El Husky Siberià

És una de les races més antigues de gos i la que més similituds conserva amb els llops, els seus avantpassat. No és una raça desaconsellable per tenir com animal de companyia però necessiten espai, un clima apropiat i molt de moviment.

El Husky Siberià és la raça que més recorda l’avi de tots els gossos: el llop. No en va, segons les anàlisis d’ADN, es tracta d’una de les races de gos més antigues del món. Tot i així, no es va reconèixer per la Federació Cinològica Internacional fins l’any 1995.

El Husky Siberià prové del nord est de Sibèria (Rússia) i malgrat ser un bon animal de companyia, originàriament, el Husky Siberià és un animal de treball i no té rival a l’hora d’estirar els trineus per la neu. A part de la famosa competició Pirena, l’ús dels trineus ha estat clau per garantir la mobilitat de tribus i poblats que viuen aïllats en zones d’alta muntanya i on només tenen la neu com a paissatge. És en aquests indrets tant inhòspits i difícils de sobreviure on el Husky Siberià s’ha guanyat, a base d’esforç, el reconeixement del que avui pot presumir.

 

CARACTERÍSTIQUES FÍSIQUES

El Husky és un animal ràpid i lleuger. Els mascles d’aquesta raça pesen entre 20,5 i 28 kg mentre que les femelles oscil·len entre els 15,5 i els 23 kg. Cap gos és aconsellable que tingui sobrepès, com passa amb les persones, però els Huskies és especialment important que es mantinguin en el seu pes adequat.

Una de les grans característiques dels Huskies és el seu pèl, que és doble. Per la part més propera al cos de l’animal és llanós i suau i prou llarg per mantenir la segona part del pèl, més recte i prima. Com si es tractés d’una jaqueta d’hivern, els Huskies tenen un pelatge que els esclafa per dins i que els aïlla de l’aigua i el fred per fora. La cua recorda la d’una guineu, ben coberta de pèl, i s’aixeca per sobre l’esquena dibuixant la forma d’una falç.

 

ÉS ACONSELLABLE COM A GOS DE COMPANYIA?

El Husky Siberià és amigable i gentil i no és un gos que es mostri especialment agressiu amb els desconeguts o amb altres gossos. No està acostumat a haver de vigilar la casa. És un gos més aviat extravertit, molt intel·ligent però també molt tossut. Té les capacitats intel·lectuals per aprendre moltes coses però cal molta paciència. És una raça que necessita espai, excursions a la muntanya, neu, i molt moviment. En cap cas hauria d’estar en mans d’una família sedentària.

0 respostes

Deixa una resposta

Vols unir-te a la conversa?
No dubtis a contribuir!

Deixa un comentari