Entrades

400.000 RATOLINS SEGUEIXEN MORINT CADA ANY A EUROPA EN ELS TEST LETALS DE BOTOX

Del 29 de juny al 4 de juliol i per vuitè any consecutiu Ong ADDA participa en la setmana d’acció a tot Europa contra la crueltat dels experiments del “botox” sol·licitant la supressió total d’aquestes cruels proves de toxicitat.

L’ECEAE (Coalició Europea per posar fi als Experiments amb Animals) representada a Espanya per Ong ADDA, fa una crida per pressionar de manera especial a l’empresa suïssa Sloan Pharma, que l’any 2019 va realitzar un mínim de 46.800 tests.

El Botox és el nom comú adaptat que rep la toxina botulínica, un verí produït pel bacteri Clostridium botulinum. Es tracta d’un dels verins naturals més poderosos, que pot desenvolupar-se en aliments, especialment carn, en mal estat, i que pot ser letal en l’ésser humà en molt baixes proporcions (70 picograms).

La també anomenada «botulina» té la particularitat d’inhibir la producció d’acetilcolina, un neurotransmissor que s’allibera en la unió entre els nervis perifèrics i els músculs i que possibilita la contracció muscular. Precisament per aquest greu efecte disruptor nerviós ha estat estudiada i està prohibida per la Convenció de Ginebra com a arma química de destrucció massiva, i és emprada des de 1977 també amb fins clínics. En un 57% dels casos és usada per tractar afeccions nervioses o musculars diverses, com és el cas de distonies cervicals, torticolis, estrabisme o, entre d’altres, la síndrome de Tourette.

A partir dels anys 80, el seu ús s’ha estès i generalitzat també en tractaments estètics. La botulina relaxa els músculs facials i impedeix durant un temps limitat (3 a 6 mesos), període necessari perquè el cos repari les terminacions nervioses danyades, l’aparició d’arrugues. Superat aquest temps cal subministrar una altra petita dosi de verí diluïda amb aigua si el pacient vol seguir gaudint del mateix efecte estètic en la pell.

Per testar el producte, com tantes altres vegades i sense que sigui necessari, darrere hi ha els animals. Sense que la Unió Europea hagi regulat encara cap prohibició, diverses empreses farmacèutiques compren el verí a companyies productores i el testen abans de comercialitzar-lo per impedir efectes fatals en les persones derivats de possibles biaixos en el procés industrial de fabricació.

La prova, anomenada DL50 (dosi letal) tradicionalment, es fa subministrant diverses dosis de verí a un centenar de ratolins. Se’ls injecta la substància a l’abdomen, el que durant tres dies els produeix un patiment conscient terrible (asfíxia, paralització i pèrdua de visió). Es repeteix l’experiment fins que moren el 50% dels animals. Es determina llavors que la dosi és letal, llindar que serveix com a barem per a la seva exportació. Els ratolins supervivents, convalescents, són sovint degollats o eliminats mitjançant gas, diòxid de carboni, per acabar, de manera paradoxal, amb el seu llarg patiment.

El 2011, la companyia americana Allergan va rebre la llicència per a realitzar, a escala europea, els tests de Botox mitjançant cultius de cèl·lules humanes, un mètode més ràpid, més eficaç, i evidentment més ètic. Des de llavors, altres grans multinacionals com Merz o Ipsen, 2015 i 2018 respectivament, l’han inclòs també en les seves pràctiques. Tot i que es calcula que Allergan i Merz s’han reduït entre un 80 i un 90% el seu ús d’animals en els tests, no hi ha xifres concretes d’Ipsen, i en qualsevol cas, totes elles segueixen encara, encara que sigui en percentatge més baix, realitzant les proves letals en ratolins, sobretot per a la comercialització de toxina botulínica fora de la Unió Europea.

Amb motiu de l’aprovació d’aquest primer mètode alternatiu, l’ECEAE, la Coalició Europea que lluita per posar fi a l’Experimentació amb Animals, organitza cada any una setmana d’acció i conscienciació que aquest 2020 tindrà lloc entre el 29 de juny i el 4 de juliol. La reclamació principal es focalitza aquest any a l’empresa Sloan Pharma.

Aquesta companyia, amb seu a Suïssa i Luxemburg, compra i comercialitza un preparat de botulina tipus B anomenat Neurobloc, subministrat per la firma japonesa ESAI. L’any 2019 Sloan Pharma va rebre la llicència per conduir un total de 46.800 tests letals (LD50) en ratolins. La companyia ha assegurat recentment que està desenvolupant un mètode alternatiu per a l’experimentació, però, ningú encara públicament no té cap evidència d’això.

L’ ECEAE, ha elaborat una petició per demanar urgència en l’aplicació d’aquesta alternativa i, abans que pugui fer-se efectiva, la retirada de Neurobloc de mercat i l’extinció del conseqüent maltractament d’animals. La petició s’estén a totes les altres empreses que encara causen, segons les últimes estimacions, la mort i el patiment sever anual de 400.000 ratolins només a Europa.

Els propòsits de les associacions animalistes per al 2020

Comença el 2020 i amb el nou any segur que arribaran molts canvis i millores en benefici del benestar dels animals. Hi ha nombroses entitats i associacions que acumulen molts anys d’acció i lluita per la defensa dels seus drets i per aquest motiu hem parlat amb algunes d’elles per conèixer els seus objectius i propòsits amb l’entrada d’aquest any nou.

Asociación Nacional para la Defensa de los Animales (ANDA)

ANDA es va fundar al 1989, pel que compta amb més de 30 anys d’experiència en la lluita de la protecció animal. A més de treballar amb gats i gossos abandonats, aquesta associació vetlla pels interessos d’altres animals oblidats als quals ningú protegia, com són animals de granja, de laboratori, de zoos, de circs o de la indústria pelletera. Des de ANDA es lluita contra tot tipus de crueltat que afecti els animals, organitzant campanyes de conscienciació i donant a conèixer a les persones i a la societat en general les condicions que pateixen els animals en l’actualitat.

Encarna Carretero, encarregada del departament de comunicació de ANDA, valora positivament els avenços aconseguits per l’associació al llarg dels últims anys: “Estem contents que la societat cada vegada està més conscienciada, rebutjant aspectes com la tortura pròpia de la tauromàquia. La gent ja reclama el respecte cap als animals, estem avançant tot i que encara queda molt camí per recórrer “.

De cara a l’any nou, Encarna Carretero ens comenta que ANDA espera que: “el 2020 vingui millor per als animals, ens necessiten perquè som la seva veu, hem de donar-los veu. No volem que hi hagi tants abandonaments d’animals. Demanem que hi hagi més consciència a l’hora d’adoptar, un animal no és una joguina i pateixen igual que les persones. Adoptar i no comprar. Les protectores estan plenes d’animals que necessiten una nova oportunitat. Des de ANDA treballarem perquè hi hagi més raciocini entre les persones a l’hora de tenir un animal i perquè desapareguin els festejos taurins. A poc a poc s’estan aconseguint totes aquestes fites “.

Coordinadora per l’Abolició dels Correbous

Aquesta organització seguirà lluitant per sisena temporada consecutiva en la lluita genuïna contra la tauromàquia que sobreviu a Catalunya. L’objectiu principal de la Coordinadora per l’Abolició dels Correbous per al 2020 és acabar amb la presència i tortura que pateixen els animals en la celebració de nombroses festes majors del territori català.

Tal com afirma Helena Escoda, portaveu del grup, l’objectiu és “eliminar els abusos als animals en les festes populars tradicionals, fet que no comporta una pèrdua de la nostra cultura autòctona, més aviat el contrari, és una reafirmació de la nostra identitat cultural , ja que la majoria de les festes majors catalanes d’índole taurina ja se celebren amb figures o carcasses zoomorfes que representen els toros, les mules i altres animals mitològics de la ramaderia popular “.

Des de la Coordinadora per l’Abolició dels Correbous es defensa un model de celebració popular en què segueixi regnant l’alegria i la felicitat, això sí, sense rastre de el maltractament animal: “erradicar els abusos als animals en les festes no significa en absolut haver de renunciar a l’alegria, a la participació col·lectiva, a la retrobada i a la cultura autòctona. Cal apostar per una cosmovisió que deixi enrere el malson antropocèntric i que sigui capaç de reconciliar els catalans amb els toros “.

Katubihotz

Katubihotz és una associació de Guipúscoa creada per cuidar i controlar les colònies de gats que viuen als carrers de la localitat de Passatges. És un grup format per persones que respecten als animals i que lluiten des de fa ja diversos anys perquè els felins siguin acceptats i respectats en la nostra societat.

Juan Rodríguez, coordinador i tresorer de l’associació, vol que Katubihotz mantingui la línia de treball dels últims anys en el 2020: “Al 2018 vam aconseguir 210 adopcions de gats, mentre que el 2019 vam baixar a 198. Volem pujar el nombre el 2020 . Hem d’aprofitar el moment d’evolució ecosocial que està vivint la societat. També tenim la voluntat de conscienciar una mica més a les persones sobre el benestar animal “.

Des de l’associació basca també es pretén donar continuïtat a tot el treball realitzat amb el protocol CES: “El protocol de Capturar, Esterilizar i Soltar és molt important per garantir una convivència saludable entre els ciutadans i els gats que viuen a l’entorn urbà. A més de controlar la superpoblació i millorar la qualitat dels gats que viuen al carrer, es garanteix la salut pública i s’eviten les molèsties que puguin causar aquests animals “.

Asociación Defensa Derecho Animal (ADDA)

ADDA en una associació fundada el 1976 que va ser la primera d’àmbit estatal dedicada a la defensa i el benestar dels animals en general. Declarada d’Utilitat Pública el 1981, l’Asociación Defensa Derecho Animal és una Organització No Governamental, apolítica i independent.

El treball d’ADDA se centra principalment a denunciar l’abús i el maltractament cap als animals, promoure i participar en l’elaboració de marcs legislatius, pressionar a través d’accions de protesta i reivindicatives, generar campanyes d’informació i conscienciació, elaborar i divulgar programes educatius , editar publicacions i material de sensibilització, impulsar plataformes de participació a favor de el respecte cap als animals i defensar i protegir la natura i la conservació de la seva biodiversitat.

Neus, membre de l’associació, ens comenta que entre els diversos objectius d’ADDA per al 2020, destaca la “continuació amb la campanya per aconseguir càmeres de videovigilància obligatòria en els escorxadors per garantir la transparència i el compliment de la normativa i evitar així el maltractament animal “. Un altre projecte que està en el punt de mira de la Asociación Defensa Derecho Animal és “donar continuïtat a la campanya de firmes perquè el Parc de Collserola sigui declarat refugi de fauna salvatge i no es permeti caçar”.

D’altra banda, com a membres de la Coalició Europea per a l’erradicació dels experiments en Animals i de Cruelty Free Europe, des de ADDA se seguirà el 2020 amb la divulgació de campanyes, conscienciant i influint perquè es compleixi el mandat de la Directiva Europea cap la divulgació i implementació dels mètodes alternatius en substitució de l’experimentació amb animals “. (Veure vídeo https://vimeo.com/373105286)

A més de tot això, un any més des de ADDA es realitzaran campanyes a favor de la identificació i adopcions d’animals, es realitzaran xerrades educatives a les escoles vinculades al respecte que mereixen els animals i es treballarà amb la plataforma “Prou Correbous” per eliminar els correbous a Catalunya.

SOS Galgos

SOS Galgos compleix al 2020 vint anys lluitant per la defensa dels llebrers autòctons, usats indiscriminadament per caçadors per posteriorment ser abandonats, penjats, degollats i llançats a pous i cunetes per tot Espanya. Des de l’associació es porta a terme un programa d’adopció, però sobretot es treballa en el camp legislatiu i educatiu per atacar aquest problema d’arrel.

Anna Clements, directora general i cofundadora de SOS Galgos, ens explica que al llarg de l’any nou el propòsit de l’associació és “continuar amb la campanya de denúncia cap a la situació de maltractament que pateixen els llebrers. També seguirem amb la nostra tasca d’educació a les escoles i en diferents llocs sobre els llebrers i de la importància que té la tinença responsable dels animals. Finalment, com hem fet tots aquests anys, continuarem rescatant llebrers i buscant-los una nova llar mitjançant l’adopció “.

Des de SOS Galgos es treballa perquè la gent s’adoni que, tant els llebrers retirats de les carreres, com aquells que ja no es necessiten per caçar, poden ser uns animals de companyia ideals per a la llar.

 

“Farem tot el possible per evitar l’ensenyament de la caça a les escoles”

L’Advocacia Andalusa per a la Defensa Animal (ADDA) ha elaborat un manifest en contra de la introducció de la caça a les escoles andaluses. Lola García García, presidenta de l’associació d’advocats, ha deixat clar que faran tot el possible per evitar la introducció de l’activitat cinegètica dins les aules.

El passat 23 d’octubre el PP, Vox i Ciutadans van signar un acord sobre la introducció de l’activitat cinegètica dins dels pressupostos de 2020. Des de la Conselleria d’Educació asseguren que la caça “està íntimament relacionada amb els continguts en l’àrea de Ciències Naturals “i han defensat que els alumnes han de conèixer dins les aules el seu” valor i importància per conservar el medi natural, generar ocupació i conèixer el desenvolupament del món rural “.

La reacció per part dels amants dels animals davant aquest acord ha estat immediata. Des de la Advocacia Andalusa per a la Defensa Animal s’ha elaborat un manifest en què es demana a la Junta d’Andalusia que “es retiri aquesta mesura d’adoctrinament de forma imminent i en el seu lloc, s’inverteixi en fomentar i educar els nens i les nenes andalusos en valors positius com el respecte i cura als animals i la flora, així com la gestió sostenible dels nostres espais naturals, i en contra de qualsevol acte de maltractament i violència “.

Des d’Animalados hem parlat amb Lola García García, presidenta de l’Advocacia Andalusa per a la Defensa Animal, que ha deixat clar que lluitaran per evitar aquesta situació: “Farem tot el possible per impedir l’ensenyament de la caça a les aules. Pares, mares, sindicats, associacions animalistes … s’estan movent i posicionant en contra d’una decisió que no representa la voluntat de la societat andalusa “.

A ADDA recorden que “han estat molts els menors que han mort a la caceres en els últims anys, alguns de molt curta edat, com és el desgraciat accident que va tenir lloc al mes de gener de 2019 en un finca a Guillena (Sevilla) amb un menor, de tan sols 4 anys que participava en una munteria, tot i que la llei no permet la presència a monterías als menors de 14 anys “.

L’associació ha afirmat que està treballant en presentar al·legacions, així com una denúncia davant el Defensor del Menor per vulnerar la Llei 1/1998 dels Drets i l’Atenció al Menor. Des del gremi d’advocats andalusos animalistes no estan disposats a “acceptar aquesta vulneració quan la societat andalusa està cada vegada més conscienciada en contra de qualsevol acte de maltractament o violència cap als animals”, per ADDA això significa un “greu retrocés i no representa el sentir del poble andalús “.

Lola García ens comenta que “la introducció de l’activitat cinegètica a les aules incompleix normes orgàniques en educació i atempta contra els drets dels menors, exposant els alumnes a la violència animal. D’altra banda, està completament fora de lloc introduir armes dins les aules i ensenyar als nens a utilitzar-les “.
L’Advocacia Andalusa per a la Defensa Animal ha organitzat una acció col·lectiva a Twitter el dia 2019.10.31 de 17:00 a 17: 30h perquè els usuaris escriguin un tweet amb el hastag: #Fueralacazadelasescuelas, i etiquetin a la @AndalucialaJunta.

Dret a volar

 

L’ONG ADDA (Associació en Defensa dels Animals) ha organitzat una exposició a la Biblioteca Bon Pastor de Barcelona per visibilitzar el maltractament cap a les anomenades “aus cantaires”.

Segons informa ADDA, tot i estar prohibit a nivell europeu, a Espanya “el Govern ha decidit continuar autoritzant la captura de més de 1.300.000 ocells cantors de les espècies pinsà, passerell, cadernera i verderol entre els anys 2013 a 2018.”

“Dret a Volar” que es podrà visitar del 12 de setembre fins al 17 d’octubre ens explica aquesta trista realitat. Aquests ocells són caçats i tancats de per vida, encara que la majoria moren en el procés de captura i adaptació, un 85%. Aquest terrible procés té conseqüències gravíssimes tant per a les espècies afectades com pel seu entorn.

Com ens recorda ADDA “els fringíl·lids estan catalogats com a espècies molt beneficioses per a la natura i l’agricultura, però es troben en estat de recessió a causa de la pressió de la caça, la pèrdua d’hàbitats i la contaminació“.

Sílvia Esteve

L’animalisme a Espanya i a Catalunya

Abans de parlar de la història de l’animalisme a Espanya i Catalunya, cal fer un breu esment de la seva trajectòria a Europa i Occident, on pren una destacada importància durant segona meitat del segle XIX quan van sorgir les primeres i incipients lleis de protecció dels animals, per exigir un reconeixement legal dels seus drets com essers vius davant el maltractament i crueltat amb la que els humans tractaven als animals.

Anglaterra fou pionera al 1822, de la primera llei que es va pronunciar, sent el seu promotor un membre del parlament britànic, Richard Martin. L’any 1866, als Estats Units, Henry Berg aconseguia l’aprovació en la legislació americana, de que el maltractament dels animals domèstics fos contemplat com delicte. Posteriorment altres països, van anar introduint canvis en els seus respectius ordenaments jurídics.

A mitjans del segle XX, l’animalisme agafa impuls despertant l’interès d’un ampli sector de la ciutadania. Sorgeixen les entitats animalistes dedicant esforços a reivindicar i millorar el benestar dels animals en general, i, es comença a reflectir un canvi envers el respecte que es mereixen com a essers vius. La Declaració Universal dels Drets dels Animals, al 1978 va significar un altre pas important.

A Espanya aquest moviment social es va iniciar amb molt més retard. Els seus antecedents històrics influïts per Ferran VII, monarca absolutista i enemic del moviment cultural europeu de la Il·lustració (XVIII), per la guerra civil i per una dictadura que va limitar la llibertat d’expressió i de l’associacionisme,  van retardar negativament la seva evolució moral quedant la societat espanyola, distanciada de molts dels avenços que havia experimentat la societat occidental.

La tradició cultural, la tauromàquia i el maltractament dels animals en les festes populars, que encara romanen en l’actualitat, sota la tolerància i protecció de l’àmbit polític i institucional, també han influït en contra de qualsevol progrés a favor dels animals.

No obstant dins d’aquest ambient cultural tan desfavorable, a finals del segle XIX i principis del XX, a Espanya i Catalunya es desenvoluparen moviments abolicionistes de les corrides de toros, per part del sector més il·lustrat i de la ciutadania, presentant una proposta de proposició de llei, per la seva abolició al Congrés dels Diputats. Els esdeveniments de la guerra civil espanyola van estroncar la seva continuïtat durant molts més anys.

Al 1925 els refugis d’animals abandonats van ser reconeguts com societats protectores d’animals i d’utilitat pública amb la creació dels Patronats per a la protecció dels animals i plantes, al 1928. Malgrat haver-se constituït reglamentàriament, no es va arribar a consolidar el seu funcionament a nivell nacional. Al 1950 es va fundar la Federació Espanyola de Societats Protectores d’Animals i Plantes –FESPAP, agrupant els únics 10 refugis existents en tot l’estat. La seva presidenta Dolors Marsans, va destacar com a proteccionista i defensora dels animals. Agermanada amb altres entitats europees va reivindicar que els escorxadors incorporessin l’atordiment previ en el moment del sacrifici als animals destinats al consum humà. També va participar activament amb l’associació fundada pel Conde de Bailén (Carlos Arcos) que demanava l’abolició del Toro de la Vega, després de que el Noticiari “NO-DO” divulgués unes imatges que evidenciaven la tortura i el patiment de l’animal, provocant el rebuig de moltes persones.

L’any 1976, iniciada ja l’etapa democràtica, es funda a Espanya, concretament a Mataró,  Ong ADDA -Associació Defensa Drets Animals, impulsada per un ferroviari a través de la seva crida en la premsa. En aquells moments el concepte de defensa dels drets dels animals resultava pioner i desconegut per una societat acostumada a identificar la protecció dels animals ens els refugis i en l’acollida de gossos i gats.

Un dels primers objectius dels membres de l’entitat, era aconseguir una primera llei de protecció dels animals, donat el buit legal existent, que contemplés i regulés la seva defensa. També es demanava la tipificació dels actes cruels amb els animals com a delicte en el codi penal.

Després d’anys d’insistència, finalment l’any 1988 era aprovada a Catalunya la primera llei de protecció dels animals. Aquest fet significà el punt de partida perquè la resta de comunitats autònomes, redactessin les seves pròpies lleis de protecció. En l’àmbit estatal aquesta “llei marc encara s’està esperant”.

Tanmateix a la dècada dels 80 aparegueren altres entitats tan a nivell nacional, com autonòmic.

La llei catalana del 88, que permetia el sacrifici dels animals abandonats, es va demostrar insuficient i molt poc eficaç. Els abandonaments i sacrificis anaven creixent en comptes de minvar, donada la manca d’interès i apatia dels encarregats en el seu acompliment. Alguns fets molt lamentables van esperonar a les entitats, com ADDA, CAAN i altres membres de FEDAN, a sol·licitar una nova llei molt més avançada que prohibís el seu sacrifici. Finalment l’any 2003 el Parlament de Catalunya va aprovar aquesta nova llei, prohibint el sacrifici d’animals abandonats en els centres d’acollida, i el reconeixement com essers sensibles psíquica i físicament.

A nivell nacional a finals del 2003 es funda el PACMA,  Partit Animalista Contra el Maltractament Animal.

Les festes populars amb el maltractament i la tauromàquia han estat una de les lluites constants de les entitats. Davant la celebració del Fòrum de les Cultures (2004) ADDA va veure l’oportunitat d’iniciar una campanya perquè Barcelona es declarés “Ciutat Antitaurina”. Amb l’entrega de 245.000 signatures de ciutadans, recollides a peu de carrer, s’aconseguí que l’Ajuntament de Barcelona fes una votació favorable. Tossa de Mar (Girona) al 1989, ja s’havia declarat ciutat antitaurina.

Aquest important fet,  desencadenà diferents esdeveniments. Al 2004, ADDA lliurava al llavors president del Parlament de Catalunya,  Ernest Benach, 453.000 signatures per sol·licitar la supressió de les corrides de toros. Després d’una ILP (Iniciativa Popular Ciutadana) amb el suport de 180.169 signatures, finalment al 2010, el Parlament de Catalunya aprovava la prohibició les corrides de toros. La llei entrà en vigor el 2012. La Llei Canaria de Protecció Animal, ja havia prohibit les corrides en el seu territori, al 1991. Actualment campanyes arreu d’Espanya promogudes per diverses entitats estan aconseguint avenços importants contra els espectacles taurins.

Barcelona també ha estat una ciutat referent en la consecució de progressos favorables, després de la creació l’any 1997 del Consell Municipal per la Convivència, Defensa i Protecció dels Animals, sent ADDA una de les entitats impulsores.

El moviment animalista és creixent i més consolidat cada dia.  S’ha aconseguit que moltes ciutats de l’estat es declarin “lliures de circs amb animals”. Els zoos cada vegada es troben més qüestionats i es continua lluitant per conscienciar i reduir el patiment animal en l’experimentació, cria intensiva,  pelleteria, caça i captura, etc.

L’empatia i la compassió cap a tots els essers vius, és el camí per anar avançant cap una societat més justa i amb una convivència més equilibrada i cívica amb la resta dels animals.

 

Ong ADDA

*Fons documental de la revista “ADDA, Defiende los animales”, i del llibre “Tauromàquia, el mal cultural” (Carme Méndez).