Arxiu d'etiquetes per: Ajuntament Barcelona

Denuncien l’Ajuntament de Barcelona per l’abandonament que pateixen els gossos policia

En els darrers anys han mort diversos gossos de la Unitat Canina a causa de torsions d’estómac o derivats. El CSIF exigeix a l’Ajuntament de Barcelona mesures urgents que garanteixin la salut, higiene i benestar d’aquests animals.

La Central Sindical Independent i de Funcionaris (CSIF), el sindicat més important de les administracions públiques, ha denunciat davant d’Inspecció de Treball i davant de la Conselleria de Medi Ambient, a l’Ajuntament de Barcelona per l’estat d’abandonament en què es troben els gossos adscrits a la Secció Canina de la Unitat de Reforç, Emergències i Proximitat (UREP). La part denunciant acusa el consistori de la presumpta comissió d’infraccions greus i/o molt greus a la Llei de Benestar Animal.

Actualment, la Unitat Canina es compon d’un total de nou gossos policials que fan tota mena de funcions encomanades per als serveis de seguretat i estan en contínua formació per al perfeccionament de les seves habilitats.

Entre les infraccions que afecten la salut dels gossos, la CSIF assegura que aquests passen sols llargs períodes de temps tancats a les gàbies i als seus transportins sense cap supervisió. Quan els agents surten a la via pública a realitzar altres serveis diaris, els gossos es queden tancats, a més de totes les nits de 21:30h a 06:30h i els caps de setmana.

A conseqüència d’aquesta deixadesa, segons el sindicat de les administracions públiques, en els últims tres anys han mort diversos gossos a la nit a causa de torsions d’estómac o derivats, cosa que es podria haver evitat si algú hi hagués estat i ho hagués detectat a temps.

Neteja i cura a càrrec dels mateixos agents de la policia

Els gossos després de passar tota la nit a les gàbies deixen excrements i orins que cal netejar diàriament. A més, cal recollir cada dia tots els excrements que fan al pati on surten cada dia a córrer i així poder fer les seves necessitats mentre no tinguin servei a l’exterior. També cal netejar els transportins diàriament, ja que s’embruten amb assiduïtat, els vehicles operatius, l’interior de l’habitacle per a passatgers com totes les gosseres del darrere on els cans viatgen cada dia.

Actualment, els mateixos agents de la Unitat Canina són els que s’encarreguen d’aquestes tasques de neteja, encara que no els correspongui aquesta feina. Aquesta funció l’hauria de fer una empresa professional que s’encarregués de les tasques de desinfecció i higienicosanitàries diàries als diferents torns, tal com es fa, per exemple, al cos dels Mossos d’Esquadra.

Sobre l’enllaç emocional i laboral amb els gossos de la unitat, es dóna la situació de convivència i pernoctació de sis gossos amb les seves persones guia de la Secció Canina. Aquest vincle de convivència no és de compliment obligat, però és obvi que un gos que convisqui amb la seva persona-guia serà molt més apte per a la tasca policial que realitza.

A més, quan una persona-guia conviu amb un gos garanteix molt més la salut i higiene de l’animal durant les 24 hores del dia. El problema és que la convivència amb el gos comporta unes despeses per als cuidadors que han de suportar ells mateixos. D’altra banda, el Consistori tampoc no facilita l’assistència al veterinari, ja que els gossos tenen assignat un centre a 60 km de distància.

“L’Ajuntament de Barcelona no mostra interès pel benestar dels gossos policia”

Des de CSIF declaren que “la recent Llei de Benestar Animal pretén donar més protecció i garantir la salut dels gossos i és aquí quan la pròpia Administració pública, en aquest cas l’Ajuntament de Barcelona, no mostra interès en el benestar d’aquests animals que de manera inherent són també servidors públics per al col·lectiu policial. Aquests animals desenvolupen un fort vincle emocional amb el guia-caní i aquests sempre posen un esforç extra per minimitzar aquests períodes llargs de temps, o d’abandonament, als quals es veuen exposats per l’omissió de l’Ajuntament a l’hora de buscar solucions i gestionar la situació amb la serietat i el rigor que requereix”.

Quantes espècies animals formen part de la biodiversitat de Barcelona?

L’Atles de Biodiversitat de Barcelona recull un total de 532 animals que conviuen a la ciutat. Entre ells, trobem més de 30 espècies de mamífers, amfibis i rèptils que es troben habitualment en els espais verds.

L’Ajuntament de Barcelona ha actualitzat el seu Atles de Biodiversitat, una eina que permet conèixer bona part de les diferents espècies de flora i fauna presents en els 73 barris de la ciutat. De cadascuna de les espècies, l’Atles incorpora una petita descripció i en alguns casos fotografies o il·lustracions. A més, gràcies a aquesta eina podem conèixer el nombre total d’espècies que hi ha a cada barri, una informació que està a l’abast de tots els ciutadans.

Pel que fa a la fauna, actualment l’Atlas recull un total de 532 espècies d’animals, vertebrats i invertebrats, que formen part de la biodiversitat en la trama urbana:

– 19 espècies de mamífers (11 protegides) entre les quals hi ha 9 espècies de ratpenats.
– 169 espècies d’ocells observats a tot el municipi (120 protegides).
– 83 espècies d’ocell que fan niu a la ciutat (52 protegides).
– 10 espècies de rèptils (totes protegides).
– 3 espècies d’amfibis (2 protegides).
– 42 espècies de papallones diürnes.
– 16 espècies de libèl·lules.
– 73 espècies de llimacs de mar.
– Altres espècies d’invertebrats (48 d’aranyes, 61 d’escarabats, 27 de mosques, 32 de cargols, 23 d’abelles, vespes i formigues i 9 de saltamartins.

Fauna de Barcelona-Ajuntament de Barcelona

La biodiversitat urbana de Barcelona ha canviat molt en els últims anys. La creació de nous hàbitats i la millora en la gestió permeten que hi pugui haver més espècies d’animals i que el nombre d’exemplars de cada espècie pugui augmentar per la pròpia mobilitat dins de la ciutat. Des de fa anys l’Ajuntament de Barcelona ha reforçat la infraestructura per a la fauna instal·lant un total de 387 estructures i més de 321 intervencions de conservació d’aus en edificis:

– Hotels d’insectes: 40
– Espirals d’aromàtiques: 5
– Cúmuls de troncs: 6
– Caixes niu per a ratpenats: 53
– Nius per a eriçons: 8
– Biotroncs: 22
– Piràmides de fusta: 4
– Rocalles: 9
– Fangars per a orenetes: 2
– Menjadores per a ocells: 24
– Rampes per a amfibis: 15
– Caixes niu per a ocells: 199

L’ampliació de l’Atles s’ha fet a partir d’un inventari realitzat amb diverses fonts: projectes de ciència ciutadana, ICO (Institut Català d’Ornitologia), Galanthus, Oxygastra, uBMS (Urban Butterfly Monitor Scheme), CBMS (Catalan Butterfly Monitoring Scheme), UB (Universitat Barcelona), UAB (Universitat Autònoma de Barcelona) – CREAF (Centre de Recerca Ecològica i Aplicacions Forestals) i altres entitats, BR (Barcelona Regional), BCASA (Barcelona Cicle de l’Aigua, S.A.) i PIJBIM (Institut Municipal de Parcs i Jardins).

Gràcies a aquest treball conjunt s’ha pogut analitzar la presència de 42 espècies de papallones, 19 espècies de mamífers, 3 d’amfibis i 10 de rèptils, les basses naturalitzades amb les espècies de plantes i animals que hi viuen i 28 comunitats vegetals situades a Tres Turons, Montjuïc i la franja de Collserola, enteses com a grups de plantes que creixen en un mateix indret en unes condicions específiques.

Pots trobar tot el contingut i la informació de l’Atles de la Biodiversitat de Barcelona al següent enllaç: https://ajuntament.barcelona.cat/atlesbiodiversitat/ca/

Així és la nova àrea d’esbarjo per a gossos de Barcelona

Barcelona va estrenar el passat cap de setmana una nova àrea d’esbarjo per a gossos al districte de Sants-Montjuïc. La zona d’entreteniment caní es troba ubicada al carrer Priorat ia l’interior de l’illa a què dóna accés. El parc per a gossos comparteix espai amb una zona de jocs infantils. L’Ajuntament compleix així amb una vella promesa de 2017 en què va assegurar la construcció d’una àrea d’esbarjo a cada districte de Barcelona.

La construcció d’aquests nous espais ha suposat una despesa proper als 800.000 euros. La superfície del lloc és de 1.170 m2 repartits entre l’espai d’esbarjo animal i l’espai de joc per a nens. El carrer Priorat havia caigut en decadència i els veïns de la zona portaven anys reclamant la reurbanització del lloc en favor dels gossos i dels més joves.

L’àrea d’esbarjo per a gossos de Sants-Montjuïc està situada al costat de la rampa d’accés al pàrquing. L’espai està format per la sorra adequada per evitar que l’entreteniment dels gossos llevant pols. El lloc compta amb una instal·lació de xarxes de reg i drenatge que permetrà també la neteja periòdica per part dels serveis municipals.

Un dels principals problemes que presentava la construcció d’aquesta zona d’esbarjo canina, era l’absència d’espais amb ombra per evitar la fatiga que causen les altes temperatures. En aquest sentit, l’Ajuntament de Barcelona ha decidit plantar vegetació aromàtica que permetrà combatre el sol que sol la llum en la plaça en els mesos més calorosos.

Barcelona disposa de més de 100 àrees d’esbarjo per a gossos, la meitat d’elles amb unes dimensions de grandària mitjana, entre 300 i 400 m2, envoltades per tanques de fusta d’uns 80 cm d’alçada. A més, aquests espais solen comptar en el seu interior amb bancs, papereres de material no oxidable per dipositar els excrements, així com fonts adaptades per als gossos. D’altra banda, les àrees acostumen a estar enjardinades amb arbustos que decoren el lloc i proporcionen ombra per quan es requereixi.

Entre les més de 100 àrees d’esbarjo cal destacar el pla municipal d’Ada Colau de crear una gran àrea d’esbarjo per a cada districte de Barcelona. La construcció d’almenys una zona de més de 700 m2, amb jocs, diversió, fonts i il·luminació adequada per als usuaris i els seus animals domèstics. Amb la construcció de l’àrea d’esbarjo per a gossos de Sants-Montjuïc, només quedarà per construir la gran zona d’esbarjo caní de Comín, al barri de Gràcia.

ZooXXI vol fer del Zoo de Barcelona “un lloc més científic, més educatiu i més ètic”

Arriben dies claus per al futur del Zoo de Barcelona. El proper dimecres 13 de febrer, el govern municipal de la ciutat comtal votarà a favor o en contra de la iniciativa ciutadana presentada per la plataforma animalista ZooXXI.

La iniciativa impulsada per aquesta plataforma té com a objectiu canviar el paradigma actual del Zoo de Barcelona. El propòsit principal de ZooXII és que la capital de Catalunya correspongui a la seva confessió de “ciutat amiga dels animals”. La proposta consisteix a fer del parc temàtic animal que coneixem avui dia, un lloc adaptat a la ciència i a l’ètica de la nostra època, del segle XXI.

La idea de ZooXXI no és tancar el Zoo de Barcelona, ​​sinó utilitzar aquests centres per donar refugi, atenció, assistència i oportunitats als animals que actualment no en tenen, aquells que estan ferits o abandonats. La iniciativa planteja un parc zoològic que respongui a les necessitats dels animals i a la protecció dels seus hàbitats, és a dir, un lloc més científic, més educatiu i més ètic.

Durant els quatre anys de mandat de l’actual govern municipal de Barcelona no s’han pres decisions sobre la situació del Zoo, un espai que cada any té menys visitants i que a l’apartat econòmic només presenta pèrdues. A més, entre moltes altres qüestions per resoldre, preocupa especialment el conflicte amb els dofins, que encara es troben sense una llar on viure en benestar.

D’altra banda, cal destacar l’enuig que existeix actualment per part dels treballadors del Zoo de Barcelona amb el govern municipal. Janet Sanz, regidora d’ecologia, va anul·lar la reunió de la setmana passada amb el Patronat del zoo de la ciutat comtal, reunió en la qual els membres del comitè d’empresa anaven a presentar el seu nou pla estratègic per canviar l’estat actual del parc.

Els treballadors del Zoo de Barcelona creuen que l’anul·lació de la reunió de la setmana passada per part del govern municipal es va produir a propòsit per a poder aprovar aquesta mateixa setmana la iniciativa de ZooXXI. Els actuals empleats del parc consideren que l’aprovació de la iniciativa de la plataforma animalista no és compatible amb la proposta del seu nou pla estratègic.

L’última paraula sobre el destí del Zoo de Barcelona la tindrà el govern municipal. Aquest dimecres es preveu un dia clau per conèixer quin és el nou model de parc temàtic animal que vol l’actual mandat de l’alcaldia. Després de quatre anys en què les decisions han brillat per la seva absència només esperem que la decisió final sigui únicament en favor del benestar dels animals.

Els veïns i l’associació Udols, insatisfets amb l’àrea per a gossos d’ Hospital Clínic

L’associació Udols es mostra crítica amb varis punts de l’àrea del Carrer Casanova 145

Només arribar-hi, un noi gairebé ensopega. L’àrea d’esbarjo per a gossos, situada a la mateixa cruïlla de l’Hospital Clínic, té força defectes. L’entrada compta amb un petit replà de ciment de pocs metres, on els gossos s’hi acumulen per evitar les pedretes punxants de la resta de l’espai. Els gossos, al córrer, porten allà les pedres i per aquest motiu és fàcil relliscar-hi. A més, segons varis usuaris amb els que hem parlat, als animals no els agraden les pedretes, que fins i tot els poden fer mal.

L’àrea forma un quadrilàter no uniforme, de pocs m². Els gossos eviten córrer per aquesta zona en la majoria dels casos. “Al meu gos no li agrada gens aquesta sorra” ens diu el Miguel. Ell, com tants altres veïns, no està especialment satisfet amb zona. Tot i així, també reconeix “que està  bé tenir una àrea tan cèntrica”.

Les dimensions de l’àrea també generen recels ja que els gossos no tenen prou espai per córrer. Així ho creu la Roxana. “Jo, personalment, no veig que sigui tan petit. Ara bé, és cert que moltes vegades els gossos no poden córrer amb tranquil·litat. Aniria bé una mica més d’espai, seria ideal”.

Tot i que un dels principals problemes que presenta l’àrea és la seva proximitat amb la carretera. Malgrat que les reixes són aparentment prou altes per evitar que cap gos salti cap a la carretera, els gossos, en veure un vehicle proper, de vegades mouen la grava, que va cap a la carretera. Això pot provoca incomoditat als conductors i també als propietaris, que han d’estar especialment pendents d’aquesta eventualitat.

L’opinió dels veïns i de l’associació udols 

L’opinió del Nacho, veí de la zona, en canvi, és favorable: “jo, personalment, estic molt content. La meva mare és qui normalment passeja el gos, i mai s’ha queixat”. En canvi, en Lluís és molt crític. “És massa bàsic. Li falta protecció i està al costat de la carretera. A més, genera massa pols pels gossos. No és adequat”, lamenta.

Un problema afegit és que molts propietaris han deixat d’anar-hi. Els veïns asseguren que, temps enrere, era habitual veure-hi molta més gent, però que ara opten per altres àrees. Mentrestant, l’àrea d’esbarjo d’Hospital Clínic corre el risc de quedar oblidada.

 Des de l’associació Udols treballen pel benestar animal en àrees urbanes. Una de les tasques que realitzen habitualment és l’anàlisi d’àrees per a gossos. En la seva opinió, aquesta àrea presenta molts problemes. “Els gossos respiren una pols generada pel paviment de la grava que no és gens beneficiosa per la salut dels animals, però  tampoc per les persones”. Des d’Udols, lamenten “la grava abrasiva que afecta les potes dels gossos” i que podria ser la causa per la qual molts prefereixen la zona cimentada. “La sensació de calor excessiva” és un altre problema amb el que els cans han de conviure en aquesta àrea, així com una ubicació massa propera a la carretera. L’associació Udols lamenta que no hi hagi cap adaptació per persones amb mobilitat reduïda. “Hi ha una veïna en aquesta situació, que a més té dificultats per accedir a la font”, expliquen. A més, reclamen més ombres, ja que a l’estiu la calor pot ser sufocant. 

Consulta les noves àrees d’esbarjo per a gossos a Barcelona