Entrades

El Husky Siberià

És una de les races més antigues de gos i la que més similituds conserva amb els llops, els seus avantpassat. No és una raça desaconsellable per tenir com animal de companyia però necessiten espai, un clima apropiat i molt de moviment.

El Husky Siberià és la raça que més recorda l’avi de tots els gossos: el llop. No en va, segons les anàlisis d’ADN, es tracta d’una de les races de gos més antigues del món. Tot i així, no es va reconèixer per la Federació Cinològica Internacional fins l’any 1995.

El Husky Siberià prové del nord est de Sibèria (Rússia) i malgrat ser un bon animal de companyia, originàriament, el Husky Siberià és un animal de treball i no té rival a l’hora d’estirar els trineus per la neu. A part de la famosa competició Pirena, l’ús dels trineus ha estat clau per garantir la mobilitat de tribus i poblats que viuen aïllats en zones d’alta muntanya i on només tenen la neu com a paissatge. És en aquests indrets tant inhòspits i difícils de sobreviure on el Husky Siberià s’ha guanyat, a base d’esforç, el reconeixement del que avui pot presumir.

 

CARACTERÍSTIQUES FÍSIQUES

El Husky és un animal ràpid i lleuger. Els mascles d’aquesta raça pesen entre 20,5 i 28 kg mentre que les femelles oscil·len entre els 15,5 i els 23 kg. Cap gos és aconsellable que tingui sobrepès, com passa amb les persones, però els Huskies és especialment important que es mantinguin en el seu pes adequat.

Una de les grans característiques dels Huskies és el seu pèl, que és doble. Per la part més propera al cos de l’animal és llanós i suau i prou llarg per mantenir la segona part del pèl, més recte i prima. Com si es tractés d’una jaqueta d’hivern, els Huskies tenen un pelatge que els esclafa per dins i que els aïlla de l’aigua i el fred per fora. La cua recorda la d’una guineu, ben coberta de pèl, i s’aixeca per sobre l’esquena dibuixant la forma d’una falç.

 

ÉS ACONSELLABLE COM A GOS DE COMPANYIA?

El Husky Siberià és amigable i gentil i no és un gos que es mostri especialment agressiu amb els desconeguts o amb altres gossos. No està acostumat a haver de vigilar la casa. És un gos més aviat extravertit, molt intel·ligent però també molt tossut. Té les capacitats intel·lectuals per aprendre moltes coses però cal molta paciència. És una raça que necessita espai, excursions a la muntanya, neu, i molt moviment. En cap cas hauria d’estar en mans d’una família sedentària.

El Bulldog anglès: el caprici de l’home

Una raça que enamora, que s’ha convertit en un símbol, però molt delicat de salut

El Bulldog és una raça de gos molt especial que desperta autèntica fascinació a moltes persones. De fet, compta fins i tot amb clubs de fans i s’ha convertit en tot un símbol sobretot a Anglaterra, d’on és originari. Però la fascinació que desperta és proporcional a les complicacions que presenta com a raça. És un gos propens a problemes de salut que, possiblement, si no fos per aquesta devoció dels humans ja s’hauria extingit: la seva reproducció és molt difícil i perillosa a causa de la seva estructura física i dels seus problemes de respiració, i, en la majoria dels casos, cal fer-la per inseminació artificial.

L’origen. El seu origen genètic no està clar, però se sap que s’ubica a les Illes Britàniques durant el segle XVI. El nom prové d’un joc d’apostes de l’època que consistia en lligar un toro a un pal amb una corda i deixar anar un grup de gossos d’aquesta raça prèviament ensinistrats per a l’atac perquè anessin contra l’animal. Aquesta pràctica va quedar prohibida al Regne Unit l’any 1835, gràcies a la Llei de crueltat amb els animals. A partir d’aquest canvi legislatiu, el bulldog es va convertir en un animal de companyia i la raça ha anat evolucionant.

Característiques. El bulldog anglès és un gos de pèl curt, de baixa alçada, ample, poderós i compacte, segons la definició de la Federació Cinològica Internacional (FCI), l’organisme que regula les característiques de les races. Té un cap més aviat gran en proporció amb el cos, la cara curta i el morro també curt i ample. Els mascles pesen uns 25 kg i les femelles un parell de quilos menys. Es tracta d’un gos molt afable amb les persones però que, a diferència d’altres races, no és especialment juganer amb la resta de gossos. És una raça poc activa (que prefereix dormir per sobre de qualsevol altra activitat) i no és un animal fàcil d’educar, en part perquè la seva intel·ligència dificulta la obediència cega i entregada que poden mostrar altres gossos.

Salut. Les característiques del bulldog el fan un gos amb predisposició a patir cops de calor, així com tenir problemes cardíacs. També solen patir una malaltia ocular provocada pel contacte de les pestanyes amb l’ull tancat. Acostumen a viure entre 8 i 10 anys.