Arxiu d'etiquetes per: caça

Denuncien la Generalitat per presumpte incompliment de la normativa que protegeix els gossos dels caçadors

Le entitats FAADA, Ecologistes en Acció, AnimaNaturalis, Fundació Fauna, ADDA, DEPANA, AVDA i Lex Ànima, denuncien a la Direcció General de Medi Natural i Biovidersitat de la Generalitat de Catalunya.

Després que el 30 d’abril de 2020 s’aprovés l’increment dels imports de les sancions regulades a la Llei de Caça en l’àmbit territorial de Catalunya a través de la publicació de la Llei 50/2020, de 29 d’abril, de mesures fiscals, financeres, administratives i del sector públic i de creació de l’impost sobre les instal·lacions que incideixen en el medi ambient, el col·lectiu de caçadors, a través de les seves associacions i federacions, va denunciar públicament que aquesta modificació s’havia aprovat sense consultar-los. Com a resposta a aquest fet, immediatament van anunciar una vaga indefinida.

La reacció, tant el Departament de Territori i Sostenibilitat com el d’Agricultura i Ramaderia va ser mantenir diverses reunions amb el col·lectiu per tal “d’aclarir el règim d’infraccions existents i modular, en cas que sigui necessari, aquelles que hagin pogut quedar desproporcionades” tal com es reconeixia a la carta enviada pel Molt Honorable President Quim Torra i Pla al President de la Federació de Caça.

Paradoxalment i de forma inaudita, les peticions de reunió que des de les entitats en defensa dels animals i la natura es van realitzar a la Conselleria de Territori i Sostenibilitat, no només no van ser ateses sinó que, sense cap justificació, des de la Generalitat de Catalunya, s’estenien nous privilegis al sector de la caça, en aquest cas a través d’unes instruccions signades pel Director General del Cos d’Agents Rurals i pel Director General de Polítiques Ambientals del Medi Natural, en els que es reinterpreta la normativa de caça de manera contraria a la Llei per donar més privilegis al col·lectiu. Tant és així que, aquests dos documents, que suposen una reinterpretació de la normativa que no garanteix el benestar dels animals i que contradiu la legalitat vigent, es van fer arribar al Cos d’Agents Rurals encarregats de fer-la complir a través de l’aixecament d’actes per infracció.

Així doncs, els documents fan una interpretació de la normativa vigent que, lluny de prevenir l’abandonament i la tinença irresponsable d’animals emprats per a la caça, beneficia el col·lectiu en aquest sentit:

  • Es permet mantenir fins a 20 gossos de més de 8 mesos i un nombre indeterminat de cadells sense necessitat d’estar inscrits en el registre de nuclis zoològics. Aquesta interpretació contravé la finalitat d’assegurar la protecció i el manteniment en condicions adequades dels animals acollits en centres com a gosseres esportives, centres de cria, residències o refugis tal com indica la pròpia Ordre del 28 de novembre de 1988 del Departament d’Agricultura, Ramaderia i Pesca, per a la creació del registre de nuclis zoològics. Com a resultat els gossos es trobaran en llocs que no tindran l’obligació de comptar amb les condicions mínimes (sanitàries, ambientals, etc.) exigides als nuclis zoològics a Catalunya i tampoc es podrà executar el control sobre l’estat de benestar en el qual es troben els animals en aquests indrets.
  • Permís per utilitzar gossos de races considerades potencialment perilloses a les batudes, quan la llei que regula la seva tinença no permet que en espais públics circulin sense morrió o amb corretja de més de 2 metres.
  • Es fa una interpretació del que es considera maltractament animal i del que no, adaptada als gossos utilitzats per a la caça.
  • Es permet l’amputació d’orelles i cues “per motius científics o de maneig” justificant-ho amb informes veterinaris que recolzin aquesta practica que ha estat prohibida pel Conveni Europeu sobre la protecció dels animals de companyia signat per Espanya al 2015.

Les organitzacions consideren que realitzar una interpretació jurídica contraria a la Llei i remetre-la a aquells que l’han de fer complir, podria ser susceptible de delicte ja que amb la seva actuació, està generant un greu perjudici en el benestar animal i en la persecució d’il·lícits administratius o inclús penals.

Per aquest motiu, les entitats s’han unit per denunciar davant de la Fiscalia de Medi Ambient de Barcelona aquests fets que consideren molt greus. Al mateix temps reclamen que la Generalitat desestimi aquests privilegis que ofereix unilateralment a un sector que de forma reiterada manifesta una manca de sensibilitat en l’ús de gossos, una gran amenaça per la fauna i la gestió sostenible del medi natural així com la perillositat que també representa per a les persones. Recorden que el passat 2020 hi ha hagut 605 víctimes de les que 51 han mort a Espanya com a conseqüència de l’activitat cinegètica.

Les organitzacions en defensa dels animals i la natura de Catalunya afirmen amb contundència que les actuacions del Departament de la Generalitat no són equànimes, doncs afavoreixen, un cop més, al sector de la caça, perpetuant una trajectòria repetitiva que torna a quedar al descobert d’una manera rotunda. Aquest actitud de favoritisme, contradiu el sentit popular de la immensa majoria de la població i el sentit de justícia i independència. La baixada importantíssima que han tingut les llicències de caça a Catalunya en els darrers temps es la més clara evidencia. Demanen a la Fiscalia de Medi Ambient que investigui i actuï amb diligència per evitar que des de la Generalitat es contradigui la normativa vigent que protegeix els animals.

La caça del llop ibèric serà prohibida a Espanya

La Comissió per al Patrimoni Natural del Ministeri ha aprovat la inclusió del llop en el llistat d’espècies de protecció especial. La prohibició de la caça d’un dels principals depredadors de la Península Ibèrica suposa una victòria històrica per a tots els amants dels animals.

La caça del llop ibèric serà prohibida a tot Espanya. La Comissió estatal per al Patrimoni Natural i la Biodiversitat ha aprovat la inclusió del llop en el llistat d’espècies de protecció animal després d’una votació extremadament ajustada: nou vots a favor, vuit en contra i tres abstencions. Aquest acord comporta un gran èxit per a tots els amants dels animals: la prohibició de la caça d’aquest majestuós depredador en tota la Península Ibèrica.

Animalados ha parlat amb Luis Miguel Domínguez, President de l’Associació Lobo Marley, qui s’ha mostrat molt orgullós d’aquesta gran victòria “La naturalesa ha fet història. S’ha fet justícia amb el llop ibèric i amb el país, perquè ara sí que es pot dir que Espanya és moderna a través de la conservació de la natura. En el moment en què el govern ha decidit agafar l’assumpte i portar-lo cap a una nova legislació s’ha pogut fer justícia. El llop per fi serà respectat de manera legislativa pel govern d’Espanya”.

La proposta, que havia estat presentada pel Ministeri per a la Transició Ecològica, ha comptat amb els vots a favor de Catalunya, Balears, Aragó, Canàries, Castella-la Manxa, Extremadura, la Rioja, Melilla i del Govern. Van votar en contra Castella i Lleó, Galícia, Astúries, Cantàbria, Andalusia, Madrid, la Regió de Múrcia i el País Basc. Navarra, Ceuta i la Comunitat Valenciana van ser les tres comunitats autònomes que es van abstenir.

Sobre l’ajustat resultat de les votacions, Luis Miguel Domínguez ha assenyalat que “L’equació blau i vermell que s’utilitza en matèria política per identificar dos bàndols també s’ha mostrat en aquesta votació, on ha semblat una qüestió d’esquerres i dretes. Afortunadament, el govern ha estat responsable i ha decidit protegir i defensar el nostre patrimoni natural. Brussel·les està darrere de tot això, ja que ha cridat l’atenció a Espanya pel tema del llop, extingit en llocs com Andalusia, un fet que suposa una desgràcia causada per la falta de professionalitat”.

És important recordar que la caça del llop ibèric ja estava prohibida a les comunitats autònomes de sud del riu Duero, on l’animal està catalogat com a espècie d’interès comunitari. Gràcies a la votació de la comissió de Patrimoni Natural del Ministeri, el llop ibèric passarà a estar protegit a tot Espanya, una realitat que ja existeix en altres països com Portugal.

Les regions de nord del riu Duero ja han mostrat la seva disconformitat davant aquest acord. Aquests territoris, en els quals habiten més del 90% de les poblacions de llop ibèric d’Espanya, consideren que la presència descontrolada d’aquests depredadors suposa una gran amenaça per a la ramaderia. Els grups ecologistes, per la seva banda, aposten per “fomentar la coexistència entre el llop i la ramaderia” evitant els atacs a la ramaderia amb mètodes que no suposin la mort ni el dany del llop ibèric.

El President de l’Associació Lobo Marley, en referència a les queixes de les regions de nord del Duero sobre l’amenaça que suposa el llop per al bestiar, ha recordat que “L’any passat, Castella i Lleó, que diu que té molts atacs de llop ibèric, va dirigir 45.000 euros a pagaments per danys de llop. Aquesta quantitat de diners és la que es gasta la Junta en els canapès quan per exemple s’inaugura un museu. La ramaderia afectada pel llop no arriba ni a l’1%, aquesta és la realitat. Amb aquestes dades no cal matar ni un sol llop, l’únic que cal fer és deixar-los tranquils”.

Ecologistas en Acción ha mostrat la seva satisfacció per aquesta decisió a través de les seves xarxes socials i ha instat “a les comunitats autònomes de nord del Duero a que des d’avui mateix deixin de matar llops, que es persegueixi la seva caça il·legal i que col·laborin amb ramaderes i ramaders en fomentar la coexistència entre el llop i la ramaderia”.

Luis Miguel Domínguez, lluny de conformar-se, ha apuntat que “Cal seguir lluitant per aconseguir la protecció estricta del llop. Després d’aquesta gran victòria, el següent pas és aconseguir que el llop prosperi a la Península Ibèrica, perquè la península ho necessita. No hi ha actualment un depredador a la península com el llop ibèric. El llop ibèric ha de moure per Espanya amb total tranquil·litat, com ho fa a Portugal, perquè pugui tornar a colonitzar territoris com Andalusia”.

Denuncien davant la Fiscalia la decisió de la Generalitat valenciana d’autoritzar la caça de fringíl·lids

Tres associacions d’advocats especialitzats en defensa animal i medi ambient han denunciat davant la Fiscalia de Medi Ambient del Tribunal Suprem, la decisió de la Generalitat valenciana d’autoritzar la caça prohibida de fringíl·lids.

El passat 28 de desembre, la Plataforma Nacional en Defensa del Silvestrisme va alertar de la intenció de la Generalitat Valenciana d’autoritzar captures de fringíl·lids (aus de cant protegides) destinades a la cria en captivitat, en època inapropiada i amb nul·la transparència. Una decisió del consistori que ha provocat una reacció immediata per part de molts sectors de defensa animal.

Tres associacions d’advocats especialistes en defensa el medi ambient i els animals (AADA, AGMADA i AVADA) han posat en coneixement de la Fiscalia de Medi Ambient de la Fiscalia General de l’Estat que el Servei de Caça i Pesca de la Generalitat valenciana segueix concedint autoritzacions per a la captura d’aus silvestres protegides com gafarrons, passerells, caderneres, pinsans i verdums, totes elles espècies apreciades pel seu cant.

La protecció d’aquestes espècies d’aus ve recollida expressament en la Directiva 2009/147 / CE de protecció de l’entorn i només s’autoritzaran excepcions a aquesta protecció si fos necessari per evitar efectes negatius de l’endogàmia en les poblacions que ja existeixen en captivitat. Aquesta excepció ha d’anar acompanyada de rigorosos informes científics que ho avalin i d’un cens previ actualitzat del nombre d’aus que viuen en l’actualitat en captivitat.

La manca de transparència respecte a aquests informes i sancions ja imposades per la Comissió Europea a Espanya anteriorment per utilitzar les excepcions fora del que estableix (per mantenir-les en captivitat i ser utilitzades en concursos de cant), és el que ha motiva aquesta denúncia presentada per les associacions d’advocats, perquè es requereixi a l’administració valenciana que presenti els registres de tinença d’aus silvestres en captivitat, així com els informes científics que poguessin justificar aquesta nova excepció.

És important recordar que aquest tipus d’aus, molt vinculades al medi agrícola, ja estan patint una important regressió en les seves poblacions europees per l’efecte de l’abús de pesticides i biòcides que l’agricultura intensiva utilitza i que la Comissió Europea ja té obert un procediment d’infracció a la Comunitat Valenciana per utilitzar excepcions sense justificar que compleix amb els requisits exigibles.

Els caçadors demanen comprensió per haver-se saltat el confinament

La Federació de Caça de Girona ha mostrat el seu malestar per la denúncia dels Agents Rurals a dos caçadors que van saltar-se el confinament perimetral al Ripollès.

Els Agents Rurals van denunciar el passat cap de setmana a dos caçadors que estaven de batuda dins la comarca del Ripollès mentre aquesta estava tancada perimetralment. Aquesta actuació no ha agradat gens a la Federació de Caça de Girona que ha denunciat un “excés de zel” per part dels Agents Rurals cap a dos caçadors que segons ells “es van desorientar”.

Els Agents del Grup Especial de Verins i Antifurtivisme van inspeccionar i denunciar aquestes dues persones residents a la comarca de la Selva que estaven practicant caça major en una batuda al Ripollès, comarca que es troba sota confinament perimetral a causa de la COVID-19. A més, els agents van procedir a comissar les armes de foc que duien els caçadors.

El col·lectiu cinegètic assegura en un comunicat que “des de la Representació Territorial de Girona s’ha tingut coneixement per part de l’Àrea de Caça de Gombrèn G-10151 que es va informar a través dels canals pertinents a la Generalitat que es faria una batuda el dissabte dia 2 de gener entre els termes municipals de Gombrèn (Ripollès) i Castellar de N’Hug (Berguedà)”.

La Federació de Caça de Girona explica en la seva publicació que “El motiu de la denúncia rau en que aquestes dues persones estaven al terme municipal del Ripollès quan se’ls va aturar. Un extrem que és cert si bé, en el moment de la denúncia, el GPS marcava que havien creuat el límit del terme per poc més de 20 metres. Una denúncia excessiva dels Agents Rurals en un entorn natural on es fa difícil trobar les delimitacions i un excés de zel en l’atribució de les seves funcions”.

Per acabar, la Federació defensa que “Les dues persones que van arribar a aquest punt ho van fer per un problema d’orientació de la zona, ja que van quedar en una carretera sense sortida per travessar un curs fluvial que marca el límit entre Berguedà i Ripollès. Un fet que va passar, precisament, perquè els caçadors apliquen protocols antiCovid i es reparteix a la gent en grups bombolla per evitar el risc de contagi”.

La irresponsabilitat dels caçadors suposa un focus de contagi del coronavirus

L’excusa de sortir a caçar en temps de confinament per controlar la superpoblació d’animals està posant en risc la salut de moltes persones. Lamentablement, ja hi ha casos en què un grup de caçadors s’han contagiat entre si, o fins i tot han contagiat a altres persones que res tenien a veure amb la cacera.

Com ja vam explicar en la nostra anterior publicació, tot i el confinament, alguns governs autonòmics estan donant via lliure a la caça amb l’excusa que aquesta activitat en necessària per al control de la població d’animals salvatges. Una mentida que té com a objectiu únic disparar animals per diversió i generar ingressos econòmics.

Si aquesta situació ja era prou deplorable per si sola, en les últimes setmanes s’han conegut diferents casos en què els caçadors s’han contagiat entre si durant una cacera, o fins i tot batudes en què els caçadors han contagiat persones que no tenien res veure amb l’activitat cinegètica, inclosos membres de les seves pròpies famílies.

Sarria és un municipi de Lugo que actualment es troba en una situació molt complicada a causa de l’elevat nombre de contagis de coronavirus que s’han produït al llarg de les darreres dues setmanes. Segons ha informat la “Voz de Galicia”, un dels focus de contagi d’aquesta localitat va tenir el seu origen en un dinar d’un grup de caçadors que es va celebrar en un hotel durant una jornada de caça.

El mateix mitjà de comunicació gallec detalla que van assistir a la trobada nou caçadors, la meitat dels que assistien habitualment, i van menjar en dues taules separades. No obstant això, els quatre membres d’una de les taules van resultar contagiats, portant fins i tot el virus als membres de la seva pròpia família, que també van donar positiu en la prova de la Covid. Afortunadament els treballadors del restaurant van donar negatiu.

Un altre cas de contagi va tenir lloc a la comunitat autònoma de Cantàbria, actualment una de les més afectades pel coronavirus. Durant el passat mes d’octubre, el municipi de Villacarriedo va patir un brot provocat per un grup de caçadors que es van reunir en un bar després d’una jornada de cacera. Després de conèixer el brot, la Conselleria de Sanitat va haver d’instal·lar un punt de proves PCR en un poliesportiu de la localitat per poder fer proves massives i frenar el contagi entre els seus habitants.

Segons va informar Paloma Navas, directora general de Salut Pública de govern regional, en el mitjà de comunicació de la Cadena Ser, el brot va ser provocat per un grup de caçadors que va estar en un bar sense mascareta i que va obligar Sanitat a prendre mesures per evitar que els contagis seguissin propagant-se per tota la població.

Caçadors sense mascareta i sense distància de seguretat

Tot i que els caçadors tenen via lliure per sortir a caçar en moltes regions d’Espanya, el col·lectiu ha de complir amb una sèrie mesures de seguretat anticoronavirus decretades per les autoritats sanitàries. Portar màscara i mantenir la distància de seguretat reglamentària són algunes de les mesures més bàsiques, mesures que no s’han complert durant moltes caceres.

L’associació animalista Libera va denunciar durant el passat mes de setembre que un grup de caçadors va incomplir les mesures decretades per les autoritats sanitàries per prevenir el coronavirus en el transcurs d’una cacera que va tenir lloc a Outeiro de Rei, a Lugo. L’associació va comunicar que la quadrilla, anomenada “Os Turravalados” va publicar una sèrie d’imatges durant una batuda, mostrant com tiraven d’un suido sense portar mascareta ni guardar la més elemental distància interpersonal.

Pel que fa a la caça i al coronavirus, des de la plataforma No A la Caza (NAC) adverteixen que la majoria de les llicències de caça se centren en nuclis urbans grans, no en entorns rurals, de manera que permetre el moviment de caçadors suposa que els que viuen als nuclis urbans, on hi ha més contagis, es desplacin a zones rurals, posant en perill així als habitants d’aquestes zones. Recordem que, en general, la població rural està més envellida i, per tant, són una població amb major risc davant l’atac de la pandèmia.

La plataforma NAC també recorda que cal tenir present que els grups de caçadors que han provocat brots de coronavirus no només han posat en perill a la resta de caçadors, sinó que també han posat en perill els treballadors dels restaurants, bars i a les seves famílies.