El veganisme, una manera de canviar el món
Menjar per canviar el món. Aquest podria ser el significat del que pot suposar el veganisme. La Unió Vegana Espanyola defineix aquesta postura com una alternativa ètica i sana a el consum i dependència dels productes, no adaptats a les nostres necessitats físiques i espirituals, com són la carn, el peix, els làctics, els ous, la mel, els productes derivats dels animals i altres articles d’origen animal com el cuir i les pells. Però més enllà d’aquesta definició que resumeix el que popularment coneixem com a veganisme, aquesta dieta també té un paper molt important sobre el medi ambient, la salut i l’economia.
A mesura que passen els anys el veganisme està adoptant una dimensió més gran entre la societat de la majoria dels països. Les persones cada vegada rebem amb més força el missatge que la dieta vegana pot canviar el món. De fet, l’Organització de les Nacions Unides per a l’Alimentació i l’Agricultura (FAO) ha publicat que el sector de la ramaderia produeix un impacte enorme en el medi ambient, de manera que el veganisme és la solució més beneficiosa per a la seva conservació.
La revista Science va publicar un article el 31 de maig de 2018 en el que analitzava tots els costos ambientals que suposen la producció càrnia destinada als 7.575.000 d’habitants del planeta. Després de revisar més de 500 estudis mitjançant més d’un centenar d’experts, van concloure que la producció d’aliments ocupa el 43% de la terra del planeta i genera el 26% de les emissions de gasos d’efecte hivernacle, en la seva major part CO2 i metà .
L’efecte hivernacle es produeix quan determinats gasos retenen una part de l’energia que emet el sòl terrestre a l’escalfar-se per la radiació del sol. Un procés que s’està veient agreujat per l’activitat de la ramaderia, ja que tal com informa l’Organització de les Nacions Unides per a l’Alimentació i l’Agricultura (FAO), la producció alimentària produeix un 9% d’emissions de diòxid de carboni, un 37% d’emissions de metà i un 65% d’òxids de nitrogen. Una sèrie de gasos que afavoreixen l’efecte hivernacle i que conseqüentment són perjudicials per al medi ambient.
Segons Global Climate Report, les principals conseqüència de l’efecte hivernacle són: huracans més ferotges, migracions constants d’animals i persones per sequeres o inundacions, danys en l’agricultura o ramaderia, fam i escassetat d’aliments i fins i tot malalties i pandèmies.
The Economist, en el seu reportatge sobre “Com pot el veganisme canviar el món ?”, confirma les dades publicades per Science i a més explica que el sistema alimentari fa servir al voltant del 70% de tota l’aigua dolça del planeta. A més afegeixen que les emissions creades pels aliments podrien augmentar en un 50% per al 2050 si la situació no canvia.
A prop de el 70% de la terra apta per als conreus s’està utilitzant per a la ramaderia. Una terra que si tots fóssim vegans deixaríem créixer de manera natural, fomentant el creixement dels boscos i espais vegetals, els quals jugarien un paper molt important en l’alleujament i regulació del canvi climàtic. Cal tenir en compte que aquest 70% del terra està destinat a la producció d’aliment per al bestiar, no per a les persones, però per tal d’obtenir un bon producte carni que satisfaci a les persones.
Segons un estudi de la Universitat d’Oxford publicat a la revista PNAS, la dieta vegana podria ajudar a salvar prop de vuit milions de vides fins a l’any 2050. A més hi hauria un estalvi de diners pel que fa a costos mèdics i de millora de productivitat avaluat en 885.000 milions d’euros.
The Economist explica en el seu reportatge “Com pot el veganisme canviar el món?”, Que si la societat fos vegana des d’ara, al 2050 les emissions de gasos hivernacle relacionats amb l’alimentació podrien reduir-se en tres quarts. La producció d’aliments vegetals propis de la dieta vegana genera menys residus i menys danys per a la natura. Per tant, l’impacte mediambiental del veganisme és molt més favorable per al medi ambient. A més, el percentatge de mortalitat es podria reduir en aproximadament un 20%.
Jaap Korteweg, novè d’una generació de carnissers, explica per a The Economist que “Una dieta vegana ben equilibrada, amb menys calories podria salvar vides. Si el món es tornés vegà en 2050 s’estima que la mortalitat podria reduir aproximadament en un 20%. S’utilitza molts diners per tractar malalties associades amb l’alimentació; malalties coronàries, càncers, diabetis … Una despesa que podria estalviar-se amb aquesta nova dieta”.