Entrades

Gossos i petards

Arriba l’estiu i amb ell les festes populars i les revetlles. Per als animals de comoanyia i també per als que viuen al carrer i als parcs, aquestes dates de festes i focs artificials es converteixen en moments d’estrès i angoixa. Des d’Animalados hem volgut recollir els consells de Rosa Sagués sobre gossos i els de Clara Busquets per als gats. Comencem avui pels cans.

Quins són els preparatius previs al dia de Sant Joan?

La reacció a sorolls desconeguts és un comportament normal (sobretot com més intensos i imprevisibles són) i el més probable és que busqui un lloc on amagar-se. Normalment preferirà un lloc petit i fosc, com un cau. Alguns gossos per exemple s’amaguen sota el llit. D’altres prefereixen la banyera, ja que aquest material aïlla del soroll, els banys a més solen tenir finestres petites i rara vegada donen directament al carrer.

Durant els dies previs a la revetlla podem crear a casa un lloc segur on pugui refugiar-se. Cal buscar un lloc tranquil de la casa. Seran millors les habitacions interiors i sense finestres. Podem posar-hi el seu llitet i donar-li coses per rosegar o fer-li buscar premis perquè es trobi a gust en aquest lloc, sempre de forma molt tranquil·la.

Si està habituat al transportí podem utilitzar aquest com a refugi, tapant-lo amb alguna manta o edredó per aïllar-lo més del soroll i la vibració de l’aire. És important enretirar la porta perquè pugui entrar i sortir quan vulgui i deixar oberta també la porta de l’habitació per si decideix canviar de lloc.

Si som uns ‘manetes’ podem fer-li expressament una cabina acústica. A les botigues de bricolatge trobarem materials no massa cars que aïllen del soroll. Una altra cosa que podem fer és habituar-lo a les armilles antiestrès, o les benes de Tellington Touch. Tant en el cas de la zona segura com amb les armilles cal tenir en compte que s’hi han d’introduïr sempre de forma molt progressiva i agradable. És una cosa que en cap cas es pot forçar, ja que això tindira un efecte contraproduent. Si no sabem com realitzar l’habituació el millor és demanar ajuda a un educador caní.

Ajudarem també molt al nostre gos si fem que durant aquests dies tot sigui el més tranquil possible i baixem amb ell el nostre nivell d’exigència. Hem de procurar que els passejos siguin tranquils i sense tensió de la corretja, i mirar de sortir al carrer a hores que no hi hagi molt enrenou. L’excés de control o l’abús d’activitats que sovint fem amb la intenció de ”cansar” al gos, poden tenir l’efecte contrari. Exercicis d’obediència, sortir a córrer, el joc brusc amb nosaltres o altres gossos o altres tipus de joc que potencien les pautes predatòries com jugar a la pilota, en especial si no hem facilitat els períodes de descans convenients entremig, augmenten els nivells d’estrès del gos i en conseqüència disminueix la seva capacitat de gestió davant situacions imprevistes.

A hores d’ara molts gossos hauran sentit ja petards a prop de casa, i és possible que surtin al carrer més alerta de l’habitual. Si el gos ja no vol ni sortir de casa no l’hem de forçar, sortirem només per fer les seves necessitats i prou. Si el gos ja està molt sensibilitzat, cal evitar l’exposició als petards el màxim possible, i si cal, si tenim l’opció, i no hem aconseguit que es tranquil·litzi aquests dies previs, una bona opció és marxar uns dies lluny d’aquestes festes. Les pors es generalitzen amb facilitat, són com una bola de neu que pot fer-se més i més gran. Superar-les és un procés que requereix temps i paciència, i és una cosa que ara mateix no podem improvisar.

Els podem aclimatar ja des de cadells?

Sí, però hem de saber com fer-ho. Cada etapa evolutiva del gos té la seva funció, i depenent del seu estat de maduració hi haurà coses que potser, tot i sempre haver estat en un determinat lloc, de sobte poden tenir una rellevància especial. Això fa que hi hagi diversos períodes en què són més susceptibles d’agafar pors.

Quan tenim un cadell, la millor manera que es converteixi en un adult segur de sí mateix és promoure el seu interès natural per l’entorn i aconseguirem que se senti segur si li fem conèixer les coses de la forma més amable i progressiva possible, evitant l’excés de control i els mètodes educatius basats en el càstig que minaran la seva confiança en nosaltres.

Si som previsibles i sabem atendre a les seves necessitats reals sempre serem la seva primera opció, a la que podran recórrer davant de situacions de perill. És possible també que gossos d’edat avançada comencin a manifestar por als petards. Això pot ser degut a diferents factors. Dolor, inestabilitat o deteriorament cognitiu són diferents elements que poden causar estrès a nivell físic o psíquic, ja que redueixen el seu grau d’autoconfiança i els fan més sensibles a determinades situacions.

També cal tenir en compte que determinats gossos són més sensibles a l’entorn per naturalesa, però també juga un paper fonamental l’estat emocional de base en què es trobin. Per exemple gossos recentment adoptats que encara no s’han habituat a la nova llar poden ser més susceptibles a desenvolupar por als petards.

Com podem vehicular la seva por quan estem al carrer?

El nostre primer objectiu ha de ser ”treure ferro” a la situació. Si el gos veu que nosaltres estem tranquils l’estem ajudant a normalitzar aquest estímul, i com menys importància li donem menys li’n donarà ell.

Si anem pel carrer i ens tiren un petard a prop el més normal és que el gos vulgui fugir. Normalment voldrà tornar cap a casa i és el que hem de fer: treure’l de la situació de la forma més calmada possible i acompanyar-lo fins al seu lloc segur. Per qüestions de seguretat és important durant aquests dies intentar no dur-lo deslligat. Podem fer servir una corretja llarga perquè tingui la llibertat més gran possible.

I quan estem a casa? Quin ha de ser el nostre comportament? És bo protegir-los o és millor deixar que s’amaguin on creguin segur?

El més important és respectar la seva reacció natural, no forçar res i, sobretot, evitar ser invasius. Si el gos vol amagar-se, si borda o es mou d’un lloc a l’altre l’hem de deixar. No hem d’intentar corregir o castigar cap dels comportaments que pugui mostrar davant la por.

Si busca el nostre contacte o se sent més segur pujant-se a la nostra falda hem de respondre a la seva demanda, però només si ell ho demana. És molt important que ell sàpiga que estem aquí per oferir-li el nostre suport, sempre de forma molt tranquil·la i més aviat sense donar mostres d’afecte exagerades.

Sobretot hem de ser molt conscients que el nostre estat emocional incideix directament en el del gos. La nostra preocupació, encara que sigui amb la millor intenció, pot ser un factor que pot alimentar la preocupació del gos. Si estem preocupats estem reafirmant al gos que realment ens trobem en un estat d’emergència.

Podem quedar-nos amb ell una estona al seu lloc segur fins que es tranquil·litzi. Podem abaixar les persianes i posar música per emmascarar el soroll. Hi ha músiques específiques que es poden trobar comercialment.

Són realment necessàries les pastilles per relaxar?

En casos greus els ansiolítics poden ajudar a modular la reacció emocional del gos. Reaccionarà igualment, però es veurà afectat amb menys intensitat. Abans d’utilitzar qualsevol fàrmac cal sempre valorar si és realment necessari amb el nostre veterinari i mai administrar-lo sense la seva supervisió per assegurar que la dosificació sigui l’adequada al seu pes i mida, i que l’estat de salut del gos ho permeti.
Antigament s’havien utilitzat sedants o relaxants musculars que paralitzaven a l’animal mentre seguia plenament conscient. Aquestos a més poden augmentar la sensibilitat auditiva, amb la qual cosa l’experiència pot ser encara més traumàtica. Cal evitar aquest tipus de fàrmacs.

Hi ha alguna alternativa natural?

Nutracèutics com el triptòfan, normalment combinat amb vitamina B i/o teanina, (Zeus, Kalm-Aid, Adaptyl) o l’alfa-casozepina, derivada de la proteïna de la llet (Zilkene) poden ser efectius, però hem de començar diverses setmanes abans i ara mateix ja seria una mica just. Com sempre, cal consultar prèviament al veterinari.

Podem ajudar al nostre gos també amb remeis de fitoràpia (valeriana, herba de gat), homeopatia o flors de Bach. Cal consultar un veterinari de medicina natural perquè ens indiqui les dosificacions o ens prepari compostos més adequats per al nostre gos. Olis essencials com la lavanda, poden ajudar també a crear un ambient més relaxat. I les feromones, en difusor o collar poden ser molt efectives. Si les utilitzem, el difusor podem posar-lo també al seu lloc segur uns dies abans.

Sílvia Esteve

Coneix els millors consells pel benestar dels gats a la revetlla de Sant Joan.

Els veïns i l’associació Udols, insatisfets amb l’àrea per a gossos d’ Hospital Clínic

L’associació Udols es mostra crítica amb varis punts de l’àrea del Carrer Casanova 145

Només arribar-hi, un noi gairebé ensopega. L’àrea d’esbarjo per a gossos, situada a la mateixa cruïlla de l’Hospital Clínic, té força defectes. L’entrada compta amb un petit replà de ciment de pocs metres, on els gossos s’hi acumulen per evitar les pedretes punxants de la resta de l’espai. Els gossos, al córrer, porten allà les pedres i per aquest motiu és fàcil relliscar-hi. A més, segons varis usuaris amb els que hem parlat, als animals no els agraden les pedretes, que fins i tot els poden fer mal.

L’àrea forma un quadrilàter no uniforme, de pocs m². Els gossos eviten córrer per aquesta zona en la majoria dels casos. “Al meu gos no li agrada gens aquesta sorra” ens diu el Miguel. Ell, com tants altres veïns, no està especialment satisfet amb zona. Tot i així, també reconeix “que està  bé tenir una àrea tan cèntrica”.

Les dimensions de l’àrea també generen recels ja que els gossos no tenen prou espai per córrer. Així ho creu la Roxana. “Jo, personalment, no veig que sigui tan petit. Ara bé, és cert que moltes vegades els gossos no poden córrer amb tranquil·litat. Aniria bé una mica més d’espai, seria ideal”.

Tot i que un dels principals problemes que presenta l’àrea és la seva proximitat amb la carretera. Malgrat que les reixes són aparentment prou altes per evitar que cap gos salti cap a la carretera, els gossos, en veure un vehicle proper, de vegades mouen la grava, que va cap a la carretera. Això pot provoca incomoditat als conductors i també als propietaris, que han d’estar especialment pendents d’aquesta eventualitat.

L’opinió dels veïns i de l’associació udols 

L’opinió del Nacho, veí de la zona, en canvi, és favorable: “jo, personalment, estic molt content. La meva mare és qui normalment passeja el gos, i mai s’ha queixat”. En canvi, en Lluís és molt crític. “És massa bàsic. Li falta protecció i està al costat de la carretera. A més, genera massa pols pels gossos. No és adequat”, lamenta.

Un problema afegit és que molts propietaris han deixat d’anar-hi. Els veïns asseguren que, temps enrere, era habitual veure-hi molta més gent, però que ara opten per altres àrees. Mentrestant, l’àrea d’esbarjo d’Hospital Clínic corre el risc de quedar oblidada.

 Des de l’associació Udols treballen pel benestar animal en àrees urbanes. Una de les tasques que realitzen habitualment és l’anàlisi d’àrees per a gossos. En la seva opinió, aquesta àrea presenta molts problemes. “Els gossos respiren una pols generada pel paviment de la grava que no és gens beneficiosa per la salut dels animals, però  tampoc per les persones”. Des d’Udols, lamenten “la grava abrasiva que afecta les potes dels gossos” i que podria ser la causa per la qual molts prefereixen la zona cimentada. “La sensació de calor excessiva” és un altre problema amb el que els cans han de conviure en aquesta àrea, així com una ubicació massa propera a la carretera. L’associació Udols lamenta que no hi hagi cap adaptació per persones amb mobilitat reduïda. “Hi ha una veïna en aquesta situació, que a més té dificultats per accedir a la font”, expliquen. A més, reclamen més ombres, ja que a l’estiu la calor pot ser sufocant. 

Consulta les noves àrees d’esbarjo per a gossos a Barcelona 

El districte de Sants-Montjuïc i Udols organitzen tallers sobre tinença responsable de gossos

 

Des del 16 d’octubre et pots acostar als tallers de tinença responsable que han organitzat Udols i el districte de Sants-Montjuïc. Per aquestes activitats no es necessita inscripció prèvia i si no tens gos, tot i que hi haurà parts que no es podran posar en pràctica, també hi podràs assistir.

Gràcies a aquestes trobades a més de conèixer les normes cíviques es busca aprendre més sobre els nostres companys peluts. Es treballaran aspectes com “la crida, el passeig, o el control dels gossos joves i dels reactius”.

Des d’Udols (Associació pel benestar del gos urbà) han destacat que “veient l’èxit que va tenir la prova pilot d’aquestes formacions” han decidit engegar més dates. Rosa Sagués, membre de l’equip d’educadors, ens explica que són tallers “molt personalitzats” i que tot i que hi ha un temari establert si algun gos té algun problema en concret “també intentem ajudar-lo”.

Aquest és el sumari d’activitats, que tenen una durada de dues hores:

  • Taller ‘El meu gos no ve quan el crido’: s’intentarà identificar els errors més comuns i es treballarà en la confecció d’una crida fiable.
  • Taller ‘Passeig sense tibar la corretja’: estratègies per poder passejar tranquil·lament amb el gos sense estrebades.
  • Taller ‘Gos educat’: es donaran a conèixer alguns idees bàsiques d’educació canina i estratègies per facilitar el dia a dia amb el teu gos.
  • Taller per a gossos joves: per a gossos fins a 2 anys.
  • Taller per a gossos reactius amb altres gossos: per a gossos que tinguin o hagin tingut problemes amb d’altres gossos. Aprendrem com prevenir situacions de conflictes i si es donen com gestionar-les.

 

I aquest el seu calendari: 

Can Batlló (la Bordeta)

Dimecres 18 i 25 d’octubre, de 9.30 a 11.30 h

Taller ‘Gos educat’

 

Dimecres  1 i 8 de novembre, de 9.30 a 11.30 h

Taller ‘Passeig sense tibar la corretja’

 

Jardins de Can Ferrero (la Marina de Port)

Divendres 27 d’octubre, 3 i 10 de novembre, de 18.30 a 20.30 h

Taller per a gossos joves

 

Parc de l’Espanya Industrial (Sants)

Dilluns 16 i 23 d’octubre, de 18.30 a 20.30 h

Taller ‘El meu gos no ve quan el crido’

 

Divendres 20 i 27 d’octubre, de 9.30 a 11.30 h

Taller ‘Passeig sense tibar la corretja’

 

Parc de la Primavera (el Poble-sec)

Dilluns 30 d’octubre i 6 de novembre, de 9.30 a 11.30 h

Dimecres 1 i 8 de novembre, de 18.30 a 20.30h

Taller per a gossos reactius amb altres gossos

 

Plaça de l’Olivereta (Sants-Badal)

Dilluns 30 d’octubre i 6 de novembre, de 18.30 a 20.30 h

Taller ‘El meu gos no ve quan el crido’

 

Si voleu més informació podeu escriure a info@udols.org

 

Sílvia Esteve