Entrades

Les entitats ecologistes desmenteixen els informes de la necròpsia de l’ós Cachou

Les entitats ecologistes afirmen que la mort de l’ós Cachou no va poder ser causada per una baralla amb un altre ós i la posterior caiguda deguda a un fort desnivell. Les entitats sospiten que l’animal va poder morir a causa d’un enverinament.

Les entitats ecologistes FAPAS (Fons per a la Protecció dels Animals Salvatges), SEO Birdlife Catalunya, Ipcena i FIEP (Fonds d’Intervention Écopastorale Pirineus Francesos) han celebrat una roda de premsa per videoconferència en què han posat en dubte l’informe del Consell General d’Aran que explica que la mort de l’ós Cachou es va produir per l’atac d’un altre ós i la caiguda causada per un fort desnivell d’uns 40 metres.

Des de les entitats s’afirma que els resultats de la necròpsia preliminar realitzada a Cachou pel Servei d’Ecopatologia de Fauna Salvatge de la Universitat Autònoma de Barcelona no són creïbles. Davant d’aquesta situació, els ecologistes han demanat que es faci una segona necròpsia més resolutiva per conèixer amb exactitud la causa real de la mort de l’animal.

Tots els ecologistes coincideixen en la inversemblança dels arguments presentats sobre la mort de Cachou. “La mort per caiguda no és creïble. No hi ha cap fractura ni lesió que demostri aquesta opció. Aquesta causa de mort és una invenció. Les necròpsies han de ser definitives i concloents abans de compartir les possibles causes de la mort de l’ós. Cachou era un animal que estava acostumat a escalar”, ha explicat Joan Vázquez, portaveu d’Ipcena.

Des de Ipcena també s’ha demanat una major transparència per part de les administracions competents: “Les administracions i els polítics estan compromesos per llei a defensar i protegir la biodiversitat. El Consell General d’Aran no pot dir que l’animal ha pogut morir per diverses raons sense ser motius concloents. Cal realitzar una necròpsia completa per poder dir de què ha mort i no de què ha pogut morir Cachou. La informació preliminar que va donar el Consell General no aportava cap motiu real “.

A més, Joan Vázquez ha fet referència a l’absència d’esdeveniments per part de les administracions: “Creiem que és necessari i evident que les administracions competents lamentin pèrdues clau en la biodiversitat com la de Cachou. L’absència de laments aixeca sospites sobre la mort de l’ós”. El portaveu d’Ipcena també ha recordat que: “L’òrgan competent en aquesta matèria és el Ministeri del Govern espanyol, ja que el projecte de conservació dels óssos abasta a Catalunya, Navarra i Aragó. Per tant, la Generalitat de Catalunya no pot prendre mesures pel seu compte “.

Roberto Hartasanchez, president de FAPAS, ha valorat la possibilitat que Cachou fos víctima d’un enverinament: “A les fotos compartides pels agents ambientals de la Vall d’Aran es pot apreciar la cara de l’animal amb un somriure sardònic, una imatge habitual en els mamífers morts per enverinament. Les necròpsies realitzades a Astúries a mamífers que presentaven aquest somriure concloïen amb una mort causada per algun verí o producte tòxic “.

Recordem que durant el passat mes d’octubre de 2019 la Generalitat va aprovar una tècnica dissuasiva que consistia en aplicar fungicides als cossos dels animals morts perquè Cachou agafés rebuig a la carn animal provocant-li vòmits. D’aquesta manera, l’ós no atacaria més a la ramaderia. Tal com comenta Cristina Sánchez, delegada de SEO Birdlife a Catalunya: “Aquesta tècnica és totalment improcedent i temerària, a més, no es troba establerta en cap protocol del Ministeri”.

Les entitats ecologistes han mostrat així la seva unió per a la conservació dels óssos en els dos costats dels Pirineus i han explicat que encarregaran un estudi per valorar possibles accions jurídiques per la mort de l’ós Cachou.

Troben mort a Cachou, l’ós de la Val d’Aran

L’animal va ser trobat pels Agents de Medi Ambient del Consell General d’Aran en una zona de  Soberpera de difícil accés. De moment, es desconeixen les causes de la mort.

Dijous passat va aparèixer mort Cachou en una zona muntanyosa de Soberpera. Els Agents de Medi Ambient del Consell d’Aran van trobar el cos de l’animal sense vida després d’adonar-se’n que portava diversos dies sense moure’s del mateix lloc. L’ós portava un collaret amb transmissor de localització GPS a través del qual podia ser localitzat en tot moment.

El cos de l’animal ha estat enviat al departament de Fauna Salvatge de la Universitat Autònoma de Barcelona, ​​on se li practicarà la pertinent necròpsia per determinar les causes de la mort. De moment es desconeixen els motius de la mort, però des de l’entitat ecologista Ipcena-EdC expliquen que és molt poc probable que la pèrdua de la seva vida es degui a causes naturals ja que es tracta d’un exemplar jove de tan sols 6 anys que gaudia d’un bon estat de salut.

El sector ramader de la zona va demanar en nombroses ocasions l’extracció de l’ós dels Pirineus de Lleida per la seva actitud depredadora. Davant d’aquestes queixes, la Generalitat de Catalunya va estar molt a prop d’extreure a Cachou del seu medi després de diversos atacs a bestiar equí durant la tardor. Finalment, la Conselleria de Territori i Sostenibilitat va decidir aplicar un fungicida que provoca vòmits en les restes d’una egua que havia matat Cachou per aconseguir així que aquest tipus de carn provoqués rebuig a l’ós. Des de llavors l’animal no va tornar a atacar el bestiar.

Ipcena-EdC ha publicat una nota de premsa en la qual diuen que “conscients que Cachou va ser un dels exemplars més criticats per diversos sectors de l’administració i altres, per les seves suposades actuacions. Considerem i exigim a les administracions competents, Consell General i Generalitat de Catalunya, que siguin el més transparent possibles i informin de les causes i circumstàncies, que han provocat la mort de l’ós Cachou”.

El Govern aranès vol extreure a Goiat i Cachou del Pirineu després dels últims atacs

El govern aranès s’ha posicionat a favor de l’extracció dels óssos del Pirineu a causa dels repetits atacs patits per diversos ramats. No obstant això, les dades publicades per EQUO Catalunya demostren la correcta adaptació d’aquests animals al seu nou entorn, reduint-se el nombre d’atacs  al 70% respecte a l’any passat. Altres grups ecologistes com Ipcena també s’han posicionat en contra de la voluntat de l’administració de la Vall d’Aran.

El govern aranès ha mostrat públicament la seva impotència davant els repetits atacs per part de Cachou. Dimarts passat, l’animal va tornar a atacar, en aquesta ocasió a una egua ubicada al municipi de Vielha e Mijaran. En menys de quinze dies l’ós ha devorat un poltre i quatre eugues. Tots aquests atacs s’han produït al municipi de Vielha e Mijaran. Els atacs de Cachou recorden als episodis produïts per Goiat, un altre ós que ha generat conflicte amb els ramaders pels seus atacs als animals.

Davant d’aquesta situació, Francisco Bruna, Conseller de Territori, Paisatge i Gestió ambiental, ha mostrat el seu “sentiment d’impotència davant d’aquests atacs reiterats” i ha declarat que “els protocols a seguir estan molt allunyats de la realitat dels ramaders”, segons informa l’Agència Catalana de Notícies.

Les tècniques de Protocol d’Intervenció amb Óssos del Pirineu estan dividides temporalment en tres fases progressives, aplicant tècniques cada vegada més agressives:

  • A la primera fase es realitza el diagnòstic, seguiment i execució de les mesures proactives i inici de les mesures aversives.
  • A la segona fase es reforcen les mesures aversives.
  • A la tercera, i última fase, si el grup de treball ho considera necessari, es passa a la captura i retirada de l’exemplar.

Després de l’últim atac causat per Cachou, augmenten les discrepàncies entre l’Administració i els grups ecologistes al voltant del futur dels óssos Goiat i Cachou. La introducció d’aquests dos animals al Pirineu català forma part del projecte europeu PirosLife, que té com a objectiu implementar un seguit d’accions per consolidar el futur de l’ós bru al Pirineu, podent fins i tot ser replicables a la resta de zones de la Unió Europea.

El problema rau en les queixes rebudes per part de diversos ramaders que han vist amenaçats els seus ramats per la presència d’aquests dos óssos. Justament, una de les missions del projecte de PirosLife és garantir la convivència entre l’ós i els treballadors amb animals, proposant plans d’acció per aconseguir que no hi hagi cap risc d’atac a la ramaderia i l’apicultura.

Segons informen des EQUO Catalunya, un partit polític verd que defensa la sostenibilitat, la democràcia participativa, la justícia social, l’equitat i els Drets Humans, el projecte de PirosLife està assolint els seus objectius, de manera que no s’entén la voluntat d’expulsar aquests dos óssos per part de la Generalitat de Catalunya i del govern aranès. Des de la introducció de Goiat el nombre d’atacs s’ha anat reduint. L’animal s’ha adaptat al seu nou hàbitat i el seu nombre d’atacs s’ha reduït un 70% respecte a l’any 2018 (dades de IPCENA).

Per tant, segons el partit polític dels plans de prevenció d’atacs per part d’aquests óssos estan funcionant. A més, EQUO Catalunya diu que “la Generalitat està acusant a l’animal d’ós perillós sense que hi hagi unes dades reals que precipiten la seva expulsió del Pirineu català”.

En una nota de premsa publicada des EQUO Catalunya es demana:

  • Que no s’extregui cap dels óssos i que se segueixi fomentant la seva reintroducció i conservació al Pirineu.
  • Que totes l’administracions involucrades, autonòmiques (Generalitat, Govern d’Aragó, Govern de la Comunitat Foral de Navarra), locals i comarcals i nacional (Ministeri de Transició Energètica), que rebutgin la proposta d’expulsió de l’ós.
  • Que s’incrementin les accions previstes pel projecte PirosLife i pel protocol de 2018 per millorar l’hàbitat dels óssos i que s’eviti així el nombre d’atacs a la ramaderia.
  • Que s’incrementin també les accions previstes per protegir la ramaderia, per tal que tant els óssos com la ramaderia puguin conviure al Pirineu.

Altres entitats, com l’associació ecologista Ipcena també s’ha mostrat en contra de la petició del Consell General d’Aran enviant una carta a la ministra de Transició Ecològica en funcions, Teresa Ribera, en la qual demanen que es rebutgi l’expulsió dels óssos del Pirineu. L’associació confia que aquests animals poden esmenar la seva conducta mitjançant el protocol per evitar els seus atacs als ramats.

El principal problema rau en la debilitat de Goiat i Cachou pel bestiar equí, un tipus d’animal que dificulta molt les tasques de prevenció. Els poltres i les eugues no poden concentrar-se en una mateixa zona, com succeeix amb el bestiar oví i boví, de manera que els equins estan indefensos davant els atacs dels óssos.

Segons publica l’Agència Catalana de Notícies, el govern aranès vol la “retirada dels óssos conflictius” i lamenta “estar lligats pels protocols”. El conseller de Territori, Paisatge i Gestió ambiental, Francisco Bruna ha afirmat que “no ha rebut cap trucada del govern de Catalunya per aquesta situació”.

Francisco Bruna també ha avançat que el 8 d’octubre es farà una reunió amb el secretari d’Estat de Medi Ambient, Hugo Morán, per tractar aquest conflicte. A la reunió assistiran totes les administracions implicades en la temàtica de Cachou i Goiat, en aquesta reunió s’haurà de dictaminar una decisió final sobre el futur d’aquests animals.

La probable expatriació de l’os goiat eleva la tensió entre animalistes i ramaders

La generalitat té avançat retirar-lo del Pirineu després d’una forta pressió del sector pagès i ramader

Grups ecologistes denuncien amenaces i s’oposen a la marxa de l’os

Guerra oberta entre les plataformes animalistes i diferents organitzacions de pagesos i agricultors de Catalunya, amb retrets creuats i fins i tot denuncies, com a conseqüència del debat sorgit sobre què fer amb l’Os Goiat. La Generalitat de Catalunya encara no ha confirmat oficialment que l’os marxarà del Pirineu, tot i que diversos mitjans de comunicació han publicat que el govern Català ja té decidida la expatriació de l’os pels danys causats al bestiar, especialment èquids. El conseller de territori i Sostenibilitat, Damià Calvet, va apuntalar aquesta possibilitat en una reunió amb el sector agrari i ramader de la Vall d’Aran i el Pallars Sobirà. 

La decisió de la Generaltiat es prendrà després d’una forta pressió per part dels representants del sector ramader i agrari de la Vall d’Aran. En concret, el sindicat Unió de Pagesos es va mostrar molt dur amb l’os i en va reclamar la seva expatriació immediata. Una petició a la que s’hi va sumar el govern de la Vall d’Aran, qui amb el suport de tots els partits polítics aranesos va demanar la captura i repatriació de l’os.

Sectors ecologistes s’oposen a l’expatriació de l’os i denuncien amenaces 

Però les entitats ecologistes tenen una visió totalment oposada. Demanen a la Generalitat de Catalunya que mantingui l’os als Pirineus i que prengui mesures menys dràstiques per assegurar la convivència entre l’os i la ramaderia local. En el moment de la redacció d’aquesta notícia, la petició ha superat les 50.000 signatures a change.org. En concret, PACMA i IPCENA han demanat que no es provoqui cap patiment a l’os i que no se’l tregui fora del seu hàbitat. A més, IPCENA ha denunciat amenaces de mort que ja ha portat davant de la justícia.

Des de la Generalitat asseguren que la decisió final encara no està presa i que dependrà del que dictaminin els experts. A més, recorden que hi ha altres actors implicats, com el govern Francès o la Unió Europea.

La polèmica amb l’os Goliat va començar en el moment de la seva posada en llibertat als pirineus i a la Vall d’Aran. Aquest exemplar d’os bru venia d’Eslovènia i s’emmarca dins del programa de conservació Piros. L’objectiu era reintroduir l’os bru al pirineu, després que a la dècada dels 90 desaparegués completament. Però ara, la seva presència genera controvèrsia i no està clar quin serà el seu destí.  

Comportament anòmal

Pràcticament tothom està d’acord en què els “gustos” d’aquest os s’allunyen de la resta d’ossos convencionals. En concret, sembla que l’animal té predilecció pels èquids com cavalls que, a la Vall d’Aran, van solts i no lligats. Segons els ramaders, això complica que es prenguin mesures alternatives a l’expatriació que afavoreixin la convivència. Segons els ecologistes, es podria haver fet molt més perquè l’os bru pugui seguir amb el seu programa de reintroducció als Pirineus.