Entrades

FAADA demana a la Generalitat regular per llei les festes dels Tres Tombs

El principal objectiu de l’entitat de protecció animal és establir una sèrie de protocols que garanteixin el benestar dels animals durant les festes.

La Fundació per a l’Assessorament i Acció en Defensa dels Animals (FAADA) porta des de l’any 2018 treballant per donar a conèixer les irregularitats i la manca de benestar animal existent a les festes dels Tres Tombs a Catalunya.

Aquestes festes, que se celebren amb motiu de la festivitat de Sant Antoni Abat, protector dels animals, són un conjunt de celebracions arreu Catalunya que consisteixen en cavalcades i cercaviles amb cavalls, ases o rucs. A més, es fan curses i benediccions dels animals, entre altres actes. El ritu principal dels Tres Tombs consisteix a donar tres voltes amb els cavalls, carros i altres animals de tir per l’interior de la població.

El 2019, l’entitat de protecció animal, juntament amb els Tonis de Taradell, va presentar un protocol de benestar pioner a Catalunya que es va aplicar amb èxit per primera vegada als Tres Tombs del 2020 a Taradell, municipi que pertany a la comarca d’Osona.

FAADA i els Tonis de Taradell van presentar un protocol de benestar animal pioner a Catalunya

Conseqüentment, la Federació Catalana dels Tres Tombs es va afanyar a encarregar i pagar un protocol redactat pel Sr. Xavier Manteca de la UAB amb l’objectiu de desmentir que a la festa hi havia maltractament animal. En el mateix document a més s’indicava que el benestar dels animals ja estava assegurat a “totes les poblacions de Catalunya”, segons paraules del President de la Federació, el Sr. Andreu Bernades.

Però, el gener de 2022, en un acte organitzar de la Federació a Sant Cugat del Vallés, membres de FAADA van ser informats que la Federació ni tan sols té coneixement de quants participants tindrà cada festa, ja que aquests no tenen obligació d’inscriure’s i no reben el protocol.

Davant aquesta situació, des de FAADA es preguntes, de quina manera és possible complir amb un protocol que no s’ha vist abans? Com es pot organitzar bé una festa en què no se sap quants cavalls participaran? Com és possible comprovar la documentació i complir amb tot allò que dicta la normativa dels certàmens el mateix dia de la festa?

Actualment, FAADA disposa de proves i té constància que el tracte que es dona als animals en aquestes festes dista molt del que es pot considerar benestar animal i considera que hi ha mancances importants al respecte. De fet, des de l’entitat de protecció anòmal consideren que no s’està complint ni el mateix protocol d’aplicació de benestar que des de la Federació Catalana dels Tres Tombs es va encarregar.

Aquestes irregularitats es mostren a través d’imatges i filmacions que cada any arriben a la fundació des de diverses localitats i que l’entitat ha recollit i resumit en aquest vídeo. Les imatges apareixen juntament amb diferents extractes del protocol de la Federació Catalana dels Tres Tombs, deixant en evidència quins punts d’aquest document s’estan incomplint de forma flagrant, malgrat que suposadament siguin de compliment obligat per a tots els associats de la festa.

Aquest any la fundació ha rebut algunes peticions tant d’ajuntaments com d’associacions dels Tres Tombs perquè se’ls ajudi a aplicar protocols que realment garanteixin el benestar a la festa, per exemple, per part de les localitats de la coordinadora de Tarragona. A més, la periodista Pilar Rahola i l’etòloga Jane Goodall s’han sumat a FAADA per demanar l’aplicació dels protocols i la regulació de la festa a l’administració catalana.

D’altra banda, l’Àrea dels drets dels animals del Consell de l’Advocacia de Catalunya han redactat un informe jurídic on asseguren que, tal com s’està realitzant la festa actualment, es vulneren els drets dels animals i demostren que s’incompleix el decret legislatiu 2/2008, del 15 d’abril, pel qual s’aprova el text refós de la Llei de protecció dels animals de Catalunya.

 Per tot això indicat, des de FAADA, el col·legi d’advocats i les altres entitats de protecció animal de Catalunya, es demana a la Generalitat de Catalunya que s’aprovi una llei que reguli aquestes festes i que se sancioni aquelles associacions o localitats on es vulneri la mateixa.

La probable expatriació de l’os goiat eleva la tensió entre animalistes i ramaders

La generalitat té avançat retirar-lo del Pirineu després d’una forta pressió del sector pagès i ramader

Grups ecologistes denuncien amenaces i s’oposen a la marxa de l’os

Guerra oberta entre les plataformes animalistes i diferents organitzacions de pagesos i agricultors de Catalunya, amb retrets creuats i fins i tot denuncies, com a conseqüència del debat sorgit sobre què fer amb l’Os Goiat. La Generalitat de Catalunya encara no ha confirmat oficialment que l’os marxarà del Pirineu, tot i que diversos mitjans de comunicació han publicat que el govern Català ja té decidida la expatriació de l’os pels danys causats al bestiar, especialment èquids. El conseller de territori i Sostenibilitat, Damià Calvet, va apuntalar aquesta possibilitat en una reunió amb el sector agrari i ramader de la Vall d’Aran i el Pallars Sobirà. 

La decisió de la Generaltiat es prendrà després d’una forta pressió per part dels representants del sector ramader i agrari de la Vall d’Aran. En concret, el sindicat Unió de Pagesos es va mostrar molt dur amb l’os i en va reclamar la seva expatriació immediata. Una petició a la que s’hi va sumar el govern de la Vall d’Aran, qui amb el suport de tots els partits polítics aranesos va demanar la captura i repatriació de l’os.

Sectors ecologistes s’oposen a l’expatriació de l’os i denuncien amenaces 

Però les entitats ecologistes tenen una visió totalment oposada. Demanen a la Generalitat de Catalunya que mantingui l’os als Pirineus i que prengui mesures menys dràstiques per assegurar la convivència entre l’os i la ramaderia local. En el moment de la redacció d’aquesta notícia, la petició ha superat les 50.000 signatures a change.org. En concret, PACMA i IPCENA han demanat que no es provoqui cap patiment a l’os i que no se’l tregui fora del seu hàbitat. A més, IPCENA ha denunciat amenaces de mort que ja ha portat davant de la justícia.

Des de la Generalitat asseguren que la decisió final encara no està presa i que dependrà del que dictaminin els experts. A més, recorden que hi ha altres actors implicats, com el govern Francès o la Unió Europea.

La polèmica amb l’os Goliat va començar en el moment de la seva posada en llibertat als pirineus i a la Vall d’Aran. Aquest exemplar d’os bru venia d’Eslovènia i s’emmarca dins del programa de conservació Piros. L’objectiu era reintroduir l’os bru al pirineu, després que a la dècada dels 90 desaparegués completament. Però ara, la seva presència genera controvèrsia i no està clar quin serà el seu destí.  

Comportament anòmal

Pràcticament tothom està d’acord en què els “gustos” d’aquest os s’allunyen de la resta d’ossos convencionals. En concret, sembla que l’animal té predilecció pels èquids com cavalls que, a la Vall d’Aran, van solts i no lligats. Segons els ramaders, això complica que es prenguin mesures alternatives a l’expatriació que afavoreixin la convivència. Segons els ecologistes, es podria haver fet molt més perquè l’os bru pugui seguir amb el seu programa de reintroducció als Pirineus.