Entrades

Ada Colau suspesa en gestió dels “altres” animals

Després de quatre anys de govern municipal, és hora de fer balanç i d’analitzar quin ha estat el paper de l’equip d’Ada Colau al capdavant de l’Ajuntament de Barcelona en matèria animalista. Per diferents motius, el col·lectiu està molt descontent i considera que s’ha fet poc en defensa dels animals.

Podem repassar la temàtica animalista segons cinc grups d’interès: els animals exhibits al zoo; els animals emmagatzemats a la gossera; els animals en l’espai públic; els èquids i els animals silvestres.

El Zoo de Barcelona

El Zoo de Barcelona, ​​gestionat per l’empresa pública Barcelona de Serveis Municipals (BSM), és un vaixell amb destí incert. Un remolc de pèrdues: de visitants, de diners [1] i de concordança amb la ciutadania. Una Iniciativa Ciutadana Popular va permetre que gairebé 17.000 ciutadans demanessin que l’actual zoo s’adapti als temps actuals. També és eloqüent que cada vegada hi hagi menys gent que recordi quan va ser l’última vegada que va anar al Zoo. El Zoo acull a tres dofins debilitats per la precarietat de la banyera en la qual malviuen. Els terminis imposats per solucionar-ho per part de les grans organitzacions internacionals pro-zoos han prescrit àmpliament. Sito Alarcón, l’ara director del Zoo, veu encallada la seva pròpia proposta. Ningú s’atreveix a parlar d’un tancament progressiu del Zoo i el manteniment de les seves activitats conservacionistes, investigadores i formatives en absència d’animals engabiats i exposats. Algú s’entesta a fer indissoluble allò que és perfectament visible: els nens poden aprendre sobre animals, i fins i tot aprendre a estimar-los, sense veure’ls captius. Els científics poden desplaçar-se als hàbitats originals i protegir-los amb la seva presència. El centre de Barcelona no és el lloc ideal per conservar alguna cosa que no sigui la ciutat mateixa i el seu pulmó que bé valdria la pena recuperar adequada i progressivament. Cap govern s’atreveix a apuntar un horitzó en el qual del zoo quedi només un humil memorial sobre un passat que va ser cec als compromisos amb els animals.

CAAC

El CAAC actual és el que es va apedaçant des de l’any 1970. Va ser obert com a centre de zoonosi. Va ser concebut com a magatzem i mortuori per eliminar els animals dels carrers però no com un centre de cura i adopció. Tot i que al setembre de l’any passat era la data prevista per a l’inici de les obres del nou CAAC a Montcada i Reixac, el Comissionat d’Ecologia, Frederic Ximeno, ha reconegut la manca dels permisos necessaris i ha informat d’una important inversió per a millorar l’àrea quirúrgica i la potència elèctrica de la vella instal·lació.

Durant el 2019 s’aplicarà el canvi de normativa sobre el voluntariat, que afectarà de ple a les persones que cada dia pugen fins al CAAC per treure a passejar els gossos. Els canvis arribaran en un moment delicat pel que respecta a la relacions entre la direcció del centre i els voluntaris: tres quartes parts dels voluntaris s’han posicionat contra la coordinadora de voluntaris del centre. A més, s’estan registrant els índexs més baixos de persones col·laboradores des de 2003 i, al mateix temps, la quota més alta d’animals de llarga estada. Les necessitats específiques més exigents, com pot ser la titularitat de la llicència per a la conducció de gossos potencialment perillosos, tampoc ajuda al benestar dels gossos del CAAC.

La mort de la gossa Sota

El gran protagonisme dels errors de gestió de la convivència amb animals ha estat el cas de Sota. El cas de la mort de la gossa Sota a mans d’un agent local ha desfermat el descontent de la ciutadania sensible als drets dels animals. Mig milió de signatures a change.org reclamant el cessament de l’autor del tir letal trenca el rècord que fins ara ostentava la petició que demanava evitar el sacrifici d’Excalibur, el gos que fou propietat diagnosticada d’ebola el 2014. El cos policial se sent poc recolzat, l’alcaldessa demana prudència i els presumptes testimonis no han acudit a la crida consistorial d’oferir la seva versió directament a la unitat d’investigació de la Guàrdia Urbana. La causa es dirimirà als tribunals. Com acusació particular es personen lletrats i entitats fins i tot de ciutats que disten més de 800 quilòmetres. Es tracta d’un malestar transfronterer.

Sota

Convivència a la ciutat

A Animalados hem parlat de les mancances generals dels artífexs de la gestió in situ de la convivència a la ciutat. Les queixes sobre les multes cíviques aleatòries i l’absència de sancions per incompliment d’algunes de les mesures vigents des de 2014 en matèria de protecció animal generen descontent. Al juny, per exemple, en una exhibició de la Guàrdia Urbana, els seus gossos lluïen collarets de punxes. Les respostes a una queixa sobre la infracció i el mal exemple ofert demostran una falta de sintonia amb els avenços en matèria de benestar animal. Per què no es penalitza l’ús de collarets d’ofec o pinxos, de les corretges extensibles a gossos petits, de les corretges excessivament curtes que impedeixen ensumar, ni el passeig de gossos acompanyants de conductors de vehicles rodants com consta en l’ordenança i al mateix temps cada vegada hi ha més parcs prohibits per a gossos com el Turó Park o el de les Heroïnes de Girona?

Les àrees per a gossos dels districtes existents treuen notes molt baixes en gairebé tots els ítems valorables. Fa poc el Comissionat d’Ecologia i Medi Ambient reconeixia haver-se equivocat fent oïdes sordes a les reivindicacions d’usuaris i d’experts.

Colònies felines

Recentment es va realitzar una manifestació per a la defensa de les colònies felines [2] just al davant de la casa consistorial. Feia una dècada que no hi havia una convocatòria animalista adreçada específicament als responsables locals. La primera que es recorda va ser també contra l’extermini de gats el 17 de maig 2006 [3]. Les gateres, les gestores de colònies que altruistament tenen cura dels gats de carrer – promovent el control poblacional, sanitari i ètic- porten des de juny patint seriosos atropellaments, amenaces, menyspreus i altres conductes paradoxals de la mà de l’Oficina de Protecció dels Animals i d’alguns delegats de districte com Bon Pastor, Sant Andreu, Sant Martí i Sagrera. El 28 de desembre passat in extremis l’entitat Gats Lliures de Poblenou va obtenir el compromís del desplaçament (que no reubicació) de la seva colònia, quan faltaven quatre dies per a l’entrada de les màquines que construiran “un parc d’autor “. Els gats desallotjats a l’abril per a la construcció del parc de la canopia Urbana, a la plaça de les Glòries, viuen confinats en una gàbia àmplia, després de vuit mesos en una cel·la de tres metres per cinc. Que les persones que saben de gats forals jutgin per si mateixes.

Platja canina

Un encert del govern municipal és la consolidació de l’accés estival a 1.250 metres quadrats de platja. En una conversa privada l’alcaldessa va apuntar la platja per a gossos com un gran mèrit, sense adonar-se que el comentari era tan extemporani com si un interlocutor seu, en temps de la seva implicació amb la Plataforma d’Afectats per la hipoteca PAH, hagués intentat rebaixar la gravetat dels desallotjaments anunciant la inauguració d’un camp de golf. El govern municipal ha mantingut la platja tot i les queixes dels veïns més propers, que reclamaven aquest espai com a seu. La decisió de l’ajuntament va ser encertada perquè l’ús del nou espai ha sorprès fins als propis organitzadors.

Equins a la ciutat

Es va crear una comissió que va assenyalar als cavalls objecte de protecció sempre que aquests fossin utilitzats amb ànim de lucre. Acabar amb les passejades en poni per la plaça de l’Oreneta trenca amb un servei tan anacrònic com el que oferien els carruatges per a turistes que fins al juny passat aparcaven al costat de Colom. Les dues activitats han aconseguit perdurar fins l’extinció de la llicència. Van sobreviure perpetrat presumptes irregularitats administratives i desafiant les declaracions que col·locaven a Barcelona com a model de ciutat “Amiga dels animals. La conveniència de continuar finançant amb diners de tots, les instal·lacions de l’Escola Municipal d’Hípica de la Foixarda, el sofriment per sobrecàrrega, relliscades i cops de fusta que pateixen els cavalls en processons i certa controvèrsia sobre la utilitat i benestar d’èquids dins de la Guàrdia Urbana són temes que haurien d’estar sobre la taula però que encara s’ esquiven.

Fauna silvestre

Les aus silvestres urbanes han estat reflectides en un magnífic llibre que mereixia haver tingut més acollida. Com a millor acollida hauria de tenir la fauna silvestre que recull l’empresa concessionària del servei generadora de multitud de dubtes entre els experts. Almenys ara els coloms estan fora de perill i es controla la seva població amb pinso esterilitzant. Queda pendent implantar la gestió ètica de la població de senglars.

Toca subratllar cinc actuacions que redunden positivament en el benestar animal: es va deixar d’emprar els dofins per a espectacles, es va tancar una part d’una platja per gaudir-la amb gossos, van deixar d’haver-hi calesses per a turistes, es va clausurar el negoci d’explotació de ponis i rucs al Parc de l’Oreneta i s’ha acabat amb les matances de coloms. [4] Com que cada moneda té la seva creu aquestes actuacions són gotes en un oceà de descontentament.

“I have a dream” va dir el recordat Luther King el somni dels barcelonins hauria de ser la confluència entre les proclames i els fets en favor dels animals no humans.

Emma Infante

[1] Més de 300.000 visitantes el año 2018 frente al año 2014. 4.600.000 euros más de pérdidas.

[2] https://www.europapress.es/temas/pacma/

[3] https://eljardinetdelsgats.wordpress.com/category/premsaprensa/page/7/

[4] http://ajuntament.barcelona.cat/ecologiaurbana/ca/que-fem-i-per-que/verd-urba-i-biodiversitat/control-etic-de-coloms-a-barcelona

L’Ajuntament de Barcelona impulsa un curs de formació en el tracte animal a la Guàrdia Urbana després de la mort de Sota

El principal propòsit d’aquest nou curs impulsat per l’alcaldia és que els agents coneguin el llenguatge corporal dels animals per evitar que es produeixin noves situacions conflictives.

L’Ajuntament de Barcelona impulsarà un curs per a reforçar la formació de la Guàrdia Urbana en el tracte animal. Aquesta mesura es produeix després de les contínues mobilitzacions socials que s’han produït a tot Espanya, i especialment a Barcelona, ​​després de la mort de la gossa Sota. El caní va ser abatut al carrer Gran Via de la ciutat comtal el passat 18 de desembre a causa d’un tret d’un agent.

La implantació d’aquest nou curs arriba després que la tinent alcalde, Janet Sanz, i el comissionat de Seguretat, Amadeu Recasens, es reunissin dijous passat a l’Ajuntament de Barcelona amb la presidenta del Col·legi Oficial de Veterinaris de Barcelona, ​​Marta Legido.

En el curs de formació es treballarà perquè els agents de la Guàrdia Urbana sàpiguen anticipar-se a les situacions de conflicte mitjançant el reconeixement del llenguatge corporal dels animals. La manca de formació en el tracte animal per part de la Guàrdia Urbana ha provocat en els últims anys diversos incidents que es podrien haver evitat.

El Col·legi de Veterinaris i altres entitats professionals relacionades amb el benestar animal seran els responsables d’impartir el curs a la Guàrdia Urbana. El principal objectiu d’aquest curs és garantir la convivència entre animals i persones i evitar que es torni a repetir el tràgic final que va tenir la gossa Sota el passat mes de desembre.

Des de l’Ajuntament s’afirma que la ciutat de Barcelona ha estat històricament un referent en la lluita pel benestar animal, però en aquesta ocasió les mesures de benestar s’han produït després de la mort d’una gossa i després de la mobilització de les persones amants dels animals. Esperem que després de la implantació d’aquesta nova mesura no es repeteixi cap incident evitable entre agents i animals.

La mort de la gossa Sota provoca una mobilització sense precedents

La reacció ciutadana contra la mort de la gossa Sota per un tret de la Guàrdia Urbana dimarts no té precedents: s’han organitzat diverses manifestacions i s’han recollit prop de 500.000 signatures demanant la suspensió de l’agent que va disparar el tret mortal. Però molta gent, dolguda i indignada, també ha iniciat una campanya de pressió contra l’hotel que hi ha a prop d’on van passar els fets, ja que una ciutadania va dir per xarxes socials que eren ells els que havien avisat la Guàrdia Urbana. “Ens truquen unes 300 vegades al dia per insultar-nos i amenaçar-nos”, ha explicat a Animalados el director de l’Hotel Ayre, que després de l’experiència prefereix que no es publiqui el seu nom. “Nosaltres no vam avisar la Guàrdia Urbana. De fet, mai hem trucat a la policia quan algú dorm davant de l’hotel, perquè mai hem tingut cap problema amb ells, però és que aquest cop, a més, el noi i la gossa ni tan sols estaven davant del nostre hotel”, precisa.

Tant l’atestat de la Guàrdia Urbana com el mateix noi coincideixen en que els agents passaven pel carrer quan van decidir demanar al jove sense sostre que s’identifiqués i lligués el gos. Però encara que tothom coincideixi en ressaltar que l’Hotel Ayre no ha tingut res a veure amb els fets, la situació “és cada dia pitjor”. La manifestació de dissabte va començar a la cèntrica plaça Sant Jaume de Barcelona i va acabar davant de l’hotel, que va haver de ser protegit pels Mossos d’Esquadra.

Una treballadora de l’hotel va explicar que tenen por de respondre el telèfon, que reben trucades fins i tot d’Amèrica Llatina i que han arribat a dir-li que l’haurien de violar com a La Manada.

Des d’Animalados esperem que aquesta notícia reverteixi l’escalada de tensió. Reclamem que és imprescindible que s’investiguin els fets i que l’agent sigui suspès si així ho determina la justícia. Hi ha massa testimonis que coincideixen en que el comportament de la gossa no va ser tant violent com asseguren els agents per justificar la seva letal reacció. Però les treballadores de l’hotel no tenen cap culpa.

La solidaritat per la Sota provoca una mobilització social sense precedents

La mort de la Sota, abatuda per un tret d’un agent de la Guàrdia Urbana, no ha deixat indiferent als amants dels animals. Més de 3.500 persones (segons dades oficials de l’Ajuntament de Barcelona) es van manifestar dissabte passat a la Plaça de Sant Jaume reclamant “justícia per a Sota”.

Les persones que van assistir a aquesta massiva protesta van portar tot tipus de pancartes en què es podien llegir missatges com “polítics potencialment perillosos” o “ja n’hi ha prou de maltractament animal”. També es van entonar diferents càntics de protesta en contra dels fets succeïts el passat 18 de desembre a la Gran Via en què es titllava d’ “assassí” a l’agent urbà que va propiciar la mort de l’animal.

El cas de la Sota ha traspassat les fronteres de la ciutat comtal i ha generat mobilitzacions a altres ciutats d’Espanya. Bilbao, Madrid o València han estat alguns dels territoris que s’han solidaritzat amb la causa i que també han demanat “justícia per a Sota”.

A través de la pàgina web change.org també s’ha iniciat una petició particular en la qual es sol·licita la “inhabilitació al policia que ha matat d’un tret a una gosseta inofensiva”. Aquesta iniciativa dirigida a l’Ajuntament de Barcelona pretén aconseguir 500.000 signatures. No ha passat ni una setmana dels fets i ja són més de 460.000 les persones que han decidit rubricar la petició.

A més, prop de 200.000 persones han signat un manifest del Partit Animalista Contra el Maltractament Animal on s’exigeixen responsabilitats per la mort de la gossa. PACMA va estar present el passat dissabte a la concentració celebrada a Barcelona on van denunciar “explicacions confuses i corporatives per part de la Guàrdia Urbana amb l’objectiu de tapar l’escàndol”.

Concentracions als carrers, peticions on-line, protestes a través de les xarxes socials… El cas ja es troba als jutjats i encara no coneixem el desenllaç dels fets, però el que sí ha quedat clar és que la solidaritat per la Sota ha provocat una mobilització social sense precedents.