Entrades

ZooXXI vol fer del Zoo de Barcelona “un lloc més científic, més educatiu i més ètic”

Arriben dies claus per al futur del Zoo de Barcelona. El proper dimecres 13 de febrer, el govern municipal de la ciutat comtal votarà a favor o en contra de la iniciativa ciutadana presentada per la plataforma animalista ZooXXI.

La iniciativa impulsada per aquesta plataforma té com a objectiu canviar el paradigma actual del Zoo de Barcelona. El propòsit principal de ZooXII és que la capital de Catalunya correspongui a la seva confessió de “ciutat amiga dels animals”. La proposta consisteix a fer del parc temàtic animal que coneixem avui dia, un lloc adaptat a la ciència i a l’ètica de la nostra època, del segle XXI.

La idea de ZooXXI no és tancar el Zoo de Barcelona, ​​sinó utilitzar aquests centres per donar refugi, atenció, assistència i oportunitats als animals que actualment no en tenen, aquells que estan ferits o abandonats. La iniciativa planteja un parc zoològic que respongui a les necessitats dels animals i a la protecció dels seus hàbitats, és a dir, un lloc més científic, més educatiu i més ètic.

Durant els quatre anys de mandat de l’actual govern municipal de Barcelona no s’han pres decisions sobre la situació del Zoo, un espai que cada any té menys visitants i que a l’apartat econòmic només presenta pèrdues. A més, entre moltes altres qüestions per resoldre, preocupa especialment el conflicte amb els dofins, que encara es troben sense una llar on viure en benestar.

D’altra banda, cal destacar l’enuig que existeix actualment per part dels treballadors del Zoo de Barcelona amb el govern municipal. Janet Sanz, regidora d’ecologia, va anul·lar la reunió de la setmana passada amb el Patronat del zoo de la ciutat comtal, reunió en la qual els membres del comitè d’empresa anaven a presentar el seu nou pla estratègic per canviar l’estat actual del parc.

Els treballadors del Zoo de Barcelona creuen que l’anul·lació de la reunió de la setmana passada per part del govern municipal es va produir a propòsit per a poder aprovar aquesta mateixa setmana la iniciativa de ZooXXI. Els actuals empleats del parc consideren que l’aprovació de la iniciativa de la plataforma animalista no és compatible amb la proposta del seu nou pla estratègic.

L’última paraula sobre el destí del Zoo de Barcelona la tindrà el govern municipal. Aquest dimecres es preveu un dia clau per conèixer quin és el nou model de parc temàtic animal que vol l’actual mandat de l’alcaldia. Després de quatre anys en què les decisions han brillat per la seva absència només esperem que la decisió final sigui únicament en favor del benestar dels animals.

“Gràcies als coloms, la humanitat s’ha comunicat durant segles”

Els coloms han escollit uns defensors tant atípics com exitosos. Corazón de Paloma és una entitat barcelonina que ha liderat la fi d’una pràctica esfereïdora, inmoral i cara com era la captura i sacrifici de coloms.  Finalment, el pinso esterilitzador i la tenacitat d’aquesta petita gran entitat configuren un model a imitar arreu del món amb els coloms.

Com i quant va néixer Corazón de Paloma?

Corazón de Paloma va néixer al 2012 fruit de tres experiències que vam tenir cuidant una tórtora turca i dos coloms. Vam veure que hi havia un buit total, que aquests animals necessitaven una entitat que guiés el creixent nombre de rescatadors que ho volien fer bé, que no es limitaven a tenir-los en una caixa esperant el miracle.
Un altre dels reptes era posar tots els esforços possibles per aturar les captures de coloms a la via pública o mitjançant gàbies trampa, des del primer moment teníem clar que el canvi de paradigma no s’aconseguiria amb protestes al carrer, es necessitava un treball seriós d’investigació i que el resultat d’aquesta recerca pogués canviar la trista realitat.

Com us sentiu després d’haver aconseguit el sacrifici cero de coloms a la ciutat de Barcelona? No ha estat un camí fàcil, oi?

Estem molt satisfets, però no ha sigut un camí de roses aconseguir- ho. Quan vam assistir al Consell de Convivència el 2015 vam haver de suportar insults i amenaces, ja no tan sols dels tècnics i càrrecs de l’ajuntament, sinó d’entitats animalistes que tenien moltes esperances posades en Ada Colau. Va ser quan Eva Díaz, magistrada membre de la CPDA del ICAB, ens va recolzar i vam enviar el primer requeriment a l’Ajuntament de Barcelona, al que van seguir un quants més. Vam haver de fer moltes reunions, i no només amb l’ajuntament, si no amb reputats experts que van provocar que l’ajuntament entrés en raó. Des de llavors tot va començar a anar millor amb un relleu a medi ambient. Més tard, quan l’agència de Salut Publica va perdre les competències sobre els coloms en favor de benestar animal, va ser el punt de no retorn.

Quins són els pitjors moments que heu viscut?

Quan vam ser conscients de la magnitud de la tragèdia. Des que van començar les captures a Barcelona amb el govern dels socialistes, es van arribar a exterminar prop de mig milió de coloms. Abans de les captures, la situació era encara pitjor. Els coloms se’ls matava al CAACB, ofegant-los en tines d’aigua, això molt poca gent ho sap.
El més dolorós va ser que la prova pilot que es va fer amb el Govern de Trias l’any 2014 al districte Sants Montjuïc es va tirar enrere per continuar matant amb el beneplàcit del Sr. Víctor Peracho, funcionari de l’Agencia de Salut Publica, i tot el seu equip.
Un dels pitjors moments va ser quan ens vam assabentar de la matança de les 950 aus a la Plaça Catalunya per posar una Fira de Consum Sostenible, al desembre del 2017, va ser duríssim.

I els millors moments?

Quan es van comunicar al Grup de Treball d’Aus Urbanes l’any 2016 que s’implantava la gestió ètica de la població de coloms amb la nicarbazina.
Un altre moment bo va ser quan vam començar a conèixer persones que des de llocs importants sentien respecte i estima pels coloms.
Un altre moment de felicitat absoluta va ser quan per fi vam veure el primer dispensador instal·lat, eina que permetia tenir un control del número de coloms a Barcelona.
Ara està més normalitzada la defensa de la gestió ètica dels coloms però abans no era gens normal…

A l’any 2013, quan ven tenir la primera reunió amb l’Ajuntament, li vam passar un dossier fet per nosaltres i ens van dir que tal com va passar amb els gats i el gossos, partíem de 0. Segons la nostra opinió partíem de -0. Teníem davant una persona que havia fet de “matar” el seu modus operandi, que creia que l’extermini total dels coloms era una utopia.

Expliqueu què és el pinso esterilitzador i els resultats que té.

El pinso medicalitzat (seria aquesta  la denominació correcte) es deu a un descobriment fortuït a Itàlia, on unes persones es van adonar que el anticocídic nicarbazina tenia com a efecte secundari una esterilitat no permanent en aus de corral. Una vegada adaptades les dosis es pot gestionar una colònia de coloms a base de grans de blat de calibre gran, recoberts amb aquesta substancia . Cada matí a la mateixa hora un dispensador projecte els grans de blat en la quantitat que té que ingerir la colònia de coloms que viu al voltant, després de ser censada prèviament és clar. La  grandària del gra i la pròpia naturalesa dels coloms fa que només ells mengin el producte. Tots els censos de control donen uns resultats semblants, una reducció de la colònia d’un 24% el primer any i aproximadament un 70 % en cinc anys.

Perquè els coloms tenen tan mala fama?

Tenen mala fama gràcies al senyor Thomas Hoving, comissari de parcs i jardins de Nova York. L’any 1966 va dir que els coloms eren “rates amb ales”. Aquesta expressió va fer fortuna. Fins llavors els coloms havien estat estimats o almenys respectats. Hoving va ser director del museu Metropolità. Entre altres coses polèmiques va organitzar una exposició que es deia “Harlem in my mind” on es va prohibir exposar als artistes de color. Era una persona molt influent als mitjans de comunicació.
Més tard, aquesta expressió es va usar a la pel·lícula “Stardust Memories” de 1980 dirigida per Woody Allen.

Digueu cinc coses que no són certes i perjudiquen la imatge dels coloms.

-Els coloms no són vectors de malalties són indicadors.
-Els coloms no són bruts, els hi encanta esta nets. El plomatge té que estar perfecte per volar.
-Els coloms no són ximples, és una de les aus amb més capacitat per resoldre problemes i aprendre.
-Las deposicions del colom no són diferents a les dels altres animals. És molt més perillosa la femta humana que la d’ells. Per exemple, a la Guerra del Vietman untaven les trampes de jungla amb matèria fecal humana i poca gent sobrevivia a les infeccions que provocava.
-Els coloms no mengen pa amb aigua o pa amb llet, de fet són granívors. El problema està en la brutícia que generen els humans: bosses d’escombraries obertes, menjar tirat per terra, fils, cables… Tot això perjudica als coloms, que en un moment de desesperació poden menjar qualsevol cosa o enredar-se amb fils, pels o cables i acabar perdent els dits.

Digueu cinc coses positives que la gent no sap dels coloms.

-Son éssers conscients de la seva pròpia existència, es reconeixen en un mirall. També reconeixen a les persones perquè poden captar les diferencies morfologies de les cares.
-Gràcies a ells la humanitat s’ha comunicat durant segles. El seu sistema de navegació és molt millor que qualsevol GPS. Van ser els primers éssers voladors que van captar imatges àrees amb una càmera fotogràfica.
-Tenen capacitat de distingir lletres de l’alfabet, resoldre problemes i treballar en equip.
-Segons un estudi poden detectar cèl·lules canceroses si els poses davant d’una tomografia.
-Són els animals més condecorats de les dues Guerres Mundials.

A més dels coloms, hi han altres aus entre les vostres protegides?

Principalment les altres columbiformes, com son totes les varietats de coloms domèstics i salvatges, així com totes les varietats de tórtores.

Què ha de fer algú que vegi un colom que no es mou, que pugui estar malalt o ferit?

Estar segurs de què realment estan malalts. Pot ser que estiguin descansant o prenent el sol.

Un particular pot recuperar un colom per deixar-lo anar una vegada restablert?

És clar, si nosaltres ho poden fer qualsevol pot, però sempre és recomanable una visita al veterinari.

Què ha de fer algú que vegi coloms pintats de colors en escenaris turístics?

Trucar a la Guàrdia Urbana i enviar un correu a OPAB amb fotos per denunciar els fets.

Quina relació teniu amb clubs de columbofílics?

Cap relació, estem totalment en contra de la columbofília i de la columbicultura.

Quina ciutat és més segura pels coloms?

En totes les ciutats els coloms pateixen maltractament, però podem dir que a Barcelona almenys ja no es fan captures.

Col·laboreu amb altres entitats i Ajuntaments?

Sí, si ens demanen assessorament o ajuda sempre estem disposats.

Com us poden ajudar qui tingui sensibilitat per aquests companys urbans?

Fent un donatiu per poder continuar amb la nostra feina i sobre tot comunicant-nos qualsevol indici de maltractament.

Un centre municipal de recuperació per a coloms és una bona idea, però hauria de ser gestionada per entitats protectores especialistes, o no?

Naturalment, amb un conveni amb veterinaris especialitzats i complir també una labor divulgativa i educativa.

Quin desig teniu per 2019?

Que es materialitzi aquest centre del que parles i que més ajuntaments apliquin la gestió ètica dels coloms.

L’Ajuntament de Madrid vol posar fi als circs amb animals salvatges a partir del mes de març

L’ajuntament de Madrid va aprovar ahir de forma inicial la prohibició dels espectacles circenses amb animals salvatges al municipi de la capital espanyola. La Junta de Govern ha acceptat la variació de l’Ordenança Reguladora de la Tinença i Protecció dels Animals per posar fi als circs amb aquest tipus d’animals. Després d’aquest tràmit s’obre un període d’un mes per presentar al·legacions, pel que l’aprovació definitiva podria arribar al ple que se celebrarà durant el mes de març.

La Junta de Govern de Madrid ha aprovat aquesta modificació argumentant que “els espectacles circenses no satisfan les condicions fisiològiques, mentals i socials dels animals”, desencadenant en què la participació dels animals en els circs afecta directament en el seu propi benestar.

Les reaccions des de les empreses circenses no s’han demorat i la Asociación Circos Reunidos ja s’ha manifestat després de la decisió de la Junta del Govern. Ignacio Pedrera, portaveu de l’associació ha dit que “portaran davant els tribunals l’acord establert per la Junta de Madrid”, ja que l’Ajuntament suposadament els hi va prometre que tindrien en compte el seu parer davant de qualsevol decisió i ningú ha contactat amb ells davant aquesta modificació aprovada durant el dia d’ahir”.

L’Ajuntament de Madrid ha argumentat la seva decisió al·legant a una recomanació de la Federació Veterinària Europea (FVE) en què els advertien de “la insatisfacció per part dels animals durant la participació als espectacles circenses, ja que aquesta activitat provoca que no puguin gaudir dels seus propis comportaments naturals “.

D’altra banda, cal tenir en compte que la participació dels animals salvatges en els circs va en contra de la declaració dels drets dels animals de 1987, on es recull que els animals salvatges han de viure lliures en el seu propi ambient natural.

El canvi de la normativa respecte als espectacles circenses a Madrid haurà de ser ratificat pel Ple Municipal, on Ahora Madrid espera comptar amb el suport del PSOE. Per tant, l’alcaldessa Manuela Carmena espera confirmar la prohibició dels circs amb animals salvatges a partir del proper mes de març.

Ada Colau suspesa en gestió dels “altres” animals

Després de quatre anys de govern municipal, és hora de fer balanç i d’analitzar quin ha estat el paper de l’equip d’Ada Colau al capdavant de l’Ajuntament de Barcelona en matèria animalista. Per diferents motius, el col·lectiu està molt descontent i considera que s’ha fet poc en defensa dels animals.

Podem repassar la temàtica animalista segons cinc grups d’interès: els animals exhibits al zoo; els animals emmagatzemats a la gossera; els animals en l’espai públic; els èquids i els animals silvestres.

El Zoo de Barcelona

El Zoo de Barcelona, ​​gestionat per l’empresa pública Barcelona de Serveis Municipals (BSM), és un vaixell amb destí incert. Un remolc de pèrdues: de visitants, de diners [1] i de concordança amb la ciutadania. Una Iniciativa Ciutadana Popular va permetre que gairebé 17.000 ciutadans demanessin que l’actual zoo s’adapti als temps actuals. També és eloqüent que cada vegada hi hagi menys gent que recordi quan va ser l’última vegada que va anar al Zoo. El Zoo acull a tres dofins debilitats per la precarietat de la banyera en la qual malviuen. Els terminis imposats per solucionar-ho per part de les grans organitzacions internacionals pro-zoos han prescrit àmpliament. Sito Alarcón, l’ara director del Zoo, veu encallada la seva pròpia proposta. Ningú s’atreveix a parlar d’un tancament progressiu del Zoo i el manteniment de les seves activitats conservacionistes, investigadores i formatives en absència d’animals engabiats i exposats. Algú s’entesta a fer indissoluble allò que és perfectament visible: els nens poden aprendre sobre animals, i fins i tot aprendre a estimar-los, sense veure’ls captius. Els científics poden desplaçar-se als hàbitats originals i protegir-los amb la seva presència. El centre de Barcelona no és el lloc ideal per conservar alguna cosa que no sigui la ciutat mateixa i el seu pulmó que bé valdria la pena recuperar adequada i progressivament. Cap govern s’atreveix a apuntar un horitzó en el qual del zoo quedi només un humil memorial sobre un passat que va ser cec als compromisos amb els animals.

CAAC

El CAAC actual és el que es va apedaçant des de l’any 1970. Va ser obert com a centre de zoonosi. Va ser concebut com a magatzem i mortuori per eliminar els animals dels carrers però no com un centre de cura i adopció. Tot i que al setembre de l’any passat era la data prevista per a l’inici de les obres del nou CAAC a Montcada i Reixac, el Comissionat d’Ecologia, Frederic Ximeno, ha reconegut la manca dels permisos necessaris i ha informat d’una important inversió per a millorar l’àrea quirúrgica i la potència elèctrica de la vella instal·lació.

Durant el 2019 s’aplicarà el canvi de normativa sobre el voluntariat, que afectarà de ple a les persones que cada dia pugen fins al CAAC per treure a passejar els gossos. Els canvis arribaran en un moment delicat pel que respecta a la relacions entre la direcció del centre i els voluntaris: tres quartes parts dels voluntaris s’han posicionat contra la coordinadora de voluntaris del centre. A més, s’estan registrant els índexs més baixos de persones col·laboradores des de 2003 i, al mateix temps, la quota més alta d’animals de llarga estada. Les necessitats específiques més exigents, com pot ser la titularitat de la llicència per a la conducció de gossos potencialment perillosos, tampoc ajuda al benestar dels gossos del CAAC.

La mort de la gossa Sota

El gran protagonisme dels errors de gestió de la convivència amb animals ha estat el cas de Sota. El cas de la mort de la gossa Sota a mans d’un agent local ha desfermat el descontent de la ciutadania sensible als drets dels animals. Mig milió de signatures a change.org reclamant el cessament de l’autor del tir letal trenca el rècord que fins ara ostentava la petició que demanava evitar el sacrifici d’Excalibur, el gos que fou propietat diagnosticada d’ebola el 2014. El cos policial se sent poc recolzat, l’alcaldessa demana prudència i els presumptes testimonis no han acudit a la crida consistorial d’oferir la seva versió directament a la unitat d’investigació de la Guàrdia Urbana. La causa es dirimirà als tribunals. Com acusació particular es personen lletrats i entitats fins i tot de ciutats que disten més de 800 quilòmetres. Es tracta d’un malestar transfronterer.

Sota

Convivència a la ciutat

A Animalados hem parlat de les mancances generals dels artífexs de la gestió in situ de la convivència a la ciutat. Les queixes sobre les multes cíviques aleatòries i l’absència de sancions per incompliment d’algunes de les mesures vigents des de 2014 en matèria de protecció animal generen descontent. Al juny, per exemple, en una exhibició de la Guàrdia Urbana, els seus gossos lluïen collarets de punxes. Les respostes a una queixa sobre la infracció i el mal exemple ofert demostran una falta de sintonia amb els avenços en matèria de benestar animal. Per què no es penalitza l’ús de collarets d’ofec o pinxos, de les corretges extensibles a gossos petits, de les corretges excessivament curtes que impedeixen ensumar, ni el passeig de gossos acompanyants de conductors de vehicles rodants com consta en l’ordenança i al mateix temps cada vegada hi ha més parcs prohibits per a gossos com el Turó Park o el de les Heroïnes de Girona?

Les àrees per a gossos dels districtes existents treuen notes molt baixes en gairebé tots els ítems valorables. Fa poc el Comissionat d’Ecologia i Medi Ambient reconeixia haver-se equivocat fent oïdes sordes a les reivindicacions d’usuaris i d’experts.

Colònies felines

Recentment es va realitzar una manifestació per a la defensa de les colònies felines [2] just al davant de la casa consistorial. Feia una dècada que no hi havia una convocatòria animalista adreçada específicament als responsables locals. La primera que es recorda va ser també contra l’extermini de gats el 17 de maig 2006 [3]. Les gateres, les gestores de colònies que altruistament tenen cura dels gats de carrer – promovent el control poblacional, sanitari i ètic- porten des de juny patint seriosos atropellaments, amenaces, menyspreus i altres conductes paradoxals de la mà de l’Oficina de Protecció dels Animals i d’alguns delegats de districte com Bon Pastor, Sant Andreu, Sant Martí i Sagrera. El 28 de desembre passat in extremis l’entitat Gats Lliures de Poblenou va obtenir el compromís del desplaçament (que no reubicació) de la seva colònia, quan faltaven quatre dies per a l’entrada de les màquines que construiran “un parc d’autor “. Els gats desallotjats a l’abril per a la construcció del parc de la canopia Urbana, a la plaça de les Glòries, viuen confinats en una gàbia àmplia, després de vuit mesos en una cel·la de tres metres per cinc. Que les persones que saben de gats forals jutgin per si mateixes.

Platja canina

Un encert del govern municipal és la consolidació de l’accés estival a 1.250 metres quadrats de platja. En una conversa privada l’alcaldessa va apuntar la platja per a gossos com un gran mèrit, sense adonar-se que el comentari era tan extemporani com si un interlocutor seu, en temps de la seva implicació amb la Plataforma d’Afectats per la hipoteca PAH, hagués intentat rebaixar la gravetat dels desallotjaments anunciant la inauguració d’un camp de golf. El govern municipal ha mantingut la platja tot i les queixes dels veïns més propers, que reclamaven aquest espai com a seu. La decisió de l’ajuntament va ser encertada perquè l’ús del nou espai ha sorprès fins als propis organitzadors.

Equins a la ciutat

Es va crear una comissió que va assenyalar als cavalls objecte de protecció sempre que aquests fossin utilitzats amb ànim de lucre. Acabar amb les passejades en poni per la plaça de l’Oreneta trenca amb un servei tan anacrònic com el que oferien els carruatges per a turistes que fins al juny passat aparcaven al costat de Colom. Les dues activitats han aconseguit perdurar fins l’extinció de la llicència. Van sobreviure perpetrat presumptes irregularitats administratives i desafiant les declaracions que col·locaven a Barcelona com a model de ciutat “Amiga dels animals. La conveniència de continuar finançant amb diners de tots, les instal·lacions de l’Escola Municipal d’Hípica de la Foixarda, el sofriment per sobrecàrrega, relliscades i cops de fusta que pateixen els cavalls en processons i certa controvèrsia sobre la utilitat i benestar d’èquids dins de la Guàrdia Urbana són temes que haurien d’estar sobre la taula però que encara s’ esquiven.

Fauna silvestre

Les aus silvestres urbanes han estat reflectides en un magnífic llibre que mereixia haver tingut més acollida. Com a millor acollida hauria de tenir la fauna silvestre que recull l’empresa concessionària del servei generadora de multitud de dubtes entre els experts. Almenys ara els coloms estan fora de perill i es controla la seva població amb pinso esterilitzant. Queda pendent implantar la gestió ètica de la població de senglars.

Toca subratllar cinc actuacions que redunden positivament en el benestar animal: es va deixar d’emprar els dofins per a espectacles, es va tancar una part d’una platja per gaudir-la amb gossos, van deixar d’haver-hi calesses per a turistes, es va clausurar el negoci d’explotació de ponis i rucs al Parc de l’Oreneta i s’ha acabat amb les matances de coloms. [4] Com que cada moneda té la seva creu aquestes actuacions són gotes en un oceà de descontentament.

“I have a dream” va dir el recordat Luther King el somni dels barcelonins hauria de ser la confluència entre les proclames i els fets en favor dels animals no humans.

Emma Infante

[1] Més de 300.000 visitantes el año 2018 frente al año 2014. 4.600.000 euros más de pérdidas.

[2] https://www.europapress.es/temas/pacma/

[3] https://eljardinetdelsgats.wordpress.com/category/premsaprensa/page/7/

[4] http://ajuntament.barcelona.cat/ecologiaurbana/ca/que-fem-i-per-que/verd-urba-i-biodiversitat/control-etic-de-coloms-a-barcelona

Una empresa Catalana inventa un arnès per controlar la salut dels gossos

Veterinaris asseguren que el nou dispositiu beneficiarà la salut de l’animal i agilitzarà la seva feina

S’ha acabat haver de molestar el gos insistentment quan està malalt. Fins ara, haver de monitoritzar un gos era una suplici per l’animal. A més d’estar malalt, havia de suportar insistents controls mèdics que, segons els professionals, estressen l’animal. Però tot això podria canviar després que l’empresa Dinbeat hagi anunciat un important avenç tecnològic. Es tracta d’un arnès que mesura, a partir d’uns sensors, les freqüències de l’animal. Dades tan sensibles com la freqüència cardíaca o la respiració, entre altres, estaran disponibles per professionals i usuaris a partir d’ara.

Parlem amb una de les responsables del projecte, Talia Bonmatí. Segons la gerent de Dinbeat, “els animals seran uns dels principals beneficiats de tot el procés, ja que se’ls reduirà considerablement l’estrès en cas d’estar hospitalitzats”. La CEO de l’empresa ha matisat, però, que es tracta d’una tecnologia que la utilitzaran sobretot els professionals. “Agilitzarà molt la seva tasca de motorització en cas que el gos es posi malalt. Disposaran d’un control més exacte i estalviaran molt de temps”. Tanmateix, els usuaris també en podran fer us llogant el dispositiu a un veterinari, en cas que sigui necessari.

El dispositiu es posarà a la venta a finals d’any, possiblement al més d’octubre, tot i que la data encara no està precisada. El projecte ha comptat amb diverses aportacions econòmiques, com per exemple, la d’ACCIÓ, l’agència de la Generalitat per a la competitivitat de l’empresa, que ha aportat 75.000 euros al projecte després d’un concurs públic. Aquesta no és la primera aposta pels animals d’aquesta companyia. L’ús de plaques QR, que es poden escanejar fàcilment i permeten localitzar el gos en cas de pèrdua, és una altra de les apostes de la companyia.