Fires animalistes

 

Com les flors, a la primavera floreixen les fires animalistes. En els últims anys, de manera vertiginosa, s’han anat produint canvis molt positius que fan coherent el missatge amb les actuacions de les entitats de defensa dels animals. Si abans es desplaçava a molts gossos (i de vegades gats) i se’ls exposava als escenaris, als aplaudiments i als crits indiscriminadament ara això es cuida molt més. Per a un gos, com per a qualsevol ésser humà poc acostumat, ser diana de les mirades multitudinàries i alienes resulta intimidant.

També el contacte físic no desitjat, repetit i sense mesura atabala i esgota. Per a un gat l’impacte emocional d’una experiència així pot ser devastador. D’aquesta manera en menys d’un lustre hem passat de la sobreexposició a la prudència i de l’impuls a la reflexió. A les fires ja no anem a buscar animals, ara podem fer compres solidàries, participar en tallers, aprendre coses, conèixer la labor de moltes organitzacions noves i els projectes de les veteranes. En definitiva podem passar-ho bé amb i sense companyia amb el plus de convertir-nos en millors persones.

En les fires especulatives es mostren gossos de treball o cacera encadenats o en gàbies a l’aguait una destinació compatible amb la supervivència. En contraposició en les fires proteccionistes, cada vegada hi ha menys animals in situ. Que no hi hagi molts cans sense amo a la caça i captura d’un adoptant al que disparar una mirada tendra o un petó és una bona notícia. Les fires animalistes s’omplen de protectores amb l’objectiu de conquerir a famílies noves per mitjà d’actes benèfic-festius, incorporar entre els adoptants al públic al·lèrgic al drama, a l’indecís i al compulsiu. Rescatar aquesta porció de gent que tem a les gosseres i els refugis pel que tenen de trist, de depassador, de llunyà i, de vegades, d’hostil.

El preu per fer-se accessible és alt per a tots, especialment per als animals en espera, no sempre ho passen bé. Hi ha molt contrast entre la vida aïllada, rutinària, tediosa i grisa d’una gossera i la sobreexcitació d’una festa urbana que, a més, exigeix unes dotze hores d’alerta des de l’arribada fins al tancament. Ja fa anys que en les paradetes dels mercats animalistes ja no hi ha gats atemorits dins transportins. No sabem el nom de la persona que amb bon criteri va vetar la presència de felins a les fires animalistes barcelonines però la felicitem. La voluntat de trobar una bona llar es topava amb la capacitat dels gats de suportar el tràfec d’individus, olors, llums, sorolls i altres que els humans anomenem festa.

Els nord-americans, que saben molt de vendes, han conclòs que l’adopció d’un nou membre de la família ha de ser semblant a l’experiència de l’adquisició d’un producte de luxe. Ha de ser confortable, ha d’embolicar els sentits, ha de ser agradable i has de poder parlar d’ella en termes positius. Enrere va quedar el xantatge emocional de la reixa, la pena, la tara i l’abandó. Són molt poques les entitats que es fan ressò d’aquest aspecte trist sense que deixi de ser una realitat. En les gosseres i en molts refugis hi ha barrots, murs i malla metàl·lica que separen desenes, de vegades centenars de gossos entre si. En moltes gosseres i molts refugis hi ha xarxes, gàbies i gateres que separen desenes de gats entre si. Però actualment és molt més habitual rebre la fletxa del Cupido animalista a partir de les xarxes socials, els suports digitals i els catàlegs.

Poques adopcions, i sobretot poques d’elles adequades, provenen de la immediatesa de veure, signar i portar un company a casa. Com no ens cansarem de reivindicar a Animalados, un familiar de quatre potes ha de completar la nostra llar quan tenim el consens de tots, el coneixement, el temps, els diners i les alternatives suficients per garantir la seva felicitat.

Per si us animeu a visitar alguna d’elles, les fires animalistes imprescindibles a Barcelona són la de Nou Barris, Gràcia, La Mercè i Cat Market. Les aspirants avantatjades són les de Sant Boi, Santa Coloma, Sants i Badalona.

Article d’Emma Infante

La vaca Margarita, és un animal de companyia?

Fa uns dies es va destapar el cas de la vaca Margarita, una vaca de lídia que des del seu naixement, ara fa quatre anys, viu com a animal de companyia en una finca de Tortosa.
 Arrel de la denúncia d’un veí, l’Administració ha  tingut coneixença de l’existència d’aquest animal ja que el propietari de l’explotació no la va registrar al néixer, tal com obliga el Reglamenti 1760/2000, que estableix un sistema d’identificació i registre dels animals de l’espècie bovina i l’etiquetat de la carn de boví, els Reglaments posteriors que el modifiquen i la legislació estatal que, basant-se en aquest text, regulen la matèria a Espanya. El propietari actual tampoc va fer res per solucionar aquest error.

Si bé és cert que aquesta normativa preveu la identificació i registre de tots els animals nascuts en explotacions, entenent com a explotació “qualsevol establiment en el que es tinguin, criïn o cuidin animals de les especies contemplades en el present Reial Decret” (Reial Decret 1980/1998, de 18 de setembre, pel que s’estableix un sistema d’identificació i registre dels animal de l’espècie bovina), també ho és que la finalitat d’aquesta normativa és portar un control eficaç d’aquells animals destinats a la producció pel consum, circumstància que no té res a veure amb la utilitat de la vaca Margarita, que ha viscut sempre com a animal de companyia, sense intenció d’obtenir-ne es més que això: companyia.
 Hem de tenir present que el Decret Legislatiu 2/2008, de 15 d’abril, pel qual s’aprova el Text refós de la Llei de protecció dels animals, defineix com a animal de companyia “aquell animal domèstic que les persones mantenen generalment a la llar amb la finalitat d’obtenir-ne companyia” i sempre i en tots els casos els gossos, gats i fures. El mateix Decret Legislatiu defineix animal domèstic  “el que pertany a espècies que habitualment es crien, es reprodueixen i conviuen amb persones i que no pertanyen a la fauna salvatge. També tenen aquesta consideració els animals que es crien per la producció de carn, de pell o d’algun altre producte útil per a l’ésser humà, els animals de càrrega i els que treballen en l’agricultura”.  Així veiem que la vaca Margarita compleix els requisits previstos a Catalunya per tenir la consideració d’animal de companyia.
 Aquest Decret Legislatiu preveu l’obligació dels propietaris d’animals de companyia de registrar-los, descrivint exactament com actuar amb els gossos, gats i fures i indicant que s’establirà mitjançant reglament “la necessitat d’identificar obligatòriament altres espècies d’animals per la raó de la seva protecció, per raons de seguretat de les persones o béns o per raons ambientals o de control sanitari”.  Aquest Reglament, en data d’avui segueix sense estar aprovat.
 Així, com tractem la Margarita? Li prioritzem l’espècie o la utilitat? D’aquesta elecció en depèn el sacrifici  o, com a molt, una sanció econòmica. Sembla doncs que no hi hauria d’haver cap dubte.
 
Núria Murlà, Màster en Dret Animal i cofundadora de Galgos 112

PIREA: Animals protegits

 

Aquest passat dissabte, gràcies al projecte Pirea, vam poder escoltar de primera mà a l’Institut de Seguretat Pública de Catalunya las reflexions i recomanacions d’Agents Rurals, Bombers i veterinaris del cos d’Emergències d’aquest mateix servei sobre com actuar en casos d’emergència.

Pirea és una iniciativa de tres entitats ADE (Associació en defensa dels Èquids), APDA (Associació de Policies en Defensa dels Animals) i FAADA (Fundació Assessorament Ajuda Animals) per millorar la resposta en les emergències que afecten a instal·lacions amb animals. Protectores, refugis, gosseres i granges són molt difícils d’evacuar.

L’objectiu de Pirea és comptar amb els recursos materials, intel·lectuals i de coordinació per respondre eficaçment a emergències, un cos de resposta integrat per salvar vides. Oferir col·laboració per a una correcta i exitosa evacuació de refugis, protectores i explotacions.

Hi ha nombroses mesures preventives que permeten fer defensable l’espai que alberga a desenes, centenars i de vegades milers d’animals. Mantenir els voltants del refugi el més nets possible, evitar l’acumulació de materials inflamables, tenir ruixadors, un punt d’emmagatzematge d’aigua, una bomba que funcioni amb benzina, evitar els ornaments inflamables, prioritzar les plantes frondoses que aturin el foc en lloc d’alimentar-lo…

Mantenir la calma, buscar informació per vies oficials i evitar obstruir l’accés als professionals o prendre iniciatives que augmentin el risc són mesures clau alhora d’actuar correctament davant d’una situació d’emergència. La mandra o la manca de previsió en són els enemics.

 “Assumir que un foc pot arribar als 70 km/h, que pot destruir milers d’hectàrees en molt poques hores, que és fàcil assolir els 1000 graus celsius i que els bombers no poden arribar a tot arreu són elements a tenir molt en compte per comprendre la importància de la prevenció” ens explica Juan José Espasa, Cap de Bombers de Sant Celoni. “Els incendis de l’estiu s’apaguen a l’hivern” aquesta aparent paradoxa resumeix molt bé l’exigència de prevenir les emergències que sorgeixen any rere any amb la calor.

La ciència que estudia la propagació d’incendis ens porta a pensar menys en l’evacuació i més en el confinament i defensa enfront del foc. Es donen casos en els que els danys més greus es produeixen en intentar fugir sense la informació, l’organització i els recursos adequats. “Les grans catàstrofes que han implicat moltes morts d’animals s’han donat en granges avícoles i acumulacions d’animals en l’exterior com els ramats d’ovelles”. Ens diu Espasa. “La temporització i la programació són les claus perquè l’evacuació sigui tal i no sigui un desplaçament o fugida i per tant una situació de major risc”.

La pròpia seguretat és fonamental i el descontrol es redueix substancialment. “Els animals ens prenen com a referent per això si fem simulacres en els quals es creen hàbits de reclusió per protegir-se tenim molt de guanyat enfront les contingències” diu Encarna Cases.

Article d’Emma Infante

El Turó Park, el primer parc de Barcelona sense gossos

L’Ajuntament de Barcelona rehabilitarà el Turó Park i ho farà amb una inversió de 806.000 euros. Quan aquesta zona verda, situada per sobre la plaça de Francesc Macià, obri les seves portes després de la costosa rehabilitació, ja no permetrà l’entrada de gossos. Ni lligats ni sense lligar. Així ho han anunciat el regidor de Sarrià-Sant Gervasi, Daniel Mòdol, i el comissionat d’Ecologia, Frederic Ximeno. Les obres començaran al darrer trimestre de l’any.

Tal com passa en molts altres barris de Barcelona, els amos dels gossos d’aquest barri denuncien que tenen molt pocs espais per anar amb el gos. A partir d’ara, en tindran un menys. El petit pipican que hi ha dins del parc seguirà obert mentre durin els treballs de reforma.

Els arguments de l’Ajuntament per prendre una decisió tan dràstica i sense precedents a la ciutat, és que el Turó Park forma part del catàleg urbanístic de la ciutat i no pot continuar patint la degradació a la qual l’ha conduït l’incivisme de moltes persones, entre elles els propietaris dels gossos tot i que el mateix ajuntament explica que no només són ells els que han provocat aquesta degradacó.

El valor històric del recinte aconsella, segons l’Ajuntament, un tracte especial com passa amb quatre parcs més d’elevat valor paisatgístic o botànic. Cap d’ells però es troba en plena ciutat, com passa amb el Turó Park. El pla municipal pretén rehabilitar els jardins que va idear Nicolau Rubió Tudurí els anys 30 del segle passat i rescatar-los de la decadència en què es troben actualment.

Les obres consistiran en el buidatge del llac per impermeabilitzar-lo, la consolidació dels camins de sauló i la renovació del verd: pradera, arbustiva i arbrat, millores del reg i la xarxa freàtica, renovació de jocs infantils, mobiliari urbà i nova senyalització.

Mentre l’Ajuntament prohibeix l’entrada dels gossos en alguns parcs, els amos dels gossos continuen esperant que obrin les grans àrees d’esbarjo que es van prometre durant el passat mandat.

Una de les veïnes que porta els seus dos gossos al Turó Park, Mercè Gumà, ha explicat a Animalados que “no hi ha altres parcs on anar amb els gos” i ha assegurat que “no és cert que el parc estigui en mal estat”. De fet, segons Gumà, “ni tan sols hi ha gent que porti els gossos sense lligar”. Tot i així, aquesta veïna ha explicat que “si hi ha gent incívica, cal sancionar, però no tancar un parc”. Gumà també ha denunciat que no es pot tractar el Turó Park “com si fos el Palau Reial”, on tampoc poden entrar els gossos en considerar-se un espai d’interès. Gumà s’ha preguntat: “Què volem museus o parcs per disfrutar?”.

Els veïns de la zona estan valorant si incrementar les mobilitzacions contra aquesta decisió.

El PP rectifica i aprova prohibir tallar la cua als gossos

Gir de 180 graus. El grup popular del Senat ha decidit finalment fer marxa enrere i ha renunciat a esmenar el Conveni europeu de protecció d’animals de companyia, que prohibeix l’amputació de la cua dels gossos per motius estètics. Un conveni que va ser ratificat pel Congrés el passat 16 de març i que serà aprovat avui pel ple de la Cambra Alta. Els conservadors van presentar a última hora un vot particular al dictamen que va emetre dilluns passat la Comissió d’Afers Exteriors de la cambra alta, que incloïa una reserva del mateix PP que permetia tallar la cua als gossos. És una de les dues úniques reserves a les que els països signants poden acollir-se per adherir-se al Conveni, juntament amb la que estipula un mínim de 16 anys per poder comprar animals.

Els populars demanen ara “tornar al text del Conveni remès pel Congrés”, el que suposa en la pràctica una rectificació de la postura que fins ara havia mantingut el PP, d’acord amb la posició del Govern. Si el ple del Senat hagués aprovat un text sobre el conveni discrepant respecte al que va acordar al Congrés, s’hauria generat una situació molt poc freqüent, encara que prevista reglamentàriament, i que obligaria a crear una comissió mixta Congrés-Senat constituïda expressament per a resoldre la qüestió. I és que des del 1985 no s’aplica l’article 146 del Reglament del Senat per al cas de discrepància entre algun tractat o conveni internacional. Aquesta comissió, d’acord amb la Carta Magna, ha d’estar formada per igual nombre de diputats que de senadors i ha de presentar un text que votaran dues cambres, encara que en cas de votació discrepant “decidirà el Congrés per majoria absoluta”. Aquest procés només hauria demorat la seva aplicació, perquè finalment el conveni ratificat hauria estat el que hagués acordat el Congrés per majoria absoluta i que prohibia tallar la cua als gossos.

Els populars volien incloure una reserva que recordava que hi ha altres països europeus, com Alemanya, Dinamarca, França, Portugal o la República, que també van presentar la mateixa excepció al conveni. En l’escrit inicial, el PP subratllava que a Espanya hi ha legislacions autonòmiques que prohibeixen l’amputació i altres no mentre sentenciava que “en tot cas, els veterinaris conservaran la llibertat de decisió, cas per cas, sobre la forma de procedir”. Al Congrés, només el PP i el PNB (Ciutadans es va abstenir) havien votat a favor de tallar la cua als gossos per la pressió del lobby dels caçadors que es queixen que les ferides en les cues són molt difícils de curar “encara que com recorda Chesús Yuste, coordinador de l’Associació Parlamentària en Defensa dels Animals (APDDA), “no diuen que se les produeixen en les gàbies quan es barallen entre ells i no en el camp com defensen”. Tot semblava indicar, doncs, que el PP faria valer la seva majoria al Senat per mantenir la reserva de poder amputar la cua als gossos, però ara tirarà endavant tal i com es va aprovar a la Cambra Baixa.

El Conveni europeu de protecció d’animals de companyia garanteix una legislació bàsica per al benestar animal en els 47 estats del Consell d’Europa. Una aprovació que arriba trenta anys tard perquè es va signar a Estrasburg el 1987 i des de llavors, 23 països l’han ratificat, la majoria d’ells entre la dècada dels 90 i dels 2000. Espanya ho va secundar fa dos anys, però la seva ratificació no es s’ha produït fins aquest any. L’aprovació es produeix després que en la desena legislatura (2011-2015) l’Associació Parlamentària en Defensa dels Animals (APDDA), una organització que integra parlamentaris de diferents forces polítiques preocupats per la protecció dels animals, presentés una proposició no de llei que va ser presentada pel senador d’ICV, Jordi Guillot, que la Cambra Alta va secundar. Les amputacions” no són pràctiques innòcues “per als animals, ja que els” causen dolor, problemes crònics de salut, els generen dificultats de locomoció i fins i tot limiten la seva capacitat comunicativa” anota el diputat de Podem i portaveu d’Equo, Juantxo López de Uralde.

Article de Xavi Tedó