Entrades

Gossos i petards

Arriba l’estiu i amb ell les festes populars i les revetlles. Per als animals de companyia i també per als que viuen al carrer i als parcs, aquestes dates de festes i focs artificials es converteixen en moments d’estrès i angoixa. Des d’Animalados hem volgut recollir els consells de Rosa Sagués sobre gossos i els de Clara Busquets per als gats. Comencem avui pels cans.

Quins són els preparatius previs al dia de Sant Joan?

La reacció a sorolls desconeguts és un comportament normal (sobretot com més intensos i imprevisibles són) i el més probable és que busqui un lloc on amagar-se. Normalment, preferirà un lloc petit i fosc, com un cau. Alguns gossos per exemple s’amaguen sota el llit. D’altres prefereixen la banyera, ja que aquest material aïlla del soroll, els banys a més solen tenir finestres petites i rara vegada donen directament al carrer.

Durant els dies previs a la revetlla podem crear a casa un lloc segur on pugui refugiar-se. Cal buscar un lloc tranquil de la casa. Seran millors les habitacions interiors i sense finestres. Podem posar-hi el seu llitet i donar-li coses per rosegar o fer-li buscar premis perquè es trobi a gust en aquest lloc, sempre de forma molt tranquil·la.

Si està habituat al transportí podem utilitzar aquest com a refugi, tapant-lo amb alguna manta o edredó per aïllar-lo més del soroll i la vibració de l’aire. És important enretirar la porta perquè pugui entrar i sortir quan vulgui i deixar oberta també la porta de l’habitació per si decideix canviar de lloc.

Si som uns ‘manetes’ podem fer-li expressament una cabina acústica. A les botigues de bricolatge trobarem materials no massa cars que aïllen del soroll. Una altra cosa que podem fer és habituar-lo a les armilles antiestrès, o les benes de Tellington Touch. Tant en el cas de la zona segura com amb les armilles cal tenir en compte que s’hi han d’introduïr sempre de forma molt progressiva i agradable. És una cosa que en cap cas es pot forçar, ja que això tindira un efecte contraproduent. Si no sabem com realitzar l’habituació el millor és demanar ajuda a un educador caní.

Ajudarem també molt al nostre gos si fem que durant aquests dies tot sigui el més tranquil possible i baixem amb ell el nostre nivell d’exigència. Hem de procurar que els passejos siguin tranquils i sense tensió de la corretja, i mirar de sortir al carrer a hores que no hi hagi molt enrenou. L’excés de control o l’abús d’activitats que sovint fem amb la intenció de ”cansar” al gos, poden tenir l’efecte contrari. Exercicis d’obediència, sortir a córrer, el joc brusc amb nosaltres o altres gossos o altres tipus de joc que potencien les pautes predatòries com jugar a la pilota, en especial si no hem facilitat els períodes de descans convenients entremig, augmenten els nivells d’estrès del gos i en conseqüència disminueix la seva capacitat de gestió davant situacions imprevistes.

A hores d’ara molts gossos hauran sentit ja petards a prop de casa, i és possible que surtin al carrer més alerta de l’habitual. Si el gos ja no vol ni sortir de casa no l’hem de forçar, sortirem només per fer les seves necessitats i prou. Si el gos ja està molt sensibilitzat, cal evitar l’exposició als petards el màxim possible, i si cal, si tenim l’opció, i no hem aconseguit que es tranquil·litzi aquests dies previs, una bona opció és marxar uns dies lluny d’aquestes festes. Les pors es generalitzen amb facilitat, són com una bola de neu que pot fer-se més i més gran. Superar-les és un procés que requereix temps i paciència, i és una cosa que ara mateix no podem improvisar.

Els podem aclimatar ja des de cadells?

Sí, però hem de saber com fer-ho. Cada etapa evolutiva del gos té la seva funció, i depenent del seu estat de maduració hi haurà coses que potser, tot i sempre haver estat en un determinat lloc, de sobte poden tenir una rellevància especial. Això fa que hi hagi diversos períodes en què són més susceptibles d’agafar pors.

Quan tenim un cadell, la millor manera que es converteixi en un adult segur de sí mateix és promoure el seu interès natural per l’entorn i aconseguirem que se senti segur si li fem conèixer les coses de la forma més amable i progressiva possible, evitant l’excés de control i els mètodes educatius basats en el càstig que minaran la seva confiança en nosaltres.

Si som previsibles i sabem atendre a les seves necessitats reals sempre serem la seva primera opció, a la que podran recórrer davant de situacions de perill. És possible també que gossos d’edat avançada comencin a manifestar por als petards. Això pot ser degut a diferents factors. Dolor, inestabilitat o deteriorament cognitiu són diferents elements que poden causar estrès a nivell físic o psíquic, ja que redueixen el seu grau d’autoconfiança i els fan més sensibles a determinades situacions.

També cal tenir en compte que determinats gossos són més sensibles a l’entorn per naturalesa, però també juga un paper fonamental l’estat emocional de base en què es trobin. Per exemple gossos recentment adoptats que encara no s’han habituat a la nova llar poden ser més susceptibles a desenvolupar por als petards.

Com podem vehicular la seva por quan estem al carrer?

El nostre primer objectiu ha de ser ”treure ferro” a la situació. Si el gos veu que nosaltres estem tranquils l’estem ajudant a normalitzar aquest estímul, i com menys importància li donem menys li’n donarà ell.

Si anem pel carrer i ens tiren un petard a prop el més normal és que el gos vulgui fugir. Normalment voldrà tornar cap a casa i és el que hem de fer: treure’l de la situació de la forma més calmada possible i acompanyar-lo fins al seu lloc segur. Per qüestions de seguretat és important durant aquests dies intentar no dur-lo deslligat. Podem fer servir una corretja llarga perquè tingui la llibertat més gran possible.

I quan estem a casa? Quin ha de ser el nostre comportament? És bo protegir-los o és millor deixar que s’amaguin on creguin segur?

El més important és respectar la seva reacció natural, no forçar res i, sobretot, evitar ser invasius. Si el gos vol amagar-se, si borda o es mou d’un lloc a l’altre l’hem de deixar. No hem d’intentar corregir o castigar cap dels comportaments que pugui mostrar davant la por.

Si busca el nostre contacte o se sent més segur pujant-se a la nostra falda hem de respondre a la seva demanda, però només si ell ho demana. És molt important que ell sàpiga que estem aquí per oferir-li el nostre suport, sempre de forma molt tranquil·la i més aviat sense donar mostres d’afecte exagerades.

Sobretot hem de ser molt conscients que el nostre estat emocional incideix directament en el del gos. La nostra preocupació, encara que sigui amb la millor intenció, pot ser un factor que pot alimentar la preocupació del gos. Si estem preocupats estem reafirmant al gos que realment ens trobem en un estat d’emergència.

Podem quedar-nos amb ell una estona al seu lloc segur fins que es tranquil·litzi. Podem abaixar les persianes i posar música per emmascarar el soroll. Hi ha músiques específiques que es poden trobar comercialment.

Són realment necessàries les pastilles per relaxar?

En casos greus els ansiolítics poden ajudar a modular la reacció emocional del gos. Reaccionarà igualment, però es veurà afectat amb menys intensitat. Abans d’utilitzar qualsevol fàrmac cal sempre valorar si és realment necessari amb el nostre veterinari i mai administrar-lo sense la seva supervisió per assegurar que la dosificació sigui l’adequada al seu pes i mida, i que l’estat de salut del gos ho permeti.

Antigament s’havien utilitzat sedants o relaxants musculars que paralitzaven a l’animal mentre seguia plenament conscient. Aquestos a més poden augmentar la sensibilitat auditiva, amb la qual cosa l’experiència pot ser encara més traumàtica. Cal evitar aquest tipus de fàrmacs.

Hi ha alguna alternativa natural?

Nutracèutics com el triptòfan, normalment combinat amb vitamina B i/o teanina, (Zeus, Kalm-Aid, Adaptyl) o l’alfa-casozepina, derivada de la proteïna de la llet (Zilkene) poden ser efectius, però hem de començar diverses setmanes abans i ara mateix ja seria una mica just. Com sempre, cal consultar prèviament al veterinari.

Podem ajudar al nostre gos també amb remeis de fitoràpia (valeriana, herba de gat), homeopatia o flors de Bach. Cal consultar un veterinari de medicina natural perquè ens indiqui les dosificacions o ens prepari compostos més adequats per al nostre gos. Olis essencials com la lavanda, poden ajudar també a crear un ambient més relaxat. I les feromones, en difusor o collar poden ser molt efectives. Si les utilitzem, el difusor podem posar-lo també al seu lloc segur uns dies abans.

Sílvia Esteve

Coneix els millors consells pel benestar dels gats a la revetlla de Sant Joan.

Els veïns d’Abrera reclamen una nova àrea d’esbarjo per a gossos

L’Ajuntament d’Abrera comunica a Animalados que no tanca la porta a una futura nova àrea d’esbarjo per a gossos, tot i que, a hores d’ara, es tracta d’una possibilitat molt complicada.

Un dels temes que més preocupa actualment als ajuntaments és la bona convivència entre les persones i els animals de companyia. Per tal de garantir que aquesta sigui exitosa, és necessari que els gossos disposin d’àrees d’esbarjo, és a dir, espais on poder jugar, socialitzar, córrer i fer les seves necessitats.

Abrera és un municipi de la comarca del Baix Llobregat on hi viuen moltes persones amb gos. L’any 2019, en una aposta important pel benestar animal, el seu Ajuntament va habilitar una àrea d’esbarjo per a gossos. Avui dia, encara són molts els abrerencs i abrerenques que gaudeixen d’aquesta zona canina, tanmateix, existeix un grup de veïns i veïnes que lamenten que l’àrea d’esbarjo es trobi tan lluny dels seus habitatges.

“Els que vivim a l’altra punta del poble hem de caminar uns vint minuts per arribar a l’actual àrea d’esbarjo d’Abrera. Alguns ens trobem amb la necessitat d’anar a altres pobles perquè el gos pugui ser lliure. Pobles com Sant Andreu de la Barca o Sant Vicenç dels Horts gaudeixen d’àrees més centralitzades i més ben equipades”, declara per a Animalados una veïna d’Abrera afectada per aquesta situació.

“Som molts els veïns amb gos que vivim a la zona de Sant Jaume Park i El Rebato i ens trobem amb aquesta dificultat. És cert que tenim a prop un descampat, però es tracta d’un espai privat on hi ha gent que ens demana que portem lligat el gos o trucaran a la policia, amb tota la raó. No costa res tenir un espai tancat on els gossos puguin socialitzar i les persones puguin caminar tranquil·lament”, afegeix.

L’Ajuntament no rebutja la possibilitat d’habilitar una futura àrea d’esbarjo

Animalados s’ha posat en contacte amb l’Ajuntament d’Abrera, que no ha tingut cap mena d’inconvenient per parlar sobre aquest tema. “Nosaltres no rebutgem la idea d’habilitar un nou espai d’esbarjo per a gossos, però la realitat és que actualment és molt difícil aconseguir un espai públic on poder fer-ne una reestructuració com aquesta”, detallen.

“És cert que hi ha algunes zones que es troben lluny de l’actual àrea d’esbarjo. Aquests habitatges estan ubicats a prop d’un espai natural de conservació d’ocells, per tant, es tracta d’un espai on no es pot habilitar cap àrea per a gossos”, conclouen des del consistori.

Tot i la dificultat per poder satisfer les necessitats de les persones amb gos d’un sector d’Abrera, l’Ajuntament es mostra obert a atendre les demandes del veïnat per tal de garantir el màxim benestar possible dels seus gossos. Esperem que en un futur pròxim, tots els peluts d’Abrera disposin d’un espai exclusiu i proper on poder socialitzar i passejar sense anar lligats.

Patron, el gos que ha descobert més de 150 artefactes explosius russos a Ucraïna

Aquest menut gos de raça Jack Russell terrier del Servei Estatal d’Emergència d’Ucraïna ha descobert més de 150 bombes russes.

Fa gairebé dos mesos que es va iniciar el conflicte bèl·lic entre Ucraïna i Rússia. Des de llavors, les bombes russes no han cessat, provocant la mort de milers de vides de persones i animals, destrossant ciutats i pobles sencers i causant l’èxode de més de quatre milions de refugiats.

Són moltes les persones que s’han quedat a Ucraïna defensant el seu poble dels invasors, ja sigui per decisió pròpia o per obligatorietat (els homes s’havien d’allistar a l’exèrcit). Tot i això, la defensa ucraïnesa també està comptant amb l’ajuda d’un protagonista no humà. Es tracta de Patron, un gos de dos anys de raça Jack Russell terrier que pertany al Servei Estatal d’Emergència d’Ucraïna.

Patron, que significa ‘munició’ en ucraïnès, està desenvolupant un paper vital per al poble ucraïnès. Gràcies a un ‘sisè sentit explorador’, Patron ha descobert ja més de 150 artefactes explosius russos, salvant a través del seu treball la vida de centenars de persones i animals.

Aquest gos de mida petita sol treballar amb una particular armilla de protecció militar. Acompanyat sempre per un o més humans, Patron es dedica a buscar i rebuscar entre el terra i les runes la possible presència de bombes que encara estan per explotar. Es tracta, doncs, d’un heroi incondicional que arrisca la seva vida per salvar la de molts altres individus.

El treball i l’esforç de Patron no ha passat desapercebut a les xarxes socials, on s’ha convertit en un autèntic fenomen de masses. Són moltes les persones que a través de Facebook, Twitter o Instagram agraeixen a aquest gos la seva tasca al camp de batalla. Un exemple clar és que aquest menut Jack Russell terrier compta amb prop de 140 mil seguidors al seu compte d’Instagram.

El mateix Servei Estatal d’Emergència d’Ucraïna, al seu compte de Twitter, ha compartit una publicació en reconeixement a la meravellosa tasca que desenvolupa dient: “Patron és un gos de servei que treballa a Chernihiv. Ha descobert més de 150 artefactes explosius a Ucraïna des que va començar la invasió russa a gran escala. Patron treballa en estreta col·laboració amb els desminadors per fer que les ciutats ucraïneses siguin segures novament”.

Per què és tan important passejar regularment el teu gos?

Un gos que passeja diverses vegades al dia és un gos feliç.

Algunes persones creuen de manera equivocada que passejar el gos només serveix perquè faci les seves necessitats. A més, passejar té molts beneficis tant per a l’animal com per al responsable del pelut.

Caminar manté el gos sa físicament i mentalment. Un gos que passeja diverses vegades al dia i fa recorreguts llargs, és un gos feliç, més equilibrat i amb una esperança de vida més gran. Les passejades enforteixen l’enllaç entre el gos i el propietari. A més, un gos sap bé qui li dóna menjar i qui el treu al carrer, que són les dues activitats que més vincle generen.

Durant els passejos, els gossos no paren d’ensumar, una acció que forma part de la seva naturalesa, per la qual cosa les sortides satisfan una necessitat primordial i així poden conèixer els veïns i altres gossos. Un gos que no socialitza sol desenvolupar problemes d’agressivitat o depressió.

Caminar ajuda a mantenir forts els músculs de l’animal, cremar calories i manté en bona forma les seves articulacions. D’altra banda, els gossos que caminen regularment són més actius quan envelleixen.

Les passejades ajuden contra l’estrès, l’ansietat i la hiperactivitat. Un gos que arriba a casa cansat després de sortir al carrer és un gos més tranquil i equilibrat, a més, l’animal desenvolupa menys problemes de comportament a casa i al carrer.

És important que el gos s’acostumi a passejar des de cadell. D’aquesta manera, l’animal tindrà menys por dels sorolls del carrer, ja que passejant s’han acostumat a escoltar-ho com una cosa normal.

Pots aprofitar el passeig per ensenyar el teu gos a no tenir por d’anar al veterinari. Si de manera regular passeges amb el teu gos per davant de la clínica sense entrar, el pelut deixarà de témer la visita al veterinari (almenys fins que entreu).

Passejar el gos també té beneficis per a l’humà. T’ajuda a cremar calories i manté en forma una gran quantitat de músculs del teu cos, no només a les cames. També ajuda a mantenir sa i fort el cor.

Enfortir l’enllaç amb el teu gos ajuda a comprendre millor el comportament de l’animal amb altres persones i amb altres gossos, també a conèixer quan faran les seves necessitats… i pots conèixer persones a qui també els agraden els gossos.

A més a més, passejar el gos és una bona excusa per sortir de casa i combatre l’avorriment. És una ocasió ideal per passejar perquè et ve de gust o simplement per conèixer més el barri on vius.

Font: AMIC/wikifauna.com

És bona idea jugar a tirar-li la pilota al gos?

El joc de la pilota facilita que el gos faci més cas i permet cansar-lo més fàcilment, però també pot provocar obsessions, lesions i baralles amb altres gossos

Pilota, pilota, pilota. Costa trobar un parc on no hi hagi algú jugant a tirar-li la pilota al seu gos. En alguns parcs, fins i tot, son tots els gossos els que estan pendents de la seva pilota: ulls ben oberts, orelles dretes, cos en tensió i màxima concentració. Pilota, pilota, pilota. Aquell objecte rodó està a punt de cobrar vida i l’instint és implacable. L’obsessió arriba a tal punt que ni tan sols s’adonen que hi ha altres gossos a a prop seu. Només veuen la pilota en mans de l’amo que en qualsevol moment començarà a volar per acabar botant per terra com si fos una presa. A vegades, el llançament es retarda i la pressió és tal que els gossos borden, insisteixen, demanen la seva presa i entre lladrucs repeteixen: pilota, pilota, pilota.

Però, és bona idea tirar-li la pilota al gos? Molts amos de gossos defensen que si. La pilota permet que l’animal pugui estar sense lligar i redueix el risc que s’escapi o que es distregui amb una altra cosa, perquè mentre dura el joc només té ulls per la pilota. A més, el llançament continu de l’esfèric ajuda a que l’animal es mogui molt i, per tant, es cansi. Malgrat tot, entre els mateixos defensors de la pilota, alguns reconeixen que els preocupa l’obsessió que embriaga l’animal. De bon matí quan es lleven, quan surten a caminar, quan arriben a casa… només hi ha una cosa al cap: pilota, pilota, pilota.

Els experts ho tenen bastant clar. L’ensinistradora d’Essència Canina, Júlia Guiu, adverteix que aquest joc pot generar unes conseqüències negatives com “la pèrdua de la capacitat de comunicació amb altres gossos” o la incapacitat “d’aturar el joc per si sol” o de gaudir amb qualsevol altra activitat, però avisa que també pot provocar complicacions físiques: “El joc de la pilota pot produir dolors i lesions a les articulacions com el meluc, les espatlles i el coll”, ja que empaitar l’esfèrica implica “salts bruscs, aturades i mals gestos que son perjudicials”. Per tot plegat Guiu, que a més d’educadora canina té un allotjament per a gossos, avisa que jugar a la pilota amb el gos “no aporta res de bo per a la salut” de l’animal.

L’ensistrador caní Mario Lanero tampoc és defensor del joc de la pilota ja que creu que pot fer caure el gos en un “bucle obsessiu”. El joc de la pilota, defensa, es pot practicar a casa per ensenyar-li al gos a buscar-la i a tornar-la obeint les ordres de l’amo però al parc no és bona idea ja que, a més, pot provocar baralles entre gossos quan un d’ells agafa una pilota que no és la seva. Lanero avisa que si el gos borda insistentment per demanar a l’amo que li llanci la pilota és una clara senyal que l’animal ja està obsessionat. En aquests casos, recomana, més val posar-se en mans d’un especialista. “Quan més temps faci que l’animal està obsessionat, pitjor”, avisa. Pel que fa a les races, potser algunes com els pastors o els de caça, poden tenir més tendència a obsessionar-se buscant la pilota, però “es poden obsessionar gossos de totes les races”. Això si, al final, cada gos és un cas i al final “qui mana és l’individu, no la raça”, diu.