Entrades

Com evitar que el nostre gos pateixi un cop de calor

Les altes temperatures poden provocar greus conseqüències als gossos. T’oferim consells bàsics per evitar que el nostre gos pateixi un cop de calor i t’expliquem com reaccionar en cas de deshidratació.

Els gossos, i la majoria d’animals de companyia, no suen. A priori pot semblar una bona notícia –a ningú li agrada suar- però en realitat és un problema que pot tenir greus conseqüències. Els humans, quan passem molta calor, tenim la capacitat de suar i, quan aquesta suor s’evapora, torna a baixar la temperatura de la pell. Els gossos no poden fer aquest exercici, tan molest com fabulós, de manera que amb les altes temperatures cal extremar l’atenció perquè alguns animals corren un risc elevadíssim. Un cop de calor pot ser mortal.

En els llocs on hi ha molta humitat, el risc comença quan les temperatures dels termòmetres superen els 30 graus. Tota la informació, s’ha redactat després de parlar amb la veterinària Marta Legido, membre del Col·legi Oficial de Veterinaris de Barcelona (COVB).

CONSELLS PER EVITAR EL COP DE CALOR

Evitar treure el gos a passejar entre les 12.00 i les 16.00, que és quan fa més calor. El moment ideal per fer el passeig durant els dies de calor és a primera hora del matí o el més tard possible, quan la temperatura ja no és tant alta. Si no es pot escollir l’hora del passeig, cal fer una volta breu (el temps just perquè faci les seves necessitats) i caminar per l’ombra. Quan el terra agafa una alta temperatura, a més del risc de deshidratació, els animals es poden cremar les plantes dels peus.

No es pot deixar mai el gos dins del cotxe a l’estiu, ni al sol, ni a l’ombra. Els vehicles aturats poden agafar una temperatura de 40 graus en pocs minuts i un gos tancat amb aquesta calor podria morir en menys de 20 minuts.

El gos sempre ha de tenir aigua neta i abundant.

Deixarem que busqui un lloc fresc a casa o per on corri l’aire.

QUINES RACES I QUIN TIPUS DE GOS TENEN MÉS RISC?

Els gossos vells o els més joves (fins a sis mesos), són els que tenen més risc de deshidratació. Però també els gossos malalts poden tenir problemes.

Les races amb més problemes són, com és habitual, els branquicefàlics, és a dir, els que tenen el morro xato, com els bulldogs, els boxers o els carlinhos, entre d’altres.

En contra del que es pugui pensar, les races nòrdiques no pateixen la calor més que les altres races. La seva naturalesa està molt més preparada pel fred que per la calor, però la generosa cap de pèl que tenen també els aïlla de la calor.

COM PODEM DETECTAR QUE S’ESTÀ DESHIDRATANT I QUÈ HEM DE FER?

La deshidratació és fàcil de detectar: si veiem que les genives es posen morades, cal fixar-se si està augmentant el ritme de la respiració i si la seva temperatura és molt alta.

Com sempre diem des de animalados.com, quan tractem temes de salut animal, al menor dubte cal anar al veterinari. Tot i així, hi ha un parell de consells que ens poden ajudar a rebaixar la temperatura del nostre gos i evitar mals irreversibles. Si detectem que està patint un cop de calor, cal embolicar-li el cos i el coll amb una tovallola mullada amb aigua tèbia. No cal que sigui freda, perquè podríem passar ràpidament de la deshidratació a la hipotèrmia. Les potes és millor no mullar-les. També procurarem que begui aigua perquè torni a la seva temperatura habitual, que és entre els 38 i els 39 graus.

I A LA RESTA D’ANIMALS, COM ELS HI AFECTA LA CALOR?

Els gats pateixen la calor més o menys com els gossos, però com que no surten a passejar, és més difícil que pateixin un cop de calor. Com els gossos, són especialistes en trobar el lloc més fresc de la casa. Les aus pateixen molt la calor, és important que tinguin sempre aigua neta a l’abast. Els rossegadors també necessiten molta aigua i és possible que detectem que a les hores de més calor, estan completament immòbils. Els rèptils són els que pateixen menys quan arriba la calor però cal tenir cura de mantenir el terrari molt net. Sobretot, cal retirar les restes de menjar.

Gossos i petards

 

Durant aquesta setmana molts sereu els qui esteu ja tement la festa de Sant Joan. Pels nostres animals i també pels del carrer aquestes dates de festes i focs d’artifici es converteixen en uns moments d’estrés i angoixa. Des d’Animalados hem volgut recollir els consells de Rosa Sagués en gossos i Clara Busquets en gats. Avui comencem pels consells dels cans.

Quins són els preparatius previs al dia de Sant Joan?

La reacció a sorolls desconeguts és un comportament normal (sobretot quant més intensos i imprevisibles són) i el més probable és que busqui un lloc on amagar-se. Normalment preferirà un lloc petit i fosc, com un cau. Alguns gossos per exemple s’amaguen sota el llit. D’altres prefereixen la banyera, ja que aquest material aïlla del soroll, els banys a més solen tenir finestres petites i rara vegada donen directament al carrer.

Durant els dies previs a la berbena podem crear a casa un lloc segur on pugui refugiar-se. Cal buscar un lloc tranquil de la casa. Seran millors les habitacions interiors de la casa i sense finestres. Podem posar-hi el seu llitet i donar-li coses per rossegar o fer-li buscar premis per que es trobi a gust en aquest lloc, sempre de forma molt tranquila.

Si està habituat al transportí podem utilitzar aquest com a refugi, tapant-lo amb alguna manta o edredó per aïllar-lo més del soroll i la vibració de l’aire. És important enretirar la porta per que pugui entrar i sortir quan vulgui i deixar oberta també la porta de l’habitació per si decideix canviar de lloc.

Si som uns manetes podem fer-li expressament una cabina acústica. A les botigues de bricolatge trobarem materials no massa cars que aïllen del soroll. Una altra cosa que podem fer és habituar-lo a les armilles anti-estrès, o les benes de Tellington Touch. Tant en el cas de la zona segura com amb les armilles cal tenir en compte que s’han d’introduïr sempre de forma molt progressiva i agradable. És una cosa que en cap cas es pot forçar ja que això tindira un efecte contraproduent. Si no sabem com realitzar l’habituació el millor es demanar ajuda a un educador caní.

Ajudarem també molt al nostre gos si fem que durant aquests dies tot sigui el més tranquil possible i baixem amb ell el nostre nivell d’exigència. Hem de procurar que els passejos siguin tranquils i sense tensió de la corretja, i mirar de sortir al carrer a hores que no hi hagi molt enrenou. L’excés de control o l’abús d’activitats que sovint fem amb la intenció de ”cansar” al gos, poden tenir l’efecte contrari. Exercicis d’obediència, sortir a córrer, el joc brusc amb nosaltres o altres gossos o altres tipus de joc que potencien las pautes predatòries com jugar a la pilota, en especial si no hem facilitat els períodes de descans convenients entremig, augmenten els nivells d’estrès del gos i en conseqüència disminueix la seva capacitat de gestió davant situacions imprevistes.

A aquestes alçades molts gossos hauran sentit ja petards a prop de casa, i és possible que surtin al carrer més alerta de l’habitual. Si el gos ja no vol ni sortir de casa no l’hem de forçar, sortirem només va fer les seves necessitats i prou. Si el gos ja està molt sensibilitzat cal evitar l’exposició als petards el màxim possible, i si cal, si tenim l’opció, i no hem aconseguit que es tranquilitzi aquests dies previs, una bona opció es marxar uns dies lluny d’aquestes festes. Les pors es generalitzen amb facilitat, són com una bola de neu que pot fer-se més i més gran. Superar-les és un procés que requereix temps i paciència, i és una cosa que ara mateix no podem improvisar.

Els podem aclimatar ja des de cadells?

Si, però hem de saber com fer-ho. Cada etapa evolutiva del gos té la seva funció, i depenent del seu estat de maduració hi haurà coses que potser tot i sempre haver estat en un determinat lloc, de sobte poden tenir una rellevància especial. Això fa que hi hagi diversos períodes en que són més susceptibles d’agafar pors.

Quan tenim un cadell la millor manera de que es converteixi en un adult segur de sí mateix és promoure el seu interès natural per l’entorn i aconseguirem que se senti segur si li fem conèixer les coses de la forma més amable i progressiva possible, evitant l’excés de control i els mètodes educatius basats en el càstig que minaran la seva confiança en nosaltres.

Si som previsibles i sabem atendre a les seves necessitats reals sempre serem la seva primera opció, a la que podran recórrer davant de situacions de perill. És possible també que gossos d’edat avançada comencin a manifestar por als petards. Això pot ser degut a diferents factors. Dolor, inestabilitat o deteriorament cognitiu són diferents elements que poden causar estrés a nivell físic o psíquic ja que redueixen el seu grau d’autoconfiança i els fan més sensibles a determinades situacions.

També cal tenir en compte que determinats gossos són més sensibles a l’entorn per naturalesa, però també juga un paper fonamental l’estat emocional de base en que es trobin. Per exemple gossos recent adoptats que encara no s’han habituat a la nova llar poden ser més susceptibles a desenvolupar por als petards.

Com podem vehicular la seva por quan estem al carrer?

El nostre primer objectiu ha de ser ”treure ferro” a la situació. Si el gos veu que nosaltres estem tranquils l’estem ajudant a normalitzar aquest estímul, i quanta menys importància li donem menys li en donarà ell.

Si anem pel carrer i ens tiren un petard a prop el més normal és que el gos vulgui fugir. Normalment voldrà tornar cap a casa i és el que hem de fer: treure’l de la situació de la forma més calmada possible i acompanyar-lo fins al seu lloc segur. Per questions de seguretat és important durant aquestos dies intentar no dur-lo deslligat. Podem fer servir una corretja llarga per que tingui la major llibertat possible.

I quan estem a casa? Quin ha de ser el nostre comportament? És bo protegir-los o és millor deixar que s’amaguin on creguin segur?

El més important és respectar la seva reacció natural, no forçar res i, sobretot, evitar ser invasius. Si el gos vol amagar-se, si borda o es mou d’un lloc a l’altre l’hem de deixar. No hem d’intentar corregir o castigar cap dels comportaments que pugui mostrar davant la por.

Si busca el nostre contacte o se sent més segur pujant-se a la nostra falda hem de respondre a la seva demanda, però només si ell ho demana. És molt important que ell sàpiga que estem aquí per oferir-li el nostre suport, sempre de forma molt tranquila i més aviat sense donar mostres d’afecte exagerades.

Sobretot hem de ser molt conscients de que el nostre estat emocional incideix directament en el del gos. La nostra preocupació, encara que sigui amb la millor intenció, pot ser un factor que pot alimentar la preocupació del gos Si estem preocupats estem reafirmant al gos que realment ens trobem en un estat d’emergència.

Podem quedar-nos amb ell una estona al seu lloc segur fins que es tranquil·litzi. Podem abaixar les persianes i posar música per emmascarar el soroll. Hi ha músiques específiques que es poden trobar comercialment.

Són realment necessàries les pastilles per relaxar?

En casos greus els ansiolítics poden ajudar a modular la reacció emocional del gos. Reaccionarà igualment, però es veurà afectat amb menys intensitat. Abans d’utilitzar qualsevol fàrmac cal sempre valorar si és realment necessari amb el nostre veterinari i mai administrar-lo sense la seva supervisíó per assegurar que la dosificació sigui l’adequada al seu pes i tamany, i que l’estat de salut del gos ho permeti.
Antigament s’havien utilitzat sedants o relaxants musculars que paralitzaven a l’animal mentre seguia plenament conscient. Aquestos a més poden augmentar la sensibilitat auditiva, amb la qual cosa l’experiència pot ser encara més traumàtica. Cal evitar aquest tipus de fàrmacs.

Hi ha alguna alternativa natural?

Nutracèutics com el triptòfan, normalment combinat amb vitamina B i/o teanina, (Zeus, Kalm-Aid, Adaptyl) o l’alfa-casozepina, derivada de la proteïna de la llet (Zilkene) poden ser efectius però hem de començar vàries setmanes abans i ara mateix ja seria una mica just. Com sempre, cal consultar prèviament al veterinari.

Podem ajudar al nostre gos també amb remeis de fitoràpia (valeriana, herba de gat), homeopatia o flors de Bach. Cal consultar un veterinari de medicina natural per que ens indiqui les dosificacions o ens prepari compostos més adequats per al nostre gos. Olis essencials com la lavanda, poden ajudar també a crear un ambient més relaxat. I les feromones, en difusor o collar poden ser molt efectives. Si les utilitzem, el difusor podem posar-lo també al seu lloc segur uns dies abans.

 

Sílvia Esteve

Viatjar amb el gos en cotxe. Consells, seguretat i benestar animal

Com evitar el mareig del gos al cotxe? Cada quan cal parar? Què diu la DGT? Com garantir la seva seguretat?

Viatjar amb el gos en cotxe pot suposar estrès i ansietat tant a l’animal com a les persones. Garantir la seva seguretat i el seu benestar és una obligació. Parlem amb la nostra experta canina Anna Calvet Alemany, veterinària especialitzada en cans.

Com hem de portar al nostre gos al cotxe?

La DGT ha fet diversos experiments per veure la manera més segura de viatjar amb el nostre gos. Les seves conclusions són clares. Depèn de la mida. Els gossos grans hauran d’anar al maleter amb un transportí. A més, haurà de situar-se de manera transversal a la marxa i garantir el correcte flux d’aire. Els gossos petits, en canvi, aniran millor al terra del vehicle. Això és el que segons la DGT garantirà amb més probabilitat la seva seguretat en cas de col·lisió.

Cada quant fer una parada de descans?

Els gossos, igual que les persones, necessiten parar durant un viatge en cotxe. Es recomana una aturada cada 2 hores, tres com a màxim. En el moment del descans, es recomana que l’animal camini uns minuts perquè el transportí li ha pogut causar molèsties. És important que vagi lligat perquè el soroll d’altres cotxes pot espantar-lo, especialment si és molt temorós. A més, es recomana hidratar-lo bé, donar-li aigua per beure i fins i tot mullar-lo per reduir la seva alta temperatura corporal.

Com evitar el mareig del gos?

Si el nostre gos es mareja habitualment i ho passa molt malament, es pot optar per mediació anti-mareig. Sempre amb el consell del nostre veterinari, aquesta opció pot millorar el benestar del gos durant el circuit. Altres mesures inclouen no donar de menjar al gos durant les tres hores prèvies al viatge. Portar mantetes netes per si hi ha vòmits és recomanable.

Riscos de viatjar amb el gos en cotxe

Els cops de calor suposen un risc pels “millors amics dels humans”. Com els evitem? En primer lloc, cal tenir en compte que la temperatura del gos és sempre major a la dels humans. Per això, són menys flexibles i menys adaptables als cops de calor. En conseqüència, cal que es refresquin contínuament. En cap cas es pot deixar sol el gos dins del cotxe. Assegurar-li una mica d’ombra i una bona hidratació poden ajudar-nos a prevenir un disgust.

A més, els accidents de trànsit suposen un clar risc pels animals, així com per a les persones. Per això és convenient seguir les mesures oportunes per prevenir aquest tipus de sinistres.

Com aconseguir que el gos es calmi al cotxe?

Els gossos, igual que els humans, poden anticipar situacions. En aquest sentit, viatjar en cotxe els suposa sortir de la seva zona de confort. A més, si en viatges previs van tenir marejos, vòmits, etcètera, és previsible que es posin encara més nerviosos. Com evitar-ho? Una possibilitat és acostumar-los primer a viatges curts. És recomanable aturar si el gos no es troba bé. A més, és interessant mantenir en tot moment la calma, ja que si nosaltres estem angoixats transmetrem aquestes sensacions als cans.

Animals al metro, un viatge sense retorn

L’Associació d’Advocats en Defensa Animal de Tarragona ha denunciat els dos agents responsables de la mort de Shaitan

Ha tornat a passar. La manca de formació específica en etologia i maneig segur dels gossos ha desencadenat un altre final tràgic. Divendres passat un agent de la policia local de Calafell (Tarragona) va matar a trets un gos anomenat Shaitan. Els fets van passar després que diversos veïns avisessin als agents sobre la presència d’un rottweiler solitari per la zona. El desenllaç va ser la mort de l’animal causat per tres trets de la policia.

La versió policial oficial explica que una patrulla de la Policia Local de Calafell va acudir a la urbanització de Valdemar després de les queixes veïnals sobre la presència d’un gos rottweiler que passejava solt pels carrers de la zona. Quan un membre de la patrulla va voler acostar-se a Shaitan, l’animal suposadament va acorralar i va increpar a l’agent, motiu pel qual aquest li va disparar tres trets al cap que van causar la mort del gos.

Tal i com va succeir amb el cas de la gossa Sota, qui també va morir pel tret d’un Guàrdia Urbana, hi ha testimonis que difereixen de la versió policial. Alguns veïns asseguren que “la Policia Local de Calafell va disparar de manera precipitada quan l’animal tan sols es disposava a entrar a casa seva”. També hi ha testimonis que asseguren que “Shaitan és un gos molt tranquil que mai havia causat cap problema amb ningú de la zona”.

L’Associació d’Advocats en Defensa Animal de Tarragona ha denunciat als dos agents de la Policia Local de Calafell responsables de la mort del gos. Aquesta associació animalista considera que hi va haver maltractament per part dels agents cap al rottweiler, un maltractament que va desencadenar la mort de l’animal. ADAT argumenta la seva denúncia en base als testimonis que asseguren que “en cap moment el gos va tenir una actitud agressiva davant la policia”.

Els advocats animalistes han denunciat els dos agents de la Policia Local de Calafell ja que no hi ha coneixement cert sobre qui dels dos va disparar a l’animal. ADAT també ha difós un vídeo en el qual es mostren imatges del comportament de Shaitan, un gos aparentment tranquil i afectuós.

Cada vegada es repeteixen amb més freqüència aquest tipus d’incidents entre agents de la policia i animals. És urgent trobar una solució perquè aquestes situacions no desencadenin sempre en la mort de l’animal. El que sembla clar és que els cossos policials necessiten una formació en la qual se’ls ensenyi a gestionar diferents situacions amb els animals, així evitarem que aquests acabin sempre tirotejats.

Un equip de fotògrafs molt caní

 

Fran Lorca, el nom artístic del qual, Eco Lorka, hibrida el seu i el del seu estimat gos Eco, arriba a Barcelona amb la seva càmera al novembre.

Sota el projecte Dogtour, fotògraf i acompanyant caní han recorregut ja diferents ciutats espanyoles retratant a altres cans. Des del mes de febrer de 2017, i partint de la seva ciutat natal, Sevilla, han estat a Còrdova, Saragossa, Pedrezuela, Salamanca, Granada, Bilbao, Múrcia, Valladolid, Cadis, Tarragona, Burgos, València i Madrid.

Quan li preguntem a Eco el motiu d’aquest viatge fotogràfic ens explica que tot va començar amb el seu gos. Abans de l’arribada del ca, poc sabia ell de gossos. L’amor cap al seu company li van fer descobrir el món caní que ara adora.

La possibilitat de viatjar amb ell i treballar del que més li agrada li va semblar la millor idea del món, i així el 2013 es van embarcar en aquest projecte.

Les fotografies d’Eco són senzilles, directes, com el ens explica “M’agrada retratar l’essència de cada animal. Els aspectes comuns que les seves famílies reconeixen. I ho faig amb la dignitat que es mereixen, amb tot el que la paraula “dignitat” implica. Per això de moment faig servir un esquema senzill, una il·luminació pictòrica i busco el semblant més just per a cada un dels que posen per a mi. Crec que fotografiant d’aquesta forma faig algun tipus de justícia animal. El repte que suposa enfrontar-me a cada animal i mostrar la seva personalitat en cada fotografia em manté actiu i viu. “

Eco Lorka estarà a Barcelona els dies 23, 24 i 25 de novembre a la Clínica Veterinària Animalia Barcelona. Els que us vulgueu inscriure a l’esdeveniment i demanar més informació ho podeu fer a través del seu web on trobareu el link a les seves xarxes socials.

Us deixem un vídeo sobre Dogtour.

Sílvia Esteve