Arxiu d'etiquetes per: linx ibèric

La població de linx ibèric bat un nou rècord amb més de 1.365 exemplars

/0 Comentaris/a

La població de linx ibèric el 2021 ha crescut gairebé un 23% respecte al cens de l’any anterior (2020).

La població del Lynx pardinus ha batut un nou rècord. Actualment, entre adults, subadults i cadells nascuts el 2021 sumen un total de 1.365 exemplars censats. Aquestes són les xifres que mostra l’informe anual del grup de treball del linx, que coordina el Ministeri per a la Transició Ecològica i el Repte Demogràfic (MITECO).

La xifra actual de linx suposa la millor dada registrada de poblacions ibèriques de l’espècie i representa un increment de gairebé un 23% respecte al cens de l’any 2020, quan es van comptabilitzar 1.111 individus. Tot i haver superat la situació més crítica, l’espècie continua considerada oficialment ‘en perill d’extinció’, segons el Catàleg Espanyol d’Espècies Amenaçades.

“Malgrat les dades positives, el linx ibèric continua considerat oficialment en perill d’extinció”

L’estudi publicat pel MITECO mostra que la població de linxs ibèrics segueix la tendència ascendent dels darrers anys. L’èxit del programa de conservació d’aquest animal és un dels més reeixits del món en felins i es constata considerant que fa dues dècades el nombre d’exemplars comptabilitzats era inferior a 100.

Dels 13 nuclis poblacionals registrats a la Península Ibèrica el 2021, 12 es troben ubicats a Espanya, amb 1.156 exemplars. Dentre aquests 12 nuclis espanyols, 5 se situen a Andalusia (amb 519 individus), 3 a Castella-la Manxa (473 individus) i 4 a Extremadura (164 exemplars).

Així, Andalusia torna a ser la comunitat autònoma espanyola que lidera les dades poblacionals, amb gairebé la meitat dels exemplars repartits per tot el país. No obstant això, l’increment poblacional més gran es registra a Castella-la Manxa, comunitat on l’augment poblacional ronda el 45% en un sol any.

“Andalusia lidera les dades poblacionals del linx, amb gairebé la meitat dels exemplars”

El 2021 es van comptabilitzar 500 naixements de 277 femelles reproductores. La productivitat global, entesa com el nombre de cadells nascuts per femella reproductora o territorial, va ser de 1,8 per a Espanya, i de 2,3 per a Portugal. Per a les comunitats autònomes espanyoles les ràtios de cadells nascuts per femella van ser d’1,4 a Andalusia, 2,4 a Castella-la Manxa, i 1,4 a Extremadura.

Aquesta evolució general mostra la trajectòria favorable de l’espècie, fet que allunya el gran felí ibèric del risc crític de desaparició. Tot i això, les dades censals evidencien també la necessitat de mantenir la cautela sobre el futur de l’espècie, donar continuïtat als programes de conservació, i afavorir la implementació de mesures que contribueixin a la millora de les diferents poblacions del linx ibèric en ambdós països.

Un paper essencial de la cria en captivitat

Juntament amb les actuacions de gestió de l’hàbitat i de protecció dels linxs davant les pressions existents al medi natural, el programa de conservació ex situ del linx ibèric ha tingut un paper essencial per assolir aquestes xifres positives. El programa comprèn les feines de cria en captivitat i la reintroducció d’exemplars.

Aquest treball es desenvolupa en el marc del Memoràndum d’Enteniment per a l’aplicació de l’Estratègia de Conservació del Llinç ibèric a Espanya, subscrit entre el MITECO i les comunitats autònomes d’Andalusia, Castella-la Manxa i Extremadura. Portugal també participa activament en aquest programa.

Castella-la Manxa realitza una solta experimental per establir a Albacete el primer nucli incipient de linxs

/0 Comentaris/a

El Govern de Castella-la Manxa ha procedit a la solta del linx ibèric Lucero al municipi d’Albatana. Es tracta d’un exemplar nascut l’any 2015 que, després de ser reintroduït en llibertat durant quatre anys a l’àrea dels Montes de Toledo i ser el progenitor de vuit cadellades amb un total de 21 cadells, va patir un atropellament el 2019 que li va costar l’amputació d’una de les extremitats davanteres.

El felí, després de patir l’accident, va ser tractat durant més de dos anys a El Chaparrillo, a Ciudad Real. Allà, els professionals d’aquest Centre de Recuperació de Fauna Amenaçada de la Junta de Comunitats, a més de recuperar-li medicament després de la seva intervenció, han entrenat les capacitats de captura de Lucero en un ambient tan semblant com sigui possible al que es trobarà al medi natural després del seu alliberament a Albatana.

El viconseller de Medi Ambient, Fernando Marchán, ha destacat que, amb l’alliberament de Lucero, l’Executiu autonòmic persegueix dos objectius. D’una banda, donar l’oportunitat al felí de poder viure en llibertat i, de l’altra, intentar que crii perquè, amb el pas del temps, es pugui establir a la zona sud-est d’Albacete un nucli incipient de linxs ibèrics que seria, si es produeix, el primer en aquesta província d’aquesta espècie en perill d’extinció”.

Adaptació al medi natural en llibertat del linx Lucero

Perquè la reintroducció sigui efectiva, Marchán ha explicat que cal que es donin diverses circumstàncies. La primera, que Lucero sigui capaç de caçar per si sol i alimentar-se, per a això comptarà amb l’alta densitat de conills de camp que hi ha a la zona escollida.

A més, s’ha d’aprofitar per assentar-se al nou mitjà de la baixa presència humana, la gran quantitat de refugis i l’absència de mascles de l’espècie que poguessin comprometre la supervivència d’un animal que té minvada la seva capacitat de defensa.

Finalment, el linx alliberat ha de ser capaç de creuar-se amb l’única femella de linx territorial, Quastellana, la presència de la qual ha estat constatada pels tècnics de la Conselleria en aquest territori, “la qual cosa significaria que la solta experimental que estem realitzant ha culminat amb èxit”, ha dit Marchán, qui ha informat que durant les primeres setmanes, Lucero, gràcies a un collaret GPS, serà monitoritzat diàriament per un equip d’Agents Mediambientals per valorar diàriament la seva evolució a la natura.

Més de 100 exemplars alliberats de linx ibèric a la regió

Des de l’any 2015, a través dels seus programes de reintroducció, Castella-la Manxa ha alliberat al voltant de 100 exemplars de linx ibèric que havien estat criats en captivitat, assolint al seu territori tres zones estables d’aquest felí en perill d’extinció: Montes de Toledo, Sierra Moreno oriental i Sierra Morena occidental.

Segons les dades del 2020, gràcies al seguiment desenvolupat per agents mediambientals, tècnics de la Conselleria de Desenvolupament Sostenible i els professionals de Geacam, amb la col·laboració del personal de les finques, es van detectar un total de 47 ventrada silvestres amb almenys 146 cadells; 60 a Montes de Toledo, 40 a Sierra Morena oriental i 37 a Sierra Morena occidental.

“Es tracta de bones notícies, ja que estem parlant que la població de linxs ibèrics a Castella-la Manxa s’ha estabilitzat i supera els 180 exemplars més grans d’un any (entre felins adults i juvenils); i si sumem els cadells nascuts el 2020, estaríem per sobre dels 326 exemplars”, ha afirmat Marchán, qui també ha avançat que, actualment, estan acabant de demanar les dades de les ventradas d’aquest any per poder tancar el cens definitiu del 2021.

D’altra banda, ‘Lucero’ és el linx ibèric número onze que s’ha alliberat al llarg del present any a la temporada de soltes per a la seva reintroducció al medi natural. Els deu anteriors procedien de diferents centres de cria en captivitat d’Espanya i Portugal i van ser alliberats sis a l’àrea de reintroducció de les Muntanyes de Toledo i quatre a Sierra Morena Oriental. ‘Lucero’, amb les seves circumstàncies particulars, és el primer felí que s’allibera a la província d’Albacete.

Mor un altre linx ibèric atropellat als voltants del Parc Natural de Doñana

/0 Comentaris/a

La Conselleria d’Agricultura, Ramaderia, Pesca i Desenvolupament Sostenible de la Junta d’Andalusia ha confirmat que dilluns passat 1 de novembre un linx ibèric va morir atropellat a la carretera dels Pinars d’Aznalcázar (Sevilla), als voltants del Parc Natural de Doñana.

Segons ha informat Ecologistes en Acció, es tracta del cinquè exemplar de linx ibèric atropellat a la població de Doñana-Aljarafe des de començament del 2021, mantenint-se la mort per atropellament com la primera causa no natural de la mort d’aquest animal, amb un 32%, davant del furtivisme, que és la causa d’un 24% de les morts no naturals.

Després d’aquesta nova mort, l’organització ecologista ha comunicat que sol·licitaran al president de la Junta d’Andalusia “que s’impliqui en la conservació d’aquest felí únic al món, que es troba en perill d’extinció, i que coordini les dues conselleries competents, perquè enfoquin els seus esforços amb caràcter d’urgència en la correcció de tots els punts negres i la permeabilització de totes les carreteres i camins asfaltats, més que no pas en la qüestió secundària de si es rebaixa o no de categoria de protecció”.

L’associació, per tant, demanarà per enèsima vegada a l’Administració andalusa que “emprengui un pla eficient de mesures per evitar els atropellaments del linx ibèric, amb una moratòria per a noves carreteres, plans de control de velocitat eficients i l’actuació immediata per propiciar les bones pràctiques de conducció de vehicles als punts negres identificats”.

Ecologistes en Acció ha lamentat que inverteixen “molts milions d’euros anuals a la cria en captivitat de linx ibèric per alliberar-los al medi natural, però som incapaços d’evitar que siguin atropellats en un dels dos nuclis consolidats i primigeni de conservació de l’espècie , Doñana”.

Un màxim històric per a l’espècie del linx ibèric en perill de recessió

El mes de juny passat, el Ministeri per a la Transició Ecològica i el Repte Demogràfic (MITECO) va anunciar que la temporada de cria del linx ibèric durant aquest any va finalitzar amb el naixement de 23 nous cadells als centres de cria de L’Acebuche, al Parc Nacional de Doñana (Huelva) i al de Zarza de Granadilla (Càceres), ambdós centres gestionats per l’Organisme Autònoma de Parcs Nacionals.

Entre els exemplars de Lynx pardinus nascuts aquesta temporada, hi ha quinze mascles i vuit femelles. D’aquests 23 cadells, 12 (10 mascles i 2 femelles nascuts en quatre ventrades diferents) es troben a les instal·lacions de Zarza de Granadilla i els 11 cadells restants (5 mascles i 6 femelles) es troben al centre de cria ubicat al Parc Nacional de Doñana, provinent de quatre cadellades més.

El grup de treball del linx, coordinat pel MITECO, ha ofert al seu darrer informe el millor balanç en dues dècades de l’estat de les poblacions de linx ibèric. Fruit dels esforços conjunts de conservació del linx ibèric els últims anys, l’estudi mostra que la població de linx a Espanya i Portugal ha arribat a la suma de 1.111 exemplars censats als dos països, segons dades del 2020.

Aquesta xifra constitueix el màxim numèric registrat des que hi ha programes de seguiment de l’espècie i suposa un augment significatiu, tenint en compte que l’any 2002 es van comptabilitzar menys de 100 exemplars, cosa que el situa com un dels programes de conservació de felins més reeixit del món. Una victòria de conservació que ni de bon tros es pot veure truncada pels atropellaments a les carreteres.

Neixen 23 nous cadells de linx ibèric en els centres de cria de Càceres i Huelva

/0 Comentaris/a

L’Organisme Autònom Parcs Nacionals (OAPN) ha anunciat el naixement de 23 nous cadells de linx ibèric en els centres de cria de El Acebuche, al Parc Nacional de Doñana (Huelva) i en el de Zarza de Granadilla (Càceres). Entre els exemplars de Lynx nascuts aquesta temporada, es troben quinze mascles i vuit femelles.

La temporada de cria del linx ibèric d’aquest any ha finalitzat amb el naixement de 23 nous cadells en els centres de cria de El Acebuche, al Parc Nacional de Doñana (Huelva) i en el de Zarza de Granadilla (Càceres), gestionats per l’Organisme Autònom Parcs Nacionals (OAPN) dependent del Ministeri per a la Transició Ecològica i el Repte Demogràfic. Tots dos complexos pertanyen a la xarxa de centres de cria del Programa de conservació ex-situ del Linx Ibèric a la península ibèrica.

Entre els exemplars de Lynx pardinus nascuts aquesta temporada, es troben quinze mascles i vuits femelles. D’aquests 23 cadells, 12 (10 mascles i 2 femelles nascuts en quatre postes diferents) es troben en les instal·lacions de Zarza de Granadilla i els 11 cadells restants (5 mascles i 6 femelles) es troben al centre de cria ubicat al Parc Nacional de Doñana, provinent de quatre camades.

L’OAPN ha format part del Programa de conservació ex-situ del Linx ibèric des del seu inici. De fet va ser al centre de El Acebuche a Doñana, on va néixer la primera ventrada de linx ibèric criada en captivitat. Fins a la data, han nascut 238 exemplars de linx ibèric en els centres gestionats per l’OAPN dels quals 150 han estat alliberats en les diferents zones de la península ibèrica on s’estan duent a terme actuacions de reintroducció i/o reforçament de l’espècie.

Tres nous exemplars de linx/OAPN

Segons els experts, les ventrades de linx ibèric pateixen una fase de comportament agressiu al voltant de les set setmanes de vida en la qual els cadells estableixen la seva jerarquia a base d’agressions que poden acabar amb la mort d’algun d’ells. En aquests moments ja cinc de les vuit ventrades han superat aquesta fase agressiva i els tècnics dels centres confien que les tres restants puguin també superar-la amb èxit, per començar llavors amb la següent fase en la vida d’aquests cadells, ja sigui romandre com reproductors en els centres de cria o preparació per a solta.

En 2021 s’han alliberat un total de 27 linxs dins el programa de cria del linx ibèric. Dels centres de l’OAPN, quatre exemplars provenien de El Acebuche i cinc de Granadilla.

Un màxim històric per a l’espècie de linx ibèric

El grup de treball del linx, coordinat pel Ministeri per a la Transició Ecològica i el Repte Demogràfic, ha ofert en el seu últim informe el millor balanç en dues dècades de l’estat de les poblacions de linx ibèric. Fruit dels esforços conjunts de conservació del linx ibèric en els últims anys, l’estudi mostra que la població de linx a Espanya i Portugal ha arribat a la suma de 1.111 exemplars censats en els dos països, segons dades de 2020.

Aquesta xifra constitueix el màxim numèric registrat des que hi ha programes de seguiment de l’espècie i suposa un augment significatiu, ja que l’any 2002 es van comptabilitzar menys de 100 exemplars, el que el situa com un dels programes de conservació de felins més reeixit de l’món.