Arxiu d'etiquetes per: AENA

Els Falcons, vigilants dels aeroports des de fa més de cinquanta anys

Els falcons són unes aus extraordinàries. Aquests animals tenen unes ales còniques i fines, que els permeten volar a una gran velocitat i canviar de direcció ràpidament i amb molta facilitat. A més, disposen d’una sensacional agudesa visual que s’ha mesurat en 2,6 vegades la d’un ésser humà. Aquestes característiques han fet que els falcons tinguin una funció molt important: protegir les aus dels aeroports i garantir la seguretat aeronàutica. Aquesta és una de les tantes tasques que els animals fan pels éssers humans i que la majoria de les persones ignorem.

Alfonso Arisó és responsable del servei de control de fauna de l’aeroport de Barcelona. Alfonso suma més de vint anys dirigint el servei de falconeria, una tradició mil·lenària que prevé els accidents entre avions i aus. Parlem amb Alfonso per conèixer amb detall el funcionament dels falcons com a protectors de la fauna del cel.

Quina és la funció que desenvolupen els falcons als aeroports? Què és la falconeria?

-L’ús dels falcons permet conciliar la conservació de la fauna dels ecosistemes aeroportuaris amb la seguretat aeronàutica. Gràcies a la presència d’aquests animals, la resta d’aus evita sobrevolar l’aeroport i no creua la seva trajectòria amb la dels avions. Apliquem la falconeria d’una manera intensiva i continuada en un determinat espai, aquest és el cas del camp de vol de l’Aeroport Josep Tarradellas Barcelona-el Prat.

La falconeria és un antiquíssim i enginyós sistema de caça, dels primers que es van inventar, la seva antiguitat data de 1.400 A.C. Aquesta tècnica, que ha variat molt poc a través dels segles, ha evolucionat de ser un mitjà per a la captura d’animals per a l’alimentació de l’ésser humà, inabastable d’una altra manera abans de la descoberta de la pólvora, al que és en l’actualitat , una noble art de caça (Patrimoni de la Humanitat per la Unesco) i, d’altra banda, en la seva aplicació pràctica, un eficaç mètode de dispersió i control d’aus en aeroports, sostenible i respectuós amb les espècies a dispersar.

Coneixem l’origen d’aquesta pràctica a Espanya?

-A Espanya l’ús de falcons en aeroports es remunta a l’abril del 1968, quan el Dr. Félix Rodríguez de la Fuente, eminent falconer i naturalista, va proposar l’ús de falcons a la base aèria de Torrejón de Ardoz, per tal d’expulsar als sisons, una espècie estepària de mida mitjana que solia topar amb els avions de combat en les seves maniobres d’aterratge i enlairament. L’èxit va ser tal que el 1970 l’operació es va traslladar a l’aeroport de Madrid-Barajas, per posteriorment anar-se implementant en la pràctica total dels aeroports espanyols de la xarxa d’Aena. A l’aeroport de Barcelona el servei de control de fauna es va instaurar el 1996, continuant la seva tasca en l’actualitat.

Falcons durant el procés de dispersió d’aus

Totes les espècies de falcons són vàlides per a la falconeria?

-Les principals espècies i races de falcons (grifó, pelegrí, sacre i lanari), convenientment ensinistrades són aptes per a la falconeria, i per tant per a la funció de dispersió de fauna. A aquestes espècies cal afegir els híbrids obtinguts mitjançant la cria en captivitat, principalment els encreuaments entre falcó grifó i falcó pelegrí, i d’aquests dos també amb el falcó sacre. Els híbrids tenen la particularitat de combinar la potència i la talla del falcó grifó, espècie adaptada a el medi àrtic i a les seves dures condicions, amb la rusticitat i adaptació a les nostres latituds de falcó pelegrí i falcó sacre.

Les característiques de cada exemplar segons la seva espècie, hibridatge o sexe determinaran la seva idoneïtat per a la dispersió d’una o altra de les espècies d’aus presents a l’aeroport. Així per exemple, els falcons lleugers com els mascles de falcó pelegrí resulten adequats per a la dispersió d’aus petites i gregàries com estornells, falciots o fredelugues, i els híbrids de grifó i pelegrí són idonis per a la dispersió d’aus de major port com ànecs, gavines o bernats.

Quines habilitats permeten als falcons desenvolupar la funció de protectors de la fauna de el cel?

-La seva posició en la cúspide de la piràmide ecològica en la seva funció d’especialitzats ornitòfags els atorga un domini dels ecosistemes en els quals es troba. I d’altra banda, la mateixa noblesa dels falcons que ens permet als falconers ensinistrar mitjançant tècniques de falconeria. Un cop ensinistrats traslladen aquestes capacitats i el seu efecte aterrador sobre les espècies d’aus que pretenem dispersar quan creuen o intenten assentar-se al camp de vol de l’aeroport. En el cas de Barcelona, aquests vols continuats sobre el cel de l’aeroport aconsegueix “educar” a les aus perquè evitin l’espai de l’aeroport, situant-los en les àrees de la Reserva de Delta de Llobregat, convenientment allunyades de l’àrea de maniobres dels avions.

Alfonso Arisó al costat de tres falcons durant una jornada de treball a l’aeroport

Com entrenen els falcons la seva tasca en els aeroports?

-L’ensinistrament dels falcons de l’equip de falconeria es realitza íntegrament en el propi aeroport a càrrec dels nostres propis falconers. És un procés delicat i pacient que culmina quan el falcó és operatiu per dispersar les aus. Els nostres falcons poden actuar en presència d’aus procedint a la seva dispersió immediata, o de manera preventiva, simplement en vol de marcatge. El nostre sistema consisteix a fer volar als falcons amb la major freqüència possible i al major nombre de zones de l’aeroport.

Quants falcons hi ha treballant actualment a l’aeroport de Barcelona?

-L’equip de falconeria de l’aeroport de Barcelona consta de 45 falcons dividits en tres equips assignats a tres zones de l’aeroport. Cada falconer, o tècnic del servei de control de fauna, gestiona el seu grup de falcons i cada falcó actua en la mateixa franja horària durant tot l’any. Els falcons els obtenim del nostre propi centre de cria en captivitat de falcons des de 1991, on reproduïm anualment més de cent exemplars, i que ens permet seleccionar aquells espècimens amb les millors característiques per la dispersió i la protecció de les aus que circulen per l’aeroport de Barcelona .

Pilsen, trobat dos dies després de la seva desaparició a l’aeroport de Madrid

Molt bones notícies, Pilsen, el gat desaparegut la nit de dilluns a l’aeroport de Barajas de Madrid, ja ha estat trobat. Tal com vam explicar ahir a Animalados, després de la pressió de PAC-Madrid i altres associacions animalistes, AENA ahir a la tarda va donar l’ordre de rescat (ordre que va arribar dos dies després de la pèrdua de l’animal) i ha estat en la matinada del dijous quan Borja San Juan, encarregat de la recerca, ha trobat l’animal.

“Vam donar voltes per les instal·lacions de l’aeroport per reconèixer bé el lloc, fins que vam donar amb els banys propers al lloc on es va perdre el gat. Allà vam trobar un forat en el desguàs on estava Pilsen amagat “, ha declarat Borja San Juan. “Entre la meva dona i jo vam posar una xarxa i vam realitzar diferents maniobres fins que vam aconseguir rescatar l’animal. Pilsen estava molt espantat però finalment tot va sortir bé “, ha afegit l’heroi del rescat.

San Juan també ha valorat la col·laboració per part d’AENA al llarg de la recerca del gat: “Al principi van trigar a donar l’ordre de recerca de Pilsen, però finalment a través d’Isabel, coordinadora d’AENA, ha estat molt més fàcil tot el procés i gràcies a això hem trobat l’amagatall de l’animal “. Alhora, ha volgut valorar que “Air Europa ha facilitat els bitllets de tornada al Regne Unit de manera gratuïta per compensar les possibles molèsties ocasionades”.

Una nova gesta de Borja San Juan qui amb el rescat de Pilsen suma ja dos rescats de gats a l’aeroport de Barajas de Madrid. Borja, secretari de l’Associación Vidas de Gato, treballa a l’àrea de manteniment de l’aeroport de Madrid i alhora és un expert en el tracte i la comunicació amb els felins. Una barreja ideal que li ha permès de nou donar amb l’objectiu, la trobada de Pilsen.

La propietària de Pilsen s’ha mostrat molt feliç després de retrobar-se amb el seu estimat gat. No han estat unes hores fàcils, el tracte inicial per part d’AENA no va ser l’esperat, però finalment cal celebrar que l’animal està en plenes condicions i podrà tornar a la seva Anglaterra natal.

AENA amb el temps ha reduït el temps d’espera abans de permetre que es pugui entrar a cercar gats desapareguts per les instal·lacions de l’aeroport. En el cas de l’Itchy, el permís per entrar amb gateres i realitzar el rescat no va arribar fins passat cinc dies, i en el cas de la Sole, nou dies exactes. No cal dir que cada dia que passa es redueixen les possibilitats de rescatar l’animal en bones condicions. En aquesta ocasió s’ha donat el permís en dos dies. Malgrat tot és evident que cal un protocol que activi els serveis de rescat immediatament cada vegada que un gat s’escapa dins de l’aeroport de Barajas.

Els treballadors d’Aena no podran alimentar animals

La nova normativa de seguretat que s’aplicarà a l’aeroport de Barajas, entre d’altres aeroports, no deixa lloc a dubte. A partir del proper dimarts, els operaris que treballin per a Aena no podran alimentar aus ni cap altre animal. La mesura ha causat una forta polèmica entre els treballadors.

El sindicat CSIF ha estat el primer a contestar públicament davant el que consideren un cas de maltractament animal. “No es pot prohibir que s’alimenti a un animal que ho requereix, això és maltractar l’animal” afirma el comunicat publicat per CSIF.

La companyia, en canvi, argumenta que alimentar animals, especialment aus, ‘suposava un perill per a ells, així com per a passatgers i treballadors’, segons fonts internes. A més, matisen que la mesura només afectarà zones de moviment d’aeronaus. El butlletí de Seguretat operacional, que regula aquesta mesura, estipula la prohibició d’alimentar animals dins el recinte aeroportuari.

Una decisió que no comparteixen des de CSIF. Des del sindicat asseguren que l’empresa ha amenaçat amb expedientar, i en alguns casos acomiadar, aquells treballadors que alimentin animals. En aquest sentit, han qualificat d’ ‘autoritària’ la manera de procedir de la companyia.

Des del CSIF estan d’acord amb evitar que els animals estiguin en zones pròximes al desplegament. Però també afirmen que la mesura podria ser contraproduent. ‘Sense menjar, els animals es mouen per tot el recinte buscant menjar, la qual cosa augmenta els riscos’ segons resa el comunicat.

El gat que portava tres setmanes perdut a l’aeroport del Prat ja està amb la seva propietària

S’ha acabat el malson. Andrea Barragán, la propietària del gat que Iberia va perdre fa tres setmanes a l’aeroport del Prat, ja s’ho pogut retrobar amb l’Itchy. Un treballador de l’aeroport l’ha trobat aquest matí després de reconèixer-pel collaret verd que porta i avui a la una del migdia Barragán ha anat a buscar-lo. L’emoció ha embargat la propietària, que no ha perdut mai la fe després de 22 dies de recerca infructuosa. L’Itchy estava brut i prim com a conseqüència de les tres llargues setmanes que s’ha passat a les instal·lacions aeroportuàries sense rebre cap tipus d’atenció.

L’operari l’ha trobat on es va perdre, en una de les escales motoritzades que baixen als passatgers dels avions. L’única i última vegada que el van veure va ser a les dependències corporatives de la T2, prop de l’edifici G, sis dies després de la seva pèrdua quan un altre treballador també ho va reconèixer pel collaret. Tots dos llocs estan situats a pocs metres de distància. Malgrat l’alegria, Barragán no amaga el seu malestar per les traves que li han posat tant Iberia, l’encarregada del trasllat de l’equipatge, com Monarch, on va volar Itchy procedent de Manchester, des que el transportí en què viatjava el gat es va trencar i Itchy va fugir espantat: “Si haguessin aprovat el pressupost de Help Guau per instal·lar càmeres l’hagués trobat el primer dia perquè tenien molt clar les zones on podia estar i la principal era on l’han trobat, però a dia d’avui encara no m’han dit res “. Iberia, tot i assumir errors, no hi havia destinat personal per a la seva recerca.

Barragán va enviar el pressupost, que era de 6500 euros, a Iberia dimecres i dijous la companyia va reenviar les despeses a Monarch perquè considerava que l’empresa anglesa era la responsable de la pèrdua del gat, encara que fos Iberia Handling qui el va perdre en aterrar a el Prat. Barragán s’ha emportat el gat directament al veterinari perquè li faci una primera exploració d’urgència. “Estava molt espantat i desorientat però li hem posat la mà i ha vingut corrents perquè l’acaronéssim, ens ha reconegut al moment” assenyala la propietària, molt emocionada pel retrobament. Una alegria que gairebé es veu entelada a l’últim moment: “Swissport, que fa el lliurament, em volia fer signar un paper on posava que em lliuraven al gat en perfectes condicions” denúncia Barragán, que afirma ara ja rient que “gairebé els mato!

Article de Xavi Tedó

La propietària del gat perdut a l’aeroport del Prat exigeix que Iberia o Monarch assumeixin les despeses de l’operatiu que Help Guau realitzarà durant una setmana

Andrea Barragán, la propietària del gat que Iberia va perdre fa gairebé tres setmanes a l’aeroport del Prat, ha enviat el pressupost a la companyia que l’empresa Help Guau li ha fet arribar per trobar a Itchy. Un pressupost que inclou la presència de tres operaris de l’empresa durant una setmana que pentinaran totes les zones de l’aeroport i instal·laran diferents càmeres als punts de menjar als quals acudeixen els gats que viuen a les terminals. Els treballs de recerca ascendeixen a uns pocs milers d’euros. “Help Guau no m’ha demanat diners, però no poden assumir les despeses que comporta l’operatiu” aclareix.

Barragan va enviar el pressupost a Iberia dimecres i aquest dijous la companyia ha reenviat les despeses a Monarch, on va volar Itchy, perquè considera que l’empresa anglesa és la responsable de la pèrdua del gat, encara que fos Iberia Handling qui el va perdre en aterrar al Prat. “Tant me fa qui ho pagui, però vull una solució en 24 hores” adverteix Barragán, que afegeix que “sinó prendré les mesures legals pertinents”. AENA ha acceptat la petició, però no està disposada a oferir més d’un agent de seguretat: “Només ens faciliten un agent, tot i que en necessitem tres perquè els tres operaris de Help Guau no aniran en grup, sinó que cada un es desplaçarà a una zona diferent per acotar la recerca” lamenta la propietària d’Itchy, que no amaga la seva desesperació després de tres setmanes sense resultats.

La càmera que va instal·lar de manera altruista Help Guau aquest cap de setmana no va aconseguir captar cap imatge d’Itchy. La càmera, que fa fotografies quan detecta moviment, va retratar gairebé trenta gats a les més de 1300 instantànies que va treure, encara que cap d’ells era el seu gat. Malgrat això, Barragán no perd l’esperança perquè “la recerca es va concentrar on un operari el va veure per única i última vegada”. Es refereix a la zona corporativa de la T2, prop de l’edifici G, on un treballador el va reconèixer sis dies després de perdre’s pel collar que porta. L’Itchy va fugir quan es va trencar el transportí en què viatjava des de Manchester un cop va aterrar al Prat.

Aquest va ser el primer dissabte que va poder accedir a l’aeroport perquè al taulell d’Iberia també li van dir el primer dia que els caps de setmana no es podia entrar en una cadena d’errors que la companyia va assumir com a propis. No obstant això, durant la  reunió que va mantenir fa dos dilluns amb el gerent d’Iberia, Josep Lluís Fargas, i la responsable d’Atenció a les Companyies, Rosa Baños, els delegats de la companyia li van comunicar que no destinarien a ningú a patrullar per la nit. Tot continua igual: “Hi ha treballadors que fan  una volta per veure si el veuen, però ningú es dedica de manera exclusiva a buscar-lo”. Les informacions que li arriben tampoc la tranquil·litzen: “M’han comentat que hi ha un gat que fa més d’un any que viu a les pistes d’aterratge i ningú ha anat a rescatar-lo encara”.

Article de Xavi Tedó