Entrades

Barcelona diu adéu als carros de cavalls definitivament

La mesura suposa un pas endavant en la protecció dels cavalls, però entitats animalistes reclamen que es prohibeixin també els Tres Tombs o Sant Medir. Una possible alternativa al patiment animal en aquestes festes és substituir l’actual sistema per carruatges elèctrics

No per anunciat i conegut el fet és menys rellevant, almenys, per aquells que fa temps que denuncien les precàries condicions en què es troben molts cavalls que han de carregar pesats Carruatges. A partir d’ara, queden prohibits els carros de cavalls per fer negoci o, el que és el mateix, la tracció a sang amb finalitats lucratives. L’Ajuntament de Barcelona no ha renovat l’última llicència que quedava per a aquest tipus d’activitat econòmica que, segons diverses organitzacions animalistes, com la Fundació per a l’Assessorament i Acció en Defensa dels Animals (FAADA) “contribueixen al maltractament animal”. Malgrat tot, se seguiran utilitzant cavalls en espectacles per a fins no lucratius, com la festa dels Tres Tombs.

Almenys, l’ús de cavalls queda restringit només a un determinat tipus de pràctiques. Llum verda a una mesura que les entitats en defensa dels animals havien reclamat insistentment, com FAADA o Prou tracció a sang. El camí és llarg, expliquen. Malgrat el pas endavant, consideren que encara queda molt marge de millora en la defensa d’aquest animal, ja que, segons diuen, no es prohibeixen altres esdeveniments que també danyen al cavall, com els Tres Tombs o Sant Medir.

Però les associacions animalistes valoren el pas endavant. En el moment en què això es va anunciar, al novembre de 2017, des de Prou ​​tracció sang van llançar un missatge d’optimisme: “No esperàvem que s’inclogués la prohibició a les ordenances municipals tan aviat, és un gran avanç” va reconèixer Patricia Lorenzo, de PTS. No obstant això, també van reconèixer que la mesura arribava “tard” i que encara caldria esperar fins al juny. “Ja vam haver de lamentar una mort per aquest tipus de pràctica, esperem que no hi hagi més”, va afegir. Per sort, des de llavors fins avui, no ha calgut lamentar cap cas de mort relacionat amb l’última llicència que quedava per explotar econòmicament.

L’origen: El cavall Neret mort a Montjuïc

Eva Fornieles, de FAADA, assegura que el següent pas “és la prohibició de Sant Medir i Els Tres Tombs” ja que el sofriment del cavall és molt gran. Des Prou Tracció a Sang se sumen a aquesta reivindicació. “Es poden utilitzar carros elèctrics sense necessitat de desterrar tradicions culturals que estan arrelades al territori”, matisa.

La polèmica va començar fa més dos anys amb la mort del cavall Neret a Montjuïc, després d’arrossegar durant sis hores un carruatge. El cas va despertar l’interès mediàtic i va accelerar les pressions al consistori que finalment ha prohibit aquest tipus de pràctiques.

“La seva mort va ser una notícia desastrosa, però almenys ha contribuït a què altres cavalls no hagin de passar pel mateix”, es lamenta Fornieles.

Animalistes han repetit reiterades vegades que “el cavall és un dels animals més perjudicats per l’acció humana”. Anna Mula, advocada i lluitadora pels drets dels animals, coincideix amb aquesta apreciació. “El cavall és un dels animals que més pateix. S’utilitzen en espectacles, en tot tipus d’entreteniment i en activitats esportives. També a casa nostra, on activitats com els Tres Tombs haurien de començar-se a qüestionar.

La mesura proposada per l’ajuntament de Barcelona és més ambiciosa del que moltes organitzacions esperaven. La idea inicial era no renovar les llicències dels portadors de carruatges, que s’esgotaven el proper mes de Maig. Però des del consistori, finalment, li donaran un caràcter normatiu, pel que es tanca la porta a que es reobrin noves llicències.

“Barcelona i Catalunya són punta de llança en la defensa dels animals”, reconeix Anna Mula. “Vam ser una de les primeres comunitats que va prohibir les curses de braus i ara Barcelona tirarà endavant aquesta prohibició”. Unes regulacions que es veuen amb bons ulls però que, de moment, les organitzacions consideren un punt de partida.

Barcelona aprova el Manifest Felí

Barcelona ha aprovat aquest dimecres per unanimitat el Manifest Felí presentat a la Comissió de Medi Ambient per la regidora Maria José Lecha de la CUP. D’aquesta manera la capital catalana es converteix en la tercera ciutat adherida al manifest que vol millorar la gestió dels gats. Primer va ser Màlaga i no fa gaire Tarragona, com ja vam publicar a Animalados.

El Manifest felí és un decàleg que sintetitza les mesures fonamentals per assegurar el benestar felí. Des de Plataforma Gatera ens asseguren que “el rigorós compliment de les propostes significaria un canvi radical en la vida i la consideració que es té dels gats”.

El Manifest ha tornat triomfant a la ciutat que el va veure néixer, encara que el seu debut en públic va ser en seu parlamentària a Madrid el 24 d’abril de 2015. Les intervencions dels polítics han deixat veure el suport i compromís cap al manifest. El Comissionat Frederic Ximeno ha aprofitat per reforçar la campanya que adorna els carrers de la ciutat recordant l’obligació de microxipar gats, gossos i fures.

Tant la Regidora Lecha com el Regidor Corones han recordat l’obligació de donar una nova empenta a la causa felina per recuperar el lideratge en la defensa dels gats, siguin de casa o de colònies, que Barcelona ostentava fins no fa tant.

Emma Infante

Cada dia s’abandonen dos gossos a la ciutat de Barcelona

Tot i les campanyes de sensibilització, les institucions no aconsegueixen solucionar el problema dels abandonaments, cada dia s’abandonen dos gossos a Barcelona.

En els darrers anys, a Barcelona s’han multiplicat els esforços per conscienciar els ciutadans que els gossos no són joguines que es poden comprar per després abandonar quan un se’n cansa. S’ha prohibit a les botigues que exposin els gossos als aparadors per evitar la compra compulsiva; s’ha modificat la llei de tinença d’animals; s’han fet campanyes de sensibilització i s’ha augmentat molt notablement la presència d’stands en fires, festivals, festes majors… Però tot plegat ha servit de ben poc.

Les xifres demostren que tots aquests esforços no s’han vist recompensats. El nombre d’animals abandonats a la ciutat de Barcelona és pràcticament el mateix durant els darrers exercicis. Fins i tot s’ha incrementat una mica. Durant l’any 2014, el Centre d’Acollida d’Animals de Barcelona (CAAB) va recollir del carrer un total de 1.395 gossos. De tots aquests, 628 van poder tornar amb els seus amos, ja sigui perquè els animals portaven el xip identificatiu o perquè els propietaris van anar a la gossera a buscar-los després d’haver-los perdut. De manera, que el total de gossos abandonats que no van tornar amb el seu amo va ser de 767 durant tot el 2014, és a dir, una mitjana de dos cada dia. L’any 2011 el nombre de gossos abandonats que no van retrobar l’amo van ser 852, mentre que el 2012 van ser 697 i el 2013, 672.

 També els gats

Pel que fa als gats, les xifres tampoc són gens positives. Dels 659 gats que es van recollir l’any passat, només 86 van tornar amb els seus amos. La resta, 573 gats, o bé continuen a la gossera o bé han estat adoptats per un amo nou. Una vegada més, la xifra és molt similar a la de 2011 (515), 2012 (391) o 2013 (526). L’Ajuntament de Barcelona, juntament amb entitats i associacions, també ha destinat més esforços a combatre l’abandonament de gats, com per exemple, promovent la seva esterilització. Com en el cas dels gossos, amb pocs resultats.

“El problema de l’abandonament no està resolt”, assegura Carme Méndez, presidenta de l’Associació de Defensa dels Drets dels Animals (ADDA) i una de les interlocutores de l’Ajuntament de Barcelona en les polítiques que afecten els animals. Des del seu punt de vista, “la crisi econòmica, que ha fet que moltes persones perdin l’habitatge, o hagin de canviar el seu nivell de vida, encara ha agreujat més la situació”, afavorint així que creixin els abandonaments.

Més sancions

Méndez va destacar que l’actual govern, i concretament el regidor que s’ocupa dels drets dels animals, Jordi Martí, “és el millor que ha tingut mai Barcelona” però que per solucionar els abandonaments d’animals només hi ha una possible solució: que els agents de la Guàrdia Urbana comprovin si els amos dels gossos tenen els seus animals amb el xip identificatiu que obliga la llei. “Un cop detectats, es podrien donar 15 dies als amos de gossos sense identificar perquè els identifiquin”, proposa Méndez, abans de multar-los. D’aquesta manera, garantint que els animals estan identificats, si l’amo acaba abandonant l’animal, se’l pot localitzar. Actualment, segons Méndez, el percentatge d’animals correctament identificats gira a l’entorn del 30%.