Entrades

Deu aliments prohibits per als gossos

De la mateixa manera que succeeix amb els humans, l’alimentació té un paper fonamental en la salut dels gossos. Proporcionar una alimentació equilibrada i rica en nutrients té una repercussió directa en el benestar dels animals de companyia.

A l’hora d’alimentar el teu gos, evita els experiments. Per aquest motiu, et proporcionem una sèrie d’aliments prohibits:

-Xocolata. Algunes substàncies presents en el cacau poden causar l’enverinament d’animals. Els principals símptomes poden ser vòmits, deshidratació, dolor i/o nerviosisme.

-Llet. La majoria dels gossos són intolerants a la lactosa, i pot causar diarrea.

-Formatge. Com la llet, els seus derivats també estan prohibits.

-Ceba. En grans quantitats, pot causar que els gossos desenvolupin anèmia.

-All. Pot destruir els glòbuls vermells de la sang de l’animal.

-Raïm. El consum de només 6 raïms podria causar una insuficiència renal aguda en els gossos. En general, tenen vòmits, diarrea i un estat letàrgic.

-Alvocat. Els animals poden tenir problemes gastrointestinals, dificultat respiratòria i moc en el pit.

-El cor de les pomes. Les llavors de la poma contenen cianur, tòxic per als animals. Pot haver-hi dificultat per a respirar, convulsions, hiperventilació, xoc i fins i tot coma.

-Masses fermentades. Mantingues al teu gos lluny de qualsevol mena de massa que tingui llevat. Li causarà problemes gastrointestinals i letargia.

-Cafè. La cafeïna pot matar a l’animal. Pot causar vòmits, agitació, els accelera el cor i pot causar la mort.

Font: AMIC/wikifaunia.com

Consells per viatjar amb animals de companyia durant les vacances

El 42% de la població espanyola viu amb algun animal de companyia. Els animals formen part de la nostra família i com a membres actius d’ella, també es mereixen unes bones vacances.

Afortunadament cada vegada són més els allotjaments que permeten anar amb els nostres amics, els anomenats Pet Friendly. Però una vegada seleccionat el lloc on pernoctarem, és important també tenir en compte el transport que utilitzarem per a desplaçar-nos.

El transport més utilitzat sens dubte és l’automòbil, ja que aquest ens permet organitzar el viatge a la nostra manera, podent fer parades sempre que necessitem tant per a fer passejos com per donar-los de menjar. A més, solen ja estar habituats al nostre cotxe, per la qual cosa no serà tan traumàtic per a ells. Però hi ha altres opcions com el tren o l’avió que exigeixen alguns requisits que hem de conèixer amb antelació a fi d’evitar-nos sorpreses.

A banda d’això, també serà important tenir en compte altres aspectes abans d’iniciar un viatge, per exemple:

-El transportin, ha de tenir la mida suficient perquè l’animal pugui donar-se la volta i estar còmode. Ha de comptar amb suficient ventilació i anar degudament subjecte en el vehicle. En cas d’haver de viatjar amb avió ens exigiran a més que estigui homologat i compleixi tots els requisits del IATA.

-S’ha d’evitar que viatgi acabat de menjar. Es recomana que hagin passat entre 2 i 3 hores de l’última ingesta per a evitar possibles vòmits i marejos. Si el viatge s’allargués en el temps, caldrà preveure almenys una parada (de ser possible) per donar-li de menjar, sempre de manera lleugera.

-Proveir-se de l’aigua suficient per a tot el trajecte i mantenir-la fresca a l’estiu.

-Si viatgem amb cotxe i no volem ficar al gat o al gos en el transportin, habilitar una xarxa en el maleter.

Pel que fa a la maleta que haurem de preparar per a ells, no pot faltar:

-En el cas d’un gat, el seu calaix de sorra i una paleta.

-Abeurador i menjadora portàtil.

-Corretja de recanvi.

-Si l’animal és de mida petita, portar-nos una bossa o una motxilla per a poder portar-ho en braços en visitar algun monument històric o museu.

-Una manta, o algun objecte que li sigui familiar, així com joguines per a tenir-ho entretingut.

-Documentació de l’animal que inclourà la cartilla de vacunació, així com el Passaport d’animals domèstics exigible a la UE des de 2004. És important també informar-se bé dels requisits del país de destí, perquè poden sol·licitar a més, algun altre tipus de certificats com els de desparasitacions o bé un document del veterinari donant fe de la bona salut de l’animal.

-Medicació, si la precisa.

-Informació dels veterinaris pròxims al nostre allotjament així com del servei d’urgències per si fos necessari.

Font: AMIC/Eva Remolina

Adoptar un gos: una ajuda recíproca

Coneix quins són els beneficis de compartir la teva vida amb un gos, una experiència única que comporta una ajuda recíproca.

Adoptar un gos, sobretot si es tracta d’un gos ja adult, és una decisió que ens planteja moltes incògnites, sobretot en referència al seu caràcter: si serà desconfiat o agressiu a causa de maltractaments anteriors o si s’adaptarà perfectament a la nostra família. És veritat que la gran majoria dels animals que es troben en les protectores, procedeixen d’experiències molt desagradables i que això possiblement els fa al principi estar irascibles, inquiets o temorosos… Però també és cert que solen ser animals molt nobles que amb una mica de paciència i molt amor de la nostra part, retornen amb escreix la seva gratitud per haver-los donat una segona oportunitat i una vida digna.

Però no sols amb l’adopció els donarem una millor qualitat de vida a ells, sinó que també ells ens aportaran molts beneficis a nosaltres, ja que està demostrat que tenir un gos:

– Et torna més actiu, per l’obligació de treure’ls al carrer almenys tres cops al dia. Això ens obliga a aixecar-nos del sofà i fer llargs passejos amb ells. Però no només això. Està demostrat científicament que els propietaris de gossos es tornen més actius que els que no tenen, també en la resta de facetes de la vida.

– La companyia dels animals et fan ser més optimista, ja que solen estar sempre contents i amb ganes de joc. Acariciar-los a més, desestressa i disminueix l’ansietat i la depressió.

– Per a les persones grans suposen una ajuda a la solitud, perquè es converteixen en amics i companys fidels.

– Prevenen les al·lèrgies i els refredats. Els nens que creixen amb mascotes tenen menys possibilitat de sofrir malalties, perquè el seu sistema immunitari es torna més fort, en estar exposats constantment a animals.

– Són molt recomanables també com a teràpia per a persones discapacitades, amb autisme o problemes neurològics. Ajuden a augmentar l’autoestima i les persones es fan més responsables, perquè tenen un animal a càrrec seu que depèn d’ells.

– Ajuden a socialitzar. Coneixes molta gent nova en portar-los a passejar o al veterinari. És molt fàcil entaular una conversació quan hi ha animals per mig.

Font: Eva Remolina/AMIC

Detenen un home d’Albox per matar el gos d’un veí amb una forta puntada al cap

El responsable dels fets va colpejar el gos amb unes botes de treball al cap de l’animal, provocant la seva mort de manera immediata.

Segons ha informat Europa Press, la Guàrdia Civil ha detingut un home de 40 anys acusat de matar el gos d’un veí d’una forta puntada al cap al municipi d’Almeria d’Albox. La investigació dels fets es va iniciar el passat divendres, quan el responsable del ca va denunciar que havia trobat el seu pelut mort al carrer amb un fort traumatisme al cap.

La mateixa agència de notícies detalla que va ser un veí d’Albox qui es va encarregar d’avisar del que havia passat al responsable del gos i el va ajudar a retirar el cos sense vida de l’animal del carrer. Sorprenentment, aquest veí ha estat identificat com l’autor dels fets després d’una profunda investigació per part de la Guàrdia Civil en col·laboració amb la Policia Local d’Albox.

La persona acusada de matar l’animal portava posades unes botes de treball de material sòlid amb les que va ‘xutar’ el cap del gos, matant el pelut en el mateix acte. Posteriorment, es va assegurar que no hi hagués cap testimoni dels fets i es va dirigir al responsable de l’animal per avisar de la tragèdia que havia patit el seu animal de companyia.

Yo Denuncio: denuncia el maltractament animal

A conseqüència dels continus episodis de maltractament animal ocorreguts a Espanya, el Partit Animalista (PACMA) va posar a disposició de totes les persones una eina web que facilita als ciutadans la denúncia d’un cas de maltractament davant les autoritats.

Des del PACMA tenen clar que “no podem romandre impassibles davant el maltractament animal”. Pel que si has presenciat un cas de maltractament animal, o saps d’una situació en què s’estigui produint algun tipus de maltractament, cal que ho denuncïis. Amb Yo Denuncio, tot aquest procés és molt més fàcil.

Recordem que el maltractament animal no és només una qüestió de violència física, sinó que també és maltractament l’abandonament o no proporcionar a l’animal condicions adequades de vida o una correcta alimentació. Els episodis concrets que s’hagin de denunciar depenen de cada comunitat autònoma i cada ajuntament, ja que cadascun té una legislació diferent.

En aquest enllaç trobaràs tota la informació necessària per denunciar el maltractament animal de manera assequible a través de Yo Denuncio:

https://yodenuncio.pacma.es/

Gossos i petards

Arriba l’estiu i amb ell les festes populars i les revetlles. Per als animals de comoanyia i també per als que viuen al carrer i als parcs, aquestes dates de festes i focs artificials es converteixen en moments d’estrès i angoixa. Des d’Animalados hem volgut recollir els consells de Rosa Sagués sobre gossos i els de Clara Busquets per als gats. Comencem avui pels cans.

Quins són els preparatius previs al dia de Sant Joan?

La reacció a sorolls desconeguts és un comportament normal (sobretot com més intensos i imprevisibles són) i el més probable és que busqui un lloc on amagar-se. Normalment preferirà un lloc petit i fosc, com un cau. Alguns gossos per exemple s’amaguen sota el llit. D’altres prefereixen la banyera, ja que aquest material aïlla del soroll, els banys a més solen tenir finestres petites i rara vegada donen directament al carrer.

Durant els dies previs a la revetlla podem crear a casa un lloc segur on pugui refugiar-se. Cal buscar un lloc tranquil de la casa. Seran millors les habitacions interiors i sense finestres. Podem posar-hi el seu llitet i donar-li coses per rosegar o fer-li buscar premis perquè es trobi a gust en aquest lloc, sempre de forma molt tranquil·la.

Si està habituat al transportí podem utilitzar aquest com a refugi, tapant-lo amb alguna manta o edredó per aïllar-lo més del soroll i la vibració de l’aire. És important enretirar la porta perquè pugui entrar i sortir quan vulgui i deixar oberta també la porta de l’habitació per si decideix canviar de lloc.

Si som uns ‘manetes’ podem fer-li expressament una cabina acústica. A les botigues de bricolatge trobarem materials no massa cars que aïllen del soroll. Una altra cosa que podem fer és habituar-lo a les armilles antiestrès, o les benes de Tellington Touch. Tant en el cas de la zona segura com amb les armilles cal tenir en compte que s’hi han d’introduïr sempre de forma molt progressiva i agradable. És una cosa que en cap cas es pot forçar, ja que això tindira un efecte contraproduent. Si no sabem com realitzar l’habituació el millor és demanar ajuda a un educador caní.

Ajudarem també molt al nostre gos si fem que durant aquests dies tot sigui el més tranquil possible i baixem amb ell el nostre nivell d’exigència. Hem de procurar que els passejos siguin tranquils i sense tensió de la corretja, i mirar de sortir al carrer a hores que no hi hagi molt enrenou. L’excés de control o l’abús d’activitats que sovint fem amb la intenció de ”cansar” al gos, poden tenir l’efecte contrari. Exercicis d’obediència, sortir a córrer, el joc brusc amb nosaltres o altres gossos o altres tipus de joc que potencien les pautes predatòries com jugar a la pilota, en especial si no hem facilitat els períodes de descans convenients entremig, augmenten els nivells d’estrès del gos i en conseqüència disminueix la seva capacitat de gestió davant situacions imprevistes.

A hores d’ara molts gossos hauran sentit ja petards a prop de casa, i és possible que surtin al carrer més alerta de l’habitual. Si el gos ja no vol ni sortir de casa no l’hem de forçar, sortirem només per fer les seves necessitats i prou. Si el gos ja està molt sensibilitzat, cal evitar l’exposició als petards el màxim possible, i si cal, si tenim l’opció, i no hem aconseguit que es tranquil·litzi aquests dies previs, una bona opció és marxar uns dies lluny d’aquestes festes. Les pors es generalitzen amb facilitat, són com una bola de neu que pot fer-se més i més gran. Superar-les és un procés que requereix temps i paciència, i és una cosa que ara mateix no podem improvisar.

Els podem aclimatar ja des de cadells?

Sí, però hem de saber com fer-ho. Cada etapa evolutiva del gos té la seva funció, i depenent del seu estat de maduració hi haurà coses que potser, tot i sempre haver estat en un determinat lloc, de sobte poden tenir una rellevància especial. Això fa que hi hagi diversos períodes en què són més susceptibles d’agafar pors.

Quan tenim un cadell, la millor manera que es converteixi en un adult segur de sí mateix és promoure el seu interès natural per l’entorn i aconseguirem que se senti segur si li fem conèixer les coses de la forma més amable i progressiva possible, evitant l’excés de control i els mètodes educatius basats en el càstig que minaran la seva confiança en nosaltres.

Si som previsibles i sabem atendre a les seves necessitats reals sempre serem la seva primera opció, a la que podran recórrer davant de situacions de perill. És possible també que gossos d’edat avançada comencin a manifestar por als petards. Això pot ser degut a diferents factors. Dolor, inestabilitat o deteriorament cognitiu són diferents elements que poden causar estrès a nivell físic o psíquic, ja que redueixen el seu grau d’autoconfiança i els fan més sensibles a determinades situacions.

També cal tenir en compte que determinats gossos són més sensibles a l’entorn per naturalesa, però també juga un paper fonamental l’estat emocional de base en què es trobin. Per exemple gossos recentment adoptats que encara no s’han habituat a la nova llar poden ser més susceptibles a desenvolupar por als petards.

Com podem vehicular la seva por quan estem al carrer?

El nostre primer objectiu ha de ser ”treure ferro” a la situació. Si el gos veu que nosaltres estem tranquils l’estem ajudant a normalitzar aquest estímul, i com menys importància li donem menys li’n donarà ell.

Si anem pel carrer i ens tiren un petard a prop el més normal és que el gos vulgui fugir. Normalment voldrà tornar cap a casa i és el que hem de fer: treure’l de la situació de la forma més calmada possible i acompanyar-lo fins al seu lloc segur. Per qüestions de seguretat és important durant aquests dies intentar no dur-lo deslligat. Podem fer servir una corretja llarga perquè tingui la llibertat més gran possible.

I quan estem a casa? Quin ha de ser el nostre comportament? És bo protegir-los o és millor deixar que s’amaguin on creguin segur?

El més important és respectar la seva reacció natural, no forçar res i, sobretot, evitar ser invasius. Si el gos vol amagar-se, si borda o es mou d’un lloc a l’altre l’hem de deixar. No hem d’intentar corregir o castigar cap dels comportaments que pugui mostrar davant la por.

Si busca el nostre contacte o se sent més segur pujant-se a la nostra falda hem de respondre a la seva demanda, però només si ell ho demana. És molt important que ell sàpiga que estem aquí per oferir-li el nostre suport, sempre de forma molt tranquil·la i més aviat sense donar mostres d’afecte exagerades.

Sobretot hem de ser molt conscients que el nostre estat emocional incideix directament en el del gos. La nostra preocupació, encara que sigui amb la millor intenció, pot ser un factor que pot alimentar la preocupació del gos. Si estem preocupats estem reafirmant al gos que realment ens trobem en un estat d’emergència.

Podem quedar-nos amb ell una estona al seu lloc segur fins que es tranquil·litzi. Podem abaixar les persianes i posar música per emmascarar el soroll. Hi ha músiques específiques que es poden trobar comercialment.

Són realment necessàries les pastilles per relaxar?

En casos greus els ansiolítics poden ajudar a modular la reacció emocional del gos. Reaccionarà igualment, però es veurà afectat amb menys intensitat. Abans d’utilitzar qualsevol fàrmac cal sempre valorar si és realment necessari amb el nostre veterinari i mai administrar-lo sense la seva supervisió per assegurar que la dosificació sigui l’adequada al seu pes i mida, i que l’estat de salut del gos ho permeti.
Antigament s’havien utilitzat sedants o relaxants musculars que paralitzaven a l’animal mentre seguia plenament conscient. Aquestos a més poden augmentar la sensibilitat auditiva, amb la qual cosa l’experiència pot ser encara més traumàtica. Cal evitar aquest tipus de fàrmacs.

Hi ha alguna alternativa natural?

Nutracèutics com el triptòfan, normalment combinat amb vitamina B i/o teanina, (Zeus, Kalm-Aid, Adaptyl) o l’alfa-casozepina, derivada de la proteïna de la llet (Zilkene) poden ser efectius, però hem de començar diverses setmanes abans i ara mateix ja seria una mica just. Com sempre, cal consultar prèviament al veterinari.

Podem ajudar al nostre gos també amb remeis de fitoràpia (valeriana, herba de gat), homeopatia o flors de Bach. Cal consultar un veterinari de medicina natural perquè ens indiqui les dosificacions o ens prepari compostos més adequats per al nostre gos. Olis essencials com la lavanda, poden ajudar també a crear un ambient més relaxat. I les feromones, en difusor o collar poden ser molt efectives. Si les utilitzem, el difusor podem posar-lo també al seu lloc segur uns dies abans.

Sílvia Esteve

Coneix els millors consells pel benestar dels gats a la revetlla de Sant Joan.