Entrades

Un voltor negre del Prepirineu de Lleida és la primera au carronyera d’Europa que mor intoxicada per diclofenac

Un voltor negre nascut l’any 2020 a la colònia d’aquesta espècie amenaçada a la Reserva Nacional de Caça de Boumort (Prepirineu de Lleida) ha estat víctima del primer cas que es registra a Espanya i a Europa d’intoxicació d’una au carronyaire per diclofenac, un fàrmac antiinflamatori utilitzat per tractar el dolor i la inflamació.

La demostració que aquest fàrmac, en la seva formulació per a ús veterinari, ha estat la causa de la mort del voltor negre, ha quedat reflectida en un estudi en línia del passat 5 d’abril per la revista científica Science of the Total Environment. Aquest treball, els autors del qual són tots especialistes de diverses entitats espanyoles, confirma per primera vegada com aquest fàrmac suposa un perill real, ja que els voltors d’Europa poden morir en l’ingerir carronya de bestiar tractat amb diclofenac.

Les organitzacions conservacionistes espanyoles i europees alerten des de fa anys del risc que suposa el diclofenac per a les aus carronyeres. L’alarma està més que justificada, ja que aquest fàrmac antiinflamatori no esteroïdal (AINE), en el seu ús veterinari, va ser el causant d’una dramàtica disminució de les poblacions asiàtiques de diverses espècies de voltors a principis de segle XXI. L’estudi publicat a Science of the Total Environment és a més el primer que detecta aquest tipus d’intoxicació al voltor negre, una espècie amenaçada catalogada a Espanya com “vulnerable”.

El treball previ que ha permès la confirmació d’aquest cas d’intoxicació per diclofenac es remunta al 24 de setembre de 2020, amb la mort en el seu propi niu d’un voltor negre nascut l’any passat a Boumort i que pocs dies abans havia iniciat els primers vols. L’emissor GPS que portava l’animal va permetre a l’equip de GREFA, que s’encarregava del seguiment d’aquesta colònia, interpretar aquesta informació i localitzar el cadàver de l’exemplar.

Es dóna la circumstància que dos dies abans de la seva mort, aquest jove voltor negre va ser observat i fotografiat per dos tècnics de GREFA que estaven revisant els pollets de l’espècie nascuts el 2020 a Boumort. Aparentment estaven en bon estat i molt a prop l’observaven els seus pares posats en un pi roig.

La coordinació de GREFA amb els grups d’Agents Rurals especialitzats en verí i antifurtivisme (GEVA) i en treballs verticals (GSM), així com amb el Departament de Territori i Sostenibilitat de la Generalitat de Catalunya i l’equip tècnic de la Reserva de Boumort, van fer possible el ràpid trasllat del cadàver del voltor negre al Centre de Fauna de Vallcalent, a Lleida. En aquest centre gestionat per la Generalitat es va fer la necròpsia de l’animal per part dels equips veterinaris de Vallcalent i GREFA, que van poder extreure a temps les mostres per a la seva posterior anàlisis.

De fet, han estat les anàlisis anatomopatològiques realitzades en Noah ‘s Path, a Elx, i els toxicològics que han portat a terme l’Institut d’Investigació en Recursos Cinegètics (IREC-CSIC, UCLM, JCCM), amb seu a Ciudad Real, els que han confirmat, sense cap dubte, la mort d’aquest voltor negre per una intoxicació amb diclofenac.

Hi ha la possibilitat que l’animal, durant els seus primers vols, s’alimentés amb restes de bestiar tractat amb diclofenac -per l’emissor GPS se sap que el dia anterior a la seva mort va estar en un punt d’alimentació habilitat per al voltor negre a Boumort- o bé s’intoxiqués per l’aliment que els seus pares li aporten quan està al niu, si bé és cert que els adults progenitors no van resultar afectats.

“Ara ja sabem que el risc que morin voltors negres o aus carronyeres d’altres espècies a Europa per aquesta causa és molt real i fins i tot poden haver ocorregut casos previs que no hagin estat detectats”, indica Ernesto Álvarez, president de GREFA i un dels autors de l’article. “Espanya, en albergar les majors poblacions de voltors europeus amb diferència, té una responsabilitat cap a la conservació d’aquestes aus que ja no pot eludir de cap manera, a la vista dels resultats d’aquest revelador estudi”, afirma Álvarez.

Els autors de l’estudi consideren necessari arbitrar les mesures que calguin per impedir que els voltors s’alimentin de cadàvers i restes de bestiar tractat amb diclofenac. En el cas que aquestes mesures preventives no es duguin a terme amb totes les garanties, recomanen una moratòria en l’ús veterinari del diclofenac i buscar fàrmacs alternatius no tòxics per a aquestes aus.

Mor una gateta de dos mesos després de patir l’explosió d’un petard a la boca

La gata de dos mesos de vida a la qual van fer explotar un petard a la boca durant la revetlla de Sant Joan del passat dissabte ha mort després de no poder superar el dolor ocasionat per les ferides. Així ho ha comunicat la protectora Amics dels Animals del Segrià, que han intentat salvar la vida del felí al llarg d’aquests tres dies.

Els fets van passar el passat 22 de juny a Lleida quan un home es va trobar a una gateta al carrer agonitzant pel dolor causat per l’explosió d’un petard a la boca. El transeünt va portar a l’animal a una clínica veterinària on van decidir que era necessària una intervenció d’urgència per reconstruir-li la boca, una operació que la persona que havia trobat al gat no podia assumir pel seu alt preu.

Després de la impossibilitat d’afrontar econòmicament l’operació, l’animal va ser traslladat al veterinari de la protectora Amics dels Animals del Segrià on la gata va poder ser operada. El felí, al qual la protectora va batejar com Dulcinea, presentava una ferida molt vistosa a la boca, no podia obrir els ulls i només podia alimentar-se mitjançant sèrum. Tot i els bons resultats de la cirurgia, la gateta va seguir en un estat molt feble i amb constants queixes de dolor, fins que finalment, s’ha confirmat la seva mort als dos mesos de vida.

“Dulcinea ha mort, el seu fràgil cos no ha suportat més temps. Bon viatge petita, gràcies al teu salvador no has mort sola i agonitzant al carrer. Gràcies a tots per l’interès i les donacions. A la petita Dulcinea li van posar un petard a la boca “. Ha comunicat la protectora a la seva pàgina de Facebook després de la mort de l’animal.

L’associació d’animals de Lleida també ha aprofitat la terrible noticia per llançar un missatge respecte a la tradició de tirar petards durant la revetlla de Sant Joan: “El cas de Dulcinea ens esquerda l’ànima, i més sabent que no és el primer animal al qual li fan alguna cosa així. Els petards haurien d’estar prohibits per moltes raons, la principal és que generen víctimes d’accidents per un ús indegut o altres raons totalment evitables. No sabem quin és l’encant que té convertir els nostres pobles i ciutats en simulacres d’una guerra. La pirotècnica és molesta i nociva, si no fos així, Dulcinea no hauria mort “, han conclòs.

1 cigonya morta i 4 més pateixen per culpa del sistema anti-nius a Lleida

Aquesta setmana ens deixa amb una notícia nefasta pels defensors dels animals. Dijous, una cigonya va aparèixer morta a Lleida després que els responsables de l’ església de Santa Maria de Gardeny, Lleida, ordenessin instal·lar un sistema anti-nius. El mossèn Gerard, capellà de la parròquia de Gardeny, no ha retirat la trampa mortal, malgrat els incidents i la reclamació formal d’ONG’s i ciutadans. Avui, 4 cigonyes més han quedat atrapades a la Catedral Nova de Lleida.

La cigonya blanca és una espècie protegida a Catalunya des de l’any 2008. Des de la ONG SEO Birdlife, especialitzats en la defensa d’aus, ja han presentat una denúncia formal i demanen que es retirin aquest paranys. En un comunicat, la organització sense ànim de lucre lamenta “que es vulneri la legislació vigent” que preveu penes d’entre 3.000 euros i 2 milions. A més, critiquen que des del bisbat no s’hagin buscat mesures alternatives.

El bisbat justifica la seva decisió amb l’argument que defensen un bé cultural i patrimonial. Tanmateix, des de l’ONG SEO Birdlife s’han ofert alternatives a aquest sistema, amb el coneixement de la Generalitat de Catalunya. Però finalment, la institució religiosa ha optat per mantenir aquestes trampes, que han acabat ja amb la vida d’una cigonya i el patiment de 4 més.

Des de l’associació IPCENA, en defensa del medi ambient a Lleida, també es mostren molt crítics amb el bisbat a Lleida. En un comunicat parlen ‘d’assassinat’. A més, des del Departament de Territori i Sostenibilitat s’han iniciat diligències per la desaparició de nombrosos nius d’aquesta espècie a territori lleidatà.

El sistema anti-nius instal·lat per vàries esglésies a Lleida es coneix com a  paraigües invertit. A partir d’unes varetes metàl·liques, impedeixen les cigonyes establir el seu niu. Però moltes hi queden atrapades. Avui, els bombers han hagut d’intervenir per salvar tres cigonyes a la Catedral de Lleida, segons Catinfo Lleida. Una situació insostenible i a la que diferents entitats han demanat solucions immediates.