PACMA denuncia irregularitats judicials en el cas dels 38 beagles de la Universitat de Barcelona a Vivotecnia

/0 Comentaris/a

PACMA i Lex Anima estudien denunciar l’Ajuntament de Barcelona, ​​la Universitat de Barcelona i la Generalitat de Catalunya per l’experiment de la UB i Vivotecnia amb 38 beagles.

El Partit Animalista (PACMA) ha denunciat “l’existència de presumptes irregularitats judicials en el cas dels 38 de cadells de raça Beagle” amb què el Parc Científic de Barcelona (PCB) i la Universitat de Barcelona (UB) realitzaran un experiment amb l’empresa Vivotecnia, perquè posteriorment els animals siguin sacrificats.

L’objectiu d’aquest estudi de la Universitat de Barcelona és tastar un medicament per tractar la fibrosi hepàtica i la mielofibrosi. L’experiment amb Vivotecnia consisteix a subministrar als cadells de Beagle un fàrmac per calcular la dosi exacta necessària per acabar amb la vida de la meitat dels animals. Un cop finalitzades aquestes proves, l’altra meitat dels animals serien sacrificats per practicar necròpsies i finalitzar l’estudi.

Després de fer-se públiques les intencions de la Universitat de Barcelona i Vivotecnia, des de Lex Anima i l’Il·lustre Col·legi d’Advocacia de Barcelona (ICAB) es va sol·licitar al jutjat la suspensió cautelar de l’experiment amb l’objectiu de salvar la integritat física dels gossos. Tot i això, el jutjat contenciós número 6 de Barcelona va rebutjar la petició al·legant l’existència d’un defecte de forma.

Després d’aquesta decisió, el Partit Animalista i Lex Anima han posat de manifest en una roda de premsa celebrada aquesta setmana una sèrie de pressions, filtracions i vinculacions sospitoses a favor del Parc Científic de Barcelona, ​​i com a conseqüència, de les entitats i institucions públiques que conformen el Patronat de la Fundació PCB: Universitat de Barcelona, ​​Generalitat de Catalunya, Ajuntament de Barcelona i Consell Superior d’Investigacions Científiques (CSIC).

Eva Díaz, vocal de Lex Animal, ha assegurat que estudien presentar una denúncia a la Fiscalia per presumpta prevaricació contra la Generalitat de Catalunya, l’Ajuntament i Barcelona i la Universitat de Barcelona “si continuen entossudits a fer l’experiment” amb els 38 beagles al Parc Científic de Barcelona (PCB) sabent que “no hi ha autorització administrativa per fer-ho”, segons ha indicat.

“L’experiment va ser iniciat pel PCB, una prolongació de la UB i una entitat amb seu a Catalunya. Es tracta d’un contracte públic i en l’adjudicació posa que l’àmbit geogràfic és Catalunya, per això es regeix per la Llei catalana, que és claríssima al respecte i exigeix ​​la preceptiva autorització administrativa”, va afirmar Díaz durant la roda de premsa.

“Sembla un experiment de l’Edat mitjana”, Eva Díaz.

Per acabar, la jurista de Lex Anima va posar en dubte la validesa científica de l’experiment amb els Beagles: “Ingerir quantitats d’un producte tòxic fins que l’animal mori, sembla un experiment de l’edat mitjana. No té res de científic. L’objectiu real de l’experiment és comercialitzar un medicament amb un principi actiu que ja està inventat només perquè una altra empresa el comercialitzi”.

Iván Guijarro, coordinador de PACMA a Barcelona, ​​va criticar durant l’acte la contractació amb diners públics d’un laboratori que no compleix amb les mínimes garanties de benestar animal: “demanem que els diners es destinin a finançar mètodes alternatius. Hi ha científics ja treballant-hi, vetllant per un progrés ètic, però no se’ls fa cas”, va concloure.

Afortunadament, des de les entitats animalistes es treballarà sense parar per intentar salvar la vida dels Beagles. Des del Partit Animalista han deixat clar que “tot i que l’experiment s’acabi fent i els gossos siguin sacrificats, continuarem endavant per exigir totes les responsabilitats per tantes irregularitats que estan sortint a la llum”.

Suprimeixen les demostracions amb lleons marins al Parc de Cabárceno a Cantàbria

/0 Comentaris/a

El Parc de Cabárceno readaptarà el recinte de lleons marins per orientar el model de visita cap a fins educatius i de benestar animal.

El Parc Natural de Cabárceno, ubicat a Penagos (Santander), suprimirà les tradicionals demostracions que es desenvolupaven fins ara amb lleons marins i transformarà l’espai, prescindint de les grades, per facilitar la proximitat del públic a la piscina i la seva observació de l’hàbitat marí. Al seu lloc, els visitants rebran informació personalitzada per part dels cuidadors.

Les demostracions que es feien estaven associades als entrenaments mèdics que els exemplars han de realitzar diàriament per saber reaccionar quan necessiten cures o tractaments. Tot i això, el parc ha decidit reorientar la manera de conèixer els lleons marins a través d’un model que s’allunyi d’una imatge d’espectacle i permeti als animals gaudir de més independència i tranquil·litat.

“El parc vol adquirir un model que s’allunyi d’una imatge d’espectacle”

L’edat madura dels quatre exemplars, Eco i Lisa, de 25 i 26 anys respectivament, i Deva i Pas, amb 18, i els problemes de visió de tres d’ells, han portat els responsables del parc i de CANTUR, l’empresa pública dependent de la Conselleria d’Indústria, Turisme, Innovació, Transport i Comerç de Cantàbria a prendre aquesta decisió, “sempre pensant en el benestar dels nostres animals i en consonància amb la filosofia en què es basa l’existència i la raó de ser de Cabárceno”.

El Parc de la Natura de Cabárceno no és un Zoo ni un parc natural. Es tracta d’un espai naturalitzat per la mà de l’home que intenta desenvolupar una vida a l’ambient més natural possible per als animals que hi habiten. Tret de l’alimentació que reben els animals, la resta d’activitats estan marcades per la seva llibertat i instint. Parlem d’un espai concebut amb finalitats educatives, culturals, científiques i recreatives que actualment representa un dels atractius turístics més grans del nord d’Espanya.

“El que més els agrada als nostres visitants és poder veure els animals vivint en estat de semillibertat, amb espais amplis i de la manera més propera possible al seu hàbitat natural i el que més valoren és comprovar que els exemplars estan ben cuidats i condicions òptimes”, ha subratllat Javier López Marcano, conseller de Turisme.

“El que més els agrada als visitants és veure els animals en estat de semillibertat”

Quant a l’eliminació de les demostracions dels lleons marins, López Marcano ha detallat que “Volem respectar l’edat dels uns i les malalties físiques dels altres i en aquest punt de fer un pas més i oferir una nova forma d’apropar-se i conèixer les característiques daquesta espècie. Tot això tenint en compte les recomanacions dels cuidadors i veterinaris”.

Així, les demostracions en el seu format espectacle finalitzaran el proper diumenge 20 de març. El recinte romandrà tancat entre els dies 21 i 25 per dur a terme la retirada de les grades i el condicionament del perímetre de la piscina. A partir del 26 de març, els visitants podran gaudir de nou dels lleons marins en una nova forma d’interacció.

L’equip de cuidadors dels lleons marins atendrà els visitants i serà l’encarregat d’informar sobre les característiques d’aquesta espècie i curiositats i la forma de vida dels exemplars del parc. Així mateix, respondran totes les preguntes i dubtes que se’ls plantegin.

Per què pasten els gats?

/0 Comentaris/a ,

El motiu pel qual els gats pasten és un dels misteris més adorables que existeix. Es tracta d’un d’aquests comportaments curiosos i exclusius dels felins que desperten molt interès entre els éssers humans.

Pastar és un moviment molt semblant a un massatge, en què un gat es mou i empeny amb les potes davanteres. Alguns felins ho fan amb les ungles amagades, però d’altres estenen les seves peludes i esmolades urpes quan empenyen i les amaguen quan van enrere. Aquesta acció solen fer-la sobre superfícies suaus i flexibles com mantes, edredons, coixins, etc. També ho fan sobre altres animals i fins i tot sobre el cos del seu humà de confiança.

L’hàbit de pastar és exclusiu dels gats, és el senyal d’identitat com a animals felins. És un costum que comença des que són petits. Des dels primers dies de les seves vides, els gats pasten el ventre de la seva mare a la recerca de la seva atenció. A més, aquest suau massatge estimula el fluid de la llet als mugrons.

Si el teu company felí se t’acosta de manera sigil·losa quan estàs còmode al sofà, i es posa damunt teu a fer-te un massatge, has de sentir-te molt afortunat. Aquesta acció vol dir que el teu gat t’adora, et considera una figura propera a la mare o al pare. Si aquest ‘massatge’ va acompanyat d’un intens ronc, acabarà relaxant la mandíbula i entrarà en un estat de benestar total en què fins i tot pot arribar a bavejar una mica.

Una altra raó és que els gats que pasten quan són adults, ho fan perquè van ser separats de la seva mare o deslletats massa aviat. Encara que també és cert que hi ha molts casos de gats que pasten i no van ser precoços en la seva separació maternal.

Una de les explicacions més acceptades és que ho fan per consolar-se a ells mateixos quan estan estressats o una mica preocupats. Una altra raó és perquè els gats tenen unes glàndules odoríferes als seus coixinets de la part inferior de les potes, llavors aprofiten aquests massatges per alliberar part de la seva olor corporal, marcant d’aquesta manera el seu territori.

Si el teu pelut s’ha allotjat damunt del teu cos i pasta, no vol dir només que t’estima, i que se sent molt a gust, sinó que t’està dient que formes part de la propietat. Finalment, una altra de les raons perquè un felí pasti és per relaxar-se, de vegades és com el preludi de la migdiada.

AMIC/Wikifauna.com

Logronyo impulsa la identificació, vacunació i esterilització dels animals de companyia

/0 Comentaris/a

L’Ajuntament de Logronyo i els veterinaris de la Rioja s’han unit per impulsar la identificació, la vacunació i l’esterilització dels animals de la ciutat.

Logronyo, en la seva aposta per ser una ciutat pet-friendly, ha presentat la campanya ‘Un dels nostres’, una iniciativa que pretén impulsar “tres accions bàsiques per al benestar dels animals de companyia com són la vacunació, l’esterilització i el microxipat o identificació”, tal com ha explicat la regidora responsable de l’Àrea de Benestar Animal, Amaia Castro.

L’Ajuntament de la capital de La Rioja va signar el setembre de 2021 un acord amb el Col·legi Oficial de Veterinaris de la Rioja per actuar de manera conjunta en benefici dels animals. “La ciutadania confia el benestar dels seus animals a les clíniques i hospitals veterinaris”, ha declarat la regidora. “Les clíniques veterinàries són la manera més efectiva que la informació arribi als responsables dels animals, ja que els centres veterinaris són el millor canal de contacte amb aquests”.

La campanya ‘Un dels nostres’ comptarà amb una important difusió a Logronyo a través de suports municipals com són les pantalles digitals. També mitjançant les clíniques i centres veterinaris, als quals des de la Regidoria de Benestar Animal se subministraran materials informatius, flyers i els seus corresponents dispensadors, així com bosses de roba amb la imatge de la campanya, que inclou missatges com “vacuna’m, perquè evita malalties perilloses per a animals i persones”, “esterilitza’m, perquè millora la salut i el comportament”, i “posa’m microxip, perquè així podré tornar a estar amb tu si em perdo”.

“Posa’m microxip, perquè així podré tornar a estar amb tu si em perdo”

Amb aquesta acció, el consistori logroñés i el Col·legi de Veterinaris van un pas més enllà de la informació sobre l’obligatorietat de la identificació, vacunació i esterilització dels animals. Un dels principals objectius és incidir amb aquest tipus d’accions divulgatives “en els beneficis que suposen per als animals aquestes tres accions, com ara evitar malalties o fins i tot millorar la salut i el comportament dels animals”, ha destacat Amaia Castro.

Julián Somalo, president del Col·legi de Veterinaris, ha subratllat el fet que “per primera vegada, l’Ajuntament de Logronyo ha incorporat a la seva plantilla la figura d’un veterinari i que, a més, ha signat un conveni de col·laboració amb el Col·legi”. A més ha remarcat que “els centres veterinaris són la primera baula entre les autoritats i la ciutadania per difondre els drets dels animals i això és el que ens va moure a signar aquest acord de col·laboració”.

Per acabar, Somalo ha explicat la importància que té per als animals la difusió d’una campanya sobre esterilització i el microxipat o identificació i ha recordat que “en qualsevol actuació que es vulgui emprendre en matèria de benestar animal cal comptar amb la professió veterinària”.

“La durada i fase del son dels animals depenen del seu hàbitat i espècie”

/0 Comentaris/a

“El son en animals depèn de la seva condició evolutiva”, afirma un professor de la Universitat de Múrcia.

Des del punt de vista de l’evolució animal, els depredadors no solen tenir problemes per agafar el son, ja que aquests no temen ser caçats i poden gaudir d’una son profunda i prolongada en el temps. No obstant això, els animals que poden ser caçats tenen la son més lleugera i curta perquè necessiten estar en constant alerta per si aguaita algun perill.

Aquesta és la conclusió que ha explicat el professor de Fisiologia de la Facultat de Veterinària de la Universitat de Múrcia, Salvador Ruiz. Aquest docent ha dedicat part de la seva carrera a l’estudi de la Neurofisiologia en els animals. El seu article de divulgació ‘El sueño en animales’, publicat a la revista del Col·legi de Veterinaris Informació Veterinària ha tingut un gran èxit, amb més de 8.000 descàrregues i milers de visites. Fins i tot el programa de divulgació científica de La 2 “¡Qué animal!” va mostrar interès per la notícia, entrevistant el professor Ruiz.

Salvador Ruiz, creador de ‘El sueño de los animales’/Universidad de Murcia

Segons l’article, la durada i la fase del son dels animals depèn del seu hàbitat i espècie. La majoria dels animals que són considerats depredadors poden arribar a la fase REM del son, és a dir, poden tenir un somni profund i dormir amb tranquil·litat molt de temps. En canvi, els animals que resulten caçats no poden tenir aquest mateix descans degut a la condició vulnerable. El catedràtic exemplifica que “els elefants i girafes arriben a dormir només 3 o 4 hores perquè en cas d’atac puguin escapar amb rapidesa”.

El somni REM, que en anglès significa “moviments oculars ràpids”, succeeix amb les parpelles tancades i suposa a més contraccions musculars. Ruiz explica que durant aquesta fase “hi ha ones cerebrals similars a les que es produeixen durant la vigília, quan un està despert” i afegeix que “la domesticació ha modificat hàbits de son en els animals”.

“Les aus són les úniques capaces de dormir sobre un filferro”

Les postures que adopten a l’hora de dormir són altres condicionants per agafar el son. L’investigador detalla que les vaques poden remugar durant molt de temps del dia i han d’estar ficades al llit amb les potes sota el seu cos perquè fins i tot en la fase de son lleugera puguin remugar, “perquè la posició ajuda que el contingut des del rumen vagi de nou a la boca perquè es mastegui una altra vegada”.

Un altre exemple són els cavalls. Ells tenen la capacitat de dormir dempeus la major part del temps utilitzant el que s’anomena el bloqueig rotulià, és a dir, “una immobilització de l’articulació del genoll a nivell de les extremitats posteriors”, comenta. D’altra banda, descriu que les aus són les úniques que poden mantenir un equilibri perfecte, ja que “dormen en penja-robes”, elles són capaces de dormir sobre un filferro.

Per què es produeix la son en animals?

Hi ha diferents hipòtesis sobre com es produeix la son. Ruiz certifica que podria tractar-se d’una acció química com a resultat de “l’increment de certes hormones o metabòlits en sang i líquid cefaloraquidi”. També es podria deure a la disminució dels estímuls o senyals que percep el cervell, és a dir, a una manca d’“aferències externes”, o bé per un procés neuronal actiu amb la intervenció de certes estructures del sistema nerviós.

Un altre dels fonaments és la temperatura corporal. El seu descens, encara que sigui unes dècimes, actua com “una mena de mecanisme de restauració metabòlica perquè l’energia torni a activar-se una altra vegada”, comenta el professor d’Universitat de Múrcia.

“La reiteració de períodes de falta de son prolongats pot arribar a ser mortal”

La manca de son és perillosa, ja que pot desencadenar un deteriorament mental. L’investigador adverteix que en els animals poden ser freqüents i tenir conseqüències greus i que “s’han fet estudis que afirmen alteracions neurodegeneratives que poden arribar a ser mortals si es reiteren períodes de falta de son prolongats de 24 o 48 hores”.