Arxiu d'etiquetes per: superpoblació

Pinso anticonceptiu a Rubí: una solució ètica per controlar la superpoblació de coloms

Rubí controlarà la sobrepoblació de coloms amb l’ús de pinso anticonceptiu: un mètode de control ètic i respectuós capaç de reduir la població sense causar cap mal a l’animal.

Un control ètic i respectuós de la superpoblació de coloms és possible. L’Ajuntament de Rubí està fent un control de la superpoblació d’aquestes aus utilitzant pinso anticonceptiu. A través d’aquest sistema, els coloms s’alimenten amb naturalitat i sense perill, ja que el fàrmac que recobreix el blat de moro no és tòxic ni per a les persones ni per als animals i els efectes són reversibles.

Amb el pinso anticonceptiu, l’objectiu d’aquesta ciutat del Vallès Occidental és estudiar l’efectivitat d’aquest fàrmac i el seu efecte a la població dels coloms del municipi, duent a terme una estimació del manteniment i/o la reducció del nombre d’exemplars totals a mig o llarg termini.

L’Ajuntament de Rubí ha col·locat quatre dispensadors de pinso anticonceptiu, tres dels quals s’han ubicat a zones de terrat. Durant les quatre primeres setmanes es fidelitzarà als coloms únicament amb blat de moro. Posteriorment, es dispensarà el blat de moro recobert amb una pel·lícula de nicarbazina, un fàrmac que impedeix la formació de la closca en el moment de la posada, de manera que les femelles de colom no podran pondre ous.

Aquest tractament consisteix a administrar 8 grams diaris de nicarbazina per au. Segons informa el consistori, els efectes d’aquest fàrmac són reversibles, és a dir, quan els coloms deixen d’ingerir el pinso anticonceptiu recuperen progressivament la seva fertilitat.

La nicarbazina no és tòxica ni per a les persones ni per als animals

La nicarbazina no és tòxica ni per a les persones ni per als animals. Per tant, no perjudica la salut de les persones. L’Ajuntament de Rubí assegura que s’han dut a terme clíniques realitzades a coloms tractats amb nicarbazina i no han mostrat cap efecte advers ni tampoc cap modificació anatòmica funcional sobre els seus teixits.

A més, l’ús d’aquest fàrmac tampoc no posa en risc el medi ambient, ja que la quantitat de nicarbazina que excreta una població de coloms tractada és almenys 100 vegades inferior al límit indicat a la normativa europea vigent en matèria de risc ambiental.

La superpoblació de coloms pot causar problemes en actuar com a transmissors de diferents malalties. Altres problemes són l’acumulació de la femta, d’elevat efecte corrosiu, que pot provocar danys a les estructures d’edificacions, espais d’ús públic i mobiliari urbà, alhora que embruten voreres i façanes. Així mateix, els nius poden ocupar i obstruir forats de ventilació.

Alimentar els coloms en espais públics o privats és una acció que pot ser sancionada

Per aquest motiu, l’Ajuntament de Rubí ha recordat que no es pot alimentar els coloms en espais d’ús públic ni privat. Aquesta conducta pot ser sancionada en compliment de l’Ordenança reguladora de la tinença d’animals de Rubí. L’article 75.11 d’aquesta normativa considera una infracció lleu “alimentar en habitatges, locals i altres espais delimitats d’ús privatiu, així com en espais d’ús públic en general i de concurrència pública, els animals peridomèstics o assilvestrats sense l’autorització municipal corresponents”.

La vacuna per controlar la fertilitat de senglars en zones urbanes i periurbanes és eficaç

El projecte pilot de la Universitat Autònoma per esterilitzar els senglars mitjançant la vacuna Gonacon va ser eficaç en totes les femelles i sobretot entre els animals joves. Les administracions ja no tenen excuses per aturar la captura i sacrifici d’aquests mamífers i poden implementar el mètode legal, efectiu i ètic de la vacuna anticonceptiva per controlar la seva superpoblació.

Els investigadors de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) han donat a conèixer els resultats del projecte pilot per controlar la fertilitat de senglars en zones urbanes i periurbanes mitjançant un tractament d’immunocontracepció, un mètode que genera una infertilitat transitòria sobre els animals. El projecte, que ha estat finançat per la Diputació de Barcelona, s’ha dut a terme des de finals del 2017 a Terrassa, Matadepera, Vacarisses i Sant Cugat.

El projecte ha avaluat els efectes de la vacuna Gonacon en senglars i la transitorietat d’aquests efectes. El mecanisme d’acció de la vacuna és la creació d’anticossos enfront l’hormona alliberadora de gonadotropines (GnRH), hormones que afavoreixen la funció reproductora en els mamífers.

Segons ha informat la Diputació de Barcelona, la durada del projecte ha estat de tres anys. Un total de 219 animals capturats han format part de l’estudi. Dels 192 vacunats s’han pogut realitzar 154 recaptures al llarg del projecte, que han permès fer el seguiment de 56 animals vacunats (34 femelles i 22 mascles), més 18 animals de control i 30 individus exclusivament per a estudis sanitaris. El percentatge d’animals recapturats ha estat del 29,2%.

Mitjançant l’aparença dels genitals externs i la glàndula mamària, la determinació de les hormones relacionades amb la reproducció, l’observació dels teixits de les gònades quan ha estat possible i els títols d’anticossos s’ha pogut determinar l’efectivitat de l’aplicació de la vacuna.

Prova pilot per controlar la fertilitat de senglars al Parc de Sant Llorenç del Munt i l’Obac Foto: Diputació de Barcelona

Durant la presentació dels resultats de la prova pilot el diputat de Mobilitat, Espai Naturals i Prevenció d’Incendis Forestals, Josep Tarin, ha assenyalat que “ara s’hauran d’avaluar i analitzar els resultats per veure les possibles conseqüències i aplicacions que en el futur podria tenir aquest mètode en la gestió d’aquesta espècie en el nostre entorn. L’estudi no acaba aquí, sinó que preveiem que duri tres anys més per complementar aspectes que han anat sorgint durant la investigació”.

El professor de la UAB Manel López Béjar ha explicat que la prova pilot ha permès confirmar l’eficàcia de la vacuna Gonacon: “La immunocontracepció va ser definitiva en totes les femelles tractades que van poder ser recapturades. Els animals que ja són adults semblen requerir una revacunació anual o bianual per continuar essent efectiva. Hem constatat que l’efecte inhibidor de la reproducció sembla ser permanent quan es tracta d’un animal jove, entre els 4 i 6 mesos d’edat”.

“La immunocontracepció va ser definitiva en totes les femelles tractades que van poder ser recapturades”.

López Béjar ha afegit que l’eficàcia del projecte: “comportaria menys agressivitat i menys ocupació d’espais i mobilitat per parts dels senglars contracepcionats. De fet, en un sondeig realitzat en el municipis col·laboradors del projecte vam constatar que la intensificació del tractament en nucli urbà i periurbà permet reduir el nombre de conflictes i la sinistralitat”.

El projecte iniciarà el 2022 una segona fase de tres anys de durada, en què es buscarà comprovar l’efectivitat del tractament per inhibir la reproducció de senglars prepúbers quan aquesta s’administra en animals joves d’entre 4 i 6 mesos d’edat, i arribar a determinar si aquesta esterilitat és reversible o persistent. També si aquest efecte comporta canvis de comportament i de creixement en els individus tractats.

Recordem que les administracions que promouen el projecte van decidir impulsar-lo davant la preocupació de l’augment de la presència de senglars a les zones urbanes i periurbanes, àrees amb la categoria de zones de seguretat on no es pot caçar i on els animals troben refugi i aliment per a la seva subsistència. L’objectiu del mateix respon a la necessitat de posar fre al ritme de reproducció del senglar en aquests indrets, per tal de disminuir el nombre d’incidències i millorar la convivència amb l’espècie.

L’Ajuntament de Barcelona captura i sacrifica senglars per controlar la seva població en entorns urbans

L’Ajuntament de Barcelona confirma que captura i sacrifica senglars per controlar la superpoblació d’aquests mamífers que cada vegada tenen més presència en els entorns urbans. El consistori assegura que els mètodes utilitzats segueixen criteris d’ètica animal, mentre que les entitats de defensa animal proposen el control de la fertilitat com a via més cívica per acabar amb aquest conflicte.

La presència de senglars en els entorns urbans de Barcelona ha crescut notablement. Així ho va confirmar la tinenta d’alcalde d’Agenda 2030, Transició Digital, Esports i Coordinació Territorial i Metropolitana de Barcelona, ​​Laia Bonet, durant l’última Comissió de Presidència: “El nombre d’incidències per senglars comunicades a la Guàrdia Urbana s’ha triplicat. L’any 2021 la pluviometria ha disminuït en un 65% respecte als últims anys. Aquest fet ha provocat un descens en la productivitat dels boscos i que els senglars freqüentin els entorns urbans per aconseguir l’aliment que no troben a la muntanya”.

La superpoblació de senglars i la seva presència en entorns urbans pot generen problemes com accidents de trànsit, destrosses de collites senceres en camps i cultius, destrucció de mobiliari urbà o fins i tot atacs a persones. Per aquest motiu, l’Ajuntament de Barcelona ha adaptat el seu Pla d’Acció de Senglars, un pla que preveu dur a terme el sacrifici d’aquests mamífers en els punts més conflictius de la ciutat.

Veïns de Barcelona denuncien la captura de senglars a plena llum del dia

Els veïns de barri perifèric de Vallvidrera, que es troba integrat al districte de Sarrià-Sant Gervasi, van denunciar durant aquest dimarts la captura de senglars a plena llum del dia. Aquestes persones han lamentat que es capturés i sacrifiqués una família sencera d’aquests animals, en lloc d’esterilitzar-la per evitar la seva multiplicació.

L’Ajuntament de Barcelona ha confirmat a Animalados l’actuació executada a Vallvidrera, que ha estat promoguda pel districte de Sarrià-Sant Gervasi des de la seva Oficina Tècnica de Collserola i amb el coneixement del Consorci del Parc. Segons el consistori, el Pla d’Acció de Senglars 2021 preveu dur a terme actuacions programades de captura que es prioritzaran al districte de Nou Barris, Sarrià-Sant Gervasi i Horta-Guinardó.

A més, el Pla d’Acció de Senglars 2021 treballa amb el Consorci de Parc de Collserola amb l’objectiu de controlar la població de senglars de dins el parc, on també està previst poder fer captures programades que complementaran les que està promovent l’Ajuntament de Barcelona.

Un porc senglar busca deixalles a la gespa d’una plaça de Ciutat Meridiana. Foto: Pau de la Calle

L’Ajuntament assegura que la metodologia del Pla d’Acció està provada i segueix criteris d’ètica animal. Els animals s’anestesien in situ i després es sacrifiquen en un escorxador en un procés controlat pels Serveis d’Ecopatologia de Fauna Salvatge de la UAB (SEFaS).

A més de les actuacions programades, el consistori informa que es continua donant servei en els punts on la presència de senglars és comunicada a la Guàrdia Urbana i es treballa per sensibilitzar la població i per evitar que s’alimentin a aquests mamífers i a la fauna salvatge en general, ja que els animals s’acostumen llavors a demanar menjar i és llavors quan freqüenten el medi urbà.

L’Ajuntament de Barcelona assegura que estan tenint més incidències i més senglars habituats a menjar aliment d’origen antropogènic perquè l’any 2020 es van fer poques captures. Així, de mitjana en un any en el conjunt de barris de muntanya es poden programar en total entre 5-10 captures, depenent del nivell d’incidències, pressupost i punts conflictius.

Ciutadans de Barcelona reclamen solucions més cíviques

Les imatges en xarxes socials i mitjans de comunicació de la captura d’una família de senglars a plena llum del dia al barri de Vallvidrera ha despertat el malestar de molts ciutadans de Barcelona que reclamen solucions alternatives a la captura i sacrifici d’aquests mamífers com a mètode per frenar la seva superpoblació i la seva presència en els entorns urbans.

PACMA Catalunya, a través dels seus canals oficials, ha comunicat que “demanarà explicacions a l’Ajuntament de Barcelona sobre la brutal i agònica captura per a la seva execució d’una família de senglars a Collserola”. El partit animalista considera que aquesta actuació “és inadmissible” i que “ja n’hi ha prou de matar animals amb l’excusa del control poblacional”.

La superpoblació dels senglars a Barcelona i a Catalunya segueix sent un tema de discrepàncies entre les autoritats i el sector animalista. Mentre que els diferents governs aposten per la caça o el sacrifici d’aquests animals com a solució del problema, les entitats de defensa animal proposen el control de la fertilitat com a via més cívica per acabar amb aquest conflicte.

La gran mentida que fan servir els caçadors per saltar-se el confinament

Tot i les restriccions de mobilitat causades pel coronavirus, alguns governs autonòmics estan donant via lliure a l’activitat cinegètica amb l’argument que la caça és necessària per al control de la població d’animals salvatges. Es tracta d’una excusa, ja que, entre altres motius, és la mateixa caça la que fomenta la superpoblació d’espècies.

El passat 19 de novembre la Xunta de Galícia va publicar una circular amb la qual donava via lliure als caçadors perquè circulessin per la comunitat i s’ajuntessin en grups de no convivents per poder sortir de cacera. Les limitacions imposades pel coronavirus no se’ls apliquen a aquestes persones si es dirigeixen a caçar llops o porcs senglars. La sobrepoblació d’aquestes espècies i la possibilitat de l’expansió de la pesta porcina africana són el motiu pel qual la Xunta ha reactivat l’activitat cinegètica.

Una situació molt semblant a la de Galícia es va produir a Múrcia durant la setmana passada. La Conselleria de Salut de la Regió de Múrcia va interpretar com essencial les accions de control de poblacions per danys en l’agricultura, la ramaderia i la seguretat viària, per aquest motiu, es va autoritzar la mobilitat dels caçadors entre municipis, així com l’entrada i sortida de la regió.

Recordem que a Espanya cada comunitat autònoma té la seva pròpia llei de caça, per tant, cada govern autonòmic té unes lleis o altres, més estrictes o permissives respecte a la caça i als drets dels animals. Hi ha partits que defensen de forma més activa i porten com a bandera la caça i a causa d’això i als seus interessos polítics estan permetent als caçadors sortir a caçar quan la resta de la població està confinada.

Però… realment la caça és necessària a Espanya per controlar la superpoblació d’animals salvatges fins al punt que les autoritats han d’alliberar a aquest col·lectiu de les restriccions imposades pel coronavirus?

Animalados ha parlat amb David Rubio, portaveu de la plataforma No A la Caza (NAC), que ha donat una resposta clara i contundent davant d’aquest interrogant: “L’excusa de sortir a caçar en temps de confinament per al control de la població d’animals salvatges és tan sols això, una excusa, ja que la caça és un dels principals problemes de la superpoblació i de les suposades “plagues” que ataquen els cultius i entren a les poblacions urbanes. De fet, a Espanya cada any es maten més animals, tant de caça major com de caça menor, i la seva població no para de créixer”.

La caça, una activitat que fomenta la superpoblació

Mentre les autoritats proposen solucionar el problema de la superpoblació mitjançant la caça, nombrosos experts aposten per aplicar el “model alemany”, un sistema de control que es basa a disminuir la pressió que els caçadors exerceixen sobre les femelles matriarques, que són els que s’encarreguen d’evitar el descontrol del ramat. La caça d’aquesta figura matriarca suposa per tant la multiplicació dels exemplars de l’espècie.

L’augment de senglars i altres espècies pot ser degut a diferents causes. A més de factors naturals com el canvi del clima o els hiverns amb temperatures més suaus i plujosos, David Rubio descriu altres causes que provoquen la reproducció descontrolada de les espècies:

-L’augment de les granges cinegètiques, que crien milions d’animals per repoblar els vedats de la caça i així fer més negoci amb la mort d’aquests animals. Cap caçador pagarà un permís de caça en un vedat si aquest no té animals, de manera que els gestors dels vedats deixen anar animals cinegètics de granges. Cap caçador anirà a una munteria i pagarà entre 200 i 9.000 euros que val si no hi ha una gran quantitat d’animals als quals disparar.

-Els gestors dels vedats alimenten contínuament als animals salvatges, descontrolant el transcurs natural de l’ecosistema fent que els animals salvatges es reprodueixin contínuament, per així poder tenir més trofeus i més animals amb els quals fer negoci. Per tant, fomenten la disponibilitat contínua d’aliment per a disposar de més exemplars que caçar.

-La manca de depredadors és un altre causa. L’assetjament i extermini del què els caçadors diuen “plagues”, que no són més que els depredadors naturals dels seus preuats trofeus (llops, guineus, linxs, óssos, àguiles) fan que el nombre de conills, senglars, cabirols, etc. Augmenti sense control natural per falta de depredadors.

Per aquest motiu, des de la plataforma No A la Caza es creu que la caça i el seu negoci de cria i mort d’animals és un atemptat contra la biodiversitat, contra l’agricultura i contra la salut pública. La superpoblació és només una excusa que utilitzen els caçadors per poder sortir a disparar als animals per diversió i generar ingressos quan gran la població està confinada.