Arxiu d'etiquetes per: neu

“El fred i la neu poden impedir que els ocells accedeixin al seu aliment”

Les aus són uns animals que pateixen especialment les conseqüències de les temperatures gèlides, ja que es troben amb nombrosos obstacles per poder aconseguir aliment. Per conèixer millor com és la lluita i la supervivència d’aquests animals durant l’hivern, Animalados ha parlat amb Luis Martínez, biòleg i tècnic de Biodiversitat Urbana de SEO/BirdLife.

SEO/Birdlife, la Societat Espanyola d’Ornitologia, és l’ONG ambiental degana a Espanya. Fundada l’any 1954, té una missió clara des de la seva creació: amb els ocells com a bandera, volen conservar la biodiversitat amb la participació i implicació de la societat.

Com afecta l’hivern a les aus? Són uns animals preparats per a les baixes temperatures, la pluja i la neu?

Les aus, com a animals de sang calenta, estan preparades per mantenir la seva activitat malgrat les baixes temperatures. A més, les plomes que cobreixen el seu cos són excel·lents aïllants tèrmics, com bé ho sabem les persones quan ens protegim del fred amb un abric o un edredó de plomes.

No obstant això, tant el fred com la neu poden tenir un efecte indirecte però molt perjudicial sobre elles, en l’impedir que puguin accedir al seu aliment. D’una banda, el fred fa desaparèixer els insectes, per aquest motiu, la majoria de les aus insectívores del nostre territori són migradores i ara estan a l’Àfrica. D’altra banda, la neu que cobreix el sòl amaga les llavors que necessiten aquests animals per alimentar-se.

Com es defensen les aus de les baixes temperatures? Quines estratègies fan servir per trobar i conservar la calor?

Les aus mantenen una temperatura corporal al voltant d’uns 40 graus centígrads i, com qualsevol altre animal de sang calenta, mantenen constant aquesta temperatura a força de ‘cremar’ les seves reservar energètiques. El nostre cos funciona com una casa escalfada per una caldera.

Tot i que les plomes proporcionen una alta ‘eficiència energètica’, a les aus els passa el mateix que a una casa, com més baixa sigui la temperatura exterior, més ha de treballar la ‘caldera’ per mantenir la temperatura interior. Això comporta augmentar el consum energètic, el que al seu torn incrementa la necessitat de trobar aliment per acumular les reserves suficients per sobreviure durant les llargues i fredes nits hivernals.

Quines són les espècies d’aus que més pateixen els efectes de l’hivern i el fred?

Les aus més sensibles a l’efecte de l’hivern són les aus migratòries, ja que són aquelles que es quedaran sense el seu aliment a causa del fred o de la neu. Quan es donen condicions climatològiques extremadament adverses, com són fortes nevades o temperatures anormalment baixes, són en general les aus més petites les que poden pagar un preu més alt.

Les aus amb una mida més petita tenen uns cossos que poden no arribar als deu grams de pes, tenen escassa inèrcia tèrmica i acumulen molt poques reserves energètiques, per tant, si esgoten aquestes reserves per no haver trobat prou aliments pel dia, poden morir d’hipotèrmia durant la nit.

Quines aus pateixen més les conseqüències climatològiques de l’hivern? ¿Les aus urbanes o les aus rurals?

Les ciutats pateixen l’anomenat efecte ‘illa de calor’, el que suposa que en un centre urbà hi ha una temperatura major que als voltants. Per tant, les aus es veuen beneficiades a l’hivern en el medi urbà. No obstant això, una ciutat pot plantejar problemes per trobar aliment de suficient qualitat per a la majoria de les espècies, de manera que el benefici real pot ser inexistent per a una gran quantitat d’aus.

En els mitjans rurals, l’existència de llocs de ceba de bestiar o gallines, sol actuar com a focus d’alimentació per a les aus que puguin aprofitar aquest talp de subministrament constant, de manera que poden suportar millor les condicions més extremes.

Què podem fer les persones per ajudar a les aus en situacions extremes com va succeïr amb la borrasca ‘Filomena’?

En mitjans urbans, la millor manera d’ajudar a nivell particular és col·locar menjadores per a aus, això sí, amb menjar de ‘qualitat’, mescles de llavors per a aus silvestres. És convenient informar-se bé tant de com i on col·locar la menjadora, el tipus a triar, el menjar ideal, etc. I no oblidar el seu manteniment i higiene adequat.

No obstant això, és més important encara promoure unes ciutats amb zones verdes, riques en biodiversitat i complexes estructuralment, així com aprofitar cada metre quadrat per a la vegetació. Per exemple, els escocells dels carrers, les mitjanes, etc. Només d’aquesta manera conservarem i afavorim unes ciutats riques en naturalesa i saludables, tant per a les aus com per a la ciutadania.

El Husky Siberià

És una de les races més antigues de gos i la que més similituds conserva amb els llops, els seus avantpassat. No és una raça desaconsellable per tenir com animal de companyia però necessiten espai, un clima apropiat i molt de moviment.

El Husky Siberià és la raça que més recorda l’avi de tots els gossos: el llop. No en va, segons les anàlisis d’ADN, es tracta d’una de les races de gos més antigues del món. Tot i així, no es va reconèixer per la Federació Cinològica Internacional fins l’any 1995.

El Husky Siberià prové del nord est de Sibèria (Rússia) i malgrat ser un bon animal de companyia, originàriament, el Husky Siberià és un animal de treball i no té rival a l’hora d’estirar els trineus per la neu. A part de la famosa competició Pirena, l’ús dels trineus ha estat clau per garantir la mobilitat de tribus i poblats que viuen aïllats en zones d’alta muntanya i on només tenen la neu com a paissatge. És en aquests indrets tant inhòspits i difícils de sobreviure on el Husky Siberià s’ha guanyat, a base d’esforç, el reconeixement del que avui pot presumir.

 

CARACTERÍSTIQUES FÍSIQUES

El Husky és un animal ràpid i lleuger. Els mascles d’aquesta raça pesen entre 20,5 i 28 kg mentre que les femelles oscil·len entre els 15,5 i els 23 kg. Cap gos és aconsellable que tingui sobrepès, com passa amb les persones, però els Huskies és especialment important que es mantinguin en el seu pes adequat.

Una de les grans característiques dels Huskies és el seu pèl, que és doble. Per la part més propera al cos de l’animal és llanós i suau i prou llarg per mantenir la segona part del pèl, més recte i prima. Com si es tractés d’una jaqueta d’hivern, els Huskies tenen un pelatge que els esclafa per dins i que els aïlla de l’aigua i el fred per fora. La cua recorda la d’una guineu, ben coberta de pèl, i s’aixeca per sobre l’esquena dibuixant la forma d’una falç.

 

ÉS ACONSELLABLE COM A GOS DE COMPANYIA?

El Husky Siberià és amigable i gentil i no és un gos que es mostri especialment agressiu amb els desconeguts o amb altres gossos. No està acostumat a haver de vigilar la casa. És un gos més aviat extravertit, molt intel·ligent però també molt tossut. Té les capacitats intel·lectuals per aprendre moltes coses però cal molta paciència. És una raça que necessita espai, excursions a la muntanya, neu, i molt moviment. En cap cas hauria d’estar en mans d’una família sedentària.