Entrades

“Un gos que prefereix la pilota a jugar amb altres gossos, és un gos addicte”

Des d’Animalados hem entrevistat Júlia Guiu, educadora d’Essència Canina qui ha desmuntat alguns mites sobre els gossos.

– ¿Fem bé els propietaris en promoure el joc de la pilota amb els nostres gossos?

Contràriament al que es creu, jugar a pilota és una activitat que no aporta res de bo per a la salut física ni mental del gos. Entenguem “jugar a pilota” com llançar qualsevol objecte perquè el nostre gos corri darrere seu, com pals o altres joguines.

– D’on ens ve aquesta mania?

El joc de pilota és “còmode” per als humans perquè no hem de pensar molt i aconseguim que el gos corri i es cansi. En algun moment ens van convèncer que un gos cansat no donava problemes. Per a mi un gos feliç és un gos serè i tranquil.

– Per què sembla que als gossos els agrada tant? És instint? No sabem oferir-los coses millors?

L’instint de caça empeny els gossos a perseguir el moviment. A la vida salvatge aquesta persecució es compensa amb hores de menjar, rosegar, mastegar, empolainar-se i descansar. En el joc de la pilota només obté la part estressant del comportament de caça. Que el seu cos estigui capacitat per córrer no vol dir que ho hagi de fer.
Hi ha jocs molt fàcils que són molt més enriquidors mental i físicament per al gos. Però suposen una miqueta més d’imaginació per part nostra.

– ¿Es pot parlar de gossos addictes a la pilota?

Totalment, per exemple un gos que prefereix la pilota a relacionar-se amb els altres gossos, des del meu punt de vista és addicte a la pilota.

– Quin és el perfil del gos “pilotaddicte”?

La meva experiència em diu que hi ha algunes races més propenses com els pastors o els terriers, i altres races que difícilment arribin a aquest addicció com els nòrdics.
Tot i això l’humà és qui des de cadell propícia i acostuma al gos a jugar a pilota. Qualsevol gos que necessiti jugar cada dia, que ho prefereixi a relacionar-se amb altres gossos o que jugui més de 20 minuts, és addicte o està en procés d’addicció.

– Quin és el perfil de l’amo que fa al seu gos un esclau d’aquest joc?

No es tracta de perfils. Crec que tots ho fem de la millor manera que sabem. És només falta d’informació.

– Hi ha programes de deshabituació?

Com qualsevol addicció necessita d’abstinència total. Deixar de llançar-li objectes perquè els persegueixi, evitar llocs on es juga a pilota i passar pel període d’abstinència, seran els primers passos a seguir.

– Quines alternatives saludables proposeu?

Un exercici molt recomanable és la recerca de premis. Només cal llançar per la gespa una desena de premis petits perquè els vagi buscant. Als gossos els relaxa molt l’activitat d’olorar. Estan seguint rastres, destriant entre totes les olors quedar-se amb el premi que tu li has tirat. Si vas practicant, el gos millorarà molt. Per a ells, focalitzar en una sola cosa és com si fessin ioga.

 

– Alguna més?

Jocs que requereixin pensar i utilitzar l’olfacte… També proporcionar passejades tranquils i relaxants per diferents llocs perquè pugui investigar coses noves cada dia. A més, són ideals les sortides a la muntanya on pugui gaudir de la llibertat i si és en companyia d’altres gossos molt millor.

-El gos també es cansa a base de pensar?

Si, esclar. És que físicament és molt difícil de cansar, un gos. Tenen molta resistència. A més, cansar-lo psicologicament interessa molt.

-Per a moltes persones la pilota és genial perquè permet tenir el gos lliure en un parc amb la seguretat que no s’escaparà…

Si, però tampoc jugarà amb un altre gos. Si un gos va darrere d’una bicicleta o molesta un nen és que alguna cosa no hem fet bé. Els gossos han d’anar aprenent per ells mateixos. Necessiten investigar i equivocar-se… i algun cop un cadell s’escaparà però després torna i li haurem de donar un premi perquè vegi que amb nosaltres està millor…

– Hi ha altres necessitats que estiguin mal detectades i que les sobreestimulem en excés?

Hi ha un mal concepte del que el gos necessita. Per exemple hi ha alguna cosa s’ha posat de moda que és sortir a córrer o en bici amb el gos. Igual que una vida sedentària és dolenta, una vida atlètica està demostrat que té greus conseqüències a la llarga. L’exercici que fa per si mateix de forma natural, és suficient per tenir el seu cos equilibrat i ple de salut. Els gestos repetitius són els causants de lesions musculars i el dolor és el causant de molts dels canvis de comportament sobtats. Les necessitats reals d’un gos és estar acompanyat, que ho entenguin, que el tractin amb respecte i poder participar en la vida de la família. Si té tot això, difícilment serà infeliç.

– A més d’educadors canins teniu una residència a l’Ametlla del Vallès. Crida molt l’atenció que no teniu gàbies i que conserveu l’estructura de família. És un model diferent als que sol ser una residència canina no? Explica’ns en què us baseu …

Els gossos vénen a passar unes vacances divertides, com si fossin unes colònies, convivint amb altres gossos, tots junts i formant part de la nostra família com bé dius. Mai estan aïllats, ni separats de la resta del grup i mai queden sols. Per això, només acceptem gossos sociables i que puguin conviure amb altres, és el més important. La nostra casa està preparada i pensada per a ells, no falten sofàs i llits perquè descansin. A més estem en una gran parcel·la de 7500m2, on poden jugar i investigar tot el que vulguin amb nosaltres i amb els altres companys canins.
Sobretot sempre demanem que ens visitin abans perquè coneguin tant el lloc com els gossos de la família. Així l’adaptació al lloc nou serà més agradable i fàcil per a ells si ja ens coneixen prèviament.

– T’has format amb Turid Rugaas, la gran guru mundial que va revelar els senyals de calma com a llenguatge universal caní … què tal l’experiència?

Molt satisfactòria. Turid Rugaas té molts anys d’experiència i una visió dels gossos molt empàtica. He après molt amb ella en aquest any i mig. Juntament amb Nicolás Planterose, són, tant per a mi, com per altres educadors, uns gran referents. Tant els seus coneixements com la seva filosofia s’haurien de difondre molt més.

Entrevista d’Emma Infante i Jordi Mumbrú a Júlia Guiu d’Essència Canina

Aprofita el teletreball per fer exercicis amb el gos a casa

Practicar segons quins jocs amb els gossos ajuda a que descarreguin la seva “energia depredadora”

 

El teletreball i el confinament han provocat que passem moltes més hores a casa que abans. I entre els grans beneficiats d’aquesta «nova normalitat» hi ha els nostres animals que poden gaudir molt més de la nostra companyia. Amb aquest article, us proposem que aprofiteu aquestes hores i que feu petites sessions de jocs que permetin, en aquest cas als gossos, utilitzar els seus instints perquè així puguin descarregar la seva “energia depredadora”, segons el terme utilitzat per Jean Donaldson a El Coque de Culturas (Kns Ediciones), un dels nostres llibres de capçalera. Tots aquests jocs, són “una excel·lent manera de desenvolupar vàlvules d’escapament del nostre gos” i aconseguir que estigui després més tranquil. De fet, segons Donaldson, «aplicar aquest tipus d’estimulació regularment és la primera línia de prevenció i defensa contra els problemes de comportament».

L’amagatall.

Aquest exercici permet que el gos desenvolupi el seu instint de rastreig i és molt fàcil aconseguir resultats sorprenents en molt poc temps. Consisteix en amagar alguna joguina del gos en algun racó d’una habitació i demanar-li que la trobi. Per fer-ho, primer cal jugar una estona amb la joguina en qüestió. Pot ser un llaç de roba o una pilota o el que sigui. Quan ja hem aconseguit cridar la seva atenció amb aquell objecte, anem cap a una habitació i fem que el gos s’assegui a la porta. Entrem a dins i, amb la porta tancada sense que ens vegi, amaguem la joguina en algun racó. Les primeres vegades és millor donar una mica de peixet i deixar-la una mica a la vista. Un cop la hem deixat en algun lloc, obrim la porta i li demanem que la busqui. “Busca, busca”, li diem. La majoria dels gossos ja estan programats per començar a buscar la joguina. Si no funciona, li podem deixar que olori la mà amb la que hem estat jugant abans amb la joguina i automàticament començarà a buscar. Quan la trobi, l’hem de felicitar amb energia (fins i tot exagerant una mica) i premiar amb alguna galeta que li agradi. Després el fem sortir de l’habitació i tornem a repetir l’exercici. Al cap de poques sèries, només obrir la porta, el gos ja començarà a buscar la joguina d’una manera sorprenent.

Estira i afluixa

Son moltes les persones que desaconsellen totalment jugar amb el gos a l’estira i afluixa, ja que consideren que pot fomentar la dominància del gos. Però Jean Donaldson té un altre punt de vista: Jugar a estirar una corda o un llaç de roba mentre el gos el té entre les dents no converteix l’animal en un depredador perquè ja ho és. Al contrari, tots els jocs que permetin que el nostre gos tregui el depredador que porta dins són en realitat una vàlvula d’escapament per a ell. A més, quan l’animal estira fort amb les dents no està competint amb nosaltres, està “cooperant amb tu per matar la presa”. Aquesta escena la hem vist en mil reportatges, quan els llops després de caçar un animal el van estirant per les diferents part del cos per poder-se’l menjar. “Alguns membres de la manada estan subjectant l’animal al mateix temps (…) i tots estiren com a bojos”, diu Donaldson. Es tracta doncs de convertir-nos en un altre membre de la manada i estirar el llaç amb força i anar-lo movent, tal com fan els depredadors quan tenen la presa entre les dents. Evidentment, és un exercici que té risc. Ens podem emportar una mossegada sense voler. Cal fer-ho amb guants i amb molta atenció. I els nens més val que no el practiquin. El joc s’acaba quan dius “deixa” i el gos ha de deixar caure el llaç. Aquesta part cal practicar-la prèviament, a base de deixar que agafi coses (no cal que siguin les que més li agraden) i ordenar-li que les deixi. Quan entregui el que tingui a la boca cal recompensar-lo amb algun premi.

“M’atreviria a dir que aquesta cooperació per matar és una experiència que enforteix els llaços entre els membres de la manada, és una experiència intensa i plaent que el gos associarà estretament amb tu”, conclou l’autora.

La canya de pescar

De tots els jocs possibles, aquest és un dels que més agrada als gossos. Es tracta de lligar una corda a un dels extrems d’un pal, que potser la branca d’un arbre o el pal d’una escombra. Si és flexible, però, és més fàcil. A l’altre extrem de la corda i lliguem alguna joguina, com si fos una canya de pescar. En aquest exercici no cal preparar el gos ni confiar que entengui el joc. L’instint de l’animal s’encarrega que les instruccions quedin ben clares. Cada vegada que mogueu el pal i la corda faci oscil·lar la joguina, l’animal hi veurà una presa en moviment. De seguida intentarà caçar la joguina. Es pot moure la joguina a certa alçada, per provocar que l’animal salti o es pot arrossegar per terra, com si fos un conill. El gos anirà com un boig a caçar-lo. Quan l’agafi, costarà que el deixi anar, però ha d’entendre que fins que no ho faci no es repetirà l’exercici, de manera que, si tenim paciència, ho acabarà entenent. Així que li direm “deixa, deixa” i no jugarem fins que l’hagi deixat anar.

Fundació Affinity: “El benestar animal a Espanya està compromès”

Amb motiu del Dia Mundial dels Animals (4 d’octubre), Fundació Affinity llança una campanya de conscienciació i reivindicació en favor dels animals.

El 47% de les famílies espanyoles conviuen amb un o més animals de companyia. I encara que per a moltes d’elles els gossos i els gats són un membre més de la família i els estimen com a tal, Fundació Affinity alerta que encara hi ha molt a millorar per garantir el benestar animal a Espanya, tant a nivell individual com des de les autoritats polítiques. El 4 d’octubre se celebra el Dia Mundial dels Animals, un dia que busca conscienciar la població sobre els seus drets.

L’abandonament de gossos i gats constitueix el principal problema de benestar dels animals de companyia al nostre país. Encara que en general la societat avança cap a una major conscienciació sobre la responsabilitat que tenim cap als animals de companyia i el compromís que requereix conviure amb ells, segueix havent-hi lamentablement molts casos d’abandonament. De fet, les protectores recullen any rere any centenars de milers de gossos i gats.

“Des de Fundació Affinity identifiquem dues vies clau per intentar prevenir el problema de l’abandonament. D’una banda, la conscienciació. Transmetre la importància de reflexionar abans d’incorporar a la nostra família un animal de companyia; esterilitzar per reduir la pèrdua i abandonament d’animals i identificar-los correctament. D’altra banda, avançar en la creació d’un cens d’animals que ens permeti tenir un major control dels animals que hi ha al nostre país”, afirma Isabel Buil, directora de Fundació Affinity.

Les dades de 2019 diuen que un gos o gat adult passa una mitjana de 8 mesos a la protectora esperant a ser adoptat per una nova família. Una dada que ara es podria veure agreujada per la crisi provocada pel Covid-19.

Segons un estudi realitzat per Fundació Affinity i la Càtedra Fundació Affinity Animals i Salut del Departament de Psiquiatria de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) durant el confinament, les peticions per adoptar un animal de companyia van baixar al 40% de les protectores espanyoles, tant en el cas dels gossos com en els gats.

La necessitat de modificar el Codi Civil espanyol

El desembre de 2017, el Congrés dels Diputats va admetre a tràmit, amb suport unànime de tots els grups parlamentaris, una proposició de llei per canviar el règim jurídic dels animals i que deixin de ser considerats com a coses. No obstant això, gairebé tres anys després, el consens aconseguit per tots els grups polítics del Congrés encara no ha arribat a materialitzar-se. El canvi del Codi Civil segueix sent una assignatura pendent i mentrestant, els animals continuen sent coses davant la llei.

“Amb aquesta modificació del Codi Civil, s’haurà de tenir en compte el propi interès de l’animal. Aportarà més drets i respecte cap a ells. En una data tan assenyalada com és el Dia Mundial dels Animals, volem demanar a Govern que recuperi aquest acord i a la fi es materialitzi aquesta important iniciativa, que pot canviar la situació dels animals al nostre país i tenir per fi l’estatus jurídic que els correspon”, sol·licita Isabel Buil.

4 d’octubre: Els animals, en Vaga

Per commemorar el dia Mundial dels Animals i reivindicar la necessitat de garantir el seu benestar, Fundació Affinity ha impulsat la primera Vaga d’Animals. Una iniciativa que posa de manifest els milers d’abandonaments que se segueixen donant i la difícil situació de les protectores i que per un dia demanarà que tots els gossos i gats que apareguin en xarxes socials ho facin d’esquena en senyal de protesta.

Els que vulguin unir-se a aquest moviment i donar visibilitat a la situació que pateixen els animals, s’hauran de publicar una foto del seu gos o gat d’esquena, (o bé la imatge de la campanya), en els perfils de xarxes socials el pròxim dia 4, amb el hashtag #huelgadeanimales.

Imatge de la campanya del Dia Mundial dels Animals, Fundació Affinity

Viatjar amb el gos en cotxe. Consells, seguretat i benestar animal

Com evitar el mareig del gos al cotxe? Cada quan cal parar? Què diu la DGT? Com garantir la seva seguretat?

Viatjar amb el gos en cotxe pot suposar estrès i ansietat tant a l’animal com a les persones. Garantir la seva seguretat i el seu benestar és una obligació. Parlem amb la nostra experta canina Anna Calvet Alemany, veterinària especialitzada en cans.

Com hem de portar al nostre gos al cotxe?

La DGT ha fet diversos experiments per veure la manera més segura de viatjar amb el nostre gos. Les seves conclusions són clares. Depèn de la mida. Els gossos grans hauran d’anar al maleter amb un transportí. A més, haurà de situar-se de manera transversal a la marxa i garantir el correcte flux d’aire. Els gossos petits, en canvi, aniran millor al terra del vehicle. Això és el que segons la DGT garantirà amb més probabilitat la seva seguretat en cas de col·lisió.

Cada quant fer una parada de descans?

Els gossos, igual que les persones, necessiten parar durant un viatge en cotxe. Es recomana una aturada cada 2 hores, tres com a màxim. En el moment del descans, es recomana que l’animal camini uns minuts perquè el transportí li ha pogut causar molèsties. És important que vagi lligat perquè el soroll d’altres cotxes pot espantar-lo, especialment si és molt temorós. A més, es recomana hidratar-lo bé, donar-li aigua per beure i fins i tot mullar-lo per reduir la seva alta temperatura corporal.

Com evitar el mareig del gos?

Si el nostre gos es mareja habitualment i ho passa molt malament, es pot optar per mediació anti-mareig. Sempre amb el consell del nostre veterinari, aquesta opció pot millorar el benestar del gos durant el circuit. Altres mesures inclouen no donar de menjar al gos durant les tres hores prèvies al viatge. Portar mantetes netes per si hi ha vòmits és recomanable.

Riscos de viatjar amb el gos en cotxe

Els cops de calor suposen un risc pels “millors amics dels humans”. Com els evitem? En primer lloc, cal tenir en compte que la temperatura del gos és sempre major a la dels humans. Per això, són menys flexibles i menys adaptables als cops de calor. En conseqüència, cal que es refresquin contínuament. En cap cas es pot deixar sol el gos dins del cotxe. Assegurar-li una mica d’ombra i una bona hidratació poden ajudar-nos a prevenir un disgust.

A més, els accidents de trànsit suposen un clar risc pels animals, així com per a les persones. Per això és convenient seguir les mesures oportunes per prevenir aquest tipus de sinistres.

Com aconseguir que el gos es calmi al cotxe?

Els gossos, igual que els humans, poden anticipar situacions. En aquest sentit, viatjar en cotxe els suposa sortir de la seva zona de confort. A més, si en viatges previs van tenir marejos, vòmits, etcètera, és previsible que es posin encara més nerviosos. Com evitar-ho? Una possibilitat és acostumar-los primer a viatges curts. És recomanable aturar si el gos no es troba bé. A més, és interessant mantenir en tot moment la calma, ja que si nosaltres estem angoixats transmetrem aquestes sensacions als cans.

Animals al metro, un viatge sense retorn

Gossos i petards

Durant aquesta setmana molts sereu els qui esteu ja tement la festa de Sant Joan. Pels nostres animals i també pels del carrer aquestes dates de festes i focs d’artifici es converteixen en uns moments d’estrés i angoixa. Des d’Animalados hem volgut recollir els consells de Rosa Sagués en gossos i Clara Busquets en gats. Avui comencem pels consells dels cans.

Quins són els preparatius previs al dia de Sant Joan?

La reacció a sorolls desconeguts és un comportament normal (sobretot quant més intensos i imprevisibles són) i el més probable és que busqui un lloc on amagar-se. Normalment preferirà un lloc petit i fosc, com un cau. Alguns gossos per exemple s’amaguen sota el llit. D’altres prefereixen la banyera, ja que aquest material aïlla del soroll, els banys a més solen tenir finestres petites i rara vegada donen directament al carrer.

Durant els dies previs a la berbena podem crear a casa un lloc segur on pugui refugiar-se. Cal buscar un lloc tranquil de la casa. Seran millors les habitacions interiors de la casa i sense finestres. Podem posar-hi el seu llitet i donar-li coses per rossegar o fer-li buscar premis per que es trobi a gust en aquest lloc, sempre de forma molt tranquila.

Si està habituat al transportí podem utilitzar aquest com a refugi, tapant-lo amb alguna manta o edredó per aïllar-lo més del soroll i la vibració de l’aire. És important enretirar la porta per que pugui entrar i sortir quan vulgui i deixar oberta també la porta de l’habitació per si decideix canviar de lloc.

Si som uns manetes podem fer-li expressament una cabina acústica. A les botigues de bricolatge trobarem materials no massa cars que aïllen del soroll. Una altra cosa que podem fer és habituar-lo a les armilles anti-estrès, o les benes de Tellington Touch. Tant en el cas de la zona segura com amb les armilles cal tenir en compte que s’han d’introduïr sempre de forma molt progressiva i agradable. És una cosa que en cap cas es pot forçar ja que això tindira un efecte contraproduent. Si no sabem com realitzar l’habituació el millor es demanar ajuda a un educador caní.

Ajudarem també molt al nostre gos si fem que durant aquests dies tot sigui el més tranquil possible i baixem amb ell el nostre nivell d’exigència. Hem de procurar que els passejos siguin tranquils i sense tensió de la corretja, i mirar de sortir al carrer a hores que no hi hagi molt enrenou. L’excés de control o l’abús d’activitats que sovint fem amb la intenció de ”cansar” al gos, poden tenir l’efecte contrari. Exercicis d’obediència, sortir a córrer, el joc brusc amb nosaltres o altres gossos o altres tipus de joc que potencien las pautes predatòries com jugar a la pilota, en especial si no hem facilitat els períodes de descans convenients entremig, augmenten els nivells d’estrès del gos i en conseqüència disminueix la seva capacitat de gestió davant situacions imprevistes.

A aquestes alçades molts gossos hauran sentit ja petards a prop de casa, i és possible que surtin al carrer més alerta de l’habitual. Si el gos ja no vol ni sortir de casa no l’hem de forçar, sortirem només va fer les seves necessitats i prou. Si el gos ja està molt sensibilitzat cal evitar l’exposició als petards el màxim possible, i si cal, si tenim l’opció, i no hem aconseguit que es tranquilitzi aquests dies previs, una bona opció es marxar uns dies lluny d’aquestes festes. Les pors es generalitzen amb facilitat, són com una bola de neu que pot fer-se més i més gran. Superar-les és un procés que requereix temps i paciència, i és una cosa que ara mateix no podem improvisar.

Els podem aclimatar ja des de cadells?

Si, però hem de saber com fer-ho. Cada etapa evolutiva del gos té la seva funció, i depenent del seu estat de maduració hi haurà coses que potser tot i sempre haver estat en un determinat lloc, de sobte poden tenir una rellevància especial. Això fa que hi hagi diversos períodes en que són més susceptibles d’agafar pors.

Quan tenim un cadell la millor manera de que es converteixi en un adult segur de sí mateix és promoure el seu interès natural per l’entorn i aconseguirem que se senti segur si li fem conèixer les coses de la forma més amable i progressiva possible, evitant l’excés de control i els mètodes educatius basats en el càstig que minaran la seva confiança en nosaltres.

Si som previsibles i sabem atendre a les seves necessitats reals sempre serem la seva primera opció, a la que podran recórrer davant de situacions de perill. És possible també que gossos d’edat avançada comencin a manifestar por als petards. Això pot ser degut a diferents factors. Dolor, inestabilitat o deteriorament cognitiu són diferents elements que poden causar estrés a nivell físic o psíquic ja que redueixen el seu grau d’autoconfiança i els fan més sensibles a determinades situacions.

També cal tenir en compte que determinats gossos són més sensibles a l’entorn per naturalesa, però també juga un paper fonamental l’estat emocional de base en que es trobin. Per exemple gossos recent adoptats que encara no s’han habituat a la nova llar poden ser més susceptibles a desenvolupar por als petards.

Com podem vehicular la seva por quan estem al carrer?

El nostre primer objectiu ha de ser ”treure ferro” a la situació. Si el gos veu que nosaltres estem tranquils l’estem ajudant a normalitzar aquest estímul, i quanta menys importància li donem menys li en donarà ell.

Si anem pel carrer i ens tiren un petard a prop el més normal és que el gos vulgui fugir. Normalment voldrà tornar cap a casa i és el que hem de fer: treure’l de la situació de la forma més calmada possible i acompanyar-lo fins al seu lloc segur. Per questions de seguretat és important durant aquestos dies intentar no dur-lo deslligat. Podem fer servir una corretja llarga per que tingui la major llibertat possible.

I quan estem a casa? Quin ha de ser el nostre comportament? És bo protegir-los o és millor deixar que s’amaguin on creguin segur?

El més important és respectar la seva reacció natural, no forçar res i, sobretot, evitar ser invasius. Si el gos vol amagar-se, si borda o es mou d’un lloc a l’altre l’hem de deixar. No hem d’intentar corregir o castigar cap dels comportaments que pugui mostrar davant la por.

Si busca el nostre contacte o se sent més segur pujant-se a la nostra falda hem de respondre a la seva demanda, però només si ell ho demana. És molt important que ell sàpiga que estem aquí per oferir-li el nostre suport, sempre de forma molt tranquila i més aviat sense donar mostres d’afecte exagerades.

Sobretot hem de ser molt conscients de que el nostre estat emocional incideix directament en el del gos. La nostra preocupació, encara que sigui amb la millor intenció, pot ser un factor que pot alimentar la preocupació del gos Si estem preocupats estem reafirmant al gos que realment ens trobem en un estat d’emergència.

Podem quedar-nos amb ell una estona al seu lloc segur fins que es tranquil·litzi. Podem abaixar les persianes i posar música per emmascarar el soroll. Hi ha músiques específiques que es poden trobar comercialment.

Són realment necessàries les pastilles per relaxar?

En casos greus els ansiolítics poden ajudar a modular la reacció emocional del gos. Reaccionarà igualment, però es veurà afectat amb menys intensitat. Abans d’utilitzar qualsevol fàrmac cal sempre valorar si és realment necessari amb el nostre veterinari i mai administrar-lo sense la seva supervisíó per assegurar que la dosificació sigui l’adequada al seu pes i tamany, i que l’estat de salut del gos ho permeti.
Antigament s’havien utilitzat sedants o relaxants musculars que paralitzaven a l’animal mentre seguia plenament conscient. Aquestos a més poden augmentar la sensibilitat auditiva, amb la qual cosa l’experiència pot ser encara més traumàtica. Cal evitar aquest tipus de fàrmacs.

Hi ha alguna alternativa natural?

Nutracèutics com el triptòfan, normalment combinat amb vitamina B i/o teanina, (Zeus, Kalm-Aid, Adaptyl) o l’alfa-casozepina, derivada de la proteïna de la llet (Zilkene) poden ser efectius però hem de començar vàries setmanes abans i ara mateix ja seria una mica just. Com sempre, cal consultar prèviament al veterinari.

Podem ajudar al nostre gos també amb remeis de fitoràpia (valeriana, herba de gat), homeopatia o flors de Bach. Cal consultar un veterinari de medicina natural per que ens indiqui les dosificacions o ens prepari compostos més adequats per al nostre gos. Olis essencials com la lavanda, poden ajudar també a crear un ambient més relaxat. I les feromones, en difusor o collar poden ser molt efectives. Si les utilitzem, el difusor podem posar-lo també al seu lloc segur uns dies abans.

Sílvia Esteve

Coneix els millors consells pel benestar dels gats a la revetlla de Sant Joan.