La processionària del pi, un gran perill per als gossos

Amb l’arribada de les temperatures primaverals, la processionària del pi ja ha fet acte de presència a boscos i parcs on hi ha aquest arbre amb el conseqüent perill que suposa per als nostres gossos. A l’estiu la papallona posa els ous sobre els pins i en un mes surten les larves que inicien la construcció dels nius que són visibles a la part alta dels arbres fins a l’hivern. Quan el fred comença a desaparèixer i la calor s’imposa, aquestes erugues comencen a sortir dels nius que han fet a l’hivern als pins i baixen pels troncs en forma de processó guiades per una femella que va teixint un fil conductor. El seu objectiu és trobar un lloc per enterrar-se i transformar-se en papallona entre els mesos de juliol i agost. Unes papallones que copulen molt ràpidament perquè només tenen un dia de vida a l’hora de començar de nou el cicle.

Els perills que impliquen per als nostres gossos aquestes erugues, que formen fileres a principis de la primavera i són part del nostre entorn natural, són molt grans. Les fileres que dibuixen a terra són un pol d’atracció per als cans, que no poden evitar acostar-s’hi encuriosits pel seu moviment. El problema és que la processionària del pi té un pèls urticants que quan es claven sobre la pell dels gossos els produeixen una reacció al·lèrgica que els pot arribar a matar. En aquest sentit, els veterinaris recomanen no treure a passejar els gossos durant la primavera en indrets on hi hagi pins perquè és impossible controlar-los si van deslligats. Els pèls de les erugues són molt irritants i poden produir greus lesions a la mucosa de la boca i a la llengua si el nostre gos les ingereix accidentalment o les llepa. No és d’estranyar, doncs, que la plataforma Espai Gos BCN reclami que no es plantin pins en els nous espais que s’estan habilitant a la ciutat.

Com podem detectar que el nostre gos pateix una reacció al·lèrgica? Quins són els símptomes? Si veieu que el vostre gos està molt nerviós, que intenta empassar però no pot, que es toca la boca amb les potes, baveja o els seus ulls i parpelles estan inflats té molts números d’haver entrat en contacte amb aquesta eruga. Si se l’ha menjat també pot ser que vomiti.  El problema més greu és que el nostre gos tingui afectades les vies respiratòries perquè això podria causar-li una asfixia i de retruc la mort. Per aquest motiu, si tenim la mínima sospita que el nostre gos ha tocat la processionària del pi acudiu sense dilacions al vostre veterinari per iniciar un tractament de xoc si les proves així ho corroboren. En alguns casos, els gossos necessiten ser ingressats  perquè no poden alimentar-se per si mateixos i podrien patir problemes de desnutrició o deshidratació. Si no hi podeu anar immediatament, netegeu la zona afectada, amb aigua calenta corrent i a pressió, sense fregar perquè els pèls de les erugues tendeixen a clavar-se més i podríeu agreujar la infestació.  Banyar el gos amb aigua calenta permetrà destruir la toxina.

Fermí Varón, propietari de la botiga Animalmente de Sant Cebrià de Vallalta, una localitat de la comarca del Maresme on hi ha molts pins, alerta que “cal estar atents si el gos es grata la boca com si es volgués treure alguna cosa i comença a salivar perquè això ens indica que ha tocat la processionària” mentre subratlla la necessitat d’anar “urgentment al veterinari ja que poden perdre un tros de llengua i fins i tot morir fruit de la inflamació de l’estómac i l’esòfag que l’impedeix respirar”. “Una solució d’urgència”, anota Varón, “és tenir a la farmaciola un medicament que es diu Urbason, un antihistamínic que sol utilitzar-se per tractar reaccions al·lèrgiques fortes”.  El veterinari  David Pumarola assenyala que el cas més greu es produeix quan el gos “inhala o ingereix el polsim tòxic que desprèn l’eruga, si és poca la quantitat que ingereix es produeix una úlcera a la llengua que es pot reparar, però si la inhalació afecta les vies respiratòries pot ser mortal”. Tot i així, el responsable de la Clínica Veterinària Animàlia de Barcelona deixa clar que “la inhalació ha de ser molt exagerada perquè li causi la mort, passa poc, si veiem que respira amb dificultat, que produeix un xiulet quan respira, s’ha de portar al veterinari perquè li administri cortisona i si no respon s’ha de fer una traqueotomia”. Prevenir una futura inflamació per curar-se en salut és el principal consell que dóna l’especialista, que insta a situar el gos “en una zona on corri l’aire i mantenir la calma perquè el gos es relaxi i respiri millor”.  

Article de Xavi Tedó

0 respostes

Deixa una resposta

Vols unir-te a la conversa?
No dubtis a contribuir!

Deixa un comentari