Entrades

Un estudi troba gens de resistència a antibiòtics en les mostres properes a explotacions porcines a Catalunya i Aragó

Un estudi internacional revela que a causa de l’excessiu ús d’antibiòtics en les granges porcines, a les aigües de Catalunya i Aragó s’acumulen gens de resistència a antibiòtics (ARGs).

La resistència als antibiòtics és una pandèmia mundial que mata cada any a 700.000 persones i s’espera que la xifra s’incrementi considerablement. Els morts es deuen a infeccions que abans podien tractar-se amb antibiòtics i ja no poden curar-se perquè els bacteris han desenvolupat mutacions genètiques que els confereixen resistència a l’antibioteràpia disponible.

Un estudi encarregat per la World Animal Protection, que a Espanya es va realitzar a través de FAADA (Fundació per a l’Assessorament i Acció en Defensa dels Animals) i investigadors experts independents, ha trobat gens de resistència a antibiòtics (ARGs) en les mostres properes a explotacions porcines d’entre 1.000 i 5.000 porcs a Catalunya i Aragó.

Per a l’anàlisi, es van prendre mostres d’aigua i sediment en diferents punts dels rius Gállego, Cinca i altres afluents. Es va detectar la presència de 8 tipus diferents d’ARGs. En el riu Gállego la concentració es va incrementar a mesura que avança el curs del riu, sumant l’efecte d’acumulació de granges industrials a la zona. En el cas de Cinca, es va observar com les concentracions augmentaven molt significativament per ARGs directament relacionats amb antibiòtics àmpliament usats per la indústria porcina just després del seu pas per la granja.

Igualment preocupants són els nivells inusualment alts d’ARGs detectats en aigües subterrànies a la comarca d’Osona, zona amb gran activitat industrial ramadera, on es fertilitzen els sòls amb fem que prové de la ramaderia. Estudis anteriors van mostrar nivells cada vegada més alts de nitrats (normalment associats a la contaminació per excrements d’activitat ramadera intensiva), que van fer declarar l’aigua de les fonts de la zona com no potable.

Aquests ARGs indiquen la presència de superbacteris. Aquestes resistències han estat generades per un ús abusiu i incorrecte dels antibiòtics al llarg dels anys tant en persones com en animals a través de la ramaderia intensiva.

A Espanya, 3/4 de tots els antibiòtics del país es destinen a animals de ramaderia. Concretament, el 75% d’aquests s’utilitzen per a porcs.

Amb 46 milions de porcs sacrificats anualment, concentrant un terç d’aquests a Aragó i Catalunya, Espanya va ser el principal país consumidor d’antibiòtics de la Unió Europea el 2014. Gràcies a la vigilància en el consum i a la imminent normativa que limitarà el seu ús, s’ha aconseguit una reducció, però encara lluny de la mitjana europea.

També segons dades del Pla Nacional per la Resistència als Antibiòtics, s’aposta per prohibir o limitar l’ús en animals d’un tipus d’antibiòtics que han de reservar-se per tractar les persones amb més seguretat. No obstant això, substituir un antibiòtic per un altre o buscar alternatives terapèutiques no garantirà la fi d’aquesta pandèmia: l’arrel del problema no és l’ús d’antibiòtics per se, sinó les raons per les quals es necessita utilitzar-los.

El sistema de producció, principalment per la quantitat d’animals i les altes densitats, porta associat el risc, ja que en aquestes condicions és més fàcil contraure infeccions i que es transmetin a tot el grup ràpidament.

L’amuntegament, la manca d’espai, d’enriquiment ambiental, l’entorn i les exigències productives debiliten el sistema immunitari dels animals, sotmesos a un estat d’ansietat continu. I ja que el sistema immunitari dels porcs no pot fer front a aquestes condicions estressants i antinaturals, se’ls subministren antibiòtics per mantenir-los sans.

Aquest sistema productiu ha de canviar-se per complet, no només pels animals, com adverteixen des de fa temps les organitzacions de protecció animal i el món científic compromès amb el benestar animal; sinó també per salut humana i mediambiental.

Denuncien la Generalitat per presumpte incompliment de la normativa que protegeix els gossos dels caçadors

Le entitats FAADA, Ecologistes en Acció, AnimaNaturalis, Fundació Fauna, ADDA, DEPANA, AVDA i Lex Ànima, denuncien a la Direcció General de Medi Natural i Biovidersitat de la Generalitat de Catalunya.

Després que el 30 d’abril de 2020 s’aprovés l’increment dels imports de les sancions regulades a la Llei de Caça en l’àmbit territorial de Catalunya a través de la publicació de la Llei 50/2020, de 29 d’abril, de mesures fiscals, financeres, administratives i del sector públic i de creació de l’impost sobre les instal·lacions que incideixen en el medi ambient, el col·lectiu de caçadors, a través de les seves associacions i federacions, va denunciar públicament que aquesta modificació s’havia aprovat sense consultar-los. Com a resposta a aquest fet, immediatament van anunciar una vaga indefinida.

La reacció, tant el Departament de Territori i Sostenibilitat com el d’Agricultura i Ramaderia va ser mantenir diverses reunions amb el col·lectiu per tal “d’aclarir el règim d’infraccions existents i modular, en cas que sigui necessari, aquelles que hagin pogut quedar desproporcionades” tal com es reconeixia a la carta enviada pel Molt Honorable President Quim Torra i Pla al President de la Federació de Caça.

Paradoxalment i de forma inaudita, les peticions de reunió que des de les entitats en defensa dels animals i la natura es van realitzar a la Conselleria de Territori i Sostenibilitat, no només no van ser ateses sinó que, sense cap justificació, des de la Generalitat de Catalunya, s’estenien nous privilegis al sector de la caça, en aquest cas a través d’unes instruccions signades pel Director General del Cos d’Agents Rurals i pel Director General de Polítiques Ambientals del Medi Natural, en els que es reinterpreta la normativa de caça de manera contraria a la Llei per donar més privilegis al col·lectiu. Tant és així que, aquests dos documents, que suposen una reinterpretació de la normativa que no garanteix el benestar dels animals i que contradiu la legalitat vigent, es van fer arribar al Cos d’Agents Rurals encarregats de fer-la complir a través de l’aixecament d’actes per infracció.

Així doncs, els documents fan una interpretació de la normativa vigent que, lluny de prevenir l’abandonament i la tinença irresponsable d’animals emprats per a la caça, beneficia el col·lectiu en aquest sentit:

  • Es permet mantenir fins a 20 gossos de més de 8 mesos i un nombre indeterminat de cadells sense necessitat d’estar inscrits en el registre de nuclis zoològics. Aquesta interpretació contravé la finalitat d’assegurar la protecció i el manteniment en condicions adequades dels animals acollits en centres com a gosseres esportives, centres de cria, residències o refugis tal com indica la pròpia Ordre del 28 de novembre de 1988 del Departament d’Agricultura, Ramaderia i Pesca, per a la creació del registre de nuclis zoològics. Com a resultat els gossos es trobaran en llocs que no tindran l’obligació de comptar amb les condicions mínimes (sanitàries, ambientals, etc.) exigides als nuclis zoològics a Catalunya i tampoc es podrà executar el control sobre l’estat de benestar en el qual es troben els animals en aquests indrets.
  • Permís per utilitzar gossos de races considerades potencialment perilloses a les batudes, quan la llei que regula la seva tinença no permet que en espais públics circulin sense morrió o amb corretja de més de 2 metres.
  • Es fa una interpretació del que es considera maltractament animal i del que no, adaptada als gossos utilitzats per a la caça.
  • Es permet l’amputació d’orelles i cues “per motius científics o de maneig” justificant-ho amb informes veterinaris que recolzin aquesta practica que ha estat prohibida pel Conveni Europeu sobre la protecció dels animals de companyia signat per Espanya al 2015.

Les organitzacions consideren que realitzar una interpretació jurídica contraria a la Llei i remetre-la a aquells que l’han de fer complir, podria ser susceptible de delicte ja que amb la seva actuació, està generant un greu perjudici en el benestar animal i en la persecució d’il·lícits administratius o inclús penals.

Per aquest motiu, les entitats s’han unit per denunciar davant de la Fiscalia de Medi Ambient de Barcelona aquests fets que consideren molt greus. Al mateix temps reclamen que la Generalitat desestimi aquests privilegis que ofereix unilateralment a un sector que de forma reiterada manifesta una manca de sensibilitat en l’ús de gossos, una gran amenaça per la fauna i la gestió sostenible del medi natural així com la perillositat que també representa per a les persones. Recorden que el passat 2020 hi ha hagut 605 víctimes de les que 51 han mort a Espanya com a conseqüència de l’activitat cinegètica.

Les organitzacions en defensa dels animals i la natura de Catalunya afirmen amb contundència que les actuacions del Departament de la Generalitat no són equànimes, doncs afavoreixen, un cop més, al sector de la caça, perpetuant una trajectòria repetitiva que torna a quedar al descobert d’una manera rotunda. Aquest actitud de favoritisme, contradiu el sentit popular de la immensa majoria de la població i el sentit de justícia i independència. La baixada importantíssima que han tingut les llicències de caça a Catalunya en els darrers temps es la més clara evidencia. Demanen a la Fiscalia de Medi Ambient que investigui i actuï amb diligència per evitar que des de la Generalitat es contradigui la normativa vigent que protegeix els animals.

Com tenir cura dels gats al mateix temps que respectem el medi ambient

Amb motiu del Dia Internacional del Gat que se celebra el 17 de febrer, la marca de menjar natural Edgard & Cooper ha compartit cinc consells senzills per ajudar-nos a tenir cura dels gats de forma sostenible.

Evita la sobrepoblació

S’estima que al món hi ha prop de 600 milions de gats entre domèstics i de carrer. Una xifra que ha de servir per crear consciència sobre la tinença responsable. Espanya és el setè país d’Europa pel que fa a nombre de felins a les llars, s’estima que gairebé un 20% de la població espanyola conviu amb un gat com a animal de companyia.

La majoria dels refugis i gosseres urbanes espanyoles estan saturats, per aquest motiu, els veterinaris recomanen esterilitzar als gats com a solució per evitar la sobrepoblació.

Adopta, no compris

Adoptar un animal de companyia d’un refugi permet que hi hagi més aliments, joguines, atenció mèdica i personal per ajudar a altres animals necessitats, per tant, l’ajuda arriba molt més enllà de l’animal adoptat. A més, aquesta acció evita la propagació de malalties dels refugis o fins i tot dels animals de carrer.

Opta pel més clàssic

Pilotes, cordes o peluixos, optar per aquest tipus de joguines més senzilles en lloc dels nous dispositius electrònics ajuda a reduir el consum d’energia. Hi ha moltes opcions en el mercat de materials naturals com la fusta o una corda per evitar els plàstics. També hi ha botigues de segona mà on es poden comprar joguines i accessoris per als gats. Una altra opció és la de fabricar a casa joguines reutilitzant objectes que ja no s’utilitzin com, per exemple, mitjons vells o uns texans trencats. Com? Només cal tallar la part inferior dels texans, enrotllar-los i fer-los un nus. Amb un gat l’entreteniment és molt fàcil, qualsevol objecte que rodi o faci soroll cridarà la seva atenció.

Tria productes i marques ecològiques

El mercat ofereix moltes opcions d’alimentació i cures ecològics, lliures de químics; així com menjadors i abeuradors d’acer inoxidable. Marques com Edgard & Cooper, completament conscienciades amb la cura de l’entorn, compta amb envasos de pinso 100% biodegradables i terrines de llaunes reciclables, i gràcies a això han aconseguit estalviar fins avui dia més d’un milió de bosses de plàstic. També compten amb una gamma de productes ecològics i amb certificat MSC i ASC, que asseguren l’ús d’ingredients provinents de pesca sostenible i productes de la mar conreats de manera responsable.

Sorra per a gats ecològica

La sorra per a gats conté productes químics que són perjudicials per al medi ambient, i a la llarga, també tòxics per als gats. Una alternativa és substituir aquest tipus de sorra per productes sostenibles com graveta orgànica, bambú, pi o llavors de blat de moro. Una altra opció és elaborar una sorra casolana que no danyi el medi ambient. Per a això es pot utilitzar paper de diari, bicarbonat i detergent biodegradable.

El veganisme, una manera de canviar el món

Menjar per canviar el món. Aquest podria ser el significat del que pot suposar el veganisme. La Unió Vegana Espanyola defineix aquesta postura com una alternativa ètica i sana a el consum i dependència dels productes, no adaptats a les nostres necessitats físiques i espirituals, com són la carn, el peix, els làctics, els ous, la mel, els productes derivats dels animals i altres articles d’origen animal com el cuir i les pells. Però més enllà d’aquesta definició que resumeix el que popularment coneixem com a veganisme, aquesta dieta també té un paper molt important sobre el medi ambient, la salut i l’economia.

A mesura que passen els anys el veganisme està adoptant una dimensió més gran entre la societat de la majoria dels països. Les persones cada vegada rebem amb més força el missatge que la dieta vegana pot canviar el món. De fet, l’Organització de les Nacions Unides per a l’Alimentació i l’Agricultura (FAO) ha publicat que el sector de la ramaderia produeix un impacte enorme en el medi ambient, de manera que el veganisme és la solució més beneficiosa per a la seva conservació.

Quin cost ambiental té la producció ramadera?

La revista Science va publicar un article el 31 de maig de 2018 en el que analitzava tots els costos ambientals que suposen la producció càrnia destinada als 7.575.000 d’habitants del planeta. Després de revisar més de 500 estudis mitjançant més d’un centenar d’experts, van concloure que la producció d’aliments ocupa el 43% de la terra del planeta i genera el 26% de les emissions de gasos d’efecte hivernacle, en la seva major part CO2 i metà .

L’efecte hivernacle es produeix quan determinats gasos retenen una part de l’energia que emet el sòl terrestre a l’escalfar-se per la radiació del sol. Un procés que s’està veient agreujat per l’activitat de la ramaderia, ja que tal com informa l’Organització de les Nacions Unides per a l’Alimentació i l’Agricultura (FAO), la producció alimentària produeix un 9% d’emissions de diòxid de carboni, un 37% d’emissions de metà i un 65% d’òxids de nitrogen. Una sèrie de gasos que afavoreixen l’efecte hivernacle i que conseqüentment són perjudicials per al medi ambient.

Segons Global Climate Report, les principals conseqüència de l’efecte hivernacle són: huracans més ferotges, migracions constants d’animals i persones per sequeres o inundacions, danys en l’agricultura o ramaderia, fam i escassetat d’aliments i fins i tot malalties i pandèmies.

The Economist, en el seu reportatge sobre “Com pot el veganisme canviar el món ?”, confirma les dades publicades per Science i a més explica que el sistema alimentari fa servir al voltant del 70% de tota l’aigua dolça del planeta. A més afegeixen que les emissions creades pels aliments podrien augmentar en un 50% per al 2050 si la situació no canvia.

A prop de el 70% de la terra apta per als conreus s’està utilitzant per a la ramaderia. Una terra que si tots fóssim vegans deixaríem créixer de manera natural, fomentant el creixement dels boscos i espais vegetals, els quals jugarien un paper molt important en l’alleujament i regulació del canvi climàtic. Cal tenir en compte que aquest 70% del terra està destinat a la producció d’aliment per al bestiar, no per a les persones, però per tal d’obtenir un bon producte carni que satisfaci a les persones.

Quins canvis provocaria en el futur una societat vegana?

Segons un estudi de la Universitat d’Oxford publicat a la revista PNAS, la dieta vegana podria ajudar a salvar prop de vuit milions de vides fins a l’any 2050. A més hi hauria un estalvi de diners pel que fa a costos mèdics i de millora de productivitat avaluat en 885.000 milions d’euros.

The Economist explica en el seu reportatge “Com pot el veganisme canviar el món?”, Que si la societat fos vegana des d’ara, al 2050 les emissions de gasos hivernacle relacionats amb l’alimentació podrien reduir-se en tres quarts. La producció d’aliments vegetals propis de la dieta vegana genera menys residus i menys danys per a la natura. Per tant, l’impacte mediambiental del veganisme és molt més favorable per al medi ambient. A més, el percentatge de mortalitat es podria reduir en aproximadament un 20%.

Jaap Korteweg, novè d’una generació de carnissers, explica per a The Economist que “Una dieta vegana ben equilibrada, amb menys calories podria salvar vides. Si el món es tornés vegà en 2050 s’estima que la mortalitat podria reduir aproximadament en un 20%. S’utilitza molts diners per tractar malalties associades amb l’alimentació; malalties coronàries, càncers, diabetis … Una despesa que podria estalviar-se amb aquesta nova dieta”.

Els Supermercats Condis deixaran de vendre ous de gallines criades en gàbies

Els Supermercats Condis han fet un pas endavant en el seu compromís amb les causes socials i les qüestions relacionades amb el respecte del medi ambient. El grup de distribució ha informat als seus clients que els seus establiments ja no vendran ous de gallines criades en gàbies. L’empresa ha llançat aquesta iniciativa sota el lema “En Condis només trobaràs ous de gallines criades a terra”.

En els últims anys, Condis s’ha compromès amb les persones i el seu entorn, mitjançant iniciatives per recaptar fons destinats a persones amb riscos d’exclusió o malalties com el càncer i l’esclerosi múltiple. També han llançat accions de sensibilitat social en temes relacionats amb el bon ambient.

Xavier Pérez, director de màrqueting i comunicació de Condis, ha explicat que “La decisió de vendre només ous de terra va concorde a l’actual preocupació de l’empresa pel benestar animal”. A més ha afegit que: “Com a companyia de distribució volem posar el nostre granet de sorra, encara que sabem que queda molt per fer en aquest àmbit”.

Alhora, els Supermercats Condis han iniciat una campanya informativa per animar els supermercats Condis en règim de franquícia a que s’afegeixin a aquesta iniciativa contra els ous de gallines de gàbia.