Entrades

La Comissió Europea es compromet a prohibir les gàbies per a animals de granja

La Comissió de la UE s’ha compromès a eliminar gradualment les gàbies en la cria d’animals a tota la UE per 2027, fent història per als animals de granja.

La Comissió planeja prohibir les gàbies per a més de 300 milions de gallines, porcs, vedells, conills, ànecs, oques i altres animals de granja cada any, per eliminar-les de forma gradual per 2027. La comissària de Sanitat de la UE, Stella Kyriakides, i la vicepresidenta de la Comissió, Věra Jourová, van fer l’anunci en una conferència de premsa en què es va cobrir la resposta de la Comissió a la Iniciativa Ciutadana Europea (ICE) Ent The Cage Age (Fi de l’era de les gàbies). La ICE, que és la primera iniciativa amb èxit per als animals de granja, va ser signada per una aclaparadora majoria d’1.4 milions de ciutadans de la UE.

La Comissió va anunciar la seva intenció de “presentar una proposta legislativa per a finals de 2023 per eliminar gradualment i prohibir finalment l’ús de gàbies per a totes les espècies i categories animals esmentades en la iniciativa”. També abordarà la qüestió dels productes importats de països no pertanyents a la UE, comprometent-se a estudiar “la introducció de regles o normes per als productes importats que siguin equivalents a les de la UE”. A finals de l’any que ve, la Comissió avaluarà els detalls de la proposta legislativa que es presentarà en 2023, que necessitaria l’aprovació de Parlament Europeu i de Consell de la UE.

Carla Cornella, presidenta de FAADA, va dir: “Per fi ha arribat el dia tan esperat! Avui, la Comissió Europea ha pres la decisió històrica de deixar un llegat per als animals de granja. Els ciutadans van exigir un canvi i la Comissió va rebre el missatge alt i clar, assumint un compromís inequívoc i visionari d’eliminar gradualment les gàbies”.

El ECI End The Cage Age es va llançar l’11 de setembre de 2018 i va tancar exactament un any després, havent aconseguit més de 1.6 milions de signatures. Després del període de validació de signatures requerit, la ICE va superar fàcilment el llindar requerit d’1 milió de signatures, amb un total de 1.397.113 signatures validades a tot Europa. També va superar el llindar mínim de signatures en 18 Estats membres de la UE, dels set requerits. Això fa que l’ECI End The Cage Age sigui la:

  • 6a ECI amb èxit entre les 75 iniciatives registrades en els últims deu anys.
  • 3a amb el major nombre de signatures.
  • 1ª ECI reeixida sobre el benestar dels animals de granja.

Fer història per als animals de granja ha estat un esforç de col·laboració, on 170 ONG de tot Europa van unir forces i van reunir a ciutadans/es de tots els racons del continent.

Un estudi troba gens de resistència a antibiòtics en les mostres properes a explotacions porcines a Catalunya i Aragó

Un estudi internacional revela que a causa de l’excessiu ús d’antibiòtics en les granges porcines, a les aigües de Catalunya i Aragó s’acumulen gens de resistència a antibiòtics (ARGs).

La resistència als antibiòtics és una pandèmia mundial que mata cada any a 700.000 persones i s’espera que la xifra s’incrementi considerablement. Els morts es deuen a infeccions que abans podien tractar-se amb antibiòtics i ja no poden curar-se perquè els bacteris han desenvolupat mutacions genètiques que els confereixen resistència a l’antibioteràpia disponible.

Un estudi encarregat per la World Animal Protection, que a Espanya es va realitzar a través de FAADA (Fundació per a l’Assessorament i Acció en Defensa dels Animals) i investigadors experts independents, ha trobat gens de resistència a antibiòtics (ARGs) en les mostres properes a explotacions porcines d’entre 1.000 i 5.000 porcs a Catalunya i Aragó.

Per a l’anàlisi, es van prendre mostres d’aigua i sediment en diferents punts dels rius Gállego, Cinca i altres afluents. Es va detectar la presència de 8 tipus diferents d’ARGs. En el riu Gállego la concentració es va incrementar a mesura que avança el curs del riu, sumant l’efecte d’acumulació de granges industrials a la zona. En el cas de Cinca, es va observar com les concentracions augmentaven molt significativament per ARGs directament relacionats amb antibiòtics àmpliament usats per la indústria porcina just després del seu pas per la granja.

Igualment preocupants són els nivells inusualment alts d’ARGs detectats en aigües subterrànies a la comarca d’Osona, zona amb gran activitat industrial ramadera, on es fertilitzen els sòls amb fem que prové de la ramaderia. Estudis anteriors van mostrar nivells cada vegada més alts de nitrats (normalment associats a la contaminació per excrements d’activitat ramadera intensiva), que van fer declarar l’aigua de les fonts de la zona com no potable.

Aquests ARGs indiquen la presència de superbacteris. Aquestes resistències han estat generades per un ús abusiu i incorrecte dels antibiòtics al llarg dels anys tant en persones com en animals a través de la ramaderia intensiva.

A Espanya, 3/4 de tots els antibiòtics del país es destinen a animals de ramaderia. Concretament, el 75% d’aquests s’utilitzen per a porcs.

Amb 46 milions de porcs sacrificats anualment, concentrant un terç d’aquests a Aragó i Catalunya, Espanya va ser el principal país consumidor d’antibiòtics de la Unió Europea el 2014. Gràcies a la vigilància en el consum i a la imminent normativa que limitarà el seu ús, s’ha aconseguit una reducció, però encara lluny de la mitjana europea.

També segons dades del Pla Nacional per la Resistència als Antibiòtics, s’aposta per prohibir o limitar l’ús en animals d’un tipus d’antibiòtics que han de reservar-se per tractar les persones amb més seguretat. No obstant això, substituir un antibiòtic per un altre o buscar alternatives terapèutiques no garantirà la fi d’aquesta pandèmia: l’arrel del problema no és l’ús d’antibiòtics per se, sinó les raons per les quals es necessita utilitzar-los.

El sistema de producció, principalment per la quantitat d’animals i les altes densitats, porta associat el risc, ja que en aquestes condicions és més fàcil contraure infeccions i que es transmetin a tot el grup ràpidament.

L’amuntegament, la manca d’espai, d’enriquiment ambiental, l’entorn i les exigències productives debiliten el sistema immunitari dels animals, sotmesos a un estat d’ansietat continu. I ja que el sistema immunitari dels porcs no pot fer front a aquestes condicions estressants i antinaturals, se’ls subministren antibiòtics per mantenir-los sans.

Aquest sistema productiu ha de canviar-se per complet, no només pels animals, com adverteixen des de fa temps les organitzacions de protecció animal i el món científic compromès amb el benestar animal; sinó també per salut humana i mediambiental.

Què és el benestar animal certificat?

El segell Welfair TM permet al consumidor escollir una compra ètica de productes d’origen animal. Aquests productes provenen d’animals criats en granges que garanteixen els quatre principis bàsics del benestar animal, basats en el comportament, la salut, l’allotjament i l’alimentació.

Des d’Animalados recordem que l’opció més animalista és no consumir animals ni productes que produeixen per a ells mateixos, tot i que aquelles persones que encara no hagin fet aquest pas, aquesta pot ser una opció interessant.

Des del passat mes de setembre, el segell de benestar animal Welfair TM està disponible en els productes d’origen animal de més de 4.000 supermercats de tot Espanya. Per primera vegada, els consumidors tenen a la seva disposició un indicador avalat científicament que els permet escollir una compra més ètica. Segons ha informat l’Institut de Recerca i Tecnologia Agroalimentària aquest indicador garanteix el benestar animal segons estableixen els estàndards científics europeus.

La societat camina cap a un món més animalista. Cada vegada hi ha més interès per conèixer els sistemes de producció i cada vegada més s’exigeixen pràctiques ètiques i que garanteixin que les condicions en què viuen els animals de granja siguin òptimes per a una vida sense patiment ni estrès. Aquestes pràctiques tenen en compte aspectes fonamentals de benestar animal com l’alimentació, l’allotjament i l’estat de salut física i emocional.

El segell Welfair TM és el primer desenvolupat científicament per l’Institut de Recerca i Tecnologia Agroalimentària (IRTA) en col·laboració amb l’Institut Basc d’Investigacions Agràries (NEIKER) que avala que els animals han viscut i han estat sacrificats cuidant del seu benestar. Les categories d’aliments en els quals podem trobar el segell són productes carnis procedents d’espècies bovina, ovina, porcina, conills, galls d’indis, gallines i pollastres; així com ous i productes lactis.

Els productes amb el certificat de benestar animal Welfair TM són presents en les cadenes de supermercats, hipermercats i autoserveis a l’engròs: Lidl, Bonpreu, Esclat, Eroski, Aldi, Carrefour, Consum, Veritas, BonArea, Makro, Capabro, Mercadona, Alcampo, GM i Fruiz. Cal tenir clar que la presència d’aliments amb aquest segell es realitza a diversos productes certificats, no de manera general a l’establiment que els comercialitza.

Un grup d’activistes entren en una granja de vaques de Granollers per denunciar les nefastes condicions dels animals

Diumenge passat al matí unes 160 persones van entrar en una granja de vaques de Sant Antoni de Vilamajor (Vallès Oriental) amb l’objectiu d’obtenir fotos i vídeos de les condicions dels animals. Davant d’aquesta situació, el responsable de l’explotació va avisar els Mossos d’Esquadra per intentar fer marxar als activistes i continuar amb la jornada laboral. Els agents de la policia, després de parlar amb els representants, van aconseguir que els protestants abandonessin les instal·lacions.

Els activistes protagonistes d’aquesta acció formen part de l’organització Action for liberation. L’objectiu d’aquesta marxa organitzada sota el lema “meat the victims” era donar a conèixer les nefastes situacions d’higiene, alimentació i salut en què viuen les vaques de la indústria làctia de Sant Antoni de Vilamajor.

A través de les imatges facilitades pels membres de “meat de victims” hem pogut veure a vaques deshidratades sense aigua en els cubs malgrat les altes temperatures, una vedella de tres dies de vida aïllada i separada de la seva mare o animals molt prims envaïts per les mosques.

Durant l’acció a la granja s’han viscut moments de molta tensió entre ramaders i animalistes. A través de les càmeres de televisió s’han pogut veure amenaces, crits i botifarres del responsable de l’explotació lletera cap als activistes.

Massim Akanadouch, representant d’Action for liberation, ha declarat que la reacció per part dels treballadors de la granja es deu a la: “Por a que la gent vegi el que passa amb les vaques”. El mateix organitzador de l’acte també ha manifestat que l’objectiu del moviment és: “Ensenyar la dura realitat que viuen aquests animals”.

És la tercera protesta que Action for Liberation realitza sota el lema “Meat the victims”. L’anterior també va tenir lloc a la comarca del Vallès Oriental, concretament a Sant Pere de Vilamajor. En aquella ocasió, els animalistes van entrar en una granja de porcs amb l’objectiu de denunciar la indústria animal i defensar un model d’alimentació sense consum de carn.

El moviment “Meat the victims” va néixer a Austràlia a l’abril de 2018 i va ser creat per l’associació animalista Action for liberation. A Catalunya ja s’han produït tres protestes en diferents granges d’explotació animal. La primera amb gallines a Mataró i aquestes dues últimes a Granollers, en una granja de porcs i, diumenge passat, en l’explotació de vaques de Sant Antoni de Vilamajor.

 

PIREA: Animals protegits

 

Aquest passat dissabte, gràcies al projecte Pirea, vam poder escoltar de primera mà a l’Institut de Seguretat Pública de Catalunya las reflexions i recomanacions d’Agents Rurals, Bombers i veterinaris del cos d’Emergències d’aquest mateix servei sobre com actuar en casos d’emergència.

Pirea és una iniciativa de tres entitats ADE (Associació en defensa dels Èquids), APDA (Associació de Policies en Defensa dels Animals) i FAADA (Fundació Assessorament Ajuda Animals) per millorar la resposta en les emergències que afecten a instal·lacions amb animals. Protectores, refugis, gosseres i granges són molt difícils d’evacuar.

L’objectiu de Pirea és comptar amb els recursos materials, intel·lectuals i de coordinació per respondre eficaçment a emergències, un cos de resposta integrat per salvar vides. Oferir col·laboració per a una correcta i exitosa evacuació de refugis, protectores i explotacions.

Hi ha nombroses mesures preventives que permeten fer defensable l’espai que alberga a desenes, centenars i de vegades milers d’animals. Mantenir els voltants del refugi el més nets possible, evitar l’acumulació de materials inflamables, tenir ruixadors, un punt d’emmagatzematge d’aigua, una bomba que funcioni amb benzina, evitar els ornaments inflamables, prioritzar les plantes frondoses que aturin el foc en lloc d’alimentar-lo…

Mantenir la calma, buscar informació per vies oficials i evitar obstruir l’accés als professionals o prendre iniciatives que augmentin el risc són mesures clau alhora d’actuar correctament davant d’una situació d’emergència. La mandra o la manca de previsió en són els enemics.

 “Assumir que un foc pot arribar als 70 km/h, que pot destruir milers d’hectàrees en molt poques hores, que és fàcil assolir els 1000 graus celsius i que els bombers no poden arribar a tot arreu són elements a tenir molt en compte per comprendre la importància de la prevenció” ens explica Juan José Espasa, Cap de Bombers de Sant Celoni. “Els incendis de l’estiu s’apaguen a l’hivern” aquesta aparent paradoxa resumeix molt bé l’exigència de prevenir les emergències que sorgeixen any rere any amb la calor.

La ciència que estudia la propagació d’incendis ens porta a pensar menys en l’evacuació i més en el confinament i defensa enfront del foc. Es donen casos en els que els danys més greus es produeixen en intentar fugir sense la informació, l’organització i els recursos adequats. “Les grans catàstrofes que han implicat moltes morts d’animals s’han donat en granges avícoles i acumulacions d’animals en l’exterior com els ramats d’ovelles”. Ens diu Espasa. “La temporització i la programació són les claus perquè l’evacuació sigui tal i no sigui un desplaçament o fugida i per tant una situació de major risc”.

La pròpia seguretat és fonamental i el descontrol es redueix substancialment. “Els animals ens prenen com a referent per això si fem simulacres en els quals es creen hàbits de reclusió per protegir-se tenim molt de guanyat enfront les contingències” diu Encarna Cases.

Article d’Emma Infante