Entrades

Coneix els beneficis de créixer amb una animal de companyia a casa

Tots aquells que tenim la sort de compartir la vida amb un animal de companyia ja sabem tot el que ens aporta a la nostra vida. Però si encara no t’has decidit, llegeix els beneficis que comporta i de ben segur que quedaràs convençut!

Fomenta l’activitat física

Una dada demostra que els propietaris dels gossos, només amb els passejos diaris, ja estan cobrint el 50% de l’activitat física diària recomanada. És una forma que els nens facin esport sense que gairebé se n’adonin.

També s’associa amb més contacte amb la natura, ja que aquesta necessitat de sortir fa que gran part de les activitats del cap de setmana es destinin per exemple a fer caminades per la muntanya en companyia del nostre millor amic.

Dóna lliçons de vida

Gràcies a les mascotes, els nens s’enfronten per primera vegada a situacions com el dol per la mort de l’animal. Aquesta experiència que a priori resulta traumàtica, pot tenir la seva part positiva i és per això molt important no amagar res als nens. Tot el contrari. És important ajudar-los a expressar els seus sentiments, a recordar-los amb estima. Això els ajudarà en el futur a tenir una millor gestió emocional davant esdeveniments dolorosos i imprevistos de la vida.

Augmenta l’empatia i la compassió

Aquestes emocions són essencials per la formació del caràcter i la personalitat.

Establir un vincle afectiu amb l’animal, és segurament el primer vincle important que el nen tindrà més enllà de la mateixa família. Es crea una relació molt estreta entre l’infant i l’animal millorant el desenvolupament de la comunicació no verbal.

Aprenen, així mateix, a donar afecte i estima a un ésser viu.

Ajuda a enfortir el sistema immunològic

Redueix el risc de sofrir al·lèrgies i altres malalties respiratòries, disminueix el risc cardíac (doncs el sol fet de fer-li carícies produeix un efecte relaxant) i ajuden a superar depressions entre d’altres.

Una dada curiosa és que si se’ls entrena, són capaços de detectar les baixades de glucosa i avisar al propietari molt abans que ell mateix se n’adoni.

Ajuda a les interrelacions personals

Els animals són, sense cap mena de dubte, una bona excusa per conèixer gent, sigui als parcs o simplement al carrer quan algú s’apropa a acariciar-los. Està científicament demostrat que nens amb trastorns amb dèficit d’atenció, autisme i altres similars, poden experimentar menys pressió sanguínia i més desenvolupament cognitiu quan participen en teràpies amb gossos.

Per tant els dona un cop de mà a l’hora de socialitzar, compartir amb d’altres i a mostrar respecte.

Els fa assumir responsabilitats i madurar

Tenir un animal de companyia és una decisió important que implica responsabilitat. Han d’aprendre que s’han de fer càrrec d’un ésser viu al qual han d’alimentar, banyar, passejar i cuidar-ho tant com a un altre membre més de la família. És essencial convertir aquestes responsabilitats en moments lúdics i divertits, fent que gaudeixin a la vegada que van assumint a poc a poc aquestes tasques.

Font: Eva Remolina/AMIC

Per què dius mascota quan vols dir soci?

Per a alguns sectors resulta paradoxal que gossos i gats concrets signifiquin tant i els aliens o sense propietari signifiquin tan poc

Mascota és una paraula carregada de potents consideracions per als amants dels animals. Com a “prova del cotó” de la profunditat de la implicació d’una persona o col·lectiu pots fer servir la paraula mascota. És un password tàcit que delimita els diletants dels entesos de la causa pels animals.

Davant la paraula “mascota” els animalistes reaccionaran com després d’un enrampada i els “mascotistes” somriuran complaguts. El que no saben els segons que aquest terme l’assignen despectivament als primers. Es fa servir per identificar aquells que no han fet el salt mortal que significa estimar els animals no humans més enllà dels que conviuen amb ells. Per a alguns sectors resulta paradoxal que gossos i gats concrets signifiquin tant i els aliens o sense propietari signifiquin tan poc. Per als que han transcendit el compromís més enllà del seu Boby o la seva Pepa tots els gossos i gats són valuosos més enllà de la raça, l’edat o la bellesa.

Els gossos porten més de 10.000 anys al nostre costat i els gats ho estan considerant des de fa 9.000. Els mascoteros – tots o gairebé tots ho hem estat o ho som- consideren que gairebé qualsevol animal pot ser company. El límit el posa la manca d’espai, de diners o el bon judici dels companys de pis. Una cobaia, un conill, una serp, un amfibi, un peix, un lloro, un poni o qualsevol ésser viu no humà (assequible espacialment) és considerat un potencial company. I no hauria de ser així. La convivència en una gàbia, peixera, terrari o corral per companyia de les persones és molt qüestionable per als veritables amants dels animals. Massa vegades estimar no és posseir.

Ni mascota és correcte per definir a aquests col·legues i còmplices que per trajectòria d’espècie i encant personal ens alegren el dia sense ser bufons ni propietats. Hi ha una controvèrsia cap a l’oportunitat d’albergar espècies que no estiguin clarament adaptades a les nostres manies i estil de vida. Els missatges comercials ofereixen noves criatures cada vegada menys dependents, cada vegada més vistoses i exòtiques amb l’única finalitat de proveir de capritxos i d’un aixovar caríssim per lluir a les xarxes. Ells parlen de mascotes. Nosaltres parlem de socis de vida.

Per Emma Infante, de Futuranimal.org