. A prop de Gatwick, un gatera amb 40 recintes individuals alberga gairebé 3000 gats anualment per que les estades són molt breus des del seu rescat fins a la seva nova llar. Estades breus, espais enriquits, atenció als aspectes mèdics i psicològics a parts iguals. Evitar l’emmagatzematge, els confinaments prolongats, equilibrar l’estímul amb el descans i sobretot l’estrès són part de les vint recomanacions innegociables per tenir una gatera en condicions.Cats Protection compta amb una llarguíssima experiència (acaben de complir 90 anys), Un pressupost de 60.000.000 d’euros anuals i una àmplia xarxa de centres d’adopció així com 10 grans centres d’acollida, tots exclusivament per a gats. Els gats i els gossos poden conviure junts en llars però no en equipaments de confinament. Ni els felins es relaxen ni molts gossos toleren als seus conveïns.

Per acabar, Gabriel Bustillo el veterinari cap de la Fundació Protectora d’Astúries va argumentar contundentment a favor de la prevenció en totes les etapes de l’acollida a la protectora. Moltes de les seves aportacions les desenvolupa regularment al seu bloc Otra Vetemirada i a VeRA el seu facebook sobre veterinària de refugis. De la seva ponència destaquem el “manifest felí per una caixa de cartró” i com un bon acompanyament pre i post adoptiu minimitzen les devolucions i tot el que comporta.

Les valoracions sobre la Jornada tornen a ser molt positives entre tots els implicats podent destacar que un 30% dels assistents són “gaters”. Ens destaca l’organització la importància de la presència de persones vingudes de Lugo, Tenerife, Saragossa, Madrid, Lleida, Girona, Tortosa i de José Francisco Capacés, veterà membre de AVEPA i expert en deontologia veterinària.

 

Emma Infante

Corpulent, Potencialment Perillós i agressiu són tres conceptes diferents

 

Recentment un titular encenia els ànims de la comunitat animalista. “Gossos agressius omplen la protectora de…”. Òbviament més enllà d’aquest espantós panorama que dibuixaven aquestes sis paraules calia esbrinar les circumstàncies. La redactora s’havia posat al servei del denunciant de la situació sense contextualitzar la càrrega de realitat ni preveure les conseqüències de la seva contribució a la toxicitat informativa que recau sobre aquests individus. Bàsicament des de diverses associacions es lamenta la substitució de l’epítet legal potencialment perillós pel d’agressiu (més breu però molt més inexacte).

En l’article s’assenyala que el problema és aquest 25% de GPP quan el conflicte real és el manteniment de l’alt percentatge de gossos abandonats (no extraviats): un 98%. Així doncs el focus del problema no són aquest tipus de gossos, sinó les altíssimes taxes d’abandonament, de delicte contra els animals que se segueixen cometent.

Una mica més endavant es comenta que s’han rehabilitat tres gossos dominants. El concepte de dominància està desterrat des de fa molts anys de l’elenc de comportaments possibles dels gossos per als educadors canins formats adequadament. L’article bàsicament retrata una entitat gironina com a víctima de contenir gossos ferotges fruit del trànsit i venda per internet. Quin favor es fa doncs als gossos? Cap. Es nomenen unes races i els seus encreuaments que són les que l’any 1999 es van assenyalar des del Govern tot i no ser les protagonistes de més atacs ni diferir en pes, tendències i estructura a altres races que ni s’anomenen. La llei sobre els gossos potencialment perillosos va ser qüestionada des del principi per experts i aficionats i lamentablement no ha servit per evitar atacs greus ni per evitar que aquests gossos pateixin mutilacions, ensinistraments que indueixen a la indefensió, trànsit, robatoris i mort.

S’apunten també tímides mesures esperançadores, es parla d’una prova pilot i d’uns gossos molt concrets. Tenim constància que una activitat quotidiana i ben realitzada transforma la frustració rere els barrots – la que tindria qualsevol animal social reclòs injusta i inapropiadament- en equilibri, afabilitat i simpatia durant els passejos o després de l’adopció. L’Associació per a la Protecció dels Gossos Potencialment Perillosos fa anys que realitza amb gran èxit activitats que demostren la gran capacitat de resiliència d’aquests animals. Molts d’ells, de races fortes, i conductualment res perillosos; en molts casos comparteixen gàbia al Centre d’Acollida d’Animals de Companyia de Barcelona. És el mal maneig i la manca de recursos formatius i materials el que porta a mal interpretar senyals i a imposar etiquetes errònies. Tampoc els mitjans de comunicació generalistes ajuden molt a facilitar el coneixement de la realitat d’aquests gossos que en la majoria dels casos impresionen per la seva corpulència. En res contribueix que se’ls associï comunament a segments poblacionals que veuen en el seu aspecte una “arma” dissuasòria perfecta.

No hi ha una legislació idònia en el món que solucioni màgicament el problema del maltractament i explotació de gossos. Encara que hi fos, les llacunes en la seva aplicació i la manca d’altaveus adequats per al seu coneixement li restaria eficàcia. Animalados va néixer amb vocació d’oferir informació veraç i assequible per combatre els errors que resten benestar als nostres companys peluts. I des d’Animalados us convidem a aprofundir sobre les diferències entre agressivitat, gos potencialment perillós i gos corpulent potencialment petoner.

El silenci entra al zoo de Barcelona

 

El passat 21 de juny es va aprovar per unanimitat una proposició per respectar el silenci al Zoo de Barcelona. Jordi Corones, regidor republicà, va argumentar contra el perjudici que provoca el soroll en els animals residents al zoo, demanant que s’apliquin les mesures necessàries per garantir el benestar dels animals el més aviat possible.

El regidor va apuntar que haver de demanar que es minimitzi el patiment dels animals eliminant els sorolls, majoritàriament injustificats, no hauria de ser necessari “perquè el benestar animal no admet peròs“.

El Comissionat Frederic Ximeno va avançar que per a setembre es farà la presentació del pla estratègic per al Zoo de Barcelona. La transformació del Zoo està sent demanada des de diversos àmbits ciutadans i polítics, constituint el tema estrella del Consell de Convivència i Protecció dels Animals.

La comissió creada per tractar el futur del zoo sovint ha estat l’escenari on s’ha denunciat la contaminació acústica al recinte, provocada tant per activitats comercials com de manteniment. De la mateixa manera, la mesura demanarà als futurs visitants incorporar “la cultura del silenci” a les seves visites.

Emma Infante

Barcelona aprova el Manifest Felí

Barcelona ha aprovat aquest dimecres per unanimitat el Manifest Felí presentat a la Comissió de Medi Ambient per la regidora Maria José Lecha de la CUP. D’aquesta manera la capital catalana es converteix en la tercera ciutat adherida al manifest que vol millorar la gestió dels gats. Primer va ser Màlaga i no fa gaire Tarragona, com ja vam publicar a Animalados.

El Manifest felí és un decàleg que sintetitza les mesures fonamentals per assegurar el benestar felí. Des de Plataforma Gatera ens asseguren que “el rigorós compliment de les propostes significaria un canvi radical en la vida i la consideració que es té dels gats”.

El Manifest ha tornat triomfant a la ciutat que el va veure néixer, encara que el seu debut en públic va ser en seu parlamentària a Madrid el 24 d’abril de 2015. Les intervencions dels polítics han deixat veure el suport i compromís cap al manifest. El Comissionat Frederic Ximeno ha aprofitat per reforçar la campanya que adorna els carrers de la ciutat recordant l’obligació de microxipar gats, gossos i fures.

Tant la Regidora Lecha com el Regidor Corones han recordat l’obligació de donar una nova empenta a la causa felina per recuperar el lideratge en la defensa dels gats, siguin de casa o de colònies, que Barcelona ostentava fins no fa tant.

Emma Infante

Fires animalistes

 

Com les flors, a la primavera floreixen les fires animalistes. En els últims anys, de manera vertiginosa, s’han anat produint canvis molt positius que fan coherent el missatge amb les actuacions de les entitats de defensa dels animals. Si abans es desplaçava a molts gossos (i de vegades gats) i se’ls exposava als escenaris, als aplaudiments i als crits indiscriminadament ara això es cuida molt més. Per a un gos, com per a qualsevol ésser humà poc acostumat, ser diana de les mirades multitudinàries i alienes resulta intimidant.

També el contacte físic no desitjat, repetit i sense mesura atabala i esgota. Per a un gat l’impacte emocional d’una experiència així pot ser devastador. D’aquesta manera en menys d’un lustre hem passat de la sobreexposició a la prudència i de l’impuls a la reflexió. A les fires ja no anem a buscar animals, ara podem fer compres solidàries, participar en tallers, aprendre coses, conèixer la labor de moltes organitzacions noves i els projectes de les veteranes. En definitiva podem passar-ho bé amb i sense companyia amb el plus de convertir-nos en millors persones.

En les fires especulatives es mostren gossos de treball o cacera encadenats o en gàbies a l’aguait una destinació compatible amb la supervivència. En contraposició en les fires proteccionistes, cada vegada hi ha menys animals in situ. Que no hi hagi molts cans sense amo a la caça i captura d’un adoptant al que disparar una mirada tendra o un petó és una bona notícia. Les fires animalistes s’omplen de protectores amb l’objectiu de conquerir a famílies noves per mitjà d’actes benèfic-festius, incorporar entre els adoptants al públic al·lèrgic al drama, a l’indecís i al compulsiu. Rescatar aquesta porció de gent que tem a les gosseres i els refugis pel que tenen de trist, de depassador, de llunyà i, de vegades, d’hostil.

El preu per fer-se accessible és alt per a tots, especialment per als animals en espera, no sempre ho passen bé. Hi ha molt contrast entre la vida aïllada, rutinària, tediosa i grisa d’una gossera i la sobreexcitació d’una festa urbana que, a més, exigeix unes dotze hores d’alerta des de l’arribada fins al tancament. Ja fa anys que en les paradetes dels mercats animalistes ja no hi ha gats atemorits dins transportins. No sabem el nom de la persona que amb bon criteri va vetar la presència de felins a les fires animalistes barcelonines però la felicitem. La voluntat de trobar una bona llar es topava amb la capacitat dels gats de suportar el tràfec d’individus, olors, llums, sorolls i altres que els humans anomenem festa.

Els nord-americans, que saben molt de vendes, han conclòs que l’adopció d’un nou membre de la família ha de ser semblant a l’experiència de l’adquisició d’un producte de luxe. Ha de ser confortable, ha d’embolicar els sentits, ha de ser agradable i has de poder parlar d’ella en termes positius. Enrere va quedar el xantatge emocional de la reixa, la pena, la tara i l’abandó. Són molt poques les entitats que es fan ressò d’aquest aspecte trist sense que deixi de ser una realitat. En les gosseres i en molts refugis hi ha barrots, murs i malla metàl·lica que separen desenes, de vegades centenars de gossos entre si. En moltes gosseres i molts refugis hi ha xarxes, gàbies i gateres que separen desenes de gats entre si. Però actualment és molt més habitual rebre la fletxa del Cupido animalista a partir de les xarxes socials, els suports digitals i els catàlegs.

Poques adopcions, i sobretot poques d’elles adequades, provenen de la immediatesa de veure, signar i portar un company a casa. Com no ens cansarem de reivindicar a Animalados, un familiar de quatre potes ha de completar la nostra llar quan tenim el consens de tots, el coneixement, el temps, els diners i les alternatives suficients per garantir la seva felicitat.

Per si us animeu a visitar alguna d’elles, les fires animalistes imprescindibles a Barcelona són la de Nou Barris, Gràcia, La Mercè i Cat Market. Les aspirants avantatjades són les de Sant Boi, Santa Coloma, Sants i Badalona.

Article d’Emma Infante