Suprimeixen les demostracions amb lleons marins al Parc de Cabárceno a Cantàbria

/0 Comentaris/a

El Parc de Cabárceno readaptarà el recinte de lleons marins per orientar el model de visita cap a fins educatius i de benestar animal.

El Parc Natural de Cabárceno, ubicat a Penagos (Santander), suprimirà les tradicionals demostracions que es desenvolupaven fins ara amb lleons marins i transformarà l’espai, prescindint de les grades, per facilitar la proximitat del públic a la piscina i la seva observació de l’hàbitat marí. Al seu lloc, els visitants rebran informació personalitzada per part dels cuidadors.

Les demostracions que es feien estaven associades als entrenaments mèdics que els exemplars han de realitzar diàriament per saber reaccionar quan necessiten cures o tractaments. Tot i això, el parc ha decidit reorientar la manera de conèixer els lleons marins a través d’un model que s’allunyi d’una imatge d’espectacle i permeti als animals gaudir de més independència i tranquil·litat.

“El parc vol adquirir un model que s’allunyi d’una imatge d’espectacle”

L’edat madura dels quatre exemplars, Eco i Lisa, de 25 i 26 anys respectivament, i Deva i Pas, amb 18, i els problemes de visió de tres d’ells, han portat els responsables del parc i de CANTUR, l’empresa pública dependent de la Conselleria d’Indústria, Turisme, Innovació, Transport i Comerç de Cantàbria a prendre aquesta decisió, “sempre pensant en el benestar dels nostres animals i en consonància amb la filosofia en què es basa l’existència i la raó de ser de Cabárceno”.

El Parc de la Natura de Cabárceno no és un Zoo ni un parc natural. Es tracta d’un espai naturalitzat per la mà de l’home que intenta desenvolupar una vida a l’ambient més natural possible per als animals que hi habiten. Tret de l’alimentació que reben els animals, la resta d’activitats estan marcades per la seva llibertat i instint. Parlem d’un espai concebut amb finalitats educatives, culturals, científiques i recreatives que actualment representa un dels atractius turístics més grans del nord d’Espanya.

“El que més els agrada als nostres visitants és poder veure els animals vivint en estat de semillibertat, amb espais amplis i de la manera més propera possible al seu hàbitat natural i el que més valoren és comprovar que els exemplars estan ben cuidats i condicions òptimes”, ha subratllat Javier López Marcano, conseller de Turisme.

“El que més els agrada als visitants és veure els animals en estat de semillibertat”

Quant a l’eliminació de les demostracions dels lleons marins, López Marcano ha detallat que “Volem respectar l’edat dels uns i les malalties físiques dels altres i en aquest punt de fer un pas més i oferir una nova forma d’apropar-se i conèixer les característiques daquesta espècie. Tot això tenint en compte les recomanacions dels cuidadors i veterinaris”.

Així, les demostracions en el seu format espectacle finalitzaran el proper diumenge 20 de març. El recinte romandrà tancat entre els dies 21 i 25 per dur a terme la retirada de les grades i el condicionament del perímetre de la piscina. A partir del 26 de març, els visitants podran gaudir de nou dels lleons marins en una nova forma d’interacció.

L’equip de cuidadors dels lleons marins atendrà els visitants i serà l’encarregat d’informar sobre les característiques d’aquesta espècie i curiositats i la forma de vida dels exemplars del parc. Així mateix, respondran totes les preguntes i dubtes que se’ls plantegin.

Per què pasten els gats?

/0 Comentaris/a ,

El motiu pel qual els gats pasten és un dels misteris més adorables que existeix. Es tracta d’un d’aquests comportaments curiosos i exclusius dels felins que desperten molt interès entre els éssers humans.

Pastar és un moviment molt semblant a un massatge, en què un gat es mou i empeny amb les potes davanteres. Alguns felins ho fan amb les ungles amagades, però d’altres estenen les seves peludes i esmolades urpes quan empenyen i les amaguen quan van enrere. Aquesta acció solen fer-la sobre superfícies suaus i flexibles com mantes, edredons, coixins, etc. També ho fan sobre altres animals i fins i tot sobre el cos del seu humà de confiança.

L’hàbit de pastar és exclusiu dels gats, és el senyal d’identitat com a animals felins. És un costum que comença des que són petits. Des dels primers dies de les seves vides, els gats pasten el ventre de la seva mare a la recerca de la seva atenció. A més, aquest suau massatge estimula el fluid de la llet als mugrons.

Si el teu company felí se t’acosta de manera sigil·losa quan estàs còmode al sofà, i es posa damunt teu a fer-te un massatge, has de sentir-te molt afortunat. Aquesta acció vol dir que el teu gat t’adora, et considera una figura propera a la mare o al pare. Si aquest ‘massatge’ va acompanyat d’un intens ronc, acabarà relaxant la mandíbula i entrarà en un estat de benestar total en què fins i tot pot arribar a bavejar una mica.

Una altra raó és que els gats que pasten quan són adults, ho fan perquè van ser separats de la seva mare o deslletats massa aviat. Encara que també és cert que hi ha molts casos de gats que pasten i no van ser precoços en la seva separació maternal.

Una de les explicacions més acceptades és que ho fan per consolar-se a ells mateixos quan estan estressats o una mica preocupats. Una altra raó és perquè els gats tenen unes glàndules odoríferes als seus coixinets de la part inferior de les potes, llavors aprofiten aquests massatges per alliberar part de la seva olor corporal, marcant d’aquesta manera el seu territori.

Si el teu pelut s’ha allotjat damunt del teu cos i pasta, no vol dir només que t’estima, i que se sent molt a gust, sinó que t’està dient que formes part de la propietat. Finalment, una altra de les raons perquè un felí pasti és per relaxar-se, de vegades és com el preludi de la migdiada.

AMIC/Wikifauna.com

Logronyo impulsa la identificació, vacunació i esterilització dels animals de companyia

/0 Comentaris/a

L’Ajuntament de Logronyo i els veterinaris de la Rioja s’han unit per impulsar la identificació, la vacunació i l’esterilització dels animals de la ciutat.

Logronyo, en la seva aposta per ser una ciutat pet-friendly, ha presentat la campanya ‘Un dels nostres’, una iniciativa que pretén impulsar “tres accions bàsiques per al benestar dels animals de companyia com són la vacunació, l’esterilització i el microxipat o identificació”, tal com ha explicat la regidora responsable de l’Àrea de Benestar Animal, Amaia Castro.

L’Ajuntament de la capital de La Rioja va signar el setembre de 2021 un acord amb el Col·legi Oficial de Veterinaris de la Rioja per actuar de manera conjunta en benefici dels animals. “La ciutadania confia el benestar dels seus animals a les clíniques i hospitals veterinaris”, ha declarat la regidora. “Les clíniques veterinàries són la manera més efectiva que la informació arribi als responsables dels animals, ja que els centres veterinaris són el millor canal de contacte amb aquests”.

La campanya ‘Un dels nostres’ comptarà amb una important difusió a Logronyo a través de suports municipals com són les pantalles digitals. També mitjançant les clíniques i centres veterinaris, als quals des de la Regidoria de Benestar Animal se subministraran materials informatius, flyers i els seus corresponents dispensadors, així com bosses de roba amb la imatge de la campanya, que inclou missatges com “vacuna’m, perquè evita malalties perilloses per a animals i persones”, “esterilitza’m, perquè millora la salut i el comportament”, i “posa’m microxip, perquè així podré tornar a estar amb tu si em perdo”.

“Posa’m microxip, perquè així podré tornar a estar amb tu si em perdo”

Amb aquesta acció, el consistori logroñés i el Col·legi de Veterinaris van un pas més enllà de la informació sobre l’obligatorietat de la identificació, vacunació i esterilització dels animals. Un dels principals objectius és incidir amb aquest tipus d’accions divulgatives “en els beneficis que suposen per als animals aquestes tres accions, com ara evitar malalties o fins i tot millorar la salut i el comportament dels animals”, ha destacat Amaia Castro.

Julián Somalo, president del Col·legi de Veterinaris, ha subratllat el fet que “per primera vegada, l’Ajuntament de Logronyo ha incorporat a la seva plantilla la figura d’un veterinari i que, a més, ha signat un conveni de col·laboració amb el Col·legi”. A més ha remarcat que “els centres veterinaris són la primera baula entre les autoritats i la ciutadania per difondre els drets dels animals i això és el que ens va moure a signar aquest acord de col·laboració”.

Per acabar, Somalo ha explicat la importància que té per als animals la difusió d’una campanya sobre esterilització i el microxipat o identificació i ha recordat que “en qualsevol actuació que es vulgui emprendre en matèria de benestar animal cal comptar amb la professió veterinària”.

“La durada i fase del son dels animals depenen del seu hàbitat i espècie”

/0 Comentaris/a

“El son en animals depèn de la seva condició evolutiva”, afirma un professor de la Universitat de Múrcia.

Des del punt de vista de l’evolució animal, els depredadors no solen tenir problemes per agafar el son, ja que aquests no temen ser caçats i poden gaudir d’una son profunda i prolongada en el temps. No obstant això, els animals que poden ser caçats tenen la son més lleugera i curta perquè necessiten estar en constant alerta per si aguaita algun perill.

Aquesta és la conclusió que ha explicat el professor de Fisiologia de la Facultat de Veterinària de la Universitat de Múrcia, Salvador Ruiz. Aquest docent ha dedicat part de la seva carrera a l’estudi de la Neurofisiologia en els animals. El seu article de divulgació ‘El sueño en animales’, publicat a la revista del Col·legi de Veterinaris Informació Veterinària ha tingut un gran èxit, amb més de 8.000 descàrregues i milers de visites. Fins i tot el programa de divulgació científica de La 2 “¡Qué animal!” va mostrar interès per la notícia, entrevistant el professor Ruiz.

Salvador Ruiz, creador de ‘El sueño de los animales’/Universidad de Murcia

Segons l’article, la durada i la fase del son dels animals depèn del seu hàbitat i espècie. La majoria dels animals que són considerats depredadors poden arribar a la fase REM del son, és a dir, poden tenir un somni profund i dormir amb tranquil·litat molt de temps. En canvi, els animals que resulten caçats no poden tenir aquest mateix descans degut a la condició vulnerable. El catedràtic exemplifica que “els elefants i girafes arriben a dormir només 3 o 4 hores perquè en cas d’atac puguin escapar amb rapidesa”.

El somni REM, que en anglès significa “moviments oculars ràpids”, succeeix amb les parpelles tancades i suposa a més contraccions musculars. Ruiz explica que durant aquesta fase “hi ha ones cerebrals similars a les que es produeixen durant la vigília, quan un està despert” i afegeix que “la domesticació ha modificat hàbits de son en els animals”.

“Les aus són les úniques capaces de dormir sobre un filferro”

Les postures que adopten a l’hora de dormir són altres condicionants per agafar el son. L’investigador detalla que les vaques poden remugar durant molt de temps del dia i han d’estar ficades al llit amb les potes sota el seu cos perquè fins i tot en la fase de son lleugera puguin remugar, “perquè la posició ajuda que el contingut des del rumen vagi de nou a la boca perquè es mastegui una altra vegada”.

Un altre exemple són els cavalls. Ells tenen la capacitat de dormir dempeus la major part del temps utilitzant el que s’anomena el bloqueig rotulià, és a dir, “una immobilització de l’articulació del genoll a nivell de les extremitats posteriors”, comenta. D’altra banda, descriu que les aus són les úniques que poden mantenir un equilibri perfecte, ja que “dormen en penja-robes”, elles són capaces de dormir sobre un filferro.

Per què es produeix la son en animals?

Hi ha diferents hipòtesis sobre com es produeix la son. Ruiz certifica que podria tractar-se d’una acció química com a resultat de “l’increment de certes hormones o metabòlits en sang i líquid cefaloraquidi”. També es podria deure a la disminució dels estímuls o senyals que percep el cervell, és a dir, a una manca d’“aferències externes”, o bé per un procés neuronal actiu amb la intervenció de certes estructures del sistema nerviós.

Un altre dels fonaments és la temperatura corporal. El seu descens, encara que sigui unes dècimes, actua com “una mena de mecanisme de restauració metabòlica perquè l’energia torni a activar-se una altra vegada”, comenta el professor d’Universitat de Múrcia.

“La reiteració de períodes de falta de son prolongats pot arribar a ser mortal”

La manca de son és perillosa, ja que pot desencadenar un deteriorament mental. L’investigador adverteix que en els animals poden ser freqüents i tenir conseqüències greus i que “s’han fet estudis que afirmen alteracions neurodegeneratives que poden arribar a ser mortals si es reiteren períodes de falta de son prolongats de 24 o 48 hores”.

Els heroïs de Kiev: quatre voluntaris es neguen a fugir de la guerra per salvar un refugi d’animals

/0 Comentaris/a

“La nit ha estat pesada, amb bombardejos a prop del refugi”, segons les darreres informacions

Ni armes per lluitar, ni maletes per fugir. L’italià Andrea Cisternino és una de les persones que ha decidit quedar-se a Kiev i seguir ajudant els animals tot i la guerra que viu el país. L’exèrcit rus, el segon més potent del món, va envair Ucraïna el 24 de febrer provocant una allau de refugiats (es calcula que ja han abandonat el país més de dos milions de persones) i també una resposta armada per part de la població ucraïnesa. La comunitat internacional, i entre ells la Unió Europa, envien armes i més armes als ucraïnesos perquè lluitin contra el russos, en l’amenaça bèl·lica més greu des de la segona guerra mundial.

Refugi Animals Ucraïna

Les tropes russes avancen més lentament del que tenien previst, ja sigui pels problemes d’abastiment o pel valor dels ucraïnesos, però ja controlen algunes posicions i s’acosten a la ciutat més important, Kiev. És exactament allà on la ucraïnesa Vlada Shalutko i la seva parella, Andrea Cisternino, van obrir fa anys el seu refugi, la International Animal Protection League Charitable Foundation. Cisternino, juntament amb tres voluntaris més, s’han negat a marxar del país i segueixen alimentant i cuidant els 360 animals que viuen al refugi. Van acumular provisions, conscients de les dificultats que tindrien a mesura que avancés la guerra, però, segons les darreres informacions, comencen a tenir problemes, sobretot perquè les principals vies d’accés estan impracticables. Malgrat tot, gent del seu entorn informa cada dia a través de les xarxes socials sobre com evoluciona la guerra en aquest punt i, segons les darreres informacions, “tots estan bé, humans i animals». La darrera hora explica que «la nit ha estat pesada, ja que s’han produït bombardejos a prop del refugi, però al matí s’han aturat”. Durant aquests dies, reconeixen que tenen “moments de desànim” però segueixen resistint.

El refugi va néixer l’any 2009, per intentar salvar els gossos abandonats que alguns caçadors mataven. Amb el temps, el refugi s’ha anat ampliant “convertint-se en un oasi per animals d’altres espècies, a més de gossos i gats”, segons expliquen a la seva pàgina web. Ara, amb l’exèrcit rus avançant lentament cap a Kiev proven de mantenir vius els animals, donant-los un àpat diari i totes les cures que necessiten. Al mateix temps, els quatre voluntaris posen llum enmig d’una incomprensible barbàrie. Entre els trets i els bombardejos, a Ucraïna encara hi ha qui fa prevaldre l’amor i la solidaritat.

El seu entorn està recollint ajudes econòmiques per ajudar el refugi, però avisen que només es poden fer des dels canals que figuren al seu web.