Entrades

L’Ajuntament d’Alcalà d’Henares quadruplica el pressupost per al Servei Municipal d’Atenció Animal

L’Ajuntament d’Alcalà d’Henares, en una clara aposta pel benestar animal, ha comunicat que quadruplica el seu pressupost destinat al CIMPA.

La Junta de Govern Local ha aprovat els nous plecs de condicions del Servei Municipal de Protecció Animal d’Alcalà d’Henares, conegut com CIMPA, amb un pressupost anual de 373.741,06 euros, fet que suposa quadruplicar la despesa destinada a aquest servei en els últims anys i amb importants millores dirigides al benestar dels animals de companyia.

El regidor de Medi Ambient, Enrique Nogués, ha declarat que amb l’increment de pressupost “avalem la nostra aposta clara per un servei de qualitat. Aconseguirem materialitzar una petició històrica millorant les condicions del personal que presta el servei, augmentant les accions de sensibilització adreçades a la tinença responsable dels animals i davant del seu abandonament i modernitzant les instal·lacions del CIMPA”.

Segons ha comunicat el consistori, les principals millores del Servei Municipal de Protecció Animal es concreten en el foment de la tinença responsable i benestar animal, la lluita contra l’abandonament i el foment de l’adopció, l’esterilització dels animals, activitats formatives, divulgatives i informatives en matèria de conscienciació i sensibilització dirigides al benestar animal, foment i divulgació del paper beneficiós dels animals a la societat, desenvolupament i actualització de les xarxes socials per a la millora del benestar animal i l’impuls de l’avanç del Programa CES (Captura-Esterilització-Solta), a través de la gestió ètica de la població de gats.

Servei Municipal de Protecció Animal / Ajuntament d’Alcalà d’Henares

Programes d’adopció, esterilització i millora d’allotjaments

La taxa d’adopció actual és de 255 animals adoptats en el CIMPA a l’any 2020, amb un treball que es basa en el sacrifici zero, l’adopció, prioritzant el benestar animal a través de la cura i assegurament de la qualitat de vida dels animals.

Els nous plecs també suposen continuar millorant el treball realitzat a les colònies felines, sota el programa CES (Captura, Esterilització i Solta). L’any 2020 s’han esterilitzat 440 gats amb aquest programa.

Les inversions en millorar les infraestructures del CIMPA han estat un altre dels objectius de l’actual govern dins de les línies d’acció en matèria de benestar animal. S’han dut a terme millores de les cobertes dels allotjaments dels animals, s’han instal·lat lluernes a les cobertes, s’ha instal·lat un aïllament perimetral de tots els mòduls dels box dels animals, s’han substituït les portes metàl·liques d’accés a els passadissos centrals dels mòduls dels box s’ha executat el tancament parcial de pati i cobriment amb malla metàl·lica d’un altre dels patis de la zona de gats i s’ha executat la pintura de l’edifici i diferents dependències del mateix.

La Regidoria de Medi Ambient ja té preparada una sèrie de noves actuacions en aquestes infraestructures per a la millora del sanejament de l’edifici i adaptació d’una nova zona per als gats.

Un Policia Local de Sentmenat dispara tres trets a dos gossos causant la mort d’un dels animals

El passat dimecres 30 de juny un Policia Local de Sentmenat (Barcelona) va disparar tres trets a dos gossos, Rei, un pastor alemany de 2 anys i 9 mesos, i Bella, una Sant Bernat d’1 any i 2 mesos.

Segons informa en una nota de premsa Cristina Bécares, advocada defensora de la família responsable dels animals, per motius que es desconeixen, el cadell de Sant Bernat va sortir sol de l’habitatge on resideix a la urbanització de Can Canyameres (Sentmenat) i una veïna va alertar la Policia, personant-se en el lloc una dotació de dos agents.

Un dels agents, mentre l’altre es trobava als voltants del vehicle policial, va acompanyar al cadell al domicili d’on havia sortit, i sembla que en acostar-se a la porta, en la qual hi ha un cartell indicatiu de l’existència de gossos, el pastor alemany anomenat Rei va sortir i va marcar al policia al genoll.

En la nota es detalla que, mentre tots dos gossos li bordaven a una distància aproximada de metre i mig, el Policia Local va procedir a treure la seva arma reglamentària i va efectuar tres trets, un a Rei i dos a Bella. Seguidament la Policia Local va cridar a una dotació del SEM, la qual es va presentar al lloc dels fets i va curar a l’agent ferit. Segons els vídeos que circulen en xarxes socials, la cura va consistir en la col·locació d’un apòsit a la part superior del genoll. Avui dia no consta encara el comunicat de lesions del servei d’urgències.

Tots dos gossos van entrar a l’habitatge i van estar agonitzant fins que el propietari dels animals va accedir al seu domicili i juntament amb altres veïns va poder socórrer-los. Llavors van decidir portar-los a un centre veterinari d’urgències, sent acompanyats per una patrulla de Mossos d’Esquadra.

El pastor alemany va morir com a conseqüència del tret

Rei no va poder sobreviure a l’impacte i va acabar morint a la clínica veterinària a conseqüència del tret, el qual li va travessar les potes davanteres produint fractura de cap d’húmer, perforació de tots dos pulmons i afectació cardíaca.

Per la seva part, Bella es troba en estat greu després de patir un tret a la cara i un altre en una de les potes davanteres. El tret a la cara va provocar la pèrdua d’un ull, d’una oïda i greus fractures a la mandíbula i arc zigomàtic desconeixent l’abast d’aquestes.

Per part de la Policia Local de Sentmenat s’han obert diligències policials que han estat remeses al Jutjat de Guàrdia de Sabadell, però no per tal de depurar responsabilitats pels trets efectuats, sinó que s’ha instruït un atestat contra el propietari dels gossos per un presumpte delicte de lesions cap al policia.

La família responsable de Bella i Rei presentarà una querella als jutjats i s’espera poder aclarir i depurar responsabilitats en un cas tan greu. La família, des del dolor per aquests fets, sol·licita el màxim respecte per a totes i cadascuna de les parts implicades.

L’Ajuntament de Sentmenat revisarà el protocol d’actuació pels gossos fugats

L’Ajuntament de Sentmenat ha compartit un comunicat per aclarir els fets succeïts a la urbanització de Can Canyameres després dels nombrosos comentaris que s’han produït en les xarxes socials criticant durament la intervenció de la Policia Local d’aquest municipi situat a la comarca del Vallès Occidental.

Segons l’Ajuntament, la Policia Local va acudir al lloc dels fets després de rebre la trucada d’un veí alertant de la presència d’un gos perillós/agressiu que es trobava sol al carrer. La patrulla va acompanyar al ca a la seva residència d’origen, moment en el qual suposadament un segon gos de grans dimensions va atacar i mossegar a un agent provocant-li ferides. Posteriorment, el primer gos també es va girar i els dos animals van acorralar a l’agent contra el vehicle estacionat al carrer. És en aquest moment quan l’agent va témer per la seva integritat i en defensa pròpia va fer ús de la seva arma reglamentària.

El consistori també informa que l’agent va ser traslladat a l’hospital i va ser atès de les ferides produïdes per mossegada de gos, les quals han provocat que actualment es trobi en situació de baixa laboral.

A conseqüència dels fets succeïts durant el 30 de maig, l’Ajuntament de Sentmenat ha informat que la regidoria de Benestar Animal i la regidoria de Seguretat Ciutadana es comprometen a revisar i adequar el protocol d’actuació pels gossos fugats, perduts o abandonats per facilitar les recollides i evitar riscos innecessaris.

Saragossa regula el funcionament del Centre Municipal de Protecció Animal, que acull 110 animals perduts o abandonats

El Centre Municipal de Protecció Animal (CMPA) de Saragossa ha rebut 290 gossos i 127 gats en el 2020. Una quantitat molt semblant al nombre d’adopcions dutes a terme en aquest mateix any.

El Govern de Saragossa ha aprovat el primer reglament del Centre Municipal de Protecció Animal de La Cartuja, amb el qual es pretén millorar el funcionament d’aquest espai que acull els animals perduts o abandonats a la ciutat i els manté en les millors condicions higiènico-sanitàries fins a la seva adopció.

Les instal·lacions del CMPA es van estrenar en passat 1 d’abril, quan va acabar el trasllat dels animals de l’antiga gossera de Peñaflor de La Cartuja, un procés que es va produir en ple confinament domiciliari, ja que aquest servei es va mantenir com a essencial durant tot l’estat d’alarma.

Per aquestes dates, l’Ajuntament de Saragossa custodiava prop de 170 animals, davant els 110 d’ara, un descens que deixa espai per a possibles casos d’emergència, com l’acollida dels 150 cadells del viver il·legal de Maella del passat mes de juny, i que es deu en part a les campanyes d’adopció impulsades per l’Oficina de Protecció Animal. De fet, actualment les adopcions equiparen el nombre de gossos que entren al CMPA.

Per avançar cap a un millor funcionament, l’Ajuntament de Saragossa ha aprovat un nou reglament, ja que fins ara només estava regulat per l’article 16 de l’Ordenança Municipal sobre la protecció, tinença i venda d’animals. El nou text ha d’ordenar el funcionament intern, així com la recepció dels animals i les seves condicions d’allotjament. També fixarà la forma en què es faran les sortides dels animals de companyia, que pot ser en acollida, en adopció o en casos excepcionals mitjançant eutanàsia humanitària, així com la participació del voluntariat.

El reglament nou, que en la seva elaboració han col·laborat veterinaris i que concep el CMPA com un establiment públic de gestió directa, s’estructura en quatre títols, cinquanta-quatre articles, cinc disposicions addicionals i una final.

El primer dels títols regula l’entrada d’animals per diferents causes. El més freqüent és que arribin animals abandonats o perduts, però també hi ha molts en què el CMPA els custòdia de forma temporal. Per exemple, en un decomís policial, un desnonament, una síndrome de Diògenes o en una situació de maltractament animal. Un cop al CMPA, els animals són atesos pels veterinaris, que els fan un estudi per detectar possibles malalties o paràsits, els posen les vacunes necessàries i intenten localitzar als seus amos.

L’Àrea de Participació de l’Ajuntament de Saragossa vol seguir comptant amb la col·laboració dels voluntaris i, per això, el reglament recull expressament les seves funcions, establint una formació específica per al maneig dels animals.

Els voluntaris, després de superar el curs inicial, podran participar en les activitats i en els programes d’actuació amb els animals. “Amb la seva dedicació desinteressada, els voluntaris són de gran ajuda per als professionals del CMPA i fan una estupenda tasca”, ha comentat el conseller Javier Rodrigo.

L’aposta de l’Àrea de Participació per millorar el benestar animal es plasma també en els pressupostos municipals, que inclouen una partida de 600.000 euros per acabar les instal·lacions, al que cal sumar una de 80.000 euros, un 23% més que el 2020, per a equipament.

En l’últim any, el CMPA ha rebut 290 gossos i 127 gats, a més d’una au i una cabra, això suposa un 37% menys que l’any anterior, degut en part a l’aturada de l’activitat provocada per la pandèmia i a una major conscienciació de la ciutadania, cada vegada més reticent a abandonar als seus animals de companyia.

L’entrada d’animals al CMPA coincideix pràcticament amb el nombre d’animals que surten en adopció. De fet, el 2020 es van adoptar 225 gossos, 118 gats, una cabra i sis petits mamífers. “Això vol dir que s’adopten pràcticament en la mateixa proporció que entren”, ha apuntat Alícia Serrano, cap de l’Oficina de Protecció Animal.

El refugi de la Protectora del Garraf resisteix però el precinte sembla imminent

Els dirigents de l’Associació protectora d’animals i plantes del Garraf no deixaran que l’Ajuntament tanqui el refugi fins que el consistori no es presenti amb una sentència judicial que així ho dictamini.

Continua l’enfrontament entre l’Ajuntament de Cubelles i la Protectora d’Animals i Plantes del Garraf. El passat divendres 6 de novembre, el consistori va iniciar el procés d’execució d’una sentència judicial de 2015 que ordena el cessament de l’activitat de la protectora després d’acreditar que el refugi no disposa d’una llicència necessària per poder exercir aquesta tasca.

L’Ajuntament de Cubelles, Agents Rurals, Policia Local i el Servei de Protecció de la Natura (SEPRONA) de la Guàrdia Civil es van presentar el matí del 6 de novembre a les instal·lacions de la Protectora del Garraf per a procedir al tancament de l’espai, però els propietaris del refugi no van permetre l’entrada als responsables municipals.

Animalados ha parlat amb Alex Armengol, vicepresident de la protectora, qui ens ha exposat els motius pels quals no van permetre el tancament a la comitiva municipal: “Com a representant del terreny, no he permès l’entrada ni el tancament del refugi perquè no portaven cap ordre judicial, només portaven un decret d’alcaldia. Quan vinguin amb l’ordre judicial que diuen que tenen, deixarem que facin el que hagin de fer. Mentrestant nosaltres volem continuar amb una activitat que vam començar l’any 1988 i que només està dirigida a garantir el benestar dels gossos”.

Un conflicte que es remunta dotze anys enrere

L’origen de l’enfrontament entre l’Ajuntament i l’associació es remunta a l’any 2008, quan la Junta de Govern Local, a conseqüència de la denúncia presentada per un exalcalde i familiar directe de l’actual regidor de Medi Ambient, va aprovar la finalització de l’activitat de la protectora per no disposar de permís municipal. Els responsables de la protectora van recórrer la decisió per la via del contenciós i el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya va resoldre la disputa legal en favor del consistori l’any 2015. Això sí, després de molts mesos de negociacions, no ha estat fins a la primavera de 2019 quan l’Ajuntament ha advertit a la protectora que procedirien al tancament de l’espai.

Tot i això, Alex Armengol explica que: “La sentència de 2015 del Tribunal Superior de Justícia no té cap mena de sentit perquè ens demanen una llicència que no és obligatòria tenir-la per poder dur a terme la nostra activitat, i així ens ho va fer saber el Departament d’Agricultura, Ramaderia i Pesca de la Generalitat de Catalunya”. El vicepresident de la protectora ha compartit amb Animalados el document que acredita aquesta informació.

Tot i que la protectora assegura que compta amb tots els permisos requerits, davant aquesta situació d’incertesa l’entitat es va encarregar de donar en adopció a gairebé tots els animals de la gossera al llarg de la setmana passada. El refugi va rebre l’avís del tancament de l’espai el passat dimarts 3 de novembre i en tres dies i gràcies a una espectacular campanya a través de les xarxes socials, s’han acollit una vintena de gossos. Actualment només queden dos peluts a les instal·lacions.

Si la reubicació fugaç dels animals no s’hagués produït, l’Ajuntament tenia previst acomodar els gossos al refugi Help Guau, un procediment que va tenir un cost d’uns 50.000 euros anuals i que la protectora ja està assumint. Aquesta és la responsabilitat subsidiaria procedent de la Diputació de Barcelona:

D’altra banda, Alex Armengol comenta que sospita que el govern municipal vol tancar el refugi per presumptes interessos urbanístics. “L’actual regidor de Medi Ambient de Cubelles, Josep Maria Hugué, és familiar de les propietàries dels terrenys que tenim aquí al costat. Ell és qui ha portat tota la negociació amb nosaltres”.

El consistori no nega que els terrenys de l’entorn siguin propietat d’un familiar del regidor de Medi Ambient però Raül Madarra, regidor d’Hisenda, Contractació i Comunicació, assegura que: “Actualment no hi ha cap pla urbanístic en aquella zona, a més, en el suposat cas que hi hagués alguna planificació en el futur, en tot cas els primers beneficiaris serien els mateixos propietaris del terreny”.

Des de l’Ajuntament de Cubelles asseguren que, tot i l’intent fallit del passat divendres 6 de novembre, procediran de nou al tancament de la protectora mitjançant la corresponent ordre judicial: “Entenem que a un segon procediment no s’haurien de poder negar els propietaris de la gossera. Ja no és una cosa que depengui directament de l’Ajuntament sinó que és un procés judicial que es determina des dels jutjats”.

Ada Colau suspesa en gestió dels “altres” animals

Després de quatre anys de govern municipal, és hora de fer balanç i d’analitzar quin ha estat el paper de l’equip d’Ada Colau al capdavant de l’Ajuntament de Barcelona en matèria animalista. Per diferents motius, el col·lectiu està molt descontent i considera que s’ha fet poc en defensa dels animals.

Podem repassar la temàtica animalista segons cinc grups d’interès: els animals exhibits al zoo; els animals emmagatzemats a la gossera; els animals en l’espai públic; els èquids i els animals silvestres.

El Zoo de Barcelona

El Zoo de Barcelona, ​​gestionat per l’empresa pública Barcelona de Serveis Municipals (BSM), és un vaixell amb destí incert. Un remolc de pèrdues: de visitants, de diners [1] i de concordança amb la ciutadania. Una Iniciativa Ciutadana Popular va permetre que gairebé 17.000 ciutadans demanessin que l’actual zoo s’adapti als temps actuals. També és eloqüent que cada vegada hi hagi menys gent que recordi quan va ser l’última vegada que va anar al Zoo. El Zoo acull a tres dofins debilitats per la precarietat de la banyera en la qual malviuen. Els terminis imposats per solucionar-ho per part de les grans organitzacions internacionals pro-zoos han prescrit àmpliament. Sito Alarcón, l’ara director del Zoo, veu encallada la seva pròpia proposta. Ningú s’atreveix a parlar d’un tancament progressiu del Zoo i el manteniment de les seves activitats conservacionistes, investigadores i formatives en absència d’animals engabiats i exposats. Algú s’entesta a fer indissoluble allò que és perfectament visible: els nens poden aprendre sobre animals, i fins i tot aprendre a estimar-los, sense veure’ls captius. Els científics poden desplaçar-se als hàbitats originals i protegir-los amb la seva presència. El centre de Barcelona no és el lloc ideal per conservar alguna cosa que no sigui la ciutat mateixa i el seu pulmó que bé valdria la pena recuperar adequada i progressivament. Cap govern s’atreveix a apuntar un horitzó en el qual del zoo quedi només un humil memorial sobre un passat que va ser cec als compromisos amb els animals.

CAAC

El CAAC actual és el que es va apedaçant des de l’any 1970. Va ser obert com a centre de zoonosi. Va ser concebut com a magatzem i mortuori per eliminar els animals dels carrers però no com un centre de cura i adopció. Tot i que al setembre de l’any passat era la data prevista per a l’inici de les obres del nou CAAC a Montcada i Reixac, el Comissionat d’Ecologia, Frederic Ximeno, ha reconegut la manca dels permisos necessaris i ha informat d’una important inversió per a millorar l’àrea quirúrgica i la potència elèctrica de la vella instal·lació.

Durant el 2019 s’aplicarà el canvi de normativa sobre el voluntariat, que afectarà de ple a les persones que cada dia pugen fins al CAAC per treure a passejar els gossos. Els canvis arribaran en un moment delicat pel que respecta a la relacions entre la direcció del centre i els voluntaris: tres quartes parts dels voluntaris s’han posicionat contra la coordinadora de voluntaris del centre. A més, s’estan registrant els índexs més baixos de persones col·laboradores des de 2003 i, al mateix temps, la quota més alta d’animals de llarga estada. Les necessitats específiques més exigents, com pot ser la titularitat de la llicència per a la conducció de gossos potencialment perillosos, tampoc ajuda al benestar dels gossos del CAAC.

La mort de la gossa Sota

El gran protagonisme dels errors de gestió de la convivència amb animals ha estat el cas de Sota. El cas de la mort de la gossa Sota a mans d’un agent local ha desfermat el descontent de la ciutadania sensible als drets dels animals. Mig milió de signatures a change.org reclamant el cessament de l’autor del tir letal trenca el rècord que fins ara ostentava la petició que demanava evitar el sacrifici d’Excalibur, el gos que fou propietat diagnosticada d’ebola el 2014. El cos policial se sent poc recolzat, l’alcaldessa demana prudència i els presumptes testimonis no han acudit a la crida consistorial d’oferir la seva versió directament a la unitat d’investigació de la Guàrdia Urbana. La causa es dirimirà als tribunals. Com acusació particular es personen lletrats i entitats fins i tot de ciutats que disten més de 800 quilòmetres. Es tracta d’un malestar transfronterer.

Sota

Convivència a la ciutat

A Animalados hem parlat de les mancances generals dels artífexs de la gestió in situ de la convivència a la ciutat. Les queixes sobre les multes cíviques aleatòries i l’absència de sancions per incompliment d’algunes de les mesures vigents des de 2014 en matèria de protecció animal generen descontent. Al juny, per exemple, en una exhibició de la Guàrdia Urbana, els seus gossos lluïen collarets de punxes. Les respostes a una queixa sobre la infracció i el mal exemple ofert demostran una falta de sintonia amb els avenços en matèria de benestar animal. Per què no es penalitza l’ús de collarets d’ofec o pinxos, de les corretges extensibles a gossos petits, de les corretges excessivament curtes que impedeixen ensumar, ni el passeig de gossos acompanyants de conductors de vehicles rodants com consta en l’ordenança i al mateix temps cada vegada hi ha més parcs prohibits per a gossos com el Turó Park o el de les Heroïnes de Girona?

Les àrees per a gossos dels districtes existents treuen notes molt baixes en gairebé tots els ítems valorables. Fa poc el Comissionat d’Ecologia i Medi Ambient reconeixia haver-se equivocat fent oïdes sordes a les reivindicacions d’usuaris i d’experts.

Colònies felines

Recentment es va realitzar una manifestació per a la defensa de les colònies felines [2] just al davant de la casa consistorial. Feia una dècada que no hi havia una convocatòria animalista adreçada específicament als responsables locals. La primera que es recorda va ser també contra l’extermini de gats el 17 de maig 2006 [3]. Les gateres, les gestores de colònies que altruistament tenen cura dels gats de carrer – promovent el control poblacional, sanitari i ètic- porten des de juny patint seriosos atropellaments, amenaces, menyspreus i altres conductes paradoxals de la mà de l’Oficina de Protecció dels Animals i d’alguns delegats de districte com Bon Pastor, Sant Andreu, Sant Martí i Sagrera. El 28 de desembre passat in extremis l’entitat Gats Lliures de Poblenou va obtenir el compromís del desplaçament (que no reubicació) de la seva colònia, quan faltaven quatre dies per a l’entrada de les màquines que construiran “un parc d’autor “. Els gats desallotjats a l’abril per a la construcció del parc de la canopia Urbana, a la plaça de les Glòries, viuen confinats en una gàbia àmplia, després de vuit mesos en una cel·la de tres metres per cinc. Que les persones que saben de gats forals jutgin per si mateixes.

Platja canina

Un encert del govern municipal és la consolidació de l’accés estival a 1.250 metres quadrats de platja. En una conversa privada l’alcaldessa va apuntar la platja per a gossos com un gran mèrit, sense adonar-se que el comentari era tan extemporani com si un interlocutor seu, en temps de la seva implicació amb la Plataforma d’Afectats per la hipoteca PAH, hagués intentat rebaixar la gravetat dels desallotjaments anunciant la inauguració d’un camp de golf. El govern municipal ha mantingut la platja tot i les queixes dels veïns més propers, que reclamaven aquest espai com a seu. La decisió de l’ajuntament va ser encertada perquè l’ús del nou espai ha sorprès fins als propis organitzadors.

Equins a la ciutat

Es va crear una comissió que va assenyalar als cavalls objecte de protecció sempre que aquests fossin utilitzats amb ànim de lucre. Acabar amb les passejades en poni per la plaça de l’Oreneta trenca amb un servei tan anacrònic com el que oferien els carruatges per a turistes que fins al juny passat aparcaven al costat de Colom. Les dues activitats han aconseguit perdurar fins l’extinció de la llicència. Van sobreviure perpetrat presumptes irregularitats administratives i desafiant les declaracions que col·locaven a Barcelona com a model de ciutat “Amiga dels animals. La conveniència de continuar finançant amb diners de tots, les instal·lacions de l’Escola Municipal d’Hípica de la Foixarda, el sofriment per sobrecàrrega, relliscades i cops de fusta que pateixen els cavalls en processons i certa controvèrsia sobre la utilitat i benestar d’èquids dins de la Guàrdia Urbana són temes que haurien d’estar sobre la taula però que encara s’ esquiven.

Fauna silvestre

Les aus silvestres urbanes han estat reflectides en un magnífic llibre que mereixia haver tingut més acollida. Com a millor acollida hauria de tenir la fauna silvestre que recull l’empresa concessionària del servei generadora de multitud de dubtes entre els experts. Almenys ara els coloms estan fora de perill i es controla la seva població amb pinso esterilitzant. Queda pendent implantar la gestió ètica de la població de senglars.

Toca subratllar cinc actuacions que redunden positivament en el benestar animal: es va deixar d’emprar els dofins per a espectacles, es va tancar una part d’una platja per gaudir-la amb gossos, van deixar d’haver-hi calesses per a turistes, es va clausurar el negoci d’explotació de ponis i rucs al Parc de l’Oreneta i s’ha acabat amb les matances de coloms. [4] Com que cada moneda té la seva creu aquestes actuacions són gotes en un oceà de descontentament.

“I have a dream” va dir el recordat Luther King el somni dels barcelonins hauria de ser la confluència entre les proclames i els fets en favor dels animals no humans.

Emma Infante

[1] Més de 300.000 visitantes el año 2018 frente al año 2014. 4.600.000 euros más de pérdidas.

[2] https://www.europapress.es/temas/pacma/

[3] https://eljardinetdelsgats.wordpress.com/category/premsaprensa/page/7/

[4] http://ajuntament.barcelona.cat/ecologiaurbana/ca/que-fem-i-per-que/verd-urba-i-biodiversitat/control-etic-de-coloms-a-barcelona