Arxiu d'etiquetes per: empatía

El Col·legi Amanecer d’Alcorcón llança un projecte pioner que forma en empatia cap als animals als alumnes de Primària

El projecte, que rep el nom de ‘Emocions amb Potes’, crea un espai motivacional per fomentar el desenvolupament de la intel·ligència emocional i les habilitats socials dels alumnes amb l’acompanyament de gossos i cavalls.

El Col·legi Amanecer d’Alcorcón (Madrid) ha incorporat el Programa d’Intervencions Assistides amb Animals (IAA) ‘Emocions amb Potes’ com a part de l’assignatura curricular ‘Aprendre Fent’, per formar en empatia cap als animals als alumnes de Primer de Primària. Es tracta d’una experiència pilot i s’avança a la proposta de la Llei Orgànica de Modificació de la LOE, que s’implantarà de forma esglaonada durant els tres propers cursos, d’incloure l’empatia cap als animals en el currículum de l’ensenyament obligatori.

Tal com explica Núria Máximo, Directora i Coordinadora de la Càtedra d’Animals i Societat de la Universitat Rei Joan Carles, ‘Emocions amb Potes’ sorgeix un cop l’empatia és inclosa en la nova Llei d’Educació: “Porto anys dissenyant projectes de Formació en Valors per a alumnes dels Graus d’Educació Infantil i Primària, i cursos d’estiu per a professors que inclouen l’empatia, però fins ara no havíem pogut dissenyar un projecte específic que treballés l’empatia cap als animals com a contingut curricular d’una assignatura de Primària” .

Els objectius de la Càtedra d’Investigació i Societat són, entre d’altres, millorar la relació que els éssers humans tenim amb altres espècies animals i el món natural, “de manera que la via de la comunicació és el camí excel·lent si es vol millorar”, afirma Núria, que afegeix que “a més treballa amb entitats rigoroses i responsable, així que, conjuntament vam dissenyar ‘Emocions amb Potes'”.

Aquest projecte pioner a Espanya, de què formen part la Càtedra Institucional de Recerca Animals i Societat de la URJC, PsicoAnimal i Cita Teràpies i Animals i el Col·legi Alba, consta de 12 sessions agrupades en quatre mòduls, que són “Convivència responsable,” Intel·ligència emocional amb gossos”,” Intel·ligència emocional amb cavalls” i píndoles de” Mindfulness”.

A causa de la situació actual provocada per la COVID, la metodologia és en línia, assenyala Núria, que afirma que “a través de les videotrucades connectem als equips professionals amb les aules i dins l’horari d’una assignatura concreta. Els nens podran conèixer a 6 gossos i 2 cavalls en el seu entorn natural de vida, se’ls ensenyaran els principis de la intel·ligència emocional dels gossos i els cavalls, les bases fonamentals de la cura d’altres animals i estratègies bàsiques d’autoconeixement i gestió emocional”, recalca.

L’equip animal és intencionadament heterogeni i divers pel que fa a les espècies, les races/no races, l’aspecte, les edats i el temperament dels individus que els componen. Així, els nens aprenen a identificar les emocions d’individus diversos i a apreciar el valor de cada un amb independència de la seva raça, aspecte o edat. Tots els animals tenen en comú que han estat adoptats i alguns han patit i superat situacions d’abandonament i/o maltractament.

Sobre els beneficis que l’empatia cap als animals proporciona als nens, Núria comenta que “l’empatia és un pilar fonamental en el desenvolupament personal dels éssers humans, una eina de prevenció de la violència i generador de conductes prosocials. L’empatia s’ha demostrat com a estratègia idònia de prevenció de l’assetjament escolar. A més, ensenyem als nens a raonar i generar pensament crític a través de les relacions amb els animals i el medi natural per un món més pacífic”, subratlla.

En aquesta línia, hi ha una abundant literatura científica sobre els beneficis de la formació en empatia cap als animals com a estratègia de prevenció de la violència interpersonal i específicament de l’assetjament en les etapes escolars. De l’empatia, la capacitat de posar-se al lloc de l’altre, sorgeix tot el ventall de conductes prosocials, com la compassió o la solidaritat. Tots ells són factors protectors enfront de la violència social.

Per la seva banda, Fernando Bello, director del Col·legi Amanecer explica que “en el nostre col·legi les emocions tenen un valor fonamental en el procés educatiu. Però no només les que projectem o percebem en les persones que ens envolten, sinó amb tot el nostre entorn. Per aquesta raó, aquest projecte ens va semblar realment interessant i hem volgut apropar-lo als nostres alumnes incorporant-lo en el nostre programa pedagògic”.

El primer esglaó: l’Empatia

 

“En una ocasió que tornàvem a peu des de Moscou, uns carreters que venien de Sérpukhov i que es dirigien al bosc d’un mercader a per llenya, es van oferir a portar-nos. Era dijous sant. Jo em vaig asseure en el primer carro al costat del carreter, un pagès fort i tosc, amb la cara vermella, que era evident que bebia molt. en arribar a un poble vam veure que, en un extrem, treien d’un pati a un porc arrossegant-lo. Engreixat, nu i de pell rosàcia, anaven a matar-lo. Xisclava amb desesperació, semblava un crit humà. Just quan passàvem per davant, el van començar a degollar: un home li va tallar la gola amb un ganivet. El porc va xisclar encara més fort, amb una veu encara més estrident, però va aconseguir desfer-se i va sortir corrent, banyat en la seva sang. Com que sóc miop i no veig amb detall, només vaig poder distingir el cos del porc, rosat com el d’una persona, i sentir els seus xiscles desesperats. No obstant això, el carreter sí que ho va veure i no apartar d’allà la mirada. Van atrapar al porc, el van immobilitzar i el van acabar de degollar. Quan els xiscles van cessar, el carreter va sospirar pesadament i va dir: “És possible que ningú respongui per això?” El primer esglaó, Lev Tolstoi 1891, Kairós 2017

 

126 anys. Temps, molt de temps, i paradoxalment sembla ser que ens trobem en el mateix punt. O potser no. Potser els dos pols s’hagin allunyat encara més, l’extrem del compassiu i l’extrem del cruel.

Si és cert que el nombre de persones que estan prenent consciència i, el més important, que estan canviant els seus hàbits creix, també ho és que les atrocitats comeses contra els animals (humans inclosos) no només no han minvat, sinó que són, en molts casos, encara pitjors gràcies a les millores en la tecnologia i, molt important, l’ocultació d’aquests fets al gran públic.

Ulls que NO VOLEN veure, cor que no sent.

En ambdues obres, escrit i documental, vam assistir a dos processos de canvi. Una, autodidacta i imbuïda per un fort sentiment religiós, que no eclesiàstic, i l’altre guiat per una mentora vegana que va mostrant a l’escèptic omnívor els motius i raons per les quals val la pena abandonar l’alimentació i ús animal.

126 anys i sorprenentment els dubtes, pors, retrets, atacs entre les diferents postures són les mateixes: És sa? És correcte? És natural per a la nostra espècie? Quina relació hem de mantenir llavors amb els altres animals?

Si Tolstoi ens parlava d’un bon cristià, de l’ideal de apropar-se més i més a la perfecció moral de la divinitat, al documental veurem com pesarà més la figura de l’individu, de la seva pròpia decisió, amb les seves pròpies conseqüències. No hi haurà un déu que et premiï, tampoc un que et castigui.

Diferents referents però un mateix manament “No mataràs”. Més enllà fins i tot, no causaràs patiment.

Com pair que les nostres vides impliquin tantes morts?

Ed comenta a Carla Cornellà, de FAADA, en un moment del film, “teniu la batalla perduda” i Carla respon “no és una batalla”.

Es tracta de convèncer, no de vèncer. I sí, costa molt més el primer que el segon. Estem a 2017 i seguim bombardejant amb armes químiques a nens.

Tolstoi tindrà accés a l’escorxador de Tula, i podrà veure amb els seus propis ulls les morts dels bous i les vaques. No només la seva mort, si no el seu patiment.

A la productora se li denegarà en repetides ocasions aquest accés. Recordem: 1891-2017. L’esforç per amagar la barbàrie és molt més gran com més es tem per l’efecte d’aquesta visibilització.

Si els escorxadors tinguessin parets de vidre … Bé, potser molts seguirien mirant a una altra banda, altres podrien veure-ho i seguir menjant carn. Però quants canviarien de parer? Moltíssims. Encara que hem de tenir en compte que no només es fa front a “la necessitat de menjar animals” sinó també al poder del “plaer de menjar animals”. La “golafreria” com la definirà Tolstoi. Els humans som una espècie que es desviu pel plaer. I per il·lustrar-ho recordeu la cara d’Ed quan cuina la truita vegana, la seva gran por en aquest moment és ¿tindrà bon gust?

Tolstoi entenia el vegetarianisme com un primer pas, el primer esglaó d’una escala que ens acostava a Déu, al comportament moral. No podem ser bons cristians mentre seguim infligint dolor, ens explica en el seu assaig.

Si substituïm a Déu per l’ètica, tindrem igualment el mateix camí que recórrer, la mateixa escala per pujar: la de l’empatia.

Empatia cap a aquells altres “jos” que malviuen i moren per alimentar, divertir i servir a l’ésser humà.

126 anys i la petició d’aquells que han baixat les armes segueix sent la mateixa: respecta a l’altre, posa’t a la seva pell i estableix una relació que no impliqui la submissió ni la mort.

126 anys i ens seguim preguntant davant la barbàrie “¿No hi ha ningú que respongui per això?”. Sí, es comença a respondre, però molt poc a poc, a ningú li agrada reconèixer-se botxí.

Per tant, cal seguir mostrant al món el que s’oculta rere les parets dels escorxadors, els vidres dels aquaris, les carpes del circ, las reixes dels zoos. Perquè darrere de cada mur, hi ha un jo.

Article de Sílvia Esteve