Arxiu d'etiquetes per: ós bru

Els caçadors furtius amenacen els espais protegits d’Astúries

Les càmeres de l’associació FAPAS fa anys que fotografien els caçadors furtius als espais protegits d’Astúries sense que les administracions competents posin en marxa mesures per evitar aquesta activitat il·legal.

Des de l’any 2013, i en tan sols dues estacions fotogràfiques de seguiment de fauna silvestre, el Fons per a la protecció dels animals salvatges (FAPAS) ha captat desenes d’imatges de caçadors furtius a l’espai protegit del Parc Natural de les Ubiñas, a Astúries. Aquestes captures han posat de manifest la manca de protecció d’aquests territoris emblemàtics davant l’acció del furtivisme.

El patrimoni natural asturià, entre el qual trobem joies de la biologia com el gall fer o l’ós bru, és objecte del punt de mira dels rifles dels caçadors furtius. Aquestes persones, mitjançant una activitat il·legal, assetgen muntanyes asturianes i deambulen des de fa anys amb total impunitat pels espais protegits.

El Govern Regional amaga l’existència del furtivisme. Les administracions competents neguen la major quan des de la Guarderia del medi natural a Astúries o el FAPAS s’ha alertat reiteradament de la presència de caçadors que mitjançant arts de caça prohibides, principalment rifles amb silenciador, eren descoberts per territoris on suposadament se n’hauria de tenir una especial atenció per a la protecció de la biodiversitat.

L’ós bru, un dels animals més amenaçats pel furtivisme/Pixabay

Segons indica el FAPAS, el Parc Natural de les Ubiñas és possiblement l’àrea d’Espanya amb més furtivisme actualment. L’objectiu dels caçadors va tant de les espècies cinegètiques a les protegides, especialment l’ós. Recordem la desaparició de diversos óssos sense causes justificades dins aquest espai natural.

L’associació animalista ha remès a la Direcció General de Biodiversitat del Principat d’Astúries informes relatius a les actuacions dels caçadors furtius, sense obtenir cap resposta. Fins i tot rebutjant amb el seu silenci personar-se en processos judicials que actualment s’estan seguint a Astúries per casos de furtivisme.

Així, per al FAPAS, l’actual govern asturià del president Adrián Barbón manté, per la seva actitud d’inacció permanent, un suport tàcit a l’activitat de caça furtiva, emmarcada en el criteri tan abordat per aquest Govern Regional que el medi rural i els seus recursos naturals han de ser gestionats directament pels seus habitants.

La caça furtiva, que a hores d’ara afecta la totalitat dels espais protegits gestionats directament pel Govern Regional, ha assolit una intensitat similar a la dels anys 80 del segle passat. Durant aquesta dècada, el furtivisme era una actitud tradicional al medi rural asturià, afavorida pel desmantellament intencionat durant els darrers anys de l’estructura de vigilància i control de la Guarderia Rural.

El Ministeri de Transició Ecològica es despreocupa del furtivisme a Astúries

Fapas s’ha dirigit també al Ministeri de Transició Ecològica del Govern d’Espanya per intentar fer-los arribar en mà l’informe sobre activitats furtives als espais protegits d’Astúries. Aquests territoris en estar declarats Reserves de la Biosfera estan sota la cobertura legal també d’aquest Ministeri. Tot i això, la sol·licitud d’entrevista amb la Directora General de Biodiversitat no ha estat resposta.

El furtivisme en espais protegits amb implicacions clares sobre la conservació d’espècies en perill d’extinció es produeix sota la cobertura del Ministeri. La manca de resposta mostra un escàs interès en aquesta situació i afavoreix una vegada més els que transgredeixen les normes i recorren muntanyes d’Astúries emportant-se tot el que es posa davant del seu rifle.

El senador Carles Mulet demana al Govern reforçar l’estratègia per a la protecció de l’Ós Bru dels Pirineus

El senador Carles Mulet, de l’Associació Parlamentària en Defensa dels Drets dels Animals, ha demanat reforçar les estratègies per a la protecció de l’Ós Bru dels Pirineus.

El senador Carles Mulet de APDDA ha sol·licitat al Govern, a través d’una pregunta escrita, noves mesures per protegir i reforçar la població pirinenca dels óssos bruns. Aquesta petició es produeix després que diferents organitzacions aragoneses, catalanes i franceses es dirigissin per carta a la ministra de Transició Ecològica i Repte Demogràfic, Teresa Ribera, per demanar que assumeixi les seves competències i coordini amb aquests territoris la introducció d’exemplars d’ós bru per reforçar la població pirinenca davant les últimes morts succeïdes l’any 2020.

En un comunicat compartit per l’Associació Parlamentària en Defensa dels Drets dels Animals s’indica que “Segons les organitzacions Amigos de la Tierra; Associations de Cap Ours; Ecologistas en Acción Aragó; Fundación para la Conservación del Quebrantahuesos; FAPAS; Fondo Natural; IPCENA/Ecologistes de Catalunya; SOS Ribagorça; TRENCA i la WWF, aquesta mesura està contemplada dins de l”Estratègia per a la Conservació de l’Ós Bru als Pirineus’, de manera que han demanat rapidesa i contundència en les accions, per evitar posar encara més en perill la supervivència d’aquesta espècie emblemàtica”.

En aquest comunicat, el senador Carles Mulet ha recordat el conegut cas de l’ós Cachou, mort per enverinament el passat 9 d’abril a la Vall d’Aran, i amb el qual es va descobrir després d’aixecar el secret sumarial, l’existència d’una trama organitzada que pretenia exterminar exemplars d’aquesta espècie del Pirineu.

Mulet també ha assenyalat la mort, més recent, de l’óssa Sarousse, en una batuda de senglars celebrada al Pirineu Aragonès, el passat 29 de novembre, la qual ha aixecat totes les alarmes pel que fa a la compatibilitat és aquesta modalitat de caça en les zones sensibles per aquesta espècie.

A la pregunta plantejada per Mulet, el senador sol·licita al Govern si considera oportú modificar i enfortir l’ ‘Estratègia per a la Conservació de l’Ós Bru als Pirineus’, amb l’únic objectiu de garantir la major protecció possible per a aquesta espècie amenaçada.

El Govern aranès vol extreure a Goiat i Cachou del Pirineu després dels últims atacs

El govern aranès s’ha posicionat a favor de l’extracció dels óssos del Pirineu a causa dels repetits atacs patits per diversos ramats. No obstant això, les dades publicades per EQUO Catalunya demostren la correcta adaptació d’aquests animals al seu nou entorn, reduint-se el nombre d’atacs  al 70% respecte a l’any passat. Altres grups ecologistes com Ipcena també s’han posicionat en contra de la voluntat de l’administració de la Vall d’Aran.

El govern aranès ha mostrat públicament la seva impotència davant els repetits atacs per part de Cachou. Dimarts passat, l’animal va tornar a atacar, en aquesta ocasió a una egua ubicada al municipi de Vielha e Mijaran. En menys de quinze dies l’ós ha devorat un poltre i quatre eugues. Tots aquests atacs s’han produït al municipi de Vielha e Mijaran. Els atacs de Cachou recorden als episodis produïts per Goiat, un altre ós que ha generat conflicte amb els ramaders pels seus atacs als animals.

Davant d’aquesta situació, Francisco Bruna, Conseller de Territori, Paisatge i Gestió ambiental, ha mostrat el seu “sentiment d’impotència davant d’aquests atacs reiterats” i ha declarat que “els protocols a seguir estan molt allunyats de la realitat dels ramaders”, segons informa l’Agència Catalana de Notícies.

Les tècniques de Protocol d’Intervenció amb Óssos del Pirineu estan dividides temporalment en tres fases progressives, aplicant tècniques cada vegada més agressives:

  • A la primera fase es realitza el diagnòstic, seguiment i execució de les mesures proactives i inici de les mesures aversives.
  • A la segona fase es reforcen les mesures aversives.
  • A la tercera, i última fase, si el grup de treball ho considera necessari, es passa a la captura i retirada de l’exemplar.

Després de l’últim atac causat per Cachou, augmenten les discrepàncies entre l’Administració i els grups ecologistes al voltant del futur dels óssos Goiat i Cachou. La introducció d’aquests dos animals al Pirineu català forma part del projecte europeu PirosLife, que té com a objectiu implementar un seguit d’accions per consolidar el futur de l’ós bru al Pirineu, podent fins i tot ser replicables a la resta de zones de la Unió Europea.

El problema rau en les queixes rebudes per part de diversos ramaders que han vist amenaçats els seus ramats per la presència d’aquests dos óssos. Justament, una de les missions del projecte de PirosLife és garantir la convivència entre l’ós i els treballadors amb animals, proposant plans d’acció per aconseguir que no hi hagi cap risc d’atac a la ramaderia i l’apicultura.

Segons informen des EQUO Catalunya, un partit polític verd que defensa la sostenibilitat, la democràcia participativa, la justícia social, l’equitat i els Drets Humans, el projecte de PirosLife està assolint els seus objectius, de manera que no s’entén la voluntat d’expulsar aquests dos óssos per part de la Generalitat de Catalunya i del govern aranès. Des de la introducció de Goiat el nombre d’atacs s’ha anat reduint. L’animal s’ha adaptat al seu nou hàbitat i el seu nombre d’atacs s’ha reduït un 70% respecte a l’any 2018 (dades de IPCENA).

Per tant, segons el partit polític dels plans de prevenció d’atacs per part d’aquests óssos estan funcionant. A més, EQUO Catalunya diu que “la Generalitat està acusant a l’animal d’ós perillós sense que hi hagi unes dades reals que precipiten la seva expulsió del Pirineu català”.

En una nota de premsa publicada des EQUO Catalunya es demana:

  • Que no s’extregui cap dels óssos i que se segueixi fomentant la seva reintroducció i conservació al Pirineu.
  • Que totes l’administracions involucrades, autonòmiques (Generalitat, Govern d’Aragó, Govern de la Comunitat Foral de Navarra), locals i comarcals i nacional (Ministeri de Transició Energètica), que rebutgin la proposta d’expulsió de l’ós.
  • Que s’incrementin les accions previstes pel projecte PirosLife i pel protocol de 2018 per millorar l’hàbitat dels óssos i que s’eviti així el nombre d’atacs a la ramaderia.
  • Que s’incrementin també les accions previstes per protegir la ramaderia, per tal que tant els óssos com la ramaderia puguin conviure al Pirineu.

Altres entitats, com l’associació ecologista Ipcena també s’ha mostrat en contra de la petició del Consell General d’Aran enviant una carta a la ministra de Transició Ecològica en funcions, Teresa Ribera, en la qual demanen que es rebutgi l’expulsió dels óssos del Pirineu. L’associació confia que aquests animals poden esmenar la seva conducta mitjançant el protocol per evitar els seus atacs als ramats.

El principal problema rau en la debilitat de Goiat i Cachou pel bestiar equí, un tipus d’animal que dificulta molt les tasques de prevenció. Els poltres i les eugues no poden concentrar-se en una mateixa zona, com succeeix amb el bestiar oví i boví, de manera que els equins estan indefensos davant els atacs dels óssos.

Segons publica l’Agència Catalana de Notícies, el govern aranès vol la “retirada dels óssos conflictius” i lamenta “estar lligats pels protocols”. El conseller de Territori, Paisatge i Gestió ambiental, Francisco Bruna ha afirmat que “no ha rebut cap trucada del govern de Catalunya per aquesta situació”.

Francisco Bruna també ha avançat que el 8 d’octubre es farà una reunió amb el secretari d’Estat de Medi Ambient, Hugo Morán, per tractar aquest conflicte. A la reunió assistiran totes les administracions implicades en la temàtica de Cachou i Goiat, en aquesta reunió s’haurà de dictaminar una decisió final sobre el futur d’aquests animals.