Entrades

L’accident de Vidreres fa replantejar els correbous

L’alcalde d’aquest municipi gironí ja ha anunciat que es replantejaran la festa després dels aldarulls provocats per un bou durant la festa major.

El passat diumenge 1 de setembre un bou va escapar de la plaça municipal de Vidreres (Selva) on se celebrava un correbou en el marc de la festa major. El bou va saltar les tanques de protecció de la plaça i va aconseguir arribar a les graderies i als passadissos on es trobava el públic. L’animal, desorientat i nerviós, va provocar escenes de pànic que van acabar amb disset ferits lleus, un ferit greu i un ferit crític. Finalment, el bou va ser abatut per un membre de la Policia Local. A hores d’ara només queda hospitalitzada una dona que va ser ingressada en estat crític a l’hospital Josep Trueta.

Aquest accident arriba en un moment en què s’estan qüestionant molt aquest tipus de festes, tant pel perill que representen com pel maltractament que comporten pels animals. De fet, les reaccions no s’han fet esperar.

El partit de l’oposició del municipi gironí en declaracions a l’ACN va defensar els drets dels animals per “avançar” com a societat i va demanar activitats alternatives per gaudir de la festa major. Vidreres Som Tots-ERC va exigir a l’equip de govern (JxCat) que elimini els correbous per ser “anacrònics”. La portaveu de la secció local d’Esquerra, Anna Clapés, va manifestar que “no totes les tradicions estan bé per definició” i va exigir al consistori que actuï “de forma ètica i conseqüent” després dels episodis de diumenge passat.

Des de l’oposició van subratllar la necessitat de defensar els drets dels animals per “avançar” cap a una societat més “sostenible, amable i respectuosa amb la natura”. La formació també va lamentar que al comunicat de l’equip de govern sobre l’accident no es fes referència en cap moment al bou mort, un fet que demostra “un menysteniment més al maltractament animal”.

En un comunitat, Vidreres Som Tots-ERC va considerar que hi ha una “àmplia gamma” d’activitats lúdiques que es poden programar com a alternativa al correbou. El partit a l’oposició creu que es podria “consensuar” amb la ciutadania amb un programa “obert i inclusiu” per a tothom.

Diverses entitats animalistes van denunciar l’Ajuntament de Vidreres per via administrativa aquest dimarts pel correbous de diumenge, segons va confirmar la directora d’AnimaNaturalis, Aïda Gascón, en declaracions a l’ACN. Segons ella, el consistori podria arribar a rebre una multa de fins a 150.000 euros “per no haver garantit la seguretat de les persones i dels animals” durant l’esdeveniment.

Gascón també va instar els diputats a aprovar una proposició de llei per abolir la tradició i va anunciar que diverses entitats faran una roda de premsa al Parlament aquest dimecres en aquest sentit. Amb tot, deixen la ILP com a “últim recurs”, ja que creuen que “la pilota ara mateix és al camp dels partits polítics”.

La directora d’AnimaNaturalis va retreure a l’Ajuntament de Vidreres els ferits que hi va haver diumenge, i també el “bou mort a trets a la via pública” que, segons ella, “podria haver ocasionat més ferits i també alguna tragèdia”.

Cal recordar que el Parlament de Catalunya va aprovar l’any 2010 la “Llei de Regulació de les festes tradicionals amb bous” que permet la celebració de correbous i altres actes festius on els bous en siguin els protagonistes però sempre que no impliquin la mort de l’animal.

La consellera de la Presidència i portaveu del Govern, Meritxell Budó, va apostar per un debat “profund i serè” sobre els correbous després de l’accident d’aquest cap de setmana a Vidreres (Selva) que va deixar 19 persones ferides.

En la roda de premsa posterior al Consell Executiu, Budó va explicar que el Govern està “estudiant i valorant” què va passar però no es va pronunciar sobre si l’executiu és partidari de revisar les lleis existents, com la llei que regula els espectacles amb animals. “En aquests moments la societat demana una resposta i l’haurem de donar”, va afegir per després garantir que el debat serà promogut “des del territori i amb el territori”.

AnimaNaturalis alerta de l’increment de bous embolats a les festes de Catalunya

AnimaNaturalis ha realitzat una gran tasca d’investigació i ha pogut tenir accés per primera vegada a les dades oficials d’espectacles amb bous a Catalunya.

Aquest matí s’ha celebrat una roda de premsa davant de la Generalitat a la Plaça Sant Jaume on Aïda Gascón ha valorat la temporada de festes taurines a Catalunya. Les dades facilitades no conviden a l’optimisme ja que s’ha produït un notori increment d’espectacles amb bous embolats.

AnimaNaturalis xifra en 138 els bous embolats a Catalunya al llarg de l’any 2018, almenys un 10% més que el 2017. A Catalunya es fan uns 430 “correbous” cada any i AnimaNaturalis ja prepara una bateria de denúncies.

La via legal per posar fi a aquesta situació és inútil i sobre aquesta realitat ha fet referència Aïda Gascón, directora d’AnimaNaturalis: “Tenim una llei plena de buits legals que impossibilita que ajuntaments i penyes taurines siguin sancionades encara que incompleixin la normativa. La llei es va elaborar fa 8 anys a corre-cuita, ha arribat l’hora de revisar-la”, ha declarat Aïda.

Més bous embolats que mai

AnimaNaturalis ha estat present durant tot l’any a diferents poblacions on es realitzen “correbous” en les seves festes. L’organització porta des de 2012 revisant tots els programes de festes dels 28 municipis que celebren les seves festes amb “correbous”.

El nombre de bous embolats a Catalunya s’ha disparat. Deltebre i La Cava, per exemple, han organitzat aquest any per primera vegada concursos de bous embolats, quintuplicant així el nombre de braus en una mateixa nit a cada poble”, ha confessat Aïda Gascón.

Segons ha pogut saber AnimaNaturalis, Deltebre és el municipi que més ha incrementat el nombre de bous embolats al llarg del 2018, a falta que finalitzin algunes festes en els dies restants d’enguany. Dels 6 bous que van organitzar el 2014, el 2017 van pujar a 9 i aquest any a 16.

Els ajuntaments paguen la major part dels “correbous”

L’Ajuntament de Deltebre gasta 60.000 € cada any en festes amb bous ja sigui en festes majors, festes del barracó o la festivitat de Sant Miquel. Un altre exemple és Amposta, que ha mantingut el mateix nombre d’actes taurins que altres anys (37) i destina un pressupost de 75.000 €.

Només l’Ampolla ha reduït el pressupost municipal, reduint especialment les modalitats més polèmiques i al mateix temps més cares: de 6 bous embolats que van fer el 2017 i anys enrere, aquest any només n’han fet un.

La resta d’ajuntaments no publiquen els seus pressupostos anuals de les festes populars amb bous.

Manca de transparència

Catalunya no ofereix les dades oficials de les celebracions populars que han estat celebrats amb animals. Això demostra una manca de transparència que contrasta amb altres comunitats autònomes com Navarra o la Comunitat Valencina, on es publica una memòria amb totes les dades d’animals en festes populars.

AnimaNaturalis denuncia que el Govern no és transparent amb el nombre de festes autoritzades amb bous. La directora d’AnimaNaturalis porta molts anys demanant claredat i transparència al Govern, que finalment després de moltes pressions ha facilitat el nombre exacte d’espectacles taurins d’anys anteriors. “Gràcies a la pressió mediàtica per fi disposem de xifres oficials i són pitjor del que pensàvem”, ha anunciat Gascón.

Després de la lluita d’AnimaNaturalis s’ha tingut accés a les xifres oficials del Departament d’Interior, xifres que queden així: el 2016 es van organitzar un total de 424 espectacles amb bous, dels quals 122 van ser embolats i 47 capllaçats. L’any 2017 es van organitzar un total de 432 espectacles amb bous, dels quals 123 van ser embolats i 45 capllaçats. De moment, no hi ha xifres oficials del 2018.

 

Les victòries animalistes del 2015 (i assignatures pendents)

Les curses de toros i els animals salvatges als circs, centren les victòries animalistes d’aquest 2015.

La signatura del Conveni Europeu sobre animals de companyia, que prohibeix la cirurgia estètica als animals, també és un gran pas endavant en la protecció animal.

Els animals a Espanya patiran menys a partir d’aquest any. La incansable pressió de les associacions animalistes ha ajudat a canviar mentalitats i ha forçat a transformar lleis que semblaven sagrades i intocables. Queda un llarg camí per recórrer però any rere any, els drets dels animals van acumulant victòries. I aquest 2015 ha estat per alguns, el millor. El canvi polític de molts ajuntaments ha estat clau per aplicar els avenços que permeten considerar l’any passat com un dels més positius. “Per a mi el 2015 ha estat el millor any però estic convençuda que el 2016 encara serà millor” assegura optimista Aïda Gascón, directora a Espanya d’AnimaNaturalis Internacional. I és que l’any que ja hem deixat enrere ha deixat tancada “la prohibició als circs de fer espectacles amb animals salvatges a Catalunya i molts altres canvis que s’ha fet a nivell municipal en moltes ciutats com Madrid o València”, defensa  aquesta veterana defensora dels drets dels animals.

La mesura dels circs sense animals, llargament discutida i argumentada al Parlament de Catalunya, ja s’ha estès a altres municipis com Córdoba, i altre de més grans, com Madrid, també estan estudiant la mesura. Si la prohibició arriba a les principals ciutats espanyoles ja serà una gran victòria, ja que cap circ amb animals voldrà visitar Espanya si a les grans ciutats no pot actuar. Altres països com Holanda, també han aprovat aquesta prohibició.

Des de l’associació animalista Libera!, Samuel Leal recorda que, a més de la prohibició d’utilitzar animals salvatges, el Parlament també va aprovar estudiar si aquest tipus d’espectacles també perjudiquen als animals domèstics, de manera que la mesura encara podria ser més ambiciosa.

Les altres grans victòries són més locals: com les diputacions de La Corunya o Pontevedra que han deixat de subvencionar les curses de toros o les Illes Balears, on ja hi ha el compromís de prohibir-les.

Els dos portaveus animalistes consultats per Tincungos estan convençuts que les curses de toros s’acabaran a Espanya i asseguren que l’única pregunta que queda pendent és saber quan es produirà aquest canvi. Sigui com sigui, la supressió de subvencions públiques a aquest tipus d’espectacles representa un cop molt fort ja que, en la majoria dels casos, les places de toros no sobreviuen amb els propis recursos. “Les curses de toros tenen els dies comptats”, assegura Gascón que adverteix que en canvi serà molt més difícil suprimir les festes populars que utilitzen animals i posa com a gran exemple el San Fermín que se celebra a Pamplona. “Això serà més difícil”, lamenta. També aquest any 2015, el Parlament Europeu va suprimir les subvencions per valor de 152 milions d’euros que es donaven a la tauromàquia.

Finalment aquest any, amb una mica de retard, Espanya s’ha sumat al Conveni Europeu sobre Protecció de  Mascotes, un text aprovat el 1987 que prohibeix, entre d’altres coses, les cirurgies estètiques als animals de companyia, com tallar les cues als gossos de determinades races.

En moltes d’aquestes victòries hi ha participat moltes altres entitats animalistes.

Assignatures pendents

Cada vegada que els col·lectius animalistes aconsegueixen una victòria, queden alliberats per dedicar-se a un altre batalla, ja que, per desgràcia, n’hi ha moltes de pendents. Entre les assignatures que han quedat pendents pels propers anys hi ha el lamentable espectacle del Toro de la Vega. “Afecta a un sol animal l’any, però seria una victòria important perquè ningú entén com encara se celebra i, a més, seria una notícia a nivell internacional”, diu Gascón. També ha quedat pendent la Llei de Protecció Animal que el PP, en teoria, havia d’aprovar abans d’acabar el seu mandat. Hi havia canvis importants en el redactat, com la prohibició de la venta d’animals de companyia des de les botigues, obligant a qui vulgui tenir un gos o un gat a desplaçar-se fins a un viver o a adoptar.