Arxiu d'etiquetes per: albert Sabater

Ni a Calafell, ni en lloc, es pot permetre el maltractament animal

 

Albert Sabater d’ADIPAC Associació per la defensa i Protecció dels Animals de Calafell ens explica l’alarma que s’ha creat a través de la difusió d’unes colpidores imatges de gossos en un clar estat de maltractament (inclús algun cadàver). La foto de l’animal mort ha revolucionat les xarxes i l’alcalde Ramón Ferrer ha promès una actuació definitiva per la setmana que ve.

 

Què ha passat a Calafell amb el cas dels gossos?

S’ha trobat a Calafell un terreny privat amb mes de 25 gossos en mal estat, un d’ells mort en circumstàncies no aclarides. Aquest gossos són de diferents caçadors que els tenen anxovats en unes gàbies, sense cap atenció de cap mena. Per no disposar, no disposen ni de menjar i l’aigua es calenta, plena de microorganismes i verda degut a les llargues hores d’exposició al sol.

Des de quan passa això?

Fa molts anys que es denúncia aquesta situació. De fet s’han fet tres avisos per comunicar aquesta situació, pero mai s’actua. El cas s’ha anat arxivant, el que ha generat dubtes i malestar sobre aquest silenci administratiu.

 

Qui són els responsables al teu parer?

Al nostre parer els responsables són clarament els caçadors que utilitzen aquests pobres animals pels seus fins. Aquests gossos passen a l’oblit quan acaba la temporada de caça, com si d’un cotxe vell es tractés.

Quina és la postura de l’Ajuntament?

L’Ajuntament com sempre ha fet, estigui qui estigui al govern, s’ha rentat les mans al·legant que es competència de la Generalitat i que no hi poden fer res. Aquest cas ha de permetre prendre consciència de que no es poden ignorar els fets ni tolerar el maltractament animal, faci qui el faci.

Com ho veuen els veïns?

En aquest cas no hi ha problema de veïns, ja que es una parcel·la aïllada en mig de la muntanya, l’edifici més proper és una planta de residus.

Quina solució es proposa?

S’està estudiant a nivell administratiu. Possiblement la prohibició de tenir tants animals tancats (cosa que la llei diu clarament) i una multa administrativa que pot quedar en no res. El problema serà el destí dels 24 gossos restants, mal nodrits, amb nafres per tot arreu, puces, malalts, etc.

Parlem ara de gats, quina és la seva situació al municipi? també pateixen?

Els gats també pateixen pels carrers de Calafell. Molts d’ells són enverinats, assassinats a perdigonades, penjats, etc. Alguns veïns es creuen amb la impunitat de poder matar-los. Tenim la sort que alguns veïns es dediquen a salvar, cuidar i mantenir aquests pobres animals posant diners de la seva butxaca i temps que no tenen. Molts sacrifiquen vacances per no deixar gats desemparats. No poden marxar, doncs ningú cuidaria d’ells.

Teniu implementat el CES?

Segons l’Ajuntament si. A Calafell hi ha milers de gats pels carrers, i només hi ha un noi que captura. Agafa un gat que porta a esterilitzar i retorna. A continuació un altre i després un altre. És un ritme molt lent i molts gats per una sola persona, el que fa que el nombre de gats de carrer creixi exponencialment d’una forma exagerada. Un treballador és totalment insuficient.

S’ha aprovat una nova normativa al municipi, què en destacaries?

Fa uns mesos es va aprovar una nova ordenança molt esperançadora, però a dia d’avui encara no s’ha fet efectiva. Igualment aquesta nova ordenança no servirà de res si l’administració no es deixa assessorar i ajudar per qui de debò coneix els animals: les associacions animalistes de la zona, que saben com tractar aquests animals i com crear la simbiosi perfecta entre ells i la ciutadania. L’administració sap molt de lleis, però el carrer no es pot regular des d’un despatx. Si no es deixen ajudar serà un fracàs i empitjorarà la situació.

Veieu solució immediata a la situació?

Per desgràcia no. I justament és per aquest motiu de no escoltar a la ciutadania. Una cosa és la teoria i altra ben diferent, la pràctica.

 

Entrevista d’Emma Infante a Albert Sabater d’ADIPAC