Entrades

Com tenir cura dels gats al mateix temps que respectem el medi ambient

Amb motiu del Dia Internacional del Gat que se celebra el 17 de febrer, la marca de menjar natural Edgard & Cooper ha compartit cinc consells senzills per ajudar-nos a tenir cura dels gats de forma sostenible.

Evita la sobrepoblació

S’estima que al món hi ha prop de 600 milions de gats entre domèstics i de carrer. Una xifra que ha de servir per crear consciència sobre la tinença responsable. Espanya és el setè país d’Europa pel que fa a nombre de felins a les llars, s’estima que gairebé un 20% de la població espanyola conviu amb un gat com a animal de companyia.

La majoria dels refugis i gosseres urbanes espanyoles estan saturats, per aquest motiu, els veterinaris recomanen esterilitzar als gats com a solució per evitar la sobrepoblació.

Adopta, no compris

Adoptar un animal de companyia d’un refugi permet que hi hagi més aliments, joguines, atenció mèdica i personal per ajudar a altres animals necessitats, per tant, l’ajuda arriba molt més enllà de l’animal adoptat. A més, aquesta acció evita la propagació de malalties dels refugis o fins i tot dels animals de carrer.

Opta pel més clàssic

Pilotes, cordes o peluixos, optar per aquest tipus de joguines més senzilles en lloc dels nous dispositius electrònics ajuda a reduir el consum d’energia. Hi ha moltes opcions en el mercat de materials naturals com la fusta o una corda per evitar els plàstics. També hi ha botigues de segona mà on es poden comprar joguines i accessoris per als gats. Una altra opció és la de fabricar a casa joguines reutilitzant objectes que ja no s’utilitzin com, per exemple, mitjons vells o uns texans trencats. Com? Només cal tallar la part inferior dels texans, enrotllar-los i fer-los un nus. Amb un gat l’entreteniment és molt fàcil, qualsevol objecte que rodi o faci soroll cridarà la seva atenció.

Tria productes i marques ecològiques

El mercat ofereix moltes opcions d’alimentació i cures ecològics, lliures de químics; així com menjadors i abeuradors d’acer inoxidable. Marques com Edgard & Cooper, completament conscienciades amb la cura de l’entorn, compta amb envasos de pinso 100% biodegradables i terrines de llaunes reciclables, i gràcies a això han aconseguit estalviar fins avui dia més d’un milió de bosses de plàstic. També compten amb una gamma de productes ecològics i amb certificat MSC i ASC, que asseguren l’ús d’ingredients provinents de pesca sostenible i productes de la mar conreats de manera responsable.

Sorra per a gats ecològica

La sorra per a gats conté productes químics que són perjudicials per al medi ambient, i a la llarga, també tòxics per als gats. Una alternativa és substituir aquest tipus de sorra per productes sostenibles com graveta orgànica, bambú, pi o llavors de blat de moro. Una altra opció és elaborar una sorra casolana que no danyi el medi ambient. Per a això es pot utilitzar paper de diari, bicarbonat i detergent biodegradable.

El veganisme, una manera de canviar el món

Menjar per canviar el món. Aquest podria ser el significat del que pot suposar el veganisme. La Unió Vegana Espanyola defineix aquesta postura com una alternativa ètica i sana a el consum i dependència dels productes, no adaptats a les nostres necessitats físiques i espirituals, com són la carn, el peix, els làctics, els ous, la mel, els productes derivats dels animals i altres articles d’origen animal com el cuir i les pells. Però més enllà d’aquesta definició que resumeix el que popularment coneixem com a veganisme, aquesta dieta també té un paper molt important sobre el medi ambient, la salut i l’economia.

A mesura que passen els anys el veganisme està adoptant una dimensió més gran entre la societat de la majoria dels països. Les persones cada vegada rebem amb més força el missatge que la dieta vegana pot canviar el món. De fet, l’Organització de les Nacions Unides per a l’Alimentació i l’Agricultura (FAO) ha publicat que el sector de la ramaderia produeix un impacte enorme en el medi ambient, de manera que el veganisme és la solució més beneficiosa per a la seva conservació.

Quin cost ambiental té la producció ramadera?

La revista Science va publicar un article el 31 de maig de 2018 en el que analitzava tots els costos ambientals que suposen la producció càrnia destinada als 7.575.000 d’habitants del planeta. Després de revisar més de 500 estudis mitjançant més d’un centenar d’experts, van concloure que la producció d’aliments ocupa el 43% de la terra del planeta i genera el 26% de les emissions de gasos d’efecte hivernacle, en la seva major part CO2 i metà .

L’efecte hivernacle es produeix quan determinats gasos retenen una part de l’energia que emet el sòl terrestre a l’escalfar-se per la radiació del sol. Un procés que s’està veient agreujat per l’activitat de la ramaderia, ja que tal com informa l’Organització de les Nacions Unides per a l’Alimentació i l’Agricultura (FAO), la producció alimentària produeix un 9% d’emissions de diòxid de carboni, un 37% d’emissions de metà i un 65% d’òxids de nitrogen. Una sèrie de gasos que afavoreixen l’efecte hivernacle i que conseqüentment són perjudicials per al medi ambient.

Segons Global Climate Report, les principals conseqüència de l’efecte hivernacle són: huracans més ferotges, migracions constants d’animals i persones per sequeres o inundacions, danys en l’agricultura o ramaderia, fam i escassetat d’aliments i fins i tot malalties i pandèmies.

The Economist, en el seu reportatge sobre “Com pot el veganisme canviar el món ?”, confirma les dades publicades per Science i a més explica que el sistema alimentari fa servir al voltant del 70% de tota l’aigua dolça del planeta. A més afegeixen que les emissions creades pels aliments podrien augmentar en un 50% per al 2050 si la situació no canvia.

A prop de el 70% de la terra apta per als conreus s’està utilitzant per a la ramaderia. Una terra que si tots fóssim vegans deixaríem créixer de manera natural, fomentant el creixement dels boscos i espais vegetals, els quals jugarien un paper molt important en l’alleujament i regulació del canvi climàtic. Cal tenir en compte que aquest 70% del terra està destinat a la producció d’aliment per al bestiar, no per a les persones, però per tal d’obtenir un bon producte carni que satisfaci a les persones.

Quins canvis provocaria en el futur una societat vegana?

Segons un estudi de la Universitat d’Oxford publicat a la revista PNAS, la dieta vegana podria ajudar a salvar prop de vuit milions de vides fins a l’any 2050. A més hi hauria un estalvi de diners pel que fa a costos mèdics i de millora de productivitat avaluat en 885.000 milions d’euros.

The Economist explica en el seu reportatge “Com pot el veganisme canviar el món?”, Que si la societat fos vegana des d’ara, al 2050 les emissions de gasos hivernacle relacionats amb l’alimentació podrien reduir-se en tres quarts. La producció d’aliments vegetals propis de la dieta vegana genera menys residus i menys danys per a la natura. Per tant, l’impacte mediambiental del veganisme és molt més favorable per al medi ambient. A més, el percentatge de mortalitat es podria reduir en aproximadament un 20%.

Jaap Korteweg, novè d’una generació de carnissers, explica per a The Economist que “Una dieta vegana ben equilibrada, amb menys calories podria salvar vides. Si el món es tornés vegà en 2050 s’estima que la mortalitat podria reduir aproximadament en un 20%. S’utilitza molts diners per tractar malalties associades amb l’alimentació; malalties coronàries, càncers, diabetis … Una despesa que podria estalviar-se amb aquesta nova dieta”.

Els Supermercats Condis deixaran de vendre ous de gallines criades en gàbies

Els Supermercats Condis han fet un pas endavant en el seu compromís amb les causes socials i les qüestions relacionades amb el respecte del medi ambient. El grup de distribució ha informat als seus clients que els seus establiments ja no vendran ous de gallines criades en gàbies. L’empresa ha llançat aquesta iniciativa sota el lema “En Condis només trobaràs ous de gallines criades a terra”.

En els últims anys, Condis s’ha compromès amb les persones i el seu entorn, mitjançant iniciatives per recaptar fons destinats a persones amb riscos d’exclusió o malalties com el càncer i l’esclerosi múltiple. També han llançat accions de sensibilitat social en temes relacionats amb el bon ambient.

Xavier Pérez, director de màrqueting i comunicació de Condis, ha explicat que “La decisió de vendre només ous de terra va concorde a l’actual preocupació de l’empresa pel benestar animal”. A més ha afegit que: “Com a companyia de distribució volem posar el nostre granet de sorra, encara que sabem que queda molt per fer en aquest àmbit”.

Alhora, els Supermercats Condis han iniciat una campanya informativa per animar els supermercats Condis en règim de franquícia a que s’afegeixin a aquesta iniciativa contra els ous de gallines de gàbia.

La jornada de neteja alegre de la Serra de Galliners

 

Montserrat Pérez és una militant de l’educació mediambiental. Amant dels boscos té també el do de transmetre’ns aquest amor. Avui l’entrevistem a Animalados perquè ens parli de la “Jornada de neteja alegre de Serra de Galliners” a Sant Quirze del Vallès el 26 de novembre.

D’on surt la necessitat de convocar una jornada de neteja popular?

La natura és el patrimoni més valuós i important que tenim. Sense naturalesa no hi ha vida. Així que hem de cuidar el nostre entorn per a protegir aquesta vida.

Per què la Serra de Galliners?

L’entitat Sant Quirze del Vallès Natura va néixer amb els següents objectius:

– Recuperar: El espai agroforestals d'”Els Aiguamolls de Can Poncic”

– Protegir i millorar la biodiversitat de la Serra de Galliners.

La Serra de Galliners és “vital” per a la connectivitat de “La Via Verda” la que connecta el Parc Natural de Sant Llorenç del Munt, Serra de l’Obac i Parc de Collserola

És la primera que organitzeu?

Com a “Jornada de Neteja Popular” és la tercera.

És una gran oportunitat per donar exemple cívic als nens, oi?

Si, mantenir un entorn natural no és simplement un acte de neteja. Toquem diferents punts:

– L’estat de la naturalesa és responsabilitat de cada un de nosaltres

– És el reflex d’una societat responsable i cívica.

– Les escombraries i els residus contaminen visualment i químicament

– Els vidres poden provocar incendis

– De cara a la fauna és un gran perill, ja que augmenta la possibilitat d’accidents i ferides. Per exemple: Una llauna pot ferir els peus d’un eriçó o d’una guineu. Podent provocar greus lesions, infecció i / o mort. Una ampolla de suc és un parany mortal per a una musaranya, entra dins atreta per l’olor i després queda atrapada, no pot sortir. Alguns animals moren intoxicats o per col·lapse intestinal en ingerir plàstics (tenen gust de menjar, el que els atrau)

Montserrat tu ets educadora mediambiental, no?

Si, però la meva feina l’enfoco com a “educadora naturalista”.

Pots descriure’ns els teus objectius i les activitats que desenvolupes?

A nivell de voluntariat desenvolupo activitats per a la protecció, millora i respecte cap als animals i la natura. A nivell professional, realitzo activitats i tallers a les escoles. Les meves activitats tenen com a objectius:

– Estar emmarcades dins de “l’eix Tranversal del currículum escolar”.

– Que al professor li sigui interessant i li serveixi de suport per als temes a impartir.

– Que els alumnes s’ho passin bé mentre aprenen

– Afavorir valors com: el respecte, sensibilitat, responsabilitat …

Però sobretot despertar el cuquet per aprendre, descobrir i conèixer més coses sobre els animals i les plantes.

Són els nens més sensibles a la naturalesa que els adults?

Sens dubte. Els nens tenen un instint natural, l’anomenada biofilía: la necessitat de conèixer i contactar amb els animals.

Parlant ara de la zona geogràfica en què us moveu, és el Vallès una àrea rica en fauna?

El Vallès és una comarca molt humanitzada i amb molta pressió. Així mateix té una rica biodiversitat, però en un equilibri precari.

Quines espècies destacaries per la seva excepcionalitat?

Es dificil de dir. Totes les espècies són importants. En el moment en que algunes desapareixen o disminueixen en nombre i altres augmenten, el cicle de la vida es desequilibra.

Alguns exemples a destacar serien:

   – Al riu Ripoll (Sabadell) s’han fet observacions de llúdrigues. Possiblement exemplars desplaçats d’individus alliberats en altres zones.

   – A la serra de Galliners tenim censades 98 espècies d’aus, entre elles l’àguila marcenca, Oriol, Pic menor, Abellerol …

Quines són les més abundants?

Les espècies màs abundants són les que han sabut o pogut adaptar a l’home. Exemples: Garses, Tòrtora turca …

Hi ha alguna amenaça ecològica imminent a l’àrea de Sant Quirze?

L’amenaça i les pressions són constants i en diversos fronts. Per a mi l’amenaça més perillosa és creure’ns propietàries / es de la natura. El que ens porta a utilitzar els éssers vius com volem, sense mesurar conseqüències.

La Natura i el Paisatge són el “Patrimoni” més gran que tenim, però no són de la nostra propietat.

Tornant a l’activitat del dia 26, on és la cita?

El punt de trobada és el Parc de Can Feliu de Sant Quirze del Vallès. S’arriba fàcilment en transport públic (FFCC, Línia: S2. Parada: Sant Quirze). L’activitat s’inicia a partir de les 10h

Algun consell especial d’indumentària o seguretat?

     – Calçat de muntanya

     – Guants (tipus jardiner o de seguretat)

He d’apuntar-me?

Si, en sqvnatura@gmail.com per poder tenir prevista la infraestrutura necessària per a tothom. Si es participa en col·lectiu, per exemple com a AMPA, entitat, empresa … heu avisar-nos. Farem cartells específics en els espais netejats per ells. Important fer-nos arribar el logotip. És una activitat apta per a totes les edats. Si vénen nens ens ho comuniqueu ja que tenim una sorpresa preparada per a ells.

Per als qui no puguin venir, com poden afegir-se a la causa?

Difonent l’activitat, participant en activitats, i sobretot respectant molt molt la naturalesa, no deixant la responsabilitat de la conservació “als altres”.

Hi haurà més cites?

És clar, podeu consultar http://www.sqvnatura.org per a informació de les activitats http://www.sqvnatura.org/activitats-2017/ i per a visualització de vídeos d’accions de voluntariat i educatives: http://www.sqvnatura.org/videos/

 

Emma Infante

Responent a la crida del planeta

 

“Hem arribat als oceans més profunds i a les muntanyes més elevades. Hem arribat a la Lluna i els nostres artefactes han abandonat fins i tot el sistema solar. Tot just queden racons en els quals no sigui perceptible l’empremta humana.
Aparentment, hem triomfat. No obstant això, en el camí hem descuidat el nostre tresor més valuós: el sentit de connexió, de participació en el cosmos que ens envolta i del que formem part. ” Antxon Olabe Egaña, Crisi climàtica-ambiental, l’hora de la responsabilitat, pàg. 263. Editat per Galàxia Gutenberg

 

Antxon Olabe Egaña, especialitzat en Economia ambiental per la Universitat de York i col·laborador del diari El País, ens porta amb la seva Crisi climàtica-ambiental, l’hora de la responsabilitat una obra que permet al lector conèixer tant la història d’aquesta crisi, com les seves possibles solucions.

Aconseguir això en poc més de 250 pàgines té molt de mèrit. Part d’aquest èxit consisteix en l’excel·lent estructuració del mateix: una primera part en la que sintetitza la història d’Homo Sapiens; a continuació, ens exposa la situació i evolució de la crisi ambiental; i, finalment, però no per això menys important, Antxon ens ofereix les possibles solucions al terrible panorama actual.

Diuen que l’home ensopega sempre amb la mateixa pedra. Al meu parer, aquesta pedra no deixa de ser la seva ambició, el seu orgull i el seu egoisme. Però quantes ensopegades li falten per caure i ja no aixecar-se més? Veient l’estat de la situació molt poques.

Com veurem en la primera part de l’obra, mai hi ha hagut una època daurada de la relació ésser humà-entorn. Sí hi ha hagut cultures que han mantingut vincles més respectuosos i propers amb la natura, i, de fet, les tribus o col·lectivitats que han arribat als nostres dies amb estils de vida gairebé paleolítics ho han pogut fer gràcies a aquesta visió de comunió amb l’entorn . Però com podem observar amb els nostres propis ulls, no va ser aquesta la tònica general.

Homo Sapiens es va expandir per tot el planeta, i se’l va apropiar, com defensa Olabe.

Potser si algú ens hagués fet apostar per quina seria l’espècie dominant, ningú hagués donat un euro per aquest primat llargarut. Potser haguéssim pensat en la força del lleó, la intel·ligència de les balenes, l’astúcia de certes aus … Però no. Va ser l’espècie amb menys capacitats extraordinàries, excepte la seva intel·ligència, però amb més capacitat per imitar i prendre de l’entorn allò que necessitava per a la seva supervivència, la que es va imposar.

No sempre el que se salva del vaixell que s’enfonsa és l’heroi. Sol ser el mesquí, ja que no li importa res endur-se per davant a qui sigui per salvar la pell.

Homo sapiens s’ha endut per davant a gairebé tot el planeta.

Seguint l’obra de Olabe, veurem com hem enverinat al mar, l’aire, la terra. Hem eliminat del planeta milers d’espècies. Hem arrencat els boscos de soca-rel. Hem convertit en moneda el que no tenia preu. Ens hem apostat la nostra llar, i el que és pitjor, la llar d’altres milers i milions d’éssers, a la ruleta. I el joc pinta malament.

I, com sempre, hem obert la finestra, quan el foc entrava ja per la porta.

Gràcies també a aquesta obra podem conèixer els noms dels que han alçat la veu per dir prou. Aquells que han donat la seva vida, per la VIDA. S’han fet molts avenços, s’han canviat moltes coses, però s’ha arribat tan lluny en la destrucció, que resulta poc.

És hora d’anar més enllà, de prendre partit en l’assumpte a nivell internacional, de crear organismes capaços de censurar les pràctiques destructives, de parar els peus als lobbies de les energies fòssils. És l’hora de reclamar els drets de la natura i de fer-los valer. Olabe aposta fort per la creació de l’Organització Mundial del Medi Ambient, però no com a organisme consultor, sinó com un amb prou força com per canviar realment el panorama actual.

No només ens serveix ja la poesia, és hora de lluitar amb la llei a la mà. Donar-li veu a la primavera, retre-li justícia a la nostra llar.

Article de Sílvia Esteve