Entrades

Ada Colau suspesa en gestió dels “altres” animals

Després de quatre anys de govern municipal, és hora de fer balanç i d’analitzar quin ha estat el paper de l’equip d’Ada Colau al capdavant de l’Ajuntament de Barcelona en matèria animalista. Per diferents motius, el col·lectiu està molt descontent i considera que s’ha fet poc en defensa dels animals.

Podem repassar la temàtica animalista segons cinc grups d’interès: els animals exhibits al zoo; els animals emmagatzemats a la gossera; els animals en l’espai públic; els èquids i els animals silvestres.

El Zoo de Barcelona

El Zoo de Barcelona, ​​gestionat per l’empresa pública Barcelona de Serveis Municipals (BSM), és un vaixell amb destí incert. Un remolc de pèrdues: de visitants, de diners [1] i de concordança amb la ciutadania. Una Iniciativa Ciutadana Popular va permetre que gairebé 17.000 ciutadans demanessin que l’actual zoo s’adapti als temps actuals. També és eloqüent que cada vegada hi hagi menys gent que recordi quan va ser l’última vegada que va anar al Zoo. El Zoo acull a tres dofins debilitats per la precarietat de la banyera en la qual malviuen. Els terminis imposats per solucionar-ho per part de les grans organitzacions internacionals pro-zoos han prescrit àmpliament. Sito Alarcón, l’ara director del Zoo, veu encallada la seva pròpia proposta. Ningú s’atreveix a parlar d’un tancament progressiu del Zoo i el manteniment de les seves activitats conservacionistes, investigadores i formatives en absència d’animals engabiats i exposats. Algú s’entesta a fer indissoluble allò que és perfectament visible: els nens poden aprendre sobre animals, i fins i tot aprendre a estimar-los, sense veure’ls captius. Els científics poden desplaçar-se als hàbitats originals i protegir-los amb la seva presència. El centre de Barcelona no és el lloc ideal per conservar alguna cosa que no sigui la ciutat mateixa i el seu pulmó que bé valdria la pena recuperar adequada i progressivament. Cap govern s’atreveix a apuntar un horitzó en el qual del zoo quedi només un humil memorial sobre un passat que va ser cec als compromisos amb els animals.

CAAC

El CAAC actual és el que es va apedaçant des de l’any 1970. Va ser obert com a centre de zoonosi. Va ser concebut com a magatzem i mortuori per eliminar els animals dels carrers però no com un centre de cura i adopció. Tot i que al setembre de l’any passat era la data prevista per a l’inici de les obres del nou CAAC a Montcada i Reixac, el Comissionat d’Ecologia, Frederic Ximeno, ha reconegut la manca dels permisos necessaris i ha informat d’una important inversió per a millorar l’àrea quirúrgica i la potència elèctrica de la vella instal·lació.

Durant el 2019 s’aplicarà el canvi de normativa sobre el voluntariat, que afectarà de ple a les persones que cada dia pugen fins al CAAC per treure a passejar els gossos. Els canvis arribaran en un moment delicat pel que respecta a la relacions entre la direcció del centre i els voluntaris: tres quartes parts dels voluntaris s’han posicionat contra la coordinadora de voluntaris del centre. A més, s’estan registrant els índexs més baixos de persones col·laboradores des de 2003 i, al mateix temps, la quota més alta d’animals de llarga estada. Les necessitats específiques més exigents, com pot ser la titularitat de la llicència per a la conducció de gossos potencialment perillosos, tampoc ajuda al benestar dels gossos del CAAC.

La mort de la gossa Sota

El gran protagonisme dels errors de gestió de la convivència amb animals ha estat el cas de Sota. El cas de la mort de la gossa Sota a mans d’un agent local ha desfermat el descontent de la ciutadania sensible als drets dels animals. Mig milió de signatures a change.org reclamant el cessament de l’autor del tir letal trenca el rècord que fins ara ostentava la petició que demanava evitar el sacrifici d’Excalibur, el gos que fou propietat diagnosticada d’ebola el 2014. El cos policial se sent poc recolzat, l’alcaldessa demana prudència i els presumptes testimonis no han acudit a la crida consistorial d’oferir la seva versió directament a la unitat d’investigació de la Guàrdia Urbana. La causa es dirimirà als tribunals. Com acusació particular es personen lletrats i entitats fins i tot de ciutats que disten més de 800 quilòmetres. Es tracta d’un malestar transfronterer.

Sota

Convivència a la ciutat

A Animalados hem parlat de les mancances generals dels artífexs de la gestió in situ de la convivència a la ciutat. Les queixes sobre les multes cíviques aleatòries i l’absència de sancions per incompliment d’algunes de les mesures vigents des de 2014 en matèria de protecció animal generen descontent. Al juny, per exemple, en una exhibició de la Guàrdia Urbana, els seus gossos lluïen collarets de punxes. Les respostes a una queixa sobre la infracció i el mal exemple ofert demostran una falta de sintonia amb els avenços en matèria de benestar animal. Per què no es penalitza l’ús de collarets d’ofec o pinxos, de les corretges extensibles a gossos petits, de les corretges excessivament curtes que impedeixen ensumar, ni el passeig de gossos acompanyants de conductors de vehicles rodants com consta en l’ordenança i al mateix temps cada vegada hi ha més parcs prohibits per a gossos com el Turó Park o el de les Heroïnes de Girona?

Les àrees per a gossos dels districtes existents treuen notes molt baixes en gairebé tots els ítems valorables. Fa poc el Comissionat d’Ecologia i Medi Ambient reconeixia haver-se equivocat fent oïdes sordes a les reivindicacions d’usuaris i d’experts.

Colònies felines

Recentment es va realitzar una manifestació per a la defensa de les colònies felines [2] just al davant de la casa consistorial. Feia una dècada que no hi havia una convocatòria animalista adreçada específicament als responsables locals. La primera que es recorda va ser també contra l’extermini de gats el 17 de maig 2006 [3]. Les gateres, les gestores de colònies que altruistament tenen cura dels gats de carrer – promovent el control poblacional, sanitari i ètic- porten des de juny patint seriosos atropellaments, amenaces, menyspreus i altres conductes paradoxals de la mà de l’Oficina de Protecció dels Animals i d’alguns delegats de districte com Bon Pastor, Sant Andreu, Sant Martí i Sagrera. El 28 de desembre passat in extremis l’entitat Gats Lliures de Poblenou va obtenir el compromís del desplaçament (que no reubicació) de la seva colònia, quan faltaven quatre dies per a l’entrada de les màquines que construiran “un parc d’autor “. Els gats desallotjats a l’abril per a la construcció del parc de la canopia Urbana, a la plaça de les Glòries, viuen confinats en una gàbia àmplia, després de vuit mesos en una cel·la de tres metres per cinc. Que les persones que saben de gats forals jutgin per si mateixes.

Platja canina

Un encert del govern municipal és la consolidació de l’accés estival a 1.250 metres quadrats de platja. En una conversa privada l’alcaldessa va apuntar la platja per a gossos com un gran mèrit, sense adonar-se que el comentari era tan extemporani com si un interlocutor seu, en temps de la seva implicació amb la Plataforma d’Afectats per la hipoteca PAH, hagués intentat rebaixar la gravetat dels desallotjaments anunciant la inauguració d’un camp de golf. El govern municipal ha mantingut la platja tot i les queixes dels veïns més propers, que reclamaven aquest espai com a seu. La decisió de l’ajuntament va ser encertada perquè l’ús del nou espai ha sorprès fins als propis organitzadors.

Equins a la ciutat

Es va crear una comissió que va assenyalar als cavalls objecte de protecció sempre que aquests fossin utilitzats amb ànim de lucre. Acabar amb les passejades en poni per la plaça de l’Oreneta trenca amb un servei tan anacrònic com el que oferien els carruatges per a turistes que fins al juny passat aparcaven al costat de Colom. Les dues activitats han aconseguit perdurar fins l’extinció de la llicència. Van sobreviure perpetrat presumptes irregularitats administratives i desafiant les declaracions que col·locaven a Barcelona com a model de ciutat “Amiga dels animals. La conveniència de continuar finançant amb diners de tots, les instal·lacions de l’Escola Municipal d’Hípica de la Foixarda, el sofriment per sobrecàrrega, relliscades i cops de fusta que pateixen els cavalls en processons i certa controvèrsia sobre la utilitat i benestar d’èquids dins de la Guàrdia Urbana són temes que haurien d’estar sobre la taula però que encara s’ esquiven.

Fauna silvestre

Les aus silvestres urbanes han estat reflectides en un magnífic llibre que mereixia haver tingut més acollida. Com a millor acollida hauria de tenir la fauna silvestre que recull l’empresa concessionària del servei generadora de multitud de dubtes entre els experts. Almenys ara els coloms estan fora de perill i es controla la seva població amb pinso esterilitzant. Queda pendent implantar la gestió ètica de la població de senglars.

Toca subratllar cinc actuacions que redunden positivament en el benestar animal: es va deixar d’emprar els dofins per a espectacles, es va tancar una part d’una platja per gaudir-la amb gossos, van deixar d’haver-hi calesses per a turistes, es va clausurar el negoci d’explotació de ponis i rucs al Parc de l’Oreneta i s’ha acabat amb les matances de coloms. [4] Com que cada moneda té la seva creu aquestes actuacions són gotes en un oceà de descontentament.

“I have a dream” va dir el recordat Luther King el somni dels barcelonins hauria de ser la confluència entre les proclames i els fets en favor dels animals no humans.

Emma Infante

[1] Més de 300.000 visitantes el año 2018 frente al año 2014. 4.600.000 euros más de pérdidas.

[2] https://www.europapress.es/temas/pacma/

[3] https://eljardinetdelsgats.wordpress.com/category/premsaprensa/page/7/

[4] http://ajuntament.barcelona.cat/ecologiaurbana/ca/que-fem-i-per-que/verd-urba-i-biodiversitat/control-etic-de-coloms-a-barcelona

Els gossos dels Encants perden el seu parc

Els veïns de la plaça de les Glòries han perdut des d’aquest dimarts el gran parc que servia com a zona d’esbarjo per als seus gossos. La represa de les obres del túnel de Glòries, que es van suspendre l’any passat després que l’Ajuntament detectés un encariment i un retard injustificats, i la creació del Parc Canòpia a la gran esplanada han comportat el precinte d’una gran zona que els veïns utilitzaven per deixar correr els seus gossos. “Aquest espai ens anava molt bé, sobretot perquè els veïns que veníem tenim els gossos ben educats”, explica l’Esperança,que té una gossa que es diu Lola.

La tanca va aparèixer dimarts a la tarda i, segons reconeixen els amos dels gossos, algú la va obrir de manera que per la nit encara van poder usar l’espai. Aquest dimecres, però, la tanca ja està fixada i no es pot obrir. “És una pena perquè aquí els gossos corrien molt contents. És com si aquí fossin menys agressius que quan estan en pipi cans, com si les tanques els posessin nerviosos”, diu en Carles, mentre el seu gos, l’Spark, ensuma la nova tanca que limita el seu espai.

La futura plaça preveu la construcció d’una nova àrea d’esbarjo per a gossos, però ni serà tan gran ni es construirà en breu. Per aquest motiu, els afectats reclamen que, fins que no comencin realment les obres, els deixin seguir utilitzant l’espai. “Ara haurem d’anar a l’estació del Nord”, lamentava un altre veí afectat. Tots ells van coincidir a criticar que “en aquesta ciutat falten espais per als gossos”.

Actualment, s’estan creant noves àrees per a gossos, però segons els amos dels gossos, són insuficients. Consulta des d’aquest link les àrees actuals i les que hi ha en construcció.

El zoo diu que aposta per la protecció, però manté animals sense risc d’extinció

El nou pla estratègic preveu l’arribada d’espècies en perill d’extinció, en programes de conservació i mediterrànies, així com la “sortida” d’animals que no compleixin aquests criteris.

 

El zoo de Barcelona ha anunciat canvis de gran abast en la seva estructura.  El projecte té com  objectiu principal la conservació d’animals mediterranis que estiguin en conservació o en perill d’extinció. Per això, segons ha afirmat la direcció del zoo, s’avança cap a un espai sense camells, rinoceronts, ossos i, fins i tot, tigres, per no complir aquests criteris. En canvi, s’hi incorporaran altres espècies mediterrànies i en perill, com el tritó del Montseny o la tortuga del rierol, entre altres.

El pla compta amb un pressupost de 64,4 milions d’euros i es portarà a terme entre 2018 i 2031. El seu director, Antoni Alarcon, ha assegurat que “és prioritari acollir animals que presenten un alt nivell d’amenaça”. Per aquest motiu, el zoo no acollirà més rinoceronts o camells, en paraules del propi Alarcon, un cop es traslladin o morin els que actualment queden al zoo. Un criteri que no es mantindrà en el cas dels pingüins, que tot i no ser autòctons, ni estar en perill, es mantindran.

Crítiques al projecte

Marta Gumà, presidenta de la Lliga per la Defensa del Patrimoni Natural, es mostra crítica:“si el criteri és mantenir animals en perill, i autòctons, per què els pingüins del zoo es quedaran?”, pregunta. Segons Gumà, el zoo adopta aquesta doble vara de mesurar “perquè el pingüí és mediàtic i atreu visitants”. Un criteri que res té a veure amb la creació d’un espai de protecció d’animals en perill.

 “El zoo presenta moltes infraestructures en mal estat, que no afavoreixen el benestar animal”, lamenta Gumà. “Amb els diners que s’han invertit, es podria haver resolt aquest problema també”. A més, un dels inconvenients més grans, segons la defensora dels animals, “és que el projecte no parli d’acollida d’animals, per exemple, els que venen dels circs”.

A més, aquest projecte, que compta amb l’aprovació del consistori, és diferent a la promesa que havia fet Ada Colau sobre un espai que no apostés per la exposició d’animals.

Emma infante, experta en Dret Animal i Societat, “agraeix al nou director la voluntat de millorar les instalacions, tal i com les associacions animalistes porten temps reclamant”. Infante, però, lamenta que les propostes “no acabin amb l’exhibició animal.”

Reducció d’espècies al zoo, incorporació de noves

El projecte preveu passar del 15% de fauna autòctona al 30%. Així, es prioritzarà l’arribada de la Llúdriga, el tritó del Monseny, amfibis de l’Empordà, les papallones de l’Àrea Metropolitana, o el fartet del delta del Llobregat, entre molts altres. També es volen incrementar les espècies en un alt nivell d’amenaça, passant del 22% al 40%.

Tot això, es farà en detriment de més de 100 espècies, que deixaran el zoo. O bé perquè es traslladaran a altres espais o bé perquè no se n’incorporaran d’altres un cop morin. Per això, el zoo podria quedar-se amb poc més de 200 espècies. El director del zoo ha assegurat que “això no vol dir reduir el nombre total d’animals”. Però el que segur que canviarà és el zoo tal i com el coneixem.

L’ajuntament de Màlaga multarà els propietaris que no registrin l’ADN dels seus gossos

La decisió s’emmarca en una estratègia per comprovar de qui són els excrements trobats a la via pública, amb la finalitat de multar-ne els responsables.

Unes 570.000 persones viuen a Màlaga ciutat. L’incivisme d’alguns veïns que no recollien els excrements dels gossos ha obligat les autoritats locals a prendre mesures. La més excepcional és la que obliga els propietaris a identificar l’ADN dels seus cans. A partir de l’1 de Gener, aquesta és una obligació per a tots els residents malaguenys que, de no complir-la, podrien ser multats.

Les multes s’apliquen ja sigui per no tenir l’ADN de l’animal registrat o també per ser responsable d’un dels excrements trobats a la via pública. La identificació es podrà fer de manera àgil, hi haurà prou amb extreure una mostra de les restes trobades al carrer. Posteriorment, la identificació del propietari serà immediata.

La quantia de les multes no és poca cosa. Tindran un cost mínim de 217 euros, tractant-se de la primera vegada. Reincidir augmenta considerablement el cost de la multa, així com deixar deposicions a parcs públics o llocs d’interès cultural.

El model sembla una bona manera d’evitar l’incivisme, pel que podria ampliar-se a altres ciutats si resulta efectiu. Un possible impediment per la generalització del model són els 35 euros que costa l’extracció de la mostra d’ADN. Aquesta despesa cauria en mans de tots els propietaris, també aquells que compleixen les seves obligacions habitualment. Per altra banda, es tracta d’un únic pagament, cosa que ho fa més assequible per a tothom. Fins al moment, hi hauria registrats ja més de 12.500 gossos, segons informa diariosur de Màlaga.

L’incivisme de persones que no recullen les ‘caques’ és un problema per a la convivència. Per això, des d’Animalados, oferim una sèrie de pautes que poden millorar el civisme a la ciutat.  

Ni a Calafell, ni en lloc, es pot permetre el maltractament animal

 

Albert Sabater d’ADIPAC Associació per la defensa i Protecció dels Animals de Calafell ens explica l’alarma que s’ha creat a través de la difusió d’unes colpidores imatges de gossos en un clar estat de maltractament (inclús algun cadàver). La foto de l’animal mort ha revolucionat les xarxes i l’alcalde Ramón Ferrer ha promès una actuació definitiva per la setmana que ve.

 

Què ha passat a Calafell amb el cas dels gossos?

S’ha trobat a Calafell un terreny privat amb mes de 25 gossos en mal estat, un d’ells mort en circumstàncies no aclarides. Aquest gossos són de diferents caçadors que els tenen anxovats en unes gàbies, sense cap atenció de cap mena. Per no disposar, no disposen ni de menjar i l’aigua es calenta, plena de microorganismes i verda degut a les llargues hores d’exposició al sol.

Des de quan passa això?

Fa molts anys que es denúncia aquesta situació. De fet s’han fet tres avisos per comunicar aquesta situació, pero mai s’actua. El cas s’ha anat arxivant, el que ha generat dubtes i malestar sobre aquest silenci administratiu.

 

Qui són els responsables al teu parer?

Al nostre parer els responsables són clarament els caçadors que utilitzen aquests pobres animals pels seus fins. Aquests gossos passen a l’oblit quan acaba la temporada de caça, com si d’un cotxe vell es tractés.

Quina és la postura de l’Ajuntament?

L’Ajuntament com sempre ha fet, estigui qui estigui al govern, s’ha rentat les mans al·legant que es competència de la Generalitat i que no hi poden fer res. Aquest cas ha de permetre prendre consciència de que no es poden ignorar els fets ni tolerar el maltractament animal, faci qui el faci.

Com ho veuen els veïns?

En aquest cas no hi ha problema de veïns, ja que es una parcel·la aïllada en mig de la muntanya, l’edifici més proper és una planta de residus.

Quina solució es proposa?

S’està estudiant a nivell administratiu. Possiblement la prohibició de tenir tants animals tancats (cosa que la llei diu clarament) i una multa administrativa que pot quedar en no res. El problema serà el destí dels 24 gossos restants, mal nodrits, amb nafres per tot arreu, puces, malalts, etc.

Parlem ara de gats, quina és la seva situació al municipi? també pateixen?

Els gats també pateixen pels carrers de Calafell. Molts d’ells són enverinats, assassinats a perdigonades, penjats, etc. Alguns veïns es creuen amb la impunitat de poder matar-los. Tenim la sort que alguns veïns es dediquen a salvar, cuidar i mantenir aquests pobres animals posant diners de la seva butxaca i temps que no tenen. Molts sacrifiquen vacances per no deixar gats desemparats. No poden marxar, doncs ningú cuidaria d’ells.

Teniu implementat el CES?

Segons l’Ajuntament si. A Calafell hi ha milers de gats pels carrers, i només hi ha un noi que captura. Agafa un gat que porta a esterilitzar i retorna. A continuació un altre i després un altre. És un ritme molt lent i molts gats per una sola persona, el que fa que el nombre de gats de carrer creixi exponencialment d’una forma exagerada. Un treballador és totalment insuficient.

S’ha aprovat una nova normativa al municipi, què en destacaries?

Fa uns mesos es va aprovar una nova ordenança molt esperançadora, però a dia d’avui encara no s’ha fet efectiva. Igualment aquesta nova ordenança no servirà de res si l’administració no es deixa assessorar i ajudar per qui de debò coneix els animals: les associacions animalistes de la zona, que saben com tractar aquests animals i com crear la simbiosi perfecta entre ells i la ciutadania. L’administració sap molt de lleis, però el carrer no es pot regular des d’un despatx. Si no es deixen ajudar serà un fracàs i empitjorarà la situació.

Veieu solució immediata a la situació?

Per desgràcia no. I justament és per aquest motiu de no escoltar a la ciutadania. Una cosa és la teoria i altra ben diferent, la pràctica.

 

Entrevista d’Emma Infante a Albert Sabater d’ADIPAC