Entrades

“Només la captura, esterilització i retorn dels gats del carrer és eficaç per a conviure amb la biodiversitat”

Així de contundent es mostra Agnès Dufau, de FdCats. Després de dècades desenvolupant diferents rols vinculats al benestar animal, la que havia estat presidenta de Plataforma Gatera i responsable de CAROcat.eu ha inaugurat les primeres jornades felines de Castelló, organitzades per Empremtes Callejeras, el Col·legi de Veterinaris local i l’Ajuntament. Els dos regidors del Castelló, Ignasi Garcia i Mary Carmen Ribera van trencar el gel i van apuntar els antecedents i els compromisos de la ciutat amb la comunitat felina. La seu d’aquesta primera jornada ha estat Centre d’Art.

La comunitat felina està agafant múscul a través de la convocatòria i participació en jornades on es divulga què significa ocupar-se dels gats sense amo. En l’esdeveniment van participar veterinaris, juristes, policies locals, polítics i, per descomptat, entitats de protecció animal. El de Castelló és l’últim, però a la redacció han arribat informacions sobre treballs previs d’organització en altres latituds, entre les que destaquen les terceres Jornades Felines Andaluses, que se celebraran a Màlaga al febrer de 2020. També s’espera amb il·lusió una nova edició de les Jornades Felines Europees de Barcelona, ​​que són les més veteranes i el mirall on es reflecteixen molts dels esdeveniments que avui proliferen.

A la Cat Welfare Award de 2014, Agnès Dufau ja denunciava una situació que encara es produeix en algunes zones: “Endur-se els gats d’una àrea no només és malgastar els diners públics, sinó que multiplica en breu per dos la població. No hi ha arguments legítims per seguir tancant gats de carrer en gosseres, reubicant o matant. Només ho explicaria certa inèrcia lucrativa”.

Les estratègies d’extermini aconsegueixen l’objectiu contrari del perseguit per obra i gràcia d’un mecanisme biològic natural conegut com “efecte buit”. Caçar i matar o caçar, recloure i deixar morir és car i inútil. Noves i extenses ventrades busquen compensar la desaparició d’individus eliminats. Els veïns queixosos reviuen el problema mesos després de la intervenció de brigades d’extermini. La inhibició en la responsabilitat legal de tenir cura dels gats nascuts a la via pública es tradueix en conflictes ciutadans, abandonament i maltractament, però també en el sacrifici.

Ja fa més de 50 anys que es va donar amb una solució plenament satisfactòria per a aquells que l’adopten. Com explica la pròpia Dufau, tenim la resposta a molts dels reptes plantejats; només cal ser metòdica aplicant el CER (captura, esterilització i retorn), subministrant aliment i aigua de forma higiènica, supervisant a cada un dels membres, respectant la seva naturalesa i reallotjant en una llar als gats casolans que no saben ni volen viure com els seus col·legues nadius de la via pública.

La gestió de les colònies exigeix ​​buscar col·laboracions i ser capaç de comunicar a administracions, veïns, professionals i col·legues el que cal fer. En la primera intervenció, Dufau va retratar el panorama general de les polítiques públiques de gestió de la població felina i va recordar alguns dels punts que recull en el seu llibre Estatuto Jurídico del Gato Callejero, publicat el 2016 per l’editorial Tirant lo Blanc.

La següent ponència va versar sobre el desenvolupament de la gestió felina a Torrevieja, a càrrec de Carmen Morata, qui va ser regidora de Benestar Animal de la població alacantina. Ser activista animalista i tenir una responsabilitat en el govern local li ha permès conèixer els mecanismes i desenvolupar les eines per concretar unes polítiques ètiques, assequibles i rendibles en termes d’imatge pública. Aplicar el CER (Captura, Esterilització i Retorn) o endreçar les instal·lacions de la policia local per refugiar puntualment animals extraviats o abandonats sans són algunes de les actuacions que va impulsar Morata el passat mandat. Segons ella, les campanyes contra la separació de ventrades de carrer de la seva mare i del seu entorn són de les més importants. Més que amansir i posar en adopció cadells urbans, les energies cal posar-les en protegir el seu entorn i esterilitzar aviat.

Pedro Moratalla és policia local i forma part de la Unitat de Protecció Mediambiental i Benestar Animal (UPROMA). En la seva intervenció, va fer molt èmfasi que la creació del grup policial anava acompanyada d’un compromís.

Moratalla és ben conegut a nivell nacional per la seva implicació en la protecció dels animals de la via pública que ho requereixin. Són moltes les invitacions que rep per mostrar el com, el perquè i el quan dels agents versus els altres animals. Va aclarir molts dels dubtes normatives que assaltaven al nombrós públic assistent. Com les consideracions legals són de les que més preocupen, no va estar de més el tancament de mà de la lletrada Mercedes Camps.

Pablo de la Torre, com a veterinari, va parlar dels problemes de salut que poden donar-se en les colònies. I Salomé Moreno va desgranar les cures que cal desplegar quan s’assumeix la cura de les colònies. La intensa jornada va culminar amb una foto de grup i la il·lusió de retrobar-se.

Emma Infante

Almenys 140.000 gossos i gats van ser abandonats a 2018 a Espanya

Les dades publicades per l’estudi anual sobre l’abandonament d’animals a Espanya de la Fundació Affinity revelen que al 2018 es van abandonar almenys 140.000 gossos i gats que van ser recollits per les protectores espanyoles. Una xifra d’abandonaments que es manté estancada al país español des de l’any 2015.

Més de 138.000 gats i gossos (104.688 gossos i 33.719 gats) van ser recollits per refugis i protectores a Espanya en 2018 segons les dades presentades per l’Estudi Fundació Affinity “Él Nunca lo Haría”. En aquest document es recull també que les ventrades no desitjades és el principal motiu d’abandonament, seguit de la fi de la temporada de caça i del comportament de l’animal de companyia.

Un altre de les dades que més preocupen són el baix nombre d’animals que arriben a les protectores amb microxip, el que provoca que tan sols un 18% dels animals que ingressen en els refugis puguin ser recuperats per les seves famílies.

L’abandonament segueix sent el principal problema dels animals de companyia a Espanya. Des de fa quatre anys les xifres d’abandonaments estan molt estancades. Fa deu anys vam començar a veure un descens en el nombre d’abandonaments del nostre país, però a partir de 2015 s’ha aturat i la xifra es manté.

Isabel Buil, directora de la Fundació Affinity, afirma que: “Sens dubte, per prevenir el problema de l’abandonament és clau reflexionar abans d’incorporar a la nostra família un animal de companyia, educar-los per millorar el seu comportament; esterilitzar perquè no neixin cries que no puguem mantenir i identificar-los correctament. Assegurar-nos que estem preparats perquè siguin un més a la nostra llar “.

La importància de l’ús del microxip

L’estudi d’Affinity demostra que el percentatge d’animals que porten microxip segueix augmentant gradualment. Des de 2007 ha passat del 18,4% a 34,3 per cent d’animals identificats. No obstant això, en 2018 només el 34,2% dels gossos i el 4,5% dels gats recollits en protectores i ajuntaments es trobaven degudament identificats.

El microxip és una eina clau per retornar als animals perduts. L’any passat van ser 61,1% dels animals que van poder ser identificats i retornats gràcies a aquesta estratègia. No obstant això, el 45,5% dels animals trobats amb microxip van ser rebutjats per les seves famílies, mentre que un 27,9% no van poder ser localitzats per dades incorrectes a la base de dades.

Cal destacar que molts dels gats abandonats no arriben a les protectores, ni als refugis i formen colònies. Aquestes colònies de gats en moltes ocasions estan gestionades per aquestes entitats que s’encarreguen de garantir el seu benestar. El 51% de les protectores i refugis que han participat en aquest estudi gestiona alguna colònia de manera regular. Entre totes tenen cura 4.518 colònies, formades per un total de 31.969 gats. La mitjana de colònies gestionada per cada entitat és de 41, formada al seu torn per una mitjana de 13 felins per colònies.

El perfil d’animal més abandonat

En general, els gossos (73,1%) i els gats (58,3%) recollits per les protectores i refugis es trobaven en un bon estat de salut. Un 15,8% dels gossos i un 26,6% dels gats presentaven alguna malaltia, mentre que el 11,1% dels gossos i un 15% dels felins estaven ferits.

L’informe també publica que l’abandonament dels gats i els gossos es produeix al llarg de tot l’any: “S’abandona tot l’any. No hi ha una estacionalitat clara. Els gossos no són abandonats en major mesura abans de les vacances d’estiu. En canvi, la recollida de gats és més elevada entre abril i juny a causa de que és l’època de cria “, explica Isabel Buil.

D’altra banda, cal destacar que han disminuït els temps d’estada per a gossos i gats en els centre d’acollida, especialment si són cadells. En 2017, de mitjana un gos cadell estava 3,7 mesos a la protectora, davant del 2,3 mesos de 2018. Pel que fa als gats més joves, s’ha passat dels 3,8 mesos el 2018 a 2,2 mesos en 2018. No obstant això, els gossos i gats adults són els que romanen més temps en aquestes entitats amb un 8,6 mesos de mitjana els gossos i 7,7 mesos els gats.

La directora de la Fundació Affinity comenta que: “Hauríem d’anar trencant mites com que un gos o gat adult no s’adaptarà a una nova família. Adoptar animals adults pot ser una opció excel·lent, i permet d’igual manera educar l’animal i crear un vincle emocional fort amb ell “.

Quant als motius per adoptar un animal de companyia, la major part de les persones que donen aquest pas ho fan per estar sensibilitzats amb l’abandonament (39,5%), per ser col·laboradors de l’entitat (21,6 &) i per recomanacions d’amics i coneguts (14,4%).

Després de presentar les principals dades respecte a l’abandonament d’animals de companyia a Espanya el 2018, la Fundació Affinity ha arribat a aquestes conclusions més destacades:

-El abandonament és encara al nostre país un important problema de benestar animal. La xifres de 2018 són comparables a les observades en els estudis de 2016 i 2017. En aquest sentit, sembla confirmar-se el lleuger estancament en la tímida tendència a la baixa observada al llarg dels últims anys.

-La esterilització, identificació i l’adopció són les 3 estratègies més importants per prevenir i minimitzar l’impacte de l’abandonament d’animals de companyia. L’esterilització i la identificació formen part d’un concepte més ampli de tinença responsable, que abasta les obligacions i responsabilitats que tot propietari adquireix en relació amb el seu animal de companyia. Així doncs, la participació ciutadana és fonamental per lluitar contra el problema de l’abandonament d’animals de companyia, ja que d’ella depèn l’aplicació efectiva de les tres estratègies esmentades anteriorment (esterilització, identificació i adopció), que han demostrat ser fonamentals per lluitar contra el problema de l’abandonament.

-Més enllà de la mera conscienciació sobre la necessitat d’adoptar, hem d’educar al públic sobre els avantatges, però també obligacions que suposa adoptar un animal de companyia, i de com la seva arribada pot influir en el nostre estil de vida.