Arxiu d'etiquetes per: gossos de raça

És veritat que els gossos mestissos viuen més anys que els gossos de raça?

Segons l’experta veterinària Marta Legido els gossos mestissos solen tenir menys problemes de salut que els gossos de raça, però el simple fet de ser mestís no és garantia de tenir bona salut

La longevitat dels gossos segons la raça o si són mestissos és un tema que genera molts interrogants entre els amants dels peluts. Per dissipar els dubtes sobre aquesta qüestió, Animalados ha parlat amb Marta Legido, veterinària clínica llicenciada l’any 1989 i que compta amb més de 30 anys d’experiència en la professió. Actualment, Marta Legido és vocal de la Junta de Govern del Col·legi Oficial de Veterinaris de Barcelona.

Tal com explica Marta Legido, l’esperança de vida dels gossos varia especialment en funció de la mida del gos quan arriba a l’edat adulta, una mida que generalment està determinat per la raça. Tenint en compte aquesta explicació, els gossos de races petites (peluts de menys de 10 kg) solen arribar als 15-16 anys. Els gossos de mida mitjana o gran (entre 10 i 25-30 kg aproximadament) viuen entre els 10-13 anys. Finalment, els gossos de races gegants (més de 30 kg) no solen viure molt més enllà dels 8 anys.

La llicenciada en veterinària clínica recorda que és important remarcar que els gossos de races petites també són més precoços, per tant, arriben abans a l’edat adulta, concretament entre els 9-10 mesos de vida. En canvi, els exemplars de races gegants no són adults fins que arriben als 2,5 anys.

En definitiva, segons les explicacions compartides per la vocal de la Junta de Govern del Col·legi de Veterinaris de Barcelona, ​​l’esperança de vida dels gossos es correlaciona amb la seva mida adulta, això sí, dins de les races de mides similars hi ha algunes que presenten més longevitat i altres que menys. Legido posa l’exemple del Chihuahua i el Caniche, que solen viure molts anys, però en canvi el Carlí, tot i ser un gos de raça petita, viu menys anys.

En referència directa als gossos mestissos, Marta Legido comenta que és cert que la barreja de diversos gens d’un origen genètic allunyat proporciona millors possibilitats de supervivència sobre l’individu. És a dir, la barreja genètica, quan els gens del pare i de la mare són molt diferents, permeten que la mateixa naturalesa “triï” entre aquells que són millors. Tots els animals rebem una càrrega genètica duplicada dels nostres pares i la naturalesa tria quina de les dues s’ha d’expressar en el futur individu.

Per aquest motiu, Legido especifica que entre gossos de la mateixa raça hi ha més possibilitats que dins de la càrrega genètica del pare i de la mare coincideixi un gen defectuós o que codifica la predisposició a una malaltia determinada. Quan els dos gens, el patern i el matern, que codifiquen una mateixa funció o característica determinada són els dos defectuosos, l’individu expressarà aquest defecte genètic irremeiablement.

Els gossos mestissos tradicionalment han estat uns animals que han passat a un pla secundari pel que fa a la preferència dels adoptants o d’aquelles persones que han volgut conviure amb un pelut. Segons la veterinària clínica, això és una tendència o moda passada en què les persones es basaven més en les característiques físiques del gos més que en el seu temperament.

Marta Legido considera que actualment cada vegada hi ha més persones que no descarta iniciar una nova vida al costat d’un gos que no sigui de raça. Aquest canvi de dinàmica pot succeir perquè, en general, els gossos mestissos solen tenir menys problemes de salut, tot i que el simple fet de ser mestís no és garantia de tenir bona salut. També, afortunadament hi ha una tendència creixent d’adoptar peluts d’un centre d’acollida, on la majoria no són de raça pura.

Dos gossos considerats perillosos ataquen a set agents de la Guàrdia Urbana al Parc de l’Estació del Nord

Set agents de la Guàrdia Civil han estat atacats per dos gossos de races considerades perilloses. Segons ha informat BTV, els fets s’han produït després d’una discussió entre dos homes, un dels quals era el propietari dels animals.

L’Ajuntament ha detallat que els fets es van produir cap a les 17.00h del vespre de dimecres passat. Després d’una forta discussió entre dos usuaris del Parc de l’Estació del Nord, els agents cívics van avisar la Guàrdia Urbana dels fets i de la presència de dos gossos deslligats i sense morrió prop de l’àrea infantil del parc.

Quan la Guàrdia Urbana va arribar al lloc dels fets i va demanar la documentació pertinent al responsable dels animals, set agents van ser atacats pels dos gossos d’un dels protagonistes de la discussió.

Els set agents de la Guàrdia Urbana ferits van rebre assistència mèdica en una mútua ahir a la tarda després de les agressions. Els gossos han estat traslladats a una protectora sota custòdia policial, després de que la filla del propietari va aconseguir controlar-los.

El propietari dels gossos ha estat detingut i se li obriran diligències penals. Segons fonts de la policia el responsable dels animals anava sota els efectes de l’alcohol.

L’Associació de Veïns del barri de Fort Pienc ha aprofitat l’incident d’ahir per reclamar una ampliació de l’àrea per a gossos del Parc de l’Estació del Nord. Des de l’Ajuntament asseguren que hi ha un projecte en marxa per millorar les instal·lacions canines d’aquesta àrea.

Josep Lluís Sabaté, membre de l’Associació de Veïns de Fort Pienc, ha parlat sobre les mancances de l’espai per a gossos del Parc de l’Estació del Nord: “El parc té un pipican petit que és insuficient. La normativa de parcs i jardins és molt antiga. Aquesta normativa diu que els gossos no poden anar sense lligar pel parc, de manera que qualsevol animal que vagi al parc sense lligar és punible “.

Des d’ Animalados recordem que per portar un gos d’una raça considerada perillosa cal tenir una assegurança i una llicència especial. Alhora, el gos cal portar-lo sempre lligat en curt (corretja no extensible) i amb morrió. En cas contrari, les sancions poden arribar als 30.000 euros. I també us recordem que aquesta criminalitzaxció d’unes determinades races ens sembla completament equivocada perquè la responsabilitat final és sempre del propietari. 

La llista de gossos considerats potencialment perillosos són els que pertanyen a les següents races o encreuaments d’aquestes: Aita Inu, Terrirt Staffordshire Americà, Bullmastiff, Doberman, Dogo Argentí, Dogo de Bordeus, Fila Brasileiro, Mastí Napolità, Pit Bull Terrier, Presa Canari, Rottweiler, Staffordshire Bull Terrier i Tosa Inu o Japonés.