Entrades

“Existeix una discriminació brutal cap als GPP pel simple fet de néixer amb una determinada raça”

La creació dels mal anomenats Gossos Potencialment Perillosos (GPP) ha causat una estigmatització tan sòlida com injusta en molts gossos pel simple fet de pertànyer a una raça determinada. El racisme de la mateixa normativa, els interessos personals, el desconeixement social, la manca de professionalitat per part dels mitjans de comunicació i la irresponsabilitat dels propietaris són alguns dels motius que han creat una reputació negativa i falsa sobre determinades races d’aquests peluts.

A conseqüència d’una sèrie d’incidents provocats per gossos a finals del segle XX, les administracions competents van decidir canviar la normativa i regular la tinença dels gossos presumptament perillosos. D’aquesta manera, el Reial decret 287/2002 de 22 de març, pel qual es desenvolupa la Llei 50/1999 de 23 de desembre, va establir com a Gossos Potencialment Perillosos (GPP) a una sèrie de races de gos. Un llistat que podia ser ampliat des de cada comunitat autònoma si es considerava necessari.

L’experimentat educador i cuidador de Gossos Potencialment Perillosos, Miquel Montanera, explica per a Animalados que “Molts dels atacs de gossos que van impulsar la llei dels GPP van ser provocats per gossos de races que no formen part d’aquesta llista. La realitat és que per poder aplacar el soroll mediàtic causat per aquests incidents de finals del segle passat es necessitava una llei i van decidir crear una llista de races de gos totalment injusta”.

Montanera recorda que “precisament a la persona a qui se li va encarregar l’elaboració de la llista dels GPP era un criador de Pastors Alemanys”, una raça que a finals del segle XX era la més popular i la que major nombre de vendes tenia a Espanya. “Els gossos de raça tipus Pitbull, Dòberman, Rottweiler… estaven entrant amb força en aquesta època a l’estat espanyol i generaven competència a altres races com el Pastor Alemany, així que va pensar que l’aparició d’aquestes noves races podria fastiguejar el seu negoci i va decidir incloure-les en la llista de Gossos Potencialment Perillosos”, afegeix.

Una legislació racista que ha calat amb força en la societat

Miquel Montanera s’uneix a l’opinió de molts altres educadors canins, experts en conducta animal, veterinaris, advocats, etc., indicant que “La perillositat d’un gos no depèn de la raça, depèn en gran manera de l’educació que hagi rebut el mateix animal. Pots tenir un pelut de raça Xihuahua, per exemple, que si la persona responsable no l’ensenya correctament, mossegarà o atacarà a altres gossos o a altres persones. Òbviament no causarà el mateix mal que la mossegada d’un gos de mida gran, però la realitat és que un gos mal educat et pot atacar independentment de la raça a la qual pertany”.

La Llei dels GPP ha generat una estigmatització i una mala reputació sobre una sèrie de gossos d’una manera totalment injustificada. Montanera considera que “se li ha donat tanta importància a atribuir la perillositat a aquestes races, que el missatge ha calat en la societat. És molt comú escoltar al carrer frases com Compte amb aquest animal que és un Pitbull!, o Compte amb aquest altre que és un Dòberman! Igual que existeix el racisme entre les persones, s’ha fet el mateix amb aquests animals. Existeix una discriminació brutal cap als gossos anomenats potencialment perillosos pel simple fet de néixer amb una determinada raça”.

Una llei que afecta greument al comportament de l’animal

Segons exigeix ​​la Llei, els GPP han d’anar sempre a la via pública amb morrió i lligats amb una corretja que no superi els dos metres de longitud, una normativa que afecta greument al comportament de l’animal. “Aquestes limitacions provoquen que els gossos considerats de raça potencialment perillosa no puguin comunicar-se en plenitud, ni socialitzar, ni relacionar-se amb altres gossos o amb altres persones. La mateixa normativa condiciona molt la llibertat de l’animal i provoca que de vegades el gos pugui tenir comportaments més reactius”, opina l’educador caní.

Durant el passat mes d’abril, el Govern espanyol va informar que treballa en la possibilitat d’una nova normativa que posaria fi a la llista de races de gos potencialment perilloses per a dur a terme en el seu lloc un mecanisme de validació de comportament de cada animal, evitant així prejudicis injustos i discriminacions. Miquel Montanera creu que aquest canvi legislatiu “és el més lògic, però el més important és conèixer quins seran els criteris per establir que un gos és potencialment perillós o no. També és molt important saber qui seran els encarregats de definir aquests criteris. Ha de ser gent correctament formada i professional, que conegui bé el tema i no els xarucs de sempre”.

Més del 50% dels gossos de moltes protectores espanyoles són GPP

La cria il·legal, l’abandonament i les dificultats per donar en adopció són altres problemes rellevants que pateixen els GPP a Espanya. La mala reputació instaurada injustament en la nostra societat és un hàndicap per a l’adopció d’aquests animals, però Montanera comenta que “també costa molt donar un GPP en adopció perquè cal tenir una llicència concreta per poder tenir-los. Per aconseguir aquesta llicència has de passar un test psicotècnic que cal pagar, has de tenir una assegurança que també cal pagar, i a més, cal realitzar uns tràmits amb l’ajuntament en qüestió per aconseguir la llicència, tràmits que en alguns ajuntaments també cal pagar. Tot aquest procés pot arribar als 200 euros i provoca que molta gent ni es plantegi adoptar un GPP”.

D’altra banda, hi ha una problemàtica històrica amb la manca de voluntaris amb llicència per poder passejar i atendre correctament als GPP de les protectores, però l’experimentat cuidador afirma que “per sort cada vegada hi ha més voluntaris que obtenen la llicència i poden treure a aquests animals a passejar. Els voluntaris estan veient de primera mà en el dia a dia dels refugis que tota la història que hi ha al voltant d’aquests animals és mentida. Fins i tot els gossos que més problemes generen moltes vegades són aquells que no són considerats gossos de raça potencialment perillosa, però la realitat és que més de 50% dels gossos de moltes protectores espanyoles són GPP”.

La desestigmatització dels GPP: un procés de totes les parts implicades

Els gossos potencialment perillosos poden arribar a existir, però com ja hem analitzat mai atenent a una qüestió de raça. Segons la majoria dels experts en conducta animal, la perillositat d’un pelut sol estar relacionada amb una mala educació per part del seu responsable. “Si un gos dóna una sèrie de senyals i el responsable no les atén i continua insistint amb segons quines accions, és possible que el gos pugui tenir una actitud reactiva. Una part important de les agressions que hi ha per part de gossos succeeixen perquè les persones no saben interpretar el comportament o les necessitats de l’animal. Cal més educació animal en els responsables, això és molt important”, explica Miquel Montanera.

A més de l’educació animal, l’expert en conducta de GPP considera que els mitjans de comunicació tenen també part de culpa en l’estigmatització que pateixen aquests animals. “Ven molt publicar un titular destacant que un Pitbull o Rottweiler han mossegat o atacat a una persona. Moltes vegades aquestes notícies es publiquen sense ni tan sols assegurar-se que l’animal era realment d’aquesta raça. Aquestes coses fan molt de mal, però la realitat és que ven més que l’atac hagi estat d’un d’aquests animals que no pas d’un Pastor Alemany o de qualsevol altra raça. A més, en la majoria de les ocasions no s’explica per què ha succeït l’incident”.

Per acabar, Montanera opina que la desestigmatització dels GPP és un procés que requereix la implicació de totes les parts. “A més d’un canvi de llei i de més educació animal, els mitjans de comunicació haurien de fer campanyes reals del que són els gossos considerats GPP, ni a favor ni en contra. Les escoles també podrien posar el seu granet de sorra amb més formació en matèria animal. Cal que la ciutadania estigui més conscienciada del que realment són aquests gossos per poder, entre tots, acabar amb aquesta estigmatització. La gent ha d’entendre que un gos pot ser un Pitbull o American Standford, però si l’animal rep l’educació adequada, és un gos com qualsevol altre”.

Espanya podria deixar de tenir races potencialment perilloses

El Govern espanyol planteja una nova normativa que posaria fi a la llista de races de gos potencialment perilloses per a dur a terme en el seu lloc un mecanisme de validació de comportament de cada animal, evitant així prejudicis injustos i discriminacions.

Durant la I Jornada Política ‘Hacia una Ley de Bienestar Animal’ organitzada per la Reial Societat Canina d’Espanya, el Govern va anunciar que espera presentar durant el proper mes de maig un avantprojecte de llei per modificar la Llei 50/99 sobre animals potencialment perillosos. Segons ha informat Sergio García Torres, director general de Drets dels Animals, la intenció és “plantejar un mecanisme de valoració individual dels animals de companyia sense tenir en compte la raça amb la qual han nascut”.

Animalados ha parlat amb l’advocada i educadora canina Aina Paredes Serrano, que considera que aquesta modificació de la normativa dels gossos potencialment perillosos (GPP) farà que la llei “sigui més justa i menys discriminatòria, alhora que posarà fi a l’estigmatització de molts animals simplement pel fet de ser d’una raça o una altra. Els problemes de conducta en els gossos en cap cas estan determinats per la raça, sinó per la mala educació rebuda pels seus responsables o per les circumstàncies que hagi viscut el mateix animal”.

Justament, Paredes va col·laborar en 2019 amb la campanya #NoSomosPeligrosos de la Fundació FAADA, en la qual ja es demanava una modificació de la Llei de Gossos Potencialment Perillosos en ser una llei ‘injusta i ineficaç’. “Proposàvem la fi de les races de PPP perquè es valorés la conducta de l’animal de manera individual. Plantejàvem unes proves conjuntes en què examinàvem als responsables i als seus gossos. Si aconseguim que es pugui avaluar tant el maneig que tenen els responsables, com el comportament individual de l’animal estarem davant d’una llei més justa”, afirma l’especialista en modificació de conducta canina.

Es valorarà la conducta de l’animal de manera individual

Aina Parets recorda que molta gent s’oblida que la paraula potencialment fa referència a ‘en potència, no de fet’, de manera que amb aquesta definició qualsevol gos pot ser perillós en el moment en què té dents. “Un gos potencialment perillós pot ser qualsevol gos que pugui mossegar o causar algun tipus de lesió, ara bé, un gos perillós dependrà del comportament particular de cada animal i del comportament que tingui el seu guia o responsable”, aclareix.

A més, l’avantprojecte de llei que presentarà el Govern al maig preveu que els gossos que necessitin algun maneig particular s’han d’educar amb tècniques de millora de comportament perquè deixin de ser perillosos. “Per a les situacions en què un gos necessita un maneig especial, una reinserció o una reeducació, hi ha persones molt vàlides i preparades que porten molts anys treballant en modificació de conducta animal de forma amable”, detalla l’advocada.

Sobre qui seran els nous Gossos Potencialment Perillosos amb la modificació de la llei, Aina Parets explica que “Des de FAADA proposàvem que els GPP havien de designar-se a partir de proves conductuals, com ja fan en altres països a través d’exàmens de sociabilitat per estadis o nivells en què els gossos poden demostrar el seu maneig i capacitat d’interacció social. Amb aquest mètode ens basaríem sempre en el comportament individual de cada animal per poder establir, en el cas que fos necessari, que un gos pot arribar a ser potencialment perillós”.

Per tant, la modificació de la Llei 50/99 serà una llei més justa i eficaç que al seu torn reduirà el nombre de cans que formaran part de la llista de gossos potencialment perillosos a Espanya. “Disminuiran els GPP d’algunes races, però també és veritat que altres gossos que actualment no són valorats com GPP podran formar part d’aquesta llista. La part positiva d’aquest canvi de normativa és que tot responsable haurà de preocupar-se més per saber amb quin tipus d’animal conviu i haurà de treballar més en favor de la seva conducta. Per tant, a la llarga el nombre de GPP serà molt inferior a l’actual, perquè la gent serà més conscient a l’hora de viure amb un gos i es preocuparà més per la seva educació”.

FAADA llança una campanya per modificar la Llei de Gossos Potencialment Perillosos

La Fundació per a l’Assessorament i Acció en Defensa dels Animals ha llançat una campanya en la qual demana la modificació de la Llei de Gossos Potencialment Perillosos, una llei injusta i ineficaç.

El Reial Decret 287/2002 del 22 de març pel qual es desenvolupa la Llei 50/1999, de 23 de desembre, és on s’estableix la normativa actual sobre el Règim Jurídic de la Tinença d’Animals Potencialment Perillosos. Anna Estaran, advocada especialista en Dret Animal, ens explica quin és el principal inconvenient d’aquesta normativa: “la llei es va promulgar atenent a les diferències físiques i a la gravetat de la mossegada dels gossos, prescindint d’informes d’experts etòlegs o juristes i d’estadístiques i dades que avalessin la seva utilitat “.

L’organització FAADA ha creat la campanya #NOSOMOSPELIGROSOS per aconseguir una modificació de la Llei de Gossos Potencialment Perillosos a Espanya. Una campanya que demana la signatura dels ciutadans per dir-li clarament als ministeris d’Interior i Agricultura que es tracta d’una llei injusta i ineficaç. Anna Estaran ens comenta que: “la millor manera d’establir una llei justa i adequada és que aquesta sigui proposada per un grup de treball format per etòlegs, advocats, educadors canins, criadors professionals … amb l’objectiu de promoure la tinença responsable de gossos independentment de la seva raça “.

“Un gos no és potencialment perillós per pertànyer a una raça, sinó per l’educació que li hagin proporcionat els seus responsables i les circumstàncies que hagi viscut”. Aquest és el principal argument que defensa que la llei actual és completament incongruent. Estaran detalla que: “La perillositat d’un gos no té relació directa amb la raça de l’animal. La possible perillositat d’un gos està relacionada amb l’educació i amb el context de l’animal. Per exemple, la separació primerenca dels seus progenitors o la socialització. Aquests factors no es van tenir en compte a l’hora d’establir la llei actual “.

Des de la Fundació per a l’Assessorament i Acció en Defensa dels Animals es vol posar fi a les greus restriccions que pateixen els anomenats gossos potencialment perillosos. Aquestes limitacions no només no han aconseguit l’objectiu que busca la Llei, sinó que han generat altres problemes com la cria il·legal, la manca de socialització dels animals afectats i l’abandonament de les races involucrades amb el conseqüent col·lapse de refugis i protectores.

L’advocada especialista en Dret Animal ens explica com poden afectar algunes d’aquestes restriccions sobre el comportament dels gossos: “En els processos de socialització, portar corretja de dos metres o morrió, perjudica greument els gossos perquè no poden relacionar-se lliurement”.

Per acabar amb les injustícies que pateixen els actualment catalogats gossos potencialment perillosos FAADA demana la modificació de la Llei, una modificació que té també l’objectiu de desestigmatitzar la imatge d’aquests animals titllats de perillosos per les seves característiques físiques. Pots unir-te a aquesta petició a través d’aquest enllaç:

https://unete.faada.org/peticion/no-somos-peligrosos/

Els anomenats gossos potencialment perillosos seguiran vetats per al seu ús en la caça

Tot i les informacions que apuntaven a una modificació de la llei de caça valenciana, finalment en aquestes pràctiques no es podran incorporar gossos de presa o molosoides. La consellera d’Agricultura, Elena Cebrián, va contemplar la possibilitat de modificar la norma que prohibeix el seu ús cinegètic a fi d’obtenir suports d’altres formacions polítiques per als pressupostos de 2019. No obstant això, sembla que ha pesat més la interpretació feta des de fonts jurídiques consultives i la inquietud manifesta de plataformes animalistes locals. Els últims dies han servit perquè la Conselleria de Medi Ambient conclogui la inviabilitat de la proposta que hagués permès un gos potencialment perillós per cada deu gossos usats per a la caça. Com ja expliquem en Animalados, la mesura entrava en conflicte amb normes de major rang jurídic. La notícia ha calmat els ànims d’aquells que veien en la mesura un empitjorament de les perspectives per a uns animals amb poques opcions d’adopció, moltes d’abandonament i més encara de maltractament.

Una desgràcia que es podria haver evitat: set agents ferits a causa d’un incident amb dos gossos

Arran de la notícia que set agents de la Guàrdia Urbana han hagut de ser atesos després d’un episodi violent amb un propietari i dos gossos al Fort Pienc, les entitats animalistes insisteixen a demanar per als policies una formació específica en etologia i maneig segur de gossos. Ningú podia preveure l’episodi tal com va succeir, però la sensació és d’estar davant de la crònica d’una desgràcia anunciada. En diferents ocasions, experts en educació canina com Rosa Sagués, de l’Associació pel Benestar del Gos Urbà Udols i Miquel Montanera de Empatia GPP, entre d’altres, i responsables de la Guàrdia Urbana de Barcelona han parlat del risc que pot provocar la manca de entesa entre els agents i persones amb gossos. Alguns policies ignoren que un determinat llenguatge corporal, una lectura comportamental correcta o una seguretat i actitud determinada permet a les persones, uniformades, o no, acostar-se als gossos sense haver d’assumir un risc. Aquests són part dels continguts dels qual vam informar a Animalados que fa a la Formació teòrico-pràctica rebuda per agents i personal municipal de l’Ajuntament de l’Hospitalet de Llobregat.

Des del Neolític, els gossos i els humans discorren junts per que aquests proveeixen de recursos als altres a canvi de seguretat i protecció. La lleialtat canina no té parangó i és per això que algunes persones tenen en el seu gos el seu escuder fidel. Si per un motiu o un altre una persona desconeguda s’acosta i el propietari o propietària es mostren ansiosos o desconfiats això activa, en una part de la població canina, una actitud defensiva. Si a més qui requereix al seu defensat, en aquest cas un agent policial, no coneix els codis que tranquil·litzen al gos i emfatitzen la bondat dels seus propòsits el conflicte està servit. Al Regne Unit determinats col·lectius es fan amb gossos perquè aquests actuïn com dissuasoris dels requeriments policials, són els anomenats Weapon Dogs. No són gossos que actuïn necessàriament de manera violenta però el seu ferotge aspecte convida a mantenir-se a distància.

Ser policia genèric no implica necessàriament saber de gossos, estimar-los ni tan sols tolerar-los, però treballar a la via pública i fer complir les normatives municipals i autonòmiques obliga els agents a tenir interaccions amb propietaris i amb gossos. Bé en serveis d’auxili i protecció, bé en serveis sancionadors. Sent així és molt lamentable que els agents no comptin amb una formació específica que posi fora de perill a tots els implicats: ells mateixos, la ciutadania i els animals a la via pública. La Guàrdia Urbana té des 2014 entre les seves obligacions la de fer complir l’ordenança que prohibeix els collarets nocius, de punxes o càstig i d’ofec, la circulació amb un vehicle rodat acompanyat d’un o més gossos i altres mesures adoptades en nom del benestar animal . No consta que s’hagi fet una formació al respecte ni tampoc que s’hagin les imposat sancions previstes. L’opinió majoritària és que la relació dels urbans com els propietaris de gossos és només per multar-los per les caques, per deixar anar al gos en àrees prohibides i per recaptar diners per infraccions lleus. Rarament s’associa a l’agent amb una funció protectora, encara que també podria tenir-la.

Des de l’any 1999 es fan obligatòries una sèrie de mesures sobre unes races de les que formalment els policies no tenen més que una idea remota. La controvertida llei dels Gossos Potencialment Perillosos ha deixat ja massa exemples que la perillositat rau en el referent a un no al gos. Gossos tan corpulents com pacífics han costat als seus propietaris multes per no portar morrió, per anar amb més d’un, per anar solts, encara que sigui un temps i un lloc molt limitats, sent gossos que mai han donat mostres de reactivitat. Segons la informació facilitada per l’Ajuntament de Barcelona en l’incident en el qual els agents van patir ferides presumptament el propietari va ser qui va atiar els gossos per atacar. És per això que ha estat detingut. Els gossos van ser finalment controlats per la filla de l’individu el que indica que un correcte referent els porta a actuar de manera adequada. Els gossos estan ara en gàbies. Probablement surtin, si surten, més tard de la reclusió que el seu amo. I més tard de la sanació de les ferides que els agents mai haurien d’haver sofert.

Emma Infante