Arxiu d'etiquetes per: salut

Per què és tan important passejar regularment el teu gos?

Un gos que passeja diverses vegades al dia és un gos feliç.

Algunes persones creuen de manera equivocada que passejar el gos només serveix perquè faci les seves necessitats. A més, passejar té molts beneficis tant per a l’animal com per al responsable del pelut.

Caminar manté el gos sa físicament i mentalment. Un gos que passeja diverses vegades al dia i fa recorreguts llargs, és un gos feliç, més equilibrat i amb una esperança de vida més gran. Les passejades enforteixen l’enllaç entre el gos i el propietari. A més, un gos sap bé qui li dóna menjar i qui el treu al carrer, que són les dues activitats que més vincle generen.

Durant els passejos, els gossos no paren d’ensumar, una acció que forma part de la seva naturalesa, per la qual cosa les sortides satisfan una necessitat primordial i així poden conèixer els veïns i altres gossos. Un gos que no socialitza sol desenvolupar problemes d’agressivitat o depressió.

Caminar ajuda a mantenir forts els músculs de l’animal, cremar calories i manté en bona forma les seves articulacions. D’altra banda, els gossos que caminen regularment són més actius quan envelleixen.

Les passejades ajuden contra l’estrès, l’ansietat i la hiperactivitat. Un gos que arriba a casa cansat després de sortir al carrer és un gos més tranquil i equilibrat, a més, l’animal desenvolupa menys problemes de comportament a casa i al carrer.

És important que el gos s’acostumi a passejar des de cadell. D’aquesta manera, l’animal tindrà menys por dels sorolls del carrer, ja que passejant s’han acostumat a escoltar-ho com una cosa normal.

Pots aprofitar el passeig per ensenyar el teu gos a no tenir por d’anar al veterinari. Si de manera regular passeges amb el teu gos per davant de la clínica sense entrar, el pelut deixarà de témer la visita al veterinari (almenys fins que entreu).

Passejar el gos també té beneficis per a l’humà. T’ajuda a cremar calories i manté en forma una gran quantitat de músculs del teu cos, no només a les cames. També ajuda a mantenir sa i fort el cor.

Enfortir l’enllaç amb el teu gos ajuda a comprendre millor el comportament de l’animal amb altres persones i amb altres gossos, també a conèixer quan faran les seves necessitats… i pots conèixer persones a qui també els agraden els gossos.

A més a més, passejar el gos és una bona excusa per sortir de casa i combatre l’avorriment. És una ocasió ideal per passejar perquè et ve de gust o simplement per conèixer més el barri on vius.

Font: AMIC/wikifauna.com

Demanen a la ministra de sanitat un major control sobre les fires i exposicions d’animals silvestres

La Coalición para el Listado Positivo considera que el contacte directe entre animals silvestres i visitants constitueix un greu risc d’expansió de malalties.

La Coalición para el Listado Positivo s’ha dirigit a la ministra de Sanitat, Carolina Darias, sol·licitant que s’exerceixi un major control sobre les fires i exposicions públiques d’animals silvestres prohibint que en les mateixes es presentin animals vius. Aquest tipus de fires fomenten la tinença particular d’animals exòtics salvatges com a animals de companyia.

En les actuals circumstàncies de pandèmia, igual que en els recents brots consecutius de SARS, MERS, ebola o grip aviària, en els quals s’ha demostrat que els animals salvatges i la seva interacció directa amb els éssers humans es troba en l’origen de la difusió de les malalties, la promoció dels animals exòtics com a animals de companyia suposa un risc en si mateix.

A més, aquests esdeveniments animen a una compra compulsiva dels animals sense informar-se sobre les importants conseqüències d’aquestes compres o de les necessitats de les espècies que es venen, moltes d’elles totalment inadequades i no aptes per viure en un entorn domèstic com a animals de companyia.

En conseqüència, la majoria d’aquests animals no s’atenen adequadament a les llars, morint al cap de poc temps o emmalaltint, el que els fa encara més vulnerables en disminuir les seves defenses davant de noves malalties. Aquests animals han estat i seguiran sent reservoris i font de difusió de malalties, de manera que el seu contacte directe amb els éssers humans ha d’estar estrictament limitat, tal com la majoria de les autoritats i organismes internacionals ha reivindicat especialment en l’últim any, arran de la pandèmia per COVID-19, l’origen es troba en els mercats de fauna silvestre.

“Resulta com a mínim sorprenent que a nivell global la gran majoria del món científic, organismes internacionals i ciutadania en general reivindiquin la desaparició dels mercats d’animals silvestres vius com a mesura preventiva fonamental per evitar l’aparició i propagació de noves malalties infeccioses, i no obstant això a Espanya se segueixin permetent aquests mercats en plena crisi sanitària”, assenyala Marta Merchán, coordinadora de la CCoalición para el Listado Positivo.

Exposicions i fires amb animals exòtics: un perill per animals i persones

Es dóna la circumstància que les fires i exposicions d’animals de companyia exòtics forcen la convivència de milers d’animals d’espècies molt variades als quals el públic pot accedir, tocar i passar de mà en mà. Un exemple d’això és la fira Expoterraria, celebrada recentment a Madrid, i que té previstes noves edicions al setembre i novembre d’aquest any, igual que les fires Fimascota i Surmascostas, previstes també per als pròxims mesos.

En Expoterraria concretament laCoalición para el Listado Positivo ha pogut constatar una contínua manipulació dels animals per part de venedors i públic, així com la possibilitat de contacte directe entre animals de tota mena (inclosos ratpenats) i visitants en un context de saturació tant d’animals com de públic.

Així mateix, es van corroborar nombrosos actes de compra/venda immediats, sense dir explicacions sobre les característiques de l’animal adquirit i gairebé sense temps per reflexionar sobre una decisió que afectarà tant al comprador com a l’animal adquirit durant molt de temps i, per descomptat, sense considerar els problemes de seguretat, benestar animal o sanitat humana derivats de la introducció d’aquests animals a les nostres cases.

Per aquests motius la Coalición para el Listado Positivo ha sol·licitat a la ministra de Sanitat que en les reunions de coordinació regional amb les autoritats competents sanitàries de les comunitats autònomes es plantegi la necessitat de prohibir que en aquest tipus de fires s’exhibeixin públicament animals vius d’espècies silvestres. Seria un gran pas per a desincentivar la compra immediata compulsiva i reduir el risc de transmissió de malalties de les quals aquests animals són transmissors potencials.

Un estudi troba gens de resistència a antibiòtics en les mostres properes a explotacions porcines a Catalunya i Aragó

Un estudi internacional revela que a causa de l’excessiu ús d’antibiòtics en les granges porcines, a les aigües de Catalunya i Aragó s’acumulen gens de resistència a antibiòtics (ARGs).

La resistència als antibiòtics és una pandèmia mundial que mata cada any a 700.000 persones i s’espera que la xifra s’incrementi considerablement. Els morts es deuen a infeccions que abans podien tractar-se amb antibiòtics i ja no poden curar-se perquè els bacteris han desenvolupat mutacions genètiques que els confereixen resistència a l’antibioteràpia disponible.

Un estudi encarregat per la World Animal Protection, que a Espanya es va realitzar a través de FAADA (Fundació per a l’Assessorament i Acció en Defensa dels Animals) i investigadors experts independents, ha trobat gens de resistència a antibiòtics (ARGs) en les mostres properes a explotacions porcines d’entre 1.000 i 5.000 porcs a Catalunya i Aragó.

Per a l’anàlisi, es van prendre mostres d’aigua i sediment en diferents punts dels rius Gállego, Cinca i altres afluents. Es va detectar la presència de 8 tipus diferents d’ARGs. En el riu Gállego la concentració es va incrementar a mesura que avança el curs del riu, sumant l’efecte d’acumulació de granges industrials a la zona. En el cas de Cinca, es va observar com les concentracions augmentaven molt significativament per ARGs directament relacionats amb antibiòtics àmpliament usats per la indústria porcina just després del seu pas per la granja.

Igualment preocupants són els nivells inusualment alts d’ARGs detectats en aigües subterrànies a la comarca d’Osona, zona amb gran activitat industrial ramadera, on es fertilitzen els sòls amb fem que prové de la ramaderia. Estudis anteriors van mostrar nivells cada vegada més alts de nitrats (normalment associats a la contaminació per excrements d’activitat ramadera intensiva), que van fer declarar l’aigua de les fonts de la zona com no potable.

Aquests ARGs indiquen la presència de superbacteris. Aquestes resistències han estat generades per un ús abusiu i incorrecte dels antibiòtics al llarg dels anys tant en persones com en animals a través de la ramaderia intensiva.

A Espanya, 3/4 de tots els antibiòtics del país es destinen a animals de ramaderia. Concretament, el 75% d’aquests s’utilitzen per a porcs.

Amb 46 milions de porcs sacrificats anualment, concentrant un terç d’aquests a Aragó i Catalunya, Espanya va ser el principal país consumidor d’antibiòtics de la Unió Europea el 2014. Gràcies a la vigilància en el consum i a la imminent normativa que limitarà el seu ús, s’ha aconseguit una reducció, però encara lluny de la mitjana europea.

També segons dades del Pla Nacional per la Resistència als Antibiòtics, s’aposta per prohibir o limitar l’ús en animals d’un tipus d’antibiòtics que han de reservar-se per tractar les persones amb més seguretat. No obstant això, substituir un antibiòtic per un altre o buscar alternatives terapèutiques no garantirà la fi d’aquesta pandèmia: l’arrel del problema no és l’ús d’antibiòtics per se, sinó les raons per les quals es necessita utilitzar-los.

El sistema de producció, principalment per la quantitat d’animals i les altes densitats, porta associat el risc, ja que en aquestes condicions és més fàcil contraure infeccions i que es transmetin a tot el grup ràpidament.

L’amuntegament, la manca d’espai, d’enriquiment ambiental, l’entorn i les exigències productives debiliten el sistema immunitari dels animals, sotmesos a un estat d’ansietat continu. I ja que el sistema immunitari dels porcs no pot fer front a aquestes condicions estressants i antinaturals, se’ls subministren antibiòtics per mantenir-los sans.

Aquest sistema productiu ha de canviar-se per complet, no només pels animals, com adverteixen des de fa temps les organitzacions de protecció animal i el món científic compromès amb el benestar animal; sinó també per salut humana i mediambiental.

És necessari raspallar les dents dels gossos?

La salut bucal en els gossos és fonamental, no només per a una bona qualitat de vida, sinó també perquè aquesta sigui prolongada.

Tots els gossos requereixen cures dentals, a l’igual que nosaltres, ja que les peces s’espatllen amb els elements corrosius dels aliments i acumulen carrall i placa bacteriana. A més, l’absència d’una cura dental adequada provoca halitosi en els peluts, és a dir, mal alè causat per les restes de menjar i bacteris.

A més, els problemes dentals causats per una mala salut bucal poden derivar en gingivitis, que és una inflamació de les genives, i posteriorment en periodontitis, quan la inflamació ja està avançada i fa que l’os es torni més feble. Les dues fases de la malaltia periodontal poden provocar que els gossos perdin peces dentals, un procés que provoca molt dolor.

Si aquesta enfermetat no és abordada a temps, el problema pot derivar en malalties de ronyó, fetge i fins i tot problemes cardíacs. I al contrari: si s’atén adequadament des dels primers mesos de vida del gos, podem sortejar moltes malalties.

Tenint en compte que els gossos tenen les genives més sensibles que nosaltres, no convé utilitzar un raspall dels nostres, i si ho fem, utilitzarem un amb truges molt suaus. L’ideal és comprar uns raspalls de goma en forma de didal, adaptats a ells i que ens permeten arribar a tots els racons de la seva boca i poder raspallar fins i tot les peces més ocultes. Quant a la manera de fer-ho, ho farem igual que nosaltres: de dalt a baix partint de la base de la dent.

La neteja amb raspall és la forma més adequada per a una correcta salut bocal del pelut. No obstant, també hi ha algunes alternatives i alguns complements com són els snacks i les joguines dentals.

Font: AMIC/ Eldiario.es

Daniel Amo fa més de 120 Km a peu nu per la salut dels animals abandonats

L’ultra-maratonià Daniel Amo ha aconseguit el seu repte de córrer a peu nu 120 Km per fer visible la necessitat del benestar dels animals abandonats. L’objectiu consistia en aconseguir 2000 persones compromeses que aportin 1€ al mes. Ara mateix el grup de Teaming de la protectora compta amb 1316 persones que hi col·laboren amb la causa, de les quals 257 s’hi ha sumat a partir d’aquest repte.

El passat 24 d’octubre Daniel Amo va aconseguir el repte de córrer un total de 132 Km, en tres etapes, la tercera de les quals es va aconseguir sortint del CCAAC del Barcelonès a Badalona i arribant al Centre d’Acollida d’Animals Cal Pilé, a Mataró. Aquest repte ha permès fer visibles les condicions de malaltia en la que arriben els animals a les protectores i la necessitat de comptar amb un equip veterinari que els doni tota l’atenció sanitària possible.

En finalitzar la cursa, Daniel Amo va valorar així el repte: “Crec que ha estat un èxit rotund: 257 persones s’han compromès amb nosaltres. Aportar cada mes 1€ és, més que una donació, un compromís”.

Sílvia Serra, presidenta de la Fundació Daina ho ha vist així: “Valorem molt aquest supergest d’en Dani. No podia haver triat millor causa. Ara mateix, tenim un grup de teamers de 1.316 persones compromeses amb el benestar animal. D’elles 257 han conegut la situació i han decidit ajudar-nos, malgrat tot el que està passant”.

A la Fundació Daina, la fundació de la protectora d’animals de Mataró, s’aposta en la seva gestió pel sacrifici zero, de forma coherent, vetllant per la salut i benestar dels animals que acollen. Amb aquest objectiu, des de l’any 2017, funciona l’Espai Veterinari que necessita del suport constant i solidari de tothom i més en aquests moments de crisi.

Amb més de 2.300 animals recollits l’any 2019, l’equip veterinari va fer un total de 21.611 intervencions veterinàries: esterilitzacions, cirurgies, hospitalitzacions, proves (biòpsies, test, analítiques, radiografies…) i altres com ara revisions, vacunacions, desparasitacions, etc., la qual cosa suposa una mitjana de 60 intervencions diàries.

Les persones solidaries encara poden sumar-s´hi entrant al grup en aquest enllaç https://www.teaming.net/societatprotectoraanimalsdemataro o entrant al web http://www.protectoramataro.org on trobaran de forma fàcil la forma de participar.