Els heroïs de Kiev: quatre voluntaris es neguen a fugir de la guerra per salvar un refugi d’animals

“La nit ha estat pesada, amb bombardejos a prop del refugi”, segons les darreres informacions

Ni armes per lluitar, ni maletes per fugir. L’italià Andrea Cisternino és una de les persones que ha decidit quedar-se a Kiev i seguir ajudant els animals tot i la guerra que viu el país. L’exèrcit rus, el segon més potent del món, va envair Ucraïna el 24 de febrer provocant una allau de refugiats (es calcula que ja han abandonat el país més de dos milions de persones) i també una resposta armada per part de la població ucraïnesa. La comunitat internacional, i entre ells la Unió Europa, envien armes i més armes als ucraïnesos perquè lluitin contra el russos, en l’amenaça bèl·lica més greu des de la segona guerra mundial.

Refugi Animals Ucraïna

Les tropes russes avancen més lentament del que tenien previst, ja sigui pels problemes d’abastiment o pel valor dels ucraïnesos, però ja controlen algunes posicions i s’acosten a la ciutat més important, Kiev. És exactament allà on la ucraïnesa Vlada Shalutko i la seva parella, Andrea Cisternino, van obrir fa anys el seu refugi, la International Animal Protection League Charitable Foundation. Cisternino, juntament amb tres voluntaris més, s’han negat a marxar del país i segueixen alimentant i cuidant els 360 animals que viuen al refugi. Van acumular provisions, conscients de les dificultats que tindrien a mesura que avancés la guerra, però, segons les darreres informacions, comencen a tenir problemes, sobretot perquè les principals vies d’accés estan impracticables. Malgrat tot, gent del seu entorn informa cada dia a través de les xarxes socials sobre com evoluciona la guerra en aquest punt i, segons les darreres informacions, “tots estan bé, humans i animals». La darrera hora explica que «la nit ha estat pesada, ja que s’han produït bombardejos a prop del refugi, però al matí s’han aturat”. Durant aquests dies, reconeixen que tenen “moments de desànim” però segueixen resistint.

El refugi va néixer l’any 2009, per intentar salvar els gossos abandonats que alguns caçadors mataven. Amb el temps, el refugi s’ha anat ampliant “convertint-se en un oasi per animals d’altres espècies, a més de gossos i gats”, segons expliquen a la seva pàgina web. Ara, amb l’exèrcit rus avançant lentament cap a Kiev proven de mantenir vius els animals, donant-los un àpat diari i totes les cures que necessiten. Al mateix temps, els quatre voluntaris posen llum enmig d’una incomprensible barbàrie. Entre els trets i els bombardejos, a Ucraïna encara hi ha qui fa prevaldre l’amor i la solidaritat.

El seu entorn està recollint ajudes econòmiques per ajudar el refugi, però avisen que només es poden fer des dels canals que figuren al seu web.

Saragossa habilita deu espais on poder soltar els gossos a parcs i espais verds de la ciutat

L’Ajuntament de Saragossa aposta per l’esbarjo caní i per la convivència dels gossos amb la resta d’usuaris de la ciutat.

Saragossa manté la seva implicació i aposta per ser una ciutat amiga dels animals. La capital d’Aragó ha posat en marxa una sèrie d’iniciatives per facilitar la convivència ciutadana i el benestar dels animals de companyia, fonamentalment als parcs públics, places i carrers de la ciutat.

L’Ajuntament crearà noves zones per poder soltar els gossos a una desena de parcs de Saragossa. Estan previstes, en principi, a la Plaza de Los Sitios, el Parque Grande José Antonio Labordeta, Parque Miraflores, Parque Torre Ramona, La Almozara, Parque Tío Jorge, Santa Isabel, Parque Los Poetas o Campos del Canal, així com a les proximitats de l’actual edifici de la CREA, a Valle de Broto.

“Els responsables dels gossos tenen l’obligació de conèixer i aplicar l’Ordenança municipal”

Actualment, a Saragossa hi ha al voltant de 120 parcs i places enjardinades amb superfícies contínues superiors als mil metres quadrats on es poden deixar anar els gossos de 20:00 a 09:00 a l’hivern i de 21:00 a 09:00 a l’estiu . “En altres horaris, i excepte en llocs especialment autoritzats, els gossos han d’anar lligats”, ha recordat Natalia Chueca, consellera de Serveis Públics.

Aquests espais, a més de disposar d’elements com una font adaptada per a gossos i fins i tot alguna construcció per a jugar, tindran també cartelleria específica per informar sobre les bones pràctiques i els bancs propers per a ús dels responsables dels animals.

“Els responsables dels gossos tenen l’obligació de conèixer i aplicar l’Ordenança municipal sobre la protecció, la tinença responsable i la venda d’animals. S’hi especifica clarament quins són, per exemple, els espais i els horaris en què és possible deixar solts els gossos mentre se’ls passeja. Ara, a més, crearem uns espais limitats, tanques i condicionats perquè en qualsevol moment es pugui anar amb el gos i deixar-lo solt al seu interior”, ha explicat Natalia Chueca.

La consellera de Serveis Públics, Natalia Chueca, durant la presentació del nou pla de convivència/Ajuntament de Saragossa

Assessorament per millorar la convivència entre animals i altres usuaris

A Saragossa hi ha censats gairebé 70.000 gossos. Segons les dades disponibles, des del 2019, coincidint amb la pandèmia, la presència d’animals de companyia ha anat creixent un 10% cada any. Per tant, cada vegada hi ha més persones que incorporen un gos a la seva família.

Davant d’aquesta realitat, per facilitar la convivència ciutadana i el benestar dels animals de companyia, l’Ajuntament ha impulsat una sèrie d’accions amb el suport i l’assessorament de l’Il·lustre Col·legi Oficial de Veterinaris de Saragossa (ICOVZ).

L’ICOVZ donarà suport i difondrà les campanyes divulgatives previstes i assessorarà el Consistori en matèria de comportament animal, tant per millorar la convivència com per dissenyar els ja anomenats espais d’esbarjo caní a parcs públics municipals, entre altres accions.

“Volem que Saragossa sigui una ciutat pet friendly, amigable amb els animals de companyia”

La consellera de Serveis Públics ha detallat que “hem percebut clarament que sobretot des de l’inici de la pandèmia ha crescut el nombre de famílies amb animals de companyia. Aquesta realitat es tradueix en una sèrie de necessitats a l’espai urbà per millorar la convivència ciutadana i, sobretot, la qualitat de vida dels animals, que necessiten espais on gaudir o moure’s amb més llibertat que quan passegen lligats amb els propietaris”.

“Volem que Saragossa sigui una ciutat pet friendly, amigable amb els animals de companyia. És un compromís en què tots hem de col·laborar, tant el mateix ajuntament com els propietaris dels animals de companyia i, en certa manera, la resta de la ciutadania”, ha afegit Natalia Chueca.

El jutjat rebutja la petició de mesures cautelars i els 38 beagles moriran durant l’experiment

El jutjat argumenta que existeix un defecte de forma a la petició de mesures cautelars i els 38 cadells de gos de la raça beagle moriran durant l’experiment.

El jutjat contenciós número 6 de Barcelona ha dictat a la Resolució que no admet la demanda de mesures cautelars per aturar l’experiment amb cadells de gos de raça beagle presentada per la Comissió dels Drets dels Animals de l’Il·lustre Col·legi d’Advocats de Barcelona i l’associació Lex Ànima.

El contenciós argumenta que existeix un defecte de forma i la petició no podrà avançar en la seva tramitació. “La Resolució al·lega un defecte formal regulat a l’article 136.2 LRJCA com a motiu d’inadmissió, contràriament al que sosté la doctrina jurisprudencial del Tribunal Suprem, que permet la tramitació de mesures cautelars prèvies al recurs a casos d’urgència”, ha comunicat l’associació de defensa del dret dels animals, Lex Ànima.

El passat 16 de febrer, Lex Ànima i l’Il·lustre Col·legi d’Advocats de Barcelona van demanar al jutjat la suspensió cautelar de l’experiment del Parc Científic de la UB i Vivotecnia amb 38 cadells de gossos beagle. L’objectiu d’aquesta mesura era salvaguardar la integritat física dels gossos amb els quals es tenia previst experimentar un nou fàrmac. Lamentablement, aquesta sol·licitud ha estat rebutjada i els beagles moriran durant l’experiment.

La vida de 38 cadells a canvi de provar un fàrmac antifibròtic

La Universitat de Barcelona va contractar els serveis del laboratori Vivotecnia per provar un fàrmac antifibròtic en 38 cadells de beagle. L’experiment consisteix a subministrar als gossos un fàrmac per calcular la dosi exacta necessària per acabar amb la vida de la meitat dels animals. Un cop finalitzades aquestes proves, l’altra meitat serien sacrificats per a practicar necròpsies i finalitzar l’estudi.

El Parc Científic de Barcelona (PCB) ha comunicat que “actualment no hi ha cap mètode alternatiu a l’ús d’aquests animals que pugui substituir la metodologia d’aquesta investigació. El PCB ha revisat totes les propostes de suposades alternatives que alguna associació ha fet arribar i cap d’elles és normativa, és a dir, no està acceptada com a mètode en l’estudi preclínic de fàrmacs”.

A més, el PCB, la UB i els respectius Comitès Ètics d’Experimentació Animal afirmen que durant els seus projectes “vetllen perquè els treballs amb animals de laboratori compleixin amb les regulacions i normatives europees orientades a supervisar i assegurar el benestar animal i aplicar sempre els conceptes de Reemplaçament, Reducció i Refinament”.

Per acabar, el Parc Científic i la Universitat de Barcelona asseguren que “estan realitzant totes les gestions possibles per tal que els sis gossos emprats a la primera fase de l’estudi de farmacocinètica puguin ser adoptats al final de l’estudi”.

Aquestes explicacions no han convençut les entitats animalistes ni bona part d’una societat que reclamen de manera reiterada “mètodes alternatius a la investigació i experimentació animal”, amb l’objectiu que cap animal més hagi de patir la crueltat dels laboratoris.

Intervenen la col·lecció privada més gran d’animals verinosos i potencialment perillosos d’Espanya

Per a alguns dels animals verinosos confiscats per la Guàrdia Civil no es disposa d’antídots, ja que no tenen el seu hàbitat dins d’Europa i no estan controlats per les autoritats.

La Guàrdia Civil, juntament amb la Policia Local-UNIDRON, ha procedit a la detenció d’un home al municipi de Telde (Canàries) per suposats delictes relatius a la protecció de la flora, fauna i animals domèstics i un altre contra la seguretat col·lectiva per la tinença il·legal danimals. En total s’han intervingut 53 espècimens verinosos subjectes al Conveni Internacional d’Espècies Amenaçades de Fauna i Flora Silvestre (CITES).

Entre els animals s’identifiquen una tortuga aligátor, un monstre de gila, un llangardaix cocodril xinès, diverses espècies de caimans, un cocodril nan africà, dos pitons reticulars, una taràntula xilena i una de potes vermelles, diverses espècies de cobra, diverses espècies d’escurçons, dues serps de cascavell, una mamba verda occidental, diverses espècies de varans, dues pogones vitticeps, una tilícia scincoides, una iguana cornuda, onze serps real de california, dues titis de pinzell negre, insectes i rosegadors.

Durant el registre judicial al domicili del detingut es va constatar l’existència d’instal·lacions per albergar les diferents espècies: tres aquaterraris de grans dimensions, quaranta terraris i dues estades condicionades per a la cria de rosegadors i dos primats, posant en perill la vida, la integritat física o la salut de les persones, en trobar-se a una zona urbana residencial.

12 espècimens d’animals incautats són verinosos/Guardia Civil-UNIDRON

La investigació va començar a finals de 2021 pel SEPRONA després d’obtenir informació sobre els fets i posterior suport de la UNIDRON fent vol amb drons on es va constatar l’existència d’un caiman de grans dimensions a la part superior de l’edificació. També es va poder acreditar la vinculació del detingut amb una altra persona amb antecedents policials per suposats delictes de trànsit d’espècies, contraban, falsificació documental i pertinença a grup criminal.

Dels animals comissats, 12 espècimens són verinosos amb possibilitat de causar la mort per inoculació de toxines, produir lesions greus, posar en perill la vida per traumatismes o transmissió de malalties, acreditant-se que a nivell sanitari, no existeix protocol d’actuació ni antídot específic per agressions per rèptils verinosos als centres hospitalaris de Gran Canària.

D’altra banda, la tinença d’aquests animals pot ser, a més, un greu perill per a la biodiversitat, ja que l’alliberament de forma incontrolada d’aquests espècimens no autòctons al medi natural de l’illa de Gran Canària podria ocasionar un perill a l’equilibri natural.

Es tracta d’una de les col·leccions privades d’espècimens verinosos més importants a nivell nacional i europeu

La investigació realitzada pel SEPRONA de Las Palmas ha revelat una de les col·leccions privades d’espècimens verinosos més important a nivell nacional i europeu. El presumpte autor dels fets ha quedat a disposició judicial dictant mesures cautelars a aquest efecte.

Els espècimens, per la seva banda, han quedat dipositats al centre de rescat animal Cocodrilos Park per proporcionar-li les cures necessàries mentre estiguin a disposició del Jutjat d’Instrucció número 1 de Telde, Las Palmas.

“No volem que hi hagi diferències entre gossos de companyia i gossos de caça, els gossos són gossos”

Diversos col·lectius animalistes han presentat 36.000 firmes al Parlament basc per sol·licitar un major avenç i compromís per part de tots els grups polítics en la protecció dels animals.

Les associacions animalistes Haiekin, ARA, Santuari la vida color de gerds, Gureak, Bere Ahotsa, ALDDEA, Lagunak, Astikat i BITXOS han lliurat 36.000 signatures al Parlament basc per tal de mostrar el seu rebuig absolut cap a la nova llei de protecció animal d’Euskadi.

“A través d’aquestes 36.000 firmes, mostrem el nostre rebuig a la Proposició de Llei de Protecció Animal que han presentat els grups parlamentaris PNB i PSE. Aquesta Proposició de Llei ens deixa a la cua al panorama nacional de protecció animal. No volem una llei que sigui pitjor que la va promulgar-se fa trenta anys. Volem una llei que mostri que estem evolucionant i que protegeixi tots els animals”, ha declarat Miriam Laiseca, portaveu de la recollida de signatures i membre de l’associació Haiekin.

“No volem una llei que sigui pitjor que la va promulgar-se fa trenta anys”

Durant el passat mes de setembre, el Parlament Basc va donar llum verda a una nova Llei de Protecció Animal, un text que recollia avenços com la prohibició del sacrifici d’animals als centres d’acollida, més contundència pel que fa a les sancions per maltractament, més mesures de protecció dels animals de companyia, però que, tot i això, no contemplava la protecció i el benestar d’altres espècies animals que no fossin les de companyia.

“Volem una llei que no deixi cap animal fora de protecció. Una llei que no parli de plagues urbanes, i això suposa per a molts animals i que no deixi la porta oberta amb un articulat ambigu a l’extermini de milers d’animals. Una llei que no diferenciï entre gossos de companyia i gossos de caça, els gossos són gossos. No hi ha gossos de primera, segona o tercera categoria, tots han de ser protegits. En definitiva, volem una llei que no exclogui animals”, remarca Laiseca.

“Volem una llei que no deixi cap animal fora de protecció”

Segons els col·lectius animalistes, el Govern Basc, a la seva nova llei, deixa totalment desprotegits molts animals víctimes d’un maltractament injustificat en espectacles. Amb la nova norma tampoc no es podrà denunciar el maltractament que pateixen els cavalls, cabres, ovelles, etc. Els animals de les cavalcades, Olentzero, carrusels de ponis, festejos amb petits vedells o els bous, moltes vegades morts per dopatge a l’arrossegament de pedra, quedaran en la més absoluta indefensió, podent ser objecte de tota mena de maltractament.

Amb l’objectiu d’avançar en la protecció animal i frenar una llei merament mascotista, Acció per al Respecte Animal va organitzar a través de la plataforma “change.org” una recollida de signatures que s’han saldat amb més de 36.000 suports sota el lema “Euskadi necessita una veritable llei de protecció animal”. Uns resultats que han estat presentats al Parlament basc i que demostren que els animals del País Basc mereixen una llei d’acord amb el temps que vivim i les exigències de la societat basca.