Entrades

El teu gos podria haver menjat…gos!

La llei permet que els gossos i gats puguin ser alimentats amb les restes d’altres animals de la seva mateixa espècie.

La normativa espanyola que regula l’alimentació dels animals, aprovada en el Reial Decret 1528/2012, permet que els animals de zoològics, de circ, els que estan en mans de caçadors i els que viuen en refugis i gosseres (entre d’altres) siguin alimentats amb “animals o les parts dels mateixos que van morir sense ser sacrificats per al consum humà, incloent els sacrificats per al control de malalties, els fetus, oòcits, embrions i esperma no destinats a la reproducció i les aus de corral mortes als ous”. Aquest redactat obre la porta a que els fabricants de pinso puguin utilitzar, entre d’altres restes, els cossos morts d’altres gats i gossos per produir el menjar que després vendran per alimentar els gats i gossos que viuen en els espais mencionats.

Els refugis i les gosseres, en alguns casos, utilitzen aquest tipus de pinso de pitjor qualitat ja que no donen a l’abast amb tants animals sota la seva protecció. La seva feina és exemplar i absolutament necessària en un país on cada any s’abandonen més de 140.000 gats i gossos, segons les xifres de l’estudi que cada any elabora la Fundació Affinity. Malgrat aquestes dificultats, cada cop són més els refugis i gosseres que, conscients dels problemes que aquesta alimentació pot acabar provocant en els animals, ja han buscat alternatives. Algunes destinen recursos propis per poder comprar pinso de major qualitat i altres, fins i tot, com és el cas de Canòpolis, al Garraf, cuinen el menjar ells mateixos per evitar l’alimentació prefabricada.

El pinso de baix preu (i de pitjor qualitat) permet alimentar més animals però genera un cercle pervers: mentre es pugui obtenir benefici econòmic amb els cossos dels animals morts, hi haurà interessos en que es mantingui el sacrifici animal arreu de l’Estat. Actualment, el sacrifici 0 només s’aplica a Catalunya, Galícia i Madrid. A més, és impossible preguntar-se si, encara que sigui legal, és correcte i ètic que existeixi una categoria d’aliments d’inferior qualitat que permeti alimentar a qualsevol animal amb les restes d’altres membres de la seva mateixa espècie.

La polèmica normativa espanyola no vulnera les directrius europees que regulen el que es coneix com Subproductes d’Origen Animal No Destinats al Consum Humà (SANDACH). El text divideix en tres categories diferents tots els SANDACH i determina en quins casos es poden usar els aliments de cada apartat. La primera categoria, per exemple, és la més delicada perquè inclou la carn i pell d’animals que han mort per alguna infecció o fruit de l’experimentació. A la segona categoria hi ha els animals sacrificats que no estiguessin malalts, a més dels fems i el guano, així com les restes dels escorxadors. Finalment, a la tercera categoria hi ha les restes d’animals morts durant la caça o en escorxadors que serien aptes per al consum humà però que no es comercialitzen. També s’hi inclouen caps d’aus de corral, plomes, banyes, placentes i els pèls dels porcs o de la cua dels cavalls, entre d’altres. Els aliments generats de les categories 2 i 3 són els que es poden usar per fabricar pinso pels gossos i gats de gossera i refugi, així com pels que viuen als zoològics, als circs o estan en mans dels caçadors.

Les restes de l’escorxador

El pinso que es pot comprar a les botigues, en canvi, el de les marques més famoses que comercialitzen menjar per a animals de companyia, no es pot fabricar a partir dels aliments de la segona categoria, però sí amb els de la tercera. És a dir, la llei permet que el pinso de la millor qualitat estigui fet a partir de plomes, banyes, pèls i altres restes dels escorxadors. “Tot el que prové de subproductes s’entén com un ingredient de dubtosa qualitat i un potencial perill per a la salut dels gossos, sobretot si forma part de la seva alimentació habitual”, adverteix Gemma Knowless, autora del llibre “Cocina sana para tu perro”, editat per La esfera de los libros. “S’escombren els terres dels escorxadors i les restes on es barregen defecacions, orina, sang, peülles, becs, pell, plomes, etc, es posen en uns contenidors que recullen els fabricants de farines de carn per a pinsos”, continua Knowless en el seu llibre, on recomana la cuina feta a casa per alimentar els nostres animals.

L’experta en nutrició animal Mónica González Tovar denuncia que en els sacs de pinso fabricats als Estats Units s’hi poden trobar fins i tot “restes d’altres gats i gossos i de collars antipuces o xips d’identificació”. En declaracions a Animalados, adverteix que “el problema del pinso és que mai sabem el que estan menjant els animals”. Des del seu punt de vista, la part més negativa d’aquesta situació és que el marketing dels fabricants de pinso ha aconseguit convèncer els consumidors: “Ens han fet creure que els hi estem donant el millor i no és així”, diu. “El pollastre costa dos euros el quilo i tu estàs pagant a nou euros el quilo per un pinso que la meitat del que porta és sucre”, conclou.

Les dues expertes coincideixen en assenyalar que aquesta mala alimentació ha provocat que es disparin les malalties entre els gossos. “Els gossos ja són el mamífer amb màxim índex de càncer”, lamenta González Tovar. Des del seu punt de vista, és una bona notícia que cada cop hi hagi més consumidors que optin pel menjar conegut com BARF, que consisteix en una dieta crua. Més endavant, des d’Animalados, publicarem un nou article explicant quines són les millors alternatives al pinso dels grans fabricants.

“Mai més volaré amb els meus animals en celler”

 

Com us sentiu després d’aquests 51 dies?

Felices i agraïdes, encara que hem viscut emocions molt fortes. Sole ha sobreviscut a una situació al·lucinant i els meus nervis, la meva paciència i la meva fe han estat posades a prova durament. Estem orgulloses de nosaltres mateixes.

Havies preparat el trasllat durant mesos, havies pagat un passatge i dissenyat un recorregut més car però més segur i curt per fer-lo més suportable pels teus animals. Comentes que t’havies assegurat que els transportins eren homologats i resistents, què va succeir llavors?

Durant una escala obligatòria prevista a Madrid, acabada d’arribar a les portes d’embarcament cap a Marràqueix, em van cridar per l’altaveu perquè anés al mostrador d’embarcament. Aquí, sense miraments em van dir que els meus gates s’havien escapat per què durant el canvi d’aeronau s’havia obert el trasportí. No em van saber explicar com va succeir això i no em va ser permès acudir al lloc exacte dels fets. Moltes hores més tard, quan em va ser retornat el transportí, faltava la porta del mateix que mai m’han tornat, per cert.

Segons tu ¿Els responsables de la companyia eren conscients que un gat, tant per a tu com per a moltes altres persones, és un membre més de la família i per tant no s’abandona a la seva sort?

 No, absolutament no, per què l’actitud va ser de treure-li importància.

 T’has sentit ajudada per Iberia?

No per Iberia, però si per algunes persones que treballen a Iberia i que per iniciativa personal s’han mostrat empàtiques i compromeses.

Linda Iglesias

Què ha estat el pitjor?

El mur que es va crear, sobretot els atacs personals quan el cas és que jo era la víctima. Quan se’m va comunicar el que havia passat no vaig tenir cap mena d’ajuda o assistència. Se’m va demanar que em quedés callada i asseguda a esperar i a resar esperant que la trobessin. Vaig haver de lluitar molt i fer valer els meus drets i els de Sole. No em van donar ni aigua. Només vaig tenir l’acompanyament d’un policia. També he de dir que cap membre dels cossos policials parlava el meu idioma, però tampoc se’m va atendre en anglès ni francès, idiomes que parlo.

Gràcies a la xarxes socials vas poder obtenir ajuda?

Molta. He d’agrair a tots els que m’han donat suport. Agrair immensament l’ajuda de Linda Iglesias, que em va contactar per telèfon la nit del succés y des de llavors ha estat al meu costat. Gràcies a ella vaig poder fer la petició de Change.

Creus que sense l’ajuda de Linda Iglesias, Arancha Sanz i els voluntaris de l’SPAP, Ayuda Madrid Felina i Vidas de Gato s’hagués trobat a Sole?

 No, absolutament no. Immensament agraïda a tot l’equip.

 Quina relació tens ara amb Borja, el noi que va trobar a Sole?

Una relació de gran respecte i estimació.

Què has après de tota l’experiència?

 A no viatjar més amb els animals a la bodega d’un avió i també a empatitzar amb tots els animals abandonats o que malviuen al carrer.

 

Emma Infante

Gatejant a l’Ateneu Barcelonès

Amb l’aforament complet des de tres setmanes abans de la trobada del 26 de novembre, la Plataforma Gatera una vegada mes es felicita per l’interès i compromís mostrat per les gateres. Són majoritàriament dones les que van a formar-se sobre les bones pràctiques en la gestió de colònies de gats perquè solen ser elles mateixes les que les alimenten i protegeixen. Per proveir de benestar als gats forals cal capturar-los, deixar-los anar i tornar al seu territori d’origen. Aquest procés que en anglès respon a les sigles TNR en castellà es diu CES. L’administració municipal és la responsable legal del maneig i convivència d’animals domèstics així que fa bé de promoure sinergies i col·laboracions que optimitzen el treball voluntari de moltes persones i contribueixen a l’harmonia local. La distribució de recursos i la supervisió de resultats deriva en un balanç molt positiu que tècnics i polítics d’algunes poblacions no han sabut aconseguir. Desafiant les inclemències del temps, l’escassetat de recursos i de vegades a la incomprensió de l’entorn les persones que estimen els gats més enllà de la convivència sota un mateix sostre tenen alguna cosa d’heroic. Com a mínim un cop l’any gateres dels mes distants racons de l’Estat es troben i es nodreixen del saber d’experts locals i estrangers. Amb vista a ampliar l’extensió física i temporal, les Jornades Felines Europees rubriquen amb èxit el que és l’esdeveniment felí no professional més important del continent.

Emma Infante