Entrades

La mala gestió escanya el voluntariat del Centre d’Acollida d’Animals de Companyia de Barcelona

El Centre d’Acollida d’Animals de Companyia de Barcelona no passa pels seus millors moments. Són molts els problemes que envolten a un centre els objectius del qual haurien de ser: donar un bon servei a la ciutadania i garantir el benestar dels animals que acullen per abandonament, pèrdua o decomís. Les contínues discrepàncies entre voluntaris i titulars, les inadequades condicions de les gàbies, l’eterna promesa d’un nou centre ubicat a Montcada i Reixac … són algunes de les qüestions que ocupen l’actualitat del CAACB. Però si hi ha una qüestió candent a la gossera és la dificultat que revesteix formar part del voluntariat.

L’Ajuntament de Barcelona imposa una clàusula abusiva als voluntaris que vulguin formar part de la gossera municipal. El punt disset del conveni de col·laboració prohibeix que “cap voluntari pot difondre informació que pugui perjudicar la imatge constitucional del CAACB ni dels animals que siguin acollits”. Un requisit que atempta contra els drets recollits en la Constitució vigent.

Els voluntaris són l’ànima de l’atenció social i emocional del CAACB. Fem referència a persones que dediquen el seu temps de manera totalment altruista a millorar les condicions de vida dels animals, un grup de persones indispensables que són les que fan possible el funcionament del centre. El problema és que la gestió de la gossera municipal de Barcelona no només no facilita el reclutament i formació de voluntaris, sinó que està posant totes les traves possibles per a la incorporació de persones noves.

Els animals ingressats a les diferents seus (Collserola, Argentona i Vic) són els més perjudicats amb la manca de voluntaris al CAACB. Aquesta manca provoca que els animals puguin estar dies sense sortir de les gàbies, gàbies poc confortables amb unes mides que no són acords a les necessitats de l’animal i on han de menjar, dormir i defecar.

Des de l’any 2019 el procés d’integració al voluntariat del Centre d’Acollida d’Animals de Companyia de Barcelona ha passat de ser molt difícil a ser extremadament difícil. Sense que hagi canviat la coordinadora del voluntariat des de 2014, la persona que vulgui regalar la seva il·lusió i temps als animals del centre ha de formar part d’una de les sis associacions amb pla de voluntariat específic. És a dir, qui vulgui passejar gossos o acompanyar gats ha d’adquirir un compromís amb una entitat de la que compta amb poca o nul·la informació. Hi ha qui compara el procés amb una cita a cegues.

Una clàusula abusiva pels voluntaris del CAACB

D’altra banda, cal destacar la clàusula abusiva que ha de signar cada un dels voluntaris que vulguin formar part de la gossera municipal. Entre els punts més destacats trobem el punt disset en què s’exposa que “cap voluntari pot difondre informació que pugui perjudicar la imatge institucional del CAACB ni dels animals que siguin acollits”. Un requisit que atempta contra el dret a l’opinió i expressió de les persones.

Cristina Bécares, advocada de l’il·lustre Col·legi d’Advocats de Terrassa, ens explica que “Hauríem de plantejar-nos si signar aquest document vulnera la llibertat d’expressió i si en conseqüència és vàlid. La llibertat d’expressió és un dret recollit en la Constitució, on es preveu expressament que aquest dret no es pot restringir mitjançant cap tipus de censura prèvia”.

Així doncs, els voluntaris de la CAACB poden expressar tot el que volen? Cristina Bécares ens respon que: “La resposta és sí, però fins a uns límits. Podríem dir que han de complir tres requisits: (a) que les opinions respectin el dret a l’honor i la intimitat dels altres; (b) que les opinions siguin veraces i (c) que no existeixi el deure de mantenir la informació secreta”.

Aquesta qüestió s’ha plantejat en diverses ocasions a la via judicial; per exemple, si assimilem els contractes de voluntariat amb els contractes laborals, hi ha doctrina del mateix Tribunal Constitucional que preveu que:

“El contracte de treball no implica la privació per al treballador dels drets que la Constitució Espanyola li reconeix com a ciutadà, així com la llibertat d’empresa reconeguda en l’article 38 de la CE no comporta que els treballadors hagin de suportar limitacions injustificades dels seus drets fonamentals i llibertats públiques “.

Aquestes condicions abusives del voluntariat del CAACB han precipitat la fugida de molts dels voluntaris i com a conseqüència la pèrdua del benestar de molts dels animals. Recordem que a menor nombre de voluntaris implicats en el projecte de la gossera municipal, pitjor són les condicions de vida dels animals del centre.

La mala gestió del centre de Barcelona amb els voluntaris afecta de manera especial als gossos de raça potencialment perillosa. Aquest col·lectiu animal requereix uns voluntaris amb unes condicions exclusives. Per poder passejar els gossos potencialment perillosos es requereix una llicència específica que costa diners i temps, a més de la disposició i el coneixement necessari.

L’horitzó del voluntariat del CAACB no és gens esperançador. El motiu no és altre que la mala gestió per part dels responsables i els titulars del centre, una gestió que està acabant amb la tasca d’uns voluntaris que són l’epicentre de tot el projecte i, sobretot, del benestar dels animals.

 

 

Els voluntaris de la gossera de Barcelona denuncien que els animals han de fer front a temperatures molt baixes per deficiències en la calefacció

Temperatures de nou graus al migdia i gairebé sota zero a la nit. Aquestes són les extremes condicions en què viu el centenar i mig de gossos del Centre d’Acollida d’Animals de Companyia de Barcelona (CAACB). Les instal·lacions de la gossera municipal, que està situada a la carretera de Sant Cugat, tenen més de quaranta anys i no estan acondicionades per suportar les baixes temperatures del Parc Natural de Collserola, on el fred és intens a l’hivern. Les gàbies on dormen els gossos gaudeixen de calefacció, però les deficiències en la instal·lació i el seu manteniment fan que no escalfi i que els gossos pateixin les inclemències meteorològiques d’aquesta època de l’any. Així ho denuncien els voluntaris, que s’encarreguen del passeig dels gossos i de l’atenció lúdica dels gats d’aquest centre que gestiona l’Ajuntament de Barcelona, la Diputació i l’Agència de Salut Pública de Barcelona (ASPB) i que té cura dels animals de companyia perduts o abandonats a Barcelona fins que poden ser adoptats.

Un dels voluntaris, que prefereix mantenir l’anonimat, assegura que “els gossos conviuen amb temperatures de 2 a 4 graus a la matinada i aquests dies que ha fet tant de fred a les gàbies vorejaven els zero graus”. El problema, com explica aquest voluntari que porta més de deu anys col·laborant al centre, és que “la calefacció va per sota terra, però les gàbies són obertes i la calor se’n va, és com si posem la calefacció i obrim les finestres, per molt que el terra estigui mitjanament calent, l’escalfor s’escapa”. Prova d’això és que els dies que fa més fred l’aigua dels abeuradors es congela: “Recordo dies de pujar a les deu del matí, que és quan obren, i haver de trencar amb una pala el gel perquè l’aigua estava glaçada”. Les reformes que es van realitzar fa sis anys han resultat, a parer seu, del tot insuficients: “Es va posar més ciment a les gàbies perquè l’aigua de la pluja no hi entrés, però això ha provocat que els tubs que donen escalfor quedin més enclotats i escalfin menys, més enllà de les parets prefabricades que han instal·lat que no ajuden a aïllar les gàbies”. A més, alerta que “quan fa tant de fred la majoria de gossos s’aprimen perquè cremen greix per suportar millor el fred i els que tenen més anys veuen agreujats els seus problemes d’artrosi o reuma i la resta s’encostipen com els humans”.

Els 150 gossos que viuen al centre disposen de mantes, però no tots tenen abrics pels dies que fa més fred segons critiquen els activistes: “En van comprar la meitat i alguns s’han trencat i no s’han substituit” afirma el voluntari, que no entén la “manca de previsió dels responsables d’aquest espai, que passen de tot, de fet, el coordinador, Joan Vallbona, diu que no li agraden els animals”. Una altra voluntària, Montse Monjo, anota que “més enllà del fred, el principal problema és la humitat perquè netegen les gàbies amb mànegues i després no les assequen i els gossos que són a les que no hi toca el sol se’ls hi irriten les potes”. Monjo també comparteix que l’última reforma ha empitjorat el tema de la calefacció: “Ara les gàbies ja no s’inunden quan plou, però hi ha menys escalfor perquè hi ha més ciment”. L’animalista també lamenta la manca d’abrics: “Els que són més grans no en tenen perquè els hi anaven estrets i no podien caminar”. 

Per tot plegat, Monjo no amaga estar “desmoralitzada”. “Fa anys que cal una gossera nova i ens hem movilitzat diverses vegades, però demanes gàbies grans i te’n posen trenta de petites, amb els treballadors que hi ha podrien tenir el centre en millors condicions, mai hi havia hagut tants operaris com ara, però abans amb menys, els gossos estaven més ben cuidats” assenyala Monjo, que a tall d’exemple critica que “tenen cura de les gosses que han tingut cadells perquè insistim nosaltres”.

Aquest equipament té els dies comptats perquè es preveu que el mes de maig del 2019 ja estigui en funcionament la nova gossera. El projecte, que ja està en concurs, estipula que el nou centre s’ubicarà al terme municipal de Montcada i Reixac, al costat de la carretera municipal i el cementeri de Collserola i s’hi podrà accedir en autobús des de la plaça Eivissa del barri d’Horta. Una gossera que serà mancomunada entre aquestes dues localitats.  Les entitats animalistes denuncien que la nova gossera ha estat el futur abstracte que ha tapat un aquí i ara dramàtic, que amaga la cruesa del dia a dia que pateixen els animals des de 2006, quan encara estava permès el sacrifici, tot i que tres anys abans ja es va deixar de fer. Des de l’ajuntament es nega que no vulguin gastar diners en un equipament que té els dies comptats i asseguren que les reformes són constants.  “Quan ve el fred s’aboquen tots els esforços tant a la gossera com al zoo perquè els animals estiguin bé” assenyalen fonts municipals.

En aquest sentit, deixen clar que amb el fred s’adopten mesures ordinàries com el funcionament continuat durant tot el dia de la caldera de pel·let que alimenta el terra radiant a la zona de dormitori dels allotjaments de gossos o que tots disposen de caseta i tapa, llevat d’aquells que per prescripció veterinària no poden tenir-la per que se la mengen i podria suposar un problema greu de salut (màxim 10). Així mateix, les mateixes fonts apunten que la manta es canvia entre 1 a 3 cops per dia a cada gos, que s’ha realitzat una comanda extraordinària de 200 mantes addicionals a l’estoc ordinari i que s’ha activat el servei de neteja de bugaderia externa per poder mantenir suficients mantes en estoc. També desmenteixen els problemes d’humitat subratllant que s’aplica un protocol especial d’assecat després de la neteja profunda diària del matí als allotjaments on hi ha gossos amb problemes de dermatitis plantar i que s’ha posat en marxa un nou espai cobert per allotjar els gossos que ho requereixin per prescripció veterinària. Els gats també disposen d’aparells radiadors i d’iglús, casetes i mantes.

Davant les onades de fred, des de l’Ajuntament s’assegura que s’adopten mesures extraordinàries com ara que tots els animals vagin equipats amb abric llevat d’aquells que no ho toleren i que els més fràgils siguin traslladats a l’edifici per passar-hi la nit, adaptant tots els espais possibles al vestíbul d’entrada, les d’oficines, els vestuaris dels treballadors i les treballadores, el despatx de direcció, la sala polivalent i l’office. De fet, les mateixes fonts revelen que els animals més vulnerables, tants caddells com sèniors, passen la nit a casa d’alguns treballadors. Pel que fa a la controvertida neteja de les gàbies, es modifiquen els protocols de neteja implementant un protocol ad hoc d’eixugat del terra: retirada d’aigua amb estri llavi, mopa i màquina assecadora. A partir de les dotze del migdia només s’usa la mànega en casos d’extrema necessitat, la resta del dia es treballat en sec i amb elements d’eixugat. Per fer-ho possible, les mateixes fonts afirmen que s’ha hagut d’incrementar el servei de cuidadors amb dues persones més.

Resposta a aquest article per part d’uns altres voluntaris del CAAC.

Voluntaris Itinerants: en ruta per la dignitat dels animals

Que pesi més la motivació en la defensa dels drets dels animals que es troben en refugis que la vinculació a la protectora on un col·labora. Sota la premissa que no és tan rellevant on la gent ajudi, sinó que ho faci, neix Voluntaris Itinerants, que es va constituir aquest mes de setembre després d’un any de treball conjunt en la protectora d’Òdena (Anoia), una de les que compta amb més col·laboradors a Catalunya. Un temps en el qual es van adonar que un dels principals problemes dels refugis és que molta gent que s’apunta per col·laborar ho acaba deixant perquè no poden assumir el compromís que se’ls exigeix perdent-se pel camí un capital humà immens. Jaime Mateu, president de l’associació, explica que “l’obligació d’haver d’anar cada setmana a un refugi fa que molta gent ho deixi per falta de temps sense oblidar-nos que hi ha persones que només disposen d’unes setmanes per col·laborar a l’any o que estan de pas per una ciutat i tenen ganes d’ajudar “. Uns voluntaris que poden exercir diferents rols no sempre relacionats amb la cura dels gossos, ja que alguns d’ells són publicistes que dissenyen campanyes o advocats que els assessoren en qüestions legals. L’objectiu de l’associació és com relata Mateu “ajudar a millorar la vida dels animals que viuen en protectores, així com la seva socialització, i dur a terme les reformes necessàries de les instal·lacions”.
Malgrat que a mig termini volen créixer i ajudar a un major nombre de protectores a Catalunya, ara mateix l’entitat destina tota la seva energia a la d’Òdena, que inesperadament tanca les portes a finals d’any. Olescan, l’associació que el dirigeix, justifica la decisió de clausurar-la per la reestructuració que vol dur a terme a la xarxa de refugis que gestiona. La col·laboració de Voluntaris Itinerants amb aquest recinte s’inicia a finals de setembre de l’any passat construint habitacles amb palets  i aconseguint llits i mantes perquè els gossos estiguessin resguardats del fred. En una segona fase, els voluntaris van construir més tanques al recinte per aprofitar millor l’espai, i en la tercera van crear un magatzem i van condicionar un espai com a consultori veterinari per millorar l’organització logística de la protectora. Ara tenen davant seu el repte més important: que els gossos que encara hi són trobin una família que els vulgui o com a mal menor una casa d’acollida temporal. A mitjans de setembre hi havia 120 gossos i gràcies a la campanya que van promoure el nombre es va reduir a finals d’octubre a 97. Una xifra que van aprofitar per llançar via Twitter el hashtag # los97deÒdena, que ara mateix són 70. “Les primeres setmanes van ser una autèntica bogeria, el telèfon no deixava de sonar i el refugi semblava la Rambla amb desenes de persones que venien per adoptar un gos, però en els últims deu dies no hem tingut cap visita, sembla com si la gent s’hagués oblidat que encara queden gossos que necessiten una família “lamenta Mateu.
Si trobar més famílies que estiguin disposades a adoptar-los està resultant una tasca complicada, la tipologia dels cans que viuen al refugi tampoc hi ajuda. “Molts d’aquests gossos pateixen la Síndrome de Noè pel fet d’haver conviscut amb gent que acumula nombrosos animals a casa sense donar-los cap tipus d’atenció o cura, són animals que no mosseguen ni ataquen, però que no interaccionen amb els humans perquè mai els han tret a passejar ni els han fet cas i en viure en llocs tan reduïts tenen fòbia dels espais oberts i por a les persones i s’amaguen “. Ni Mateu ni la resta de voluntaris de l’associació pensen rendir-se i  lluitaran fins a l’últim dia (31 de desembre) perquè no quedi cap gos a Òdena. Quan ho aconsegueixin aniran a un altre refugi per millorar les condicions de les instal·lacions i el benestar dels animals mentre busquen nous voluntaris perquè sigui autosuficient. Perquè com remarca Mateu “la majoria de les protectores no tenen els recursos suficients i sempre necessiten gent”. Una ruta itinerant que té com a objectiu final “interconnectar aquests refugis perquè col·laborin entre ells”.

Fotografia de Claudia Álvarez