Arxiu d'etiquetes per: cantabria

Llancen una crida per evitar que unes vaques tornin amb el ramader que les va maltractar

El Refugi Animal La Manada Cántabra ha fet una crida a la ciutadania perquè uneixin forces contra una batalla legal que podria premiar el maltractador i perjudicar les víctimes. Cinc vaques maltractades que van ser rescatades en un estat lamentable, podrien tornar amb el maltractador després de la resolució judicial i, conseqüentment, podrien acabar en un escorxador.

Una denúncia ciutadana sobre l’alarmant estat d’un gat ferit, pràcticament immòbil, va portar la Guàrdia Civil a inspeccionar i intervenir un total de cinc vaques a un ramader. Els animals es trobaven en un estat extrem de primesa, de manera que els agents van portar davant el jutge el ramader com a investigat per un suposat delicte de maltractament animal.

Els fets van succeir el passat 27 de març de 2022 al municipi de Sarón, a Cantàbria. Des de llavors, els animals han estat tot aquest temps sota la custòdia del Refugi Animal La Manada Cántabra. Aquesta associació de defensa animal s’ha encarregat de cuidar i atendre els animals des que el jutjat de primera instància d’instrucció número 1 de Medio Cudeyo va procedir a la posada en disposició judicial de les cinc vaques i en dipòsit al refugi d’animals esmentat.

L’informe del veterinari que va examinar les vaques ja al refugi va confirmar el mal estat dels animals. L’especialista va diagnosticar anorèxia, amb una pèrdua molt important de pes a causa de la manca d’alimentació de qualitat i que, si no haguessin estat ateses, hauria provocat la seva mort.

Les vaques es trobaven en un estat lamentable/Refugio Animal La Manada Cántabra

A més, l’informe veterinari del gat anomenat Sis va diagnosticar una desnutrició avançada, pioderma profunda i crònica, tumor epidèrmic necrosat, leucèmia i immunodeficiència felina, així com diverses fístules que vessaven pus, dictaminant que el seu estat era greu.

Aquesta mateixa setmana, els animalistes han recorregut la resolució judicial provisional del jutge, que ha suspès el procés per manca de causes que justifiquin l’acció de la justícia. Els membres del refugi temen que els animals, ja recuperats, ben alimentats i en condicions de benestar tornin a les quadres on estaven encadenats, sense alimentació adequada, ventilació ni higiene.

L’advocada Lola García del despatx Derecho&Animales, que representa el Refugi La Manada Cántabra, espera que s’admeti a tràmit el recurs en què sol·licita que es truqui a declarar els agents del Seprona perquè ratifiquin tots els extrems descrits a l’informe que va donar lloc a la causa per presumpte delicte de maltractament animal.

“Estem convençuts que la declaració dels agents del Seprona és una prova essencial i imprescindible que es practiqui. Estem disposats a presentar tots els recursos possibles i a emprendre totes les vies i actuacions que calguin per evitar que aquests animals siguin tornats”, manifesta Lola García.

Patricia López, responsable del Refugi La Manada Cántabra, considera que “amb el sobreseïment, s’estaria castigant la víctima i premiant el maltractador. Esperem que prohibeixin al ramader tenir animals de per vida”.

Suprimeixen les demostracions amb lleons marins al Parc de Cabárceno a Cantàbria

El Parc de Cabárceno readaptarà el recinte de lleons marins per orientar el model de visita cap a fins educatius i de benestar animal.

El Parc Natural de Cabárceno, ubicat a Penagos (Santander), suprimirà les tradicionals demostracions que es desenvolupaven fins ara amb lleons marins i transformarà l’espai, prescindint de les grades, per facilitar la proximitat del públic a la piscina i la seva observació de l’hàbitat marí. Al seu lloc, els visitants rebran informació personalitzada per part dels cuidadors.

Les demostracions que es feien estaven associades als entrenaments mèdics que els exemplars han de realitzar diàriament per saber reaccionar quan necessiten cures o tractaments. Tot i això, el parc ha decidit reorientar la manera de conèixer els lleons marins a través d’un model que s’allunyi d’una imatge d’espectacle i permeti als animals gaudir de més independència i tranquil·litat.

“El parc vol adquirir un model que s’allunyi d’una imatge d’espectacle”

L’edat madura dels quatre exemplars, Eco i Lisa, de 25 i 26 anys respectivament, i Deva i Pas, amb 18, i els problemes de visió de tres d’ells, han portat els responsables del parc i de CANTUR, l’empresa pública dependent de la Conselleria d’Indústria, Turisme, Innovació, Transport i Comerç de Cantàbria a prendre aquesta decisió, “sempre pensant en el benestar dels nostres animals i en consonància amb la filosofia en què es basa l’existència i la raó de ser de Cabárceno”.

El Parc de la Natura de Cabárceno no és un Zoo ni un parc natural. Es tracta d’un espai naturalitzat per la mà de l’home que intenta desenvolupar una vida a l’ambient més natural possible per als animals que hi habiten. Tret de l’alimentació que reben els animals, la resta d’activitats estan marcades per la seva llibertat i instint. Parlem d’un espai concebut amb finalitats educatives, culturals, científiques i recreatives que actualment representa un dels atractius turístics més grans del nord d’Espanya.

“El que més els agrada als nostres visitants és poder veure els animals vivint en estat de semillibertat, amb espais amplis i de la manera més propera possible al seu hàbitat natural i el que més valoren és comprovar que els exemplars estan ben cuidats i condicions òptimes”, ha subratllat Javier López Marcano, conseller de Turisme.

“El que més els agrada als visitants és veure els animals en estat de semillibertat”

Quant a l’eliminació de les demostracions dels lleons marins, López Marcano ha detallat que “Volem respectar l’edat dels uns i les malalties físiques dels altres i en aquest punt de fer un pas més i oferir una nova forma d’apropar-se i conèixer les característiques daquesta espècie. Tot això tenint en compte les recomanacions dels cuidadors i veterinaris”.

Així, les demostracions en el seu format espectacle finalitzaran el proper diumenge 20 de març. El recinte romandrà tancat entre els dies 21 i 25 per dur a terme la retirada de les grades i el condicionament del perímetre de la piscina. A partir del 26 de març, els visitants podran gaudir de nou dels lleons marins en una nova forma d’interacció.

L’equip de cuidadors dels lleons marins atendrà els visitants i serà l’encarregat d’informar sobre les característiques d’aquesta espècie i curiositats i la forma de vida dels exemplars del parc. Així mateix, respondran totes les preguntes i dubtes que se’ls plantegin.

Reintrodueixen nou exemplars d’àguila marina a Astúries, una “espècie extingida” a Espanya

La reintroducció dels nous exemplars d’àguila marina forma part del Projecte Pigargo, que té com a objectiu la recuperació d’aquesta rapinyaire catalogada oficialment com “espècie extingida” a Espanya.

El Ministeri per a la Transició Ecològica i el Repte Demogràfic (MITECO) ha informat del procés de reintroducció de nou àguiles marines, una au rapinyaire extinta a Espanya. Des d’aquesta setmana, aquests nou exemplars viuran en una gàbia gran ubicada a Pimiango, al municipi de Ribadedeva (Astúries), per aclimatar-se al nou medi. Un cop acabi aquest període d’adaptació, s’obrirà la porta de les gàbies i les rapinyaires quedaran en llibertat.

Aquesta acció forma part del Projecte Pigargo, una iniciativa impulsada per l’associació conservacionista GREFA amb la col·laboració del MITECO, el Govern del Principat d’Astúries, l’Ajuntament de Ribadedeva i el Govern de Cantàbria. El projecte té com a objectiu que l’àguila marina, inclosa en el “Llistat d’espècies extingides en tot el medi natural espanyol”, torni a tenir població reproductora a Espanya.

Per això, durant 2021 s’ha posat en marxa una fase experimental que s’espera que tingui continuïtat en els propers anys. La primera actuació del projecte ha estat el trasllat des de Noruega a Espanya de nou àguiles marines nascudes aquest any en el seu hàbitat natural. Aquests joves exemplars van arribar a Madrid amb avió el passat 29 de juny i, després d’una completa revisió veterinària i un període d’observació, avui han estat traslladades a la localitat de Pimiango, situada a la costa oriental asturiana.

Reintroducció de l’àguila marina al nord peninsular – MITECO

Les aus han estat introduïdes en un recinte especial amb aspecte de gàbia de grans dimensions on passaran una temporada aclimatant-se a la zona i socialitzant entre elles, mentre són alimentades i vigilades pels tècnics del projecte.

El Ministeri per a la Transició Ecològica i el Repte Demogràfic monitoritzarà els moviments d’aquestes aus gràcies a la col·locació d’emissors GPS, el que permetrà obtenir informació sobre la seva activitat quan, aproximadament a la tardor, siguin alliberades definitivament.

Programes de reintroducció a Espanya

L’àguila marina està inclosa en el “Llistat d’espècies extingides en tot el medi natural espanyol”, un registre aprovat el 2018 per la Conferència Sectorial del Medi Ambient que inclou els animals i plantes que, després de desaparèixer a Espanya, poden ser objecte de projectes de reintroducció autoritzats per les administracions competents.

Entre aquests projectes figuren vuit espècies d’au, sent una d’elles l’àguila marina. En concret, aquest Projecte Pigargo és el segon programa de reintroducció que es desenvolupa al Principat d’Astúries i Cantàbria, sumant-se a la iniciativa per a la reintroducció del Trencalòs, al Parc Nacional dels Pics d’Europa.

En aquesta primera fase del programa s’analitzarà minuciosament l’evolució dels exemplars quant a la seva adaptació i integració en l’ecosistema. Si és favorable, el Projecte Pigargo tindrà la seva continuïtat amb l’alliberament anual de fins a vint exemplars durant almenys set anys, per tal d’establir en el futur una població reproductora de l’àguila marina a Espanya.