Entrades

La llei de ‘sacrifici zero’ funciona?

La llei de “sacrifici zero” o Llei de Protecció dels Animals de Companyia significava, en principi, una victòria per part de tots els defensors dels drets dels animals, però la realitat és que aquesta llei també ha comportat problemes

Després que tres comunicats autònomes ja estiguin aplicant la coneguda com “llei de sacrifici zero”, que impedeix que es matin els animals domèstics abandonats, ja es pot fer una valoració. El primer canvi que comporta la llei -que es deixin de sacrificar animals- és clarament positiu, però aquest indult de gossos i gats ha provocat també un creixement de la població d’animals que habiten en centres o refugis. Les gosseres estan travessant una situació molt difícil. Ja no acullen més gossos. Totes les gàbies estan ocupades.

La sobreabundància dels animals en aquests llocs provoca que els centres no disposin de prou recursos per garantir el benestar dels mateixos. La vida de molts animals consisteix en alimentar-se en espais reduïts sense conèixer la llum del sol, estil de vida que desemboca en nerviosisme, ansietat, malaltia i desídia.

L’abandonament segueix sent el principal problema en el benestar dels animals de companyia a Espanya. L’any 2017, les protectores i els refugis d’Espanya van recollir un total de 138.307 gossos i gats, una quantitat superior als últims anys que ha trencat amb la tendència al descens d’animals abandonats al territori espanyol. Aquestes xifres les facilita un estudi d’Affinity mitjançant les dades obtingudes de 339 societats protectores, ajuntaments i consells comarcals de tota Espanya i encara pode ser superiors ja que no tots els animals abandonats acaben en mans de les protectores.

Les Comunitat de Madrid, Catalunya i Galícia són les tres comunitats autònomes on està en vigor la llei de “sacrifici zero”. Tres territoris on la falta de mitjans en les protectores i centres d’animals, i l’absència de mesures contundents contra l’abandonament estan generant situacions molt greus sobre els animals.

A més del principal problema de l’abandonament, la llei ha oblidat altres problemes importants com són el maltractament d’animals en els centres de recollida gestionats per empreses, la mort clandestina d’animals, el descontrol de la cria d’animals que pertanyen a particulars o l’exclusió dins de la pròpia llei d’altres animals com són els toros, els animals silvestres o els animals de laboratori.

Hem parlat amb diferents persones d’aquests territoris per conèixer de primera mà quines conseqüències ha tingut la implantació de la llei i com ha afectat aquesta sobre els centres d’acollida d’animals.

Galícia

Aquesta ha estat l’última comunitat autònoma en sumar-se a la llei de sacrifici zero davant animals domèstics. Concretament va començar al gener de 2018.

Per conèixer millor la situació a Galícia després de la implantació de la llei hem parlat amb Ana Sánchez Diz, secretària de l’Associació Protectora d’Animais Aloia, que ha valorat així aquesta mesura que prohibeix el sacrifici dels animals: “La llei és un paripé. No està entre els seus fins establir mesures reals per acabar amb l’abandonament i el maltractament animal, simplement es dissimula una situació desesperant a un problema estructural com és el de la violència i el tracte que es dóna als animals en general i en particular aquí a la nostra comunitat autònoma “.

L’ Ana també ha lamentat que es tracta d’una llei excloent: “La seva implantació deixa fora del seu àmbit de protecció als èquids, bous, animals de producció, d’experimentació o altres fins científics, també als silvestres del medi natural, és a dir pràcticament a tots “. A més ha afegit que “Les lleis no es poden dur a terme en despatxos de vidre aliens a la realitat, amb fins partidistes, amb persones que no estan conscienciades i que no tenen el més mínim interès en resoldre la situació, i per descomptat, sense incloure a les parts implicades / afectades “.

Sobre la repercussió que ha tingut la llei en les protectores d’animals de Galícia, Ana Sánchez ha dit: “Tot segueix igual per a les administracions públiques. Les gosseres i centres autoritzats seguiran sacrificant el que els doni la gana. Contràriament, les associacions protectores, santuaris, persones particulars, etc. que lluitem per la protecció real dels animals i que sí que apliquem el sacrifici zero, estem encara pitjor ja que la llei en vigor ha provocat que el nombre d’abandonaments hagi crescut”.

La secretària de l’Associació Protectora d’Animais Aloia proposa un canvi radical per posar fi a aquesta situació: “Cal trontollar els fonaments sobre els quals es va construir aquest espiral de violència i horror. Els partits polítics tenen un visió a curt termini dels problemes, perquè el que realment els interessa és guanyar les eleccions cada quatre anys, la problemàtica requereix de canvis molt profunds que no tenen res a veure amb les legislatures “.

Comunitat de Madrid

Al febrer de 2017 va entrar en vigor a Madrid la llei de “sacrifici zero”. Només set mesos després d’aquesta mesura, les protectores madrilenyes ja no podien acollir més gossos.

Ignacio Benito, regidor del PSOE-M, no va trigar a assenyalar públicament que la nova llei no està satisfent els interessos dels animals: “Defensem la llei, però s’està desenvolupant malament. S’han oblidat moltes coses. L’Ajuntament de Madrid ha demostrat una total falta de planificació “.

Arancha Sanz de PAC Madrid opina això sobre les mancances de la llei de “sacrifici zero”: “Fan faltes altres mesures que acompanyin aquesta llei. La conscienciació social, l’esterilització o major dotació econòmica per part dels ajuntaments són algunes de les mesures que cal prendre. A més, és molt important sensibilitzar la gent d’una tinença responsable “.

Arancha també ha lamentat que un dels principals problemes actuals en l’abandonament d’animals de companyia a Espanya està relacionat amb la descontrolada cria de particulars: “Els particulars crien sense cap límit, la qual cosa provoca que no hi hagi un control numèric real dels animals domèstics existents. Per solucionar aquesta situació hem proposat que es necessiti una autorització a l’hora de criar animals. Alhora hem proposat que només es pugui criar un cop per animal. Fins ara han denegat aquestes propostes, és normal que l’abandonament d’animals creixi i això repercuteixi negativament sobre les protectores “.

Catalunya

Catalunya ha vist com la implantació de la llei ha comportat el tancament per “aforament complet” de les seves gosseres. Així ha passat per exemple en el Centre d’Acollida d’Animals de Companyia de Barcelona. Juan Carlos Castaño, col·laborador en aquest centre, ens explica com està situació al CAACB: “El creixent abandonament d’animals ha provocat que els peluts de gossera visquin únicament per alimentar-se i defecar des de dins d’una gàbia de menys de 180 cm de llarg i 90 cm d’ample. Els animals estan malvivint amb ansietat, desídia i por”.

Per conèixer millor la situació al territori català també hem parlat amb l’ Emma Infante, doctora en Bioètica i Dret Animal a la Universitat de Barcelona Per aquesta experta en benestar animal, “el sacrifici zero no és una llei ben plantejada, ja que aquesta ha d’anar acompanyada per mesures d’abandonament zero. L’aprovació de la llei de sacrifici zero hauria d’haver anat acompanyada per les lleis de sanció per abandonament i lleis que regularitzessin el control de la cria “.

Infante a més ha afegit que: “És molt urgent canviar les polítiques perquè la solució de sacrificar no és una solució, però tampoc és una solució l’abandonament ja que és una acció que costa molt car en termes econòmics i morals”.

“No podem promoure el sacrifici zero sense incidir prèviament en l’abandonament zero, perquè el resultat serà el de la mort d’animals sans de forma clandestina, que és el que està succeint en l’actualitat”, ha conclòs Emma.

El projecte de FAADA per ajudar a aquelles persones sense llar que tenen un vincle real amb els seus animals

FAADA ha impulsat la campanya #MillorsAmics per ajudar a aquelles persones sense llar que tenen un vincle real amb els seus animals i que per falta de recursos o per adversitats de la vida, han acabat al carrer. Alhora, volen intentar solucionar la creixent preocupació per l’ús d’animals per demanar diners als carrers i

Cada vegada hi ha més preocupació. Cada vegada hi ha més casos als carrers de Barcelona. Primer eren els nens, ara són els animals. L’ús d’animals per a la mendicitat s’està globalitzant a la ciutat de Barcelona i actualment no existeixen prou solucions per frenar aquesta situació.

Un raig de llum prové des de la Fundació per a l’Assessorament i Acció en Defensa dels Animals. FAADA està treballant en combatre aquest fenomen mitjançant la campanya #MillorsAmics. Una iniciativa que ens ha explicat Eva Fornieles, màxima responsable de la campanya.

En primer lloc és important saber què entenem com a “ús d’animals per a la mendicitat”. Des de FAADA expliquen que aquesta situació es produeix quan una persona va acompanyada d’un animal sense que hi hagi cap vincle afectiu, l’únic motiu de la seva tinença és el lucre que comporta la presència de l’animal.

Eva confessa també que a Espanya és molt fàcil aconseguir un animal de companyia. “Els particulars crien els seus animals il·legalment i acaben regalant els cadells sense que hi hagi cap tipus de control. A internet també trobem anuncis que provoquen que el trànsit d’animals aconsegueixi xifres desorbitades “.

Cal tenir en compte que parlem de persones sense llar, persones com nosaltres que per circumstàncies de la vida han acabat al carrer, i que moltes d’elles van acompanyades d’un animal al que mai renunciarien, i que en algunes situacions, és l’únic que tenen. Per tant, cal reconèixer també la bondat de moltes persones que sense llar tracten amb estima als seus animals.

L’objectiu de la campanya #MillorsAmics és ajudar a les persones que es troben en la terrible situació de viure al carrer, i que tenen com a company de vida un animal al qual els uneix un vincle afectiu i de respecte. Garantir així l’atenció veterinària gratuïta de la seva salut i benestar.

Alhora, des de #MillorsAmics es vol denunciar els casos de maltractament d’animals de companyia i domèstics a Catalunya. Una activitat on FAADA porta anys treballant al mateix temps i independentment del projecte #MillorsAmics.

Eva Fornieles detalla els dos grans reptes que urgeix afrontar des de l’Ajuntament de Barcelona per eradicar l’ús dels animals per a la mendicitat. “L’Ajuntament d’una banda ha d’elaborar i activar un protocol perquè les denúncies per casos d’explotació animal es resolguin de manera ràpida i contundent. D’altra banda, és imprescindible permetre que les persones sense llar que tenen un company animal puguin tenir accés als centres d’acollida i de dia, habitatges socials i d’inclusió, i menjadors socials”.

Finalment, FAADA explica quin és el protocol a seguir si tenim sospites d’una possible explotació per part d’una persona cap a un animal. “En aquests casos és important recopilar proves. Per exemple en el cas d’una persona que canvia constantment d’animals és vital tenir imatges d’aquests per poder demostrar que es tracta d’un cas d’explotació. La clau és fer fotos, vídeos … i posar aquest material en coneixement de l’administració i de la policia “.

 

Dani Rovira: “Cada vez somos más los que damos voz a los que no la tienen”

El tópico de que no necesita presentación le cae como anillo al dedo. A partir de aquí, con Dani Rovira todo son sorpresas porque la coherencia, la profundidad y la simpatía por desgracia no es moneda corriente. Sin moralina, sin agresividad, sin voluntad de agradar, Dani Rovira (Málaga, 1980) gana en las distancias cortas y su animalismo abre puertas antes blindadas.

 

Poco te imaginabas tú que tu talento para “piar” en twitter te iba a convertir en un influencer animalista o un animalista influencer, ¿no?

Realmente poco nos íbamos a imaginar en qué se iba a convertir Twitter. Una herramienta creada, a priori, para la información y divertimento que se ha terminado convirtiendo en un arma letal de doble filo. A partir de ahí, intento darle el buen uso que nos da uno de sus lados. ¿Eso me ha convertido en un influencer animalista? Pues bienvenido sea.

¿Podemos señalar a Carapapa como el culpable de todo el lío, o ya venía de antes?

Es, en parte, la mecha que lo enciende todo. Convivir día a día con un ser vivo vulnerable, con su carácter, sus necesidades, tan amable (entendido como capacidad de ser amada) y con una incondicionalidad infinita, pues te abre todas las puertas posibles al animalismo (intentando sobrepasar lo antes posible por la fase del “especismo”)

¿Cómo ha influido el ser padrino de la Protectora de Málaga en esta batalla por mejorar los derechos de los animales y su protección?

Ha influido, y mucho. Frecuentar esta protectora y estar constantemente informado y comprometido con todos sus problemas y logros, te hace más consciente de esa realidad y es un aprendizaje en empatía insuperable.

¿Quien es Phantom?

Phantom es, tristemente uno de esos casos macabros de maltrato animal que tuvimos que hacer visible para su salvación y denuncia pública para condenar el maltrato.

¿Crees que el amor a los animales con los que convives, es el paso natural hacía el amor al resto de los animales?

Totalmente. Es el proceso por el que yo he pasado. Hasta que al final llegas a reflexiones como: “Si no me comería a mi perro, por qué a un cerdo sí”.

¿Es la cabeza o el corazón lo que te ha llevado a hacerte vegetariano?

Ambas. La cabeza va viviendo procesos de incoherencia. Lees, ves debates, ves documentales, y es la cabeza la que hace todos esos procesos cognitivos que te llevan a tomar decisiones y compromisos. Pero luego, el corazón arrasa con todo. Al final, con ambos, llegas a una toma de conciencia muy profunda sobre el sentido de la vida y de todos sus habitantes en este planeta, racionales o no.

 

Al final llegas a reflexiones como:

“Si no me comería a mi perro,

por qué a un cerdo sí”

 

¿En tu casa ya has incorporado platos ricos de los muchos que hay sin carne?

Sí. Vamos experimentando nuevas maneras, conociendo nuevos ingredientes y alimentos. Hasta el punto de empezar el año con una dieta 80% vegana. Hay muchos libros de recetas y mucha información al respecto. Sólo hay que echarle ganas.

¿Cuál es tu plato favorito?

Cualquiera que tenga mucho de especias y picante (chiles, curry, comino…) Arroces sobre todo. He descubierto la “crema de soja” y ojo, que se abre un abanico maravilloso de recetas con ella. Y las legumbres son mi nueva religión. Jajaja

¿Eres de los que piensa que se gana más con miel que con hiel?

En el 90% de los casos sí. Es difícil enamorar y convencer a alguien desde el enfado y la crispación. Pero todos tenemos una parte visceral hacia las injusticias que nos impide a veces guardar la calma, y también es lícito.

¿Cómo llevan tus compañeros de profesión, que un actor muchas veces de registro cómico se ponga serio para hablar de los “otros”‘ animales?

Pues bien. Los actores y/o cómicos somos personas. Y a cada uno le afecta lo que le afecta. A todos.

Tu compromiso con los animales te ha llevado a hacer el prólogo del libro de Silvia Barquero de Pacma… cuéntanos….

Al final, cuando estás en esta lucha, tiendes a juntarte con los que luchan por lo mismo que tú. Mi relación con Silvia Barquero (presidenta de Pacma) empezó por una petición suya para hacer un video de rechazo a la “festividad” del Toro de la Vega. A los 5 minutos de conocernos, empezamos a hablar y conectar con mil cosas y entablamos una buena amistad. Silvia es una mujer comprometida y sin miedo. De la que hay que aprender mucho en empatía y en conocimientos. Su último libro es maravilloso y del que he aprendido mucho para seguir por este camino con más seguridad. A día de hoy, estando como está el patio, Pacma es el único partido que defiende el derecho de los animales y del medio ambiente (algo prioritario y urgentísimo) y por eso me declaro fiel votante de su partido.

Y también a reunirte con el ministro de Justicia, Rafael Catalán…

Al final, cuando eres un personaje público y luchas por ciertas causas, los políticos que se encuentran en esas competencias terminan escuchándote. Rafael nos escuchó, se le pudo administrar una visión más real y cercana del maltrato animal, del abandono y de los casos de cientos de refugios. Pero la política es lenta, y la justicia más. Creo que el Ministro está por la labor de seguir ayudándonos, pero queda muchísimo camino por delante. Si echamos la vista atrás quince años, afortunadamente las cosas están mejorando. Cada vez somos más los que le damos voz a los que no la tienen.

Según tú, ¿qué tres medidas fundamentales deberían aprobarse de hoy para mañana de cara al bienestar animal?

Si hablamos de “animales” en general, yo te diría que dejar de comérnoslos, pero como sé que me hablas de mascotas (que ya es un primer paso) alguna medida se podría hacer.
La obligatoriedad de la esterilización de todas las mascotas. (Las protectoras están a rebosar) y que solo los criadores homologados puedan, bajo estrictas normas, criar. Subiendo los impuestos a la hora de comprar, a través de titulaciones, etc.

Prohibir la caza con animales. (Gran parte de las muertes, maltratos y hacinamiento de protectoras son a causa de perros pertenecientes a rehalas que son descartadas cada cierto tiempo.

Endurecimiento de las penas ante el maltrato.
Y te diría muchas más…pero seré fiel a tu petición.

¿Crees que en esta legislatura habrá algo que celebrar?

Sólo si Pacma consigue representación en el Congreso. Ahora parece que Podemos, en su proyecto, empieza a tener muy en cuenta el cuidado del Medio Ambiente y frenar el gran problema mundial que es el Cambio Climático. Me parece increíble que en los principales partidos, no se hable de Ecologismo. Que es nuestra casa. Una casa que estamos destrozando a pasos agigantados.

Y en Andalucía donde hay tanto abandono de perros, sobretodo después de la temporada de caza ¿Tienes relación con quien debe preparar una ley de protección y bienestar animal que merezca llamarse como tal?

Al final todo es cuestión de competencias. Ayuntamiento, Diputación, Junta, Ministerios, es tan complicado cuando pasan la pelota el uno al otro. Pero no me dolerá en prendas reunirme con quien haga falta para intentar llevar sacos de empatía a quien tenga el poder legislativo o político de cambiar las cosas.

La sensación que da cuando se intercambian unas palabras contigo es que te gusta mucho aprender, que no has perdido el gusto por escuchar…

La vida es un aprendizaje que no acaba nunca. Quien se crea que ya lo ha aprendido todo es que no ha aprendido nada. Se vive una vez…y si por lo que sea, pasamos a otro lugar que desconocemos al morir, me gustaría llegar a ese sitio con las alforjas llenas de aprendizaje…por lo que pueda pasar. Jajaja.

Cuéntanos qué es Ochotumbao

La Fundación que creé junto a Clara Lago. El proyecto más bello e importante de nuestras vidas. Os explicaría en qué consiste y todo lo que hacemos en ella…pero para eso tenemos recién estrenada nuestra maravillosa web www.ochotumbao.org

Clara Lago es socia fundamental también en la Defensa por los Animales ,¿Podría ser de otra manera?

Nuestra sintonía, desde el comienzo ha sido maravillosa. En todo. Por eso no podría ser de otra manera.

¿Cómo pueden los lectores de Animalados unirse a la tribu de los Ochostumbao tendentes a infinito?

Pues la manera más fácil y práctica es hacerse socio de la Fundación o hacer Donativos a través de la web. Siempre tendremos la información de todo lo que vamos haciendo y todo lo que hemos hecho en este último año y medio. Siempre pienso que esas cuotas son como unos “mini impuestos” que nos aseguramos que SÍ van a ir para causas por las que creemos.

Muchas muchas muchas gracias.

Emma Infante

“Rebem 70 trucades al dia de gent que vol abandonar el seu gos”

La directora de la Lliga Protectora d’Animals de Barcelona, Mercè Hernández, lamenta que el nombre d’abandonaments no s’ha reduït i reclama ‘castracions massives’

Les campanyes de conscienciació han servit de ben poc. Des del famós ‘Ell no ho faria’, on es veia la trista mirada d’un gos abandonat enmig de la carretera, s’han destinat molts recursos per intentar mentalitzar les persones que cal pensar-s’ho molt bé abans de tenir un gos i que cal tenir present que mai  no es podrà abandonar. Però els resultats de tants esforços han sigut molt pobres. A Barcelona i al conjunt de tot l’Estat, se segueixen abandonant animals domèstics que, en alguns casos, acaben veient passar tota la seva vida des d’una freda gàbia esperant que un voluntari els tregui a passejar uns minuts al dia. Comprats com si fossin joguines i abandonats com un cotxe teledirigit que ja no funciona.

La gossera municipal de Barcelona no accepta gossos. Recull els que es troben abandonats a la via pública però ningú pot deixar allà el seu gos encara que ja no se’n pugui fer càrrec. La protectora, en canvi, sí que els accepta, sempre i quan tingui espai disponible. Actualment, té 65 gossos i 180 gats. La mitjana de gossos que donen en adopció cada mes és d’uns 25 i tenen una llarga llista d’espera que dura mesos de gent que vol desprendre’s del seu gos. Si cada mes en surten 25 en adopció, n’entren 25 més. “Al dia rebem unes 70 trucades de persones que ens volen entregar el seu gos”, explica Mercè Hernández, la directora de la protectora. Però no els poden acceptar tots per una qüestió d’espai i de recursos. “Només acceptem els animals que podem cuidar bé”, diu Hernández.

Els recursos per mantenir la seva tasca arriben gràcies als socis, als voluntaris i a alguna petita subvenció que els dóna l’administració pública. Fa 23 anys que Hernández treballa pel centre i està farta de sentir els principals arguments pels quals la gent acaba decidint que no pot seguir tenint un gos.

Des de la seva experiència, el principal motiu d’abandonament és haver confós el gos o el gat amb un fill o filla. “Hi ha parelles que tenen un animal domèstic com si es tractés d’un fill –explica Hernández- però quan la dona es queda embarassada, l’animal els fa nosa”. En aquests casos, un dels arguments que més es fan servir per desprendre’s dels gossos i gats és que els nens poden tenir al·lèrgies però, en realitat, aquesta problemàtica no és gaire comú i alguns metges, fins i tot, defensen que la presència d’animals en l’entorn del recent nascut és positiva perquè ajuda a desenvolupar el sistema immunològic. Els altres casos que provoquen que les persones no vulguin seguir tenint gossos són les separacions de parella, els canvis de domicili, els canvis de país i també els avis que van a la residència o moren. “Els seus fills ens venen a portar el gos que tenia el seu pare però mai ens porten l’herència”, lamenta Hernández.

Entre els casos més tristos, hi ha el del Pinyol, un Pit Bull de deu anys d’edat que viu a la protectora des que té un mes i mig de vida. Amb molta probabilitat, el càncer que ara pateix obligarà a sacrificar-lo. “Si segueix així, en unes setmanes l’haurem d’adormir”, diu Hernández. El perfil del gos que s’abandona és el d’un mascle, mestís, de tamany mitjà i d’uns vuit mesos.

Des de seu punt de vista, per evitar els abandonaments caldria potenciar les “castracions massives”, ja que el principal problema són les camades no desitjades. Si les gosses no es poguessin quedar embarassades, els abandonaments es reduirien notablement, considera Hernández, que assegura que aquesta política ja es porta a terme amb els gats i es nota.