Entrades

Mor “Fausta”, la rinoceront més longeva del món

Després de tota una vida en llibertat, l’animal va haver de ser refugiat en un santuari en Ngorongoro després que la seva salut es veiés minvada després de ser atacada per un grup de hienes en 2016.

El passat divendres 27 de desembre va morir “Fausta”, la rinoceront negre de 57 anys considerada la més longeva del món. Segons han explicat les autoritats de Tanzània, “l’animal va morir per causes naturals estant en captivitat al cràter de Ngorongoro, al Gran Vall de Rift”.

Recordem que els rinoceronts tenen una esperança de vida d’entre 37 i 43 anys en la naturalesa, podent viure més de 50 anys en captivitat. Gràcies a la feina de comissions com la de conservació de Ngorongoro, animals com Fausta poden allargar la seva vida fins als 57.

La rinoceront va ser vista per primera vegada en el cràter de Ngorongoro en 1965 per un Científic de la Universitat de Dar Es Salaam quan tan sols tenia entre 3 i 4 anys. Des de llavors l’animal va viure més de 50 anys en llibertat fins que el 2016 el seu estat de salut va començar a deteriorar-se després de diversos atacs de hienes. Va ser llavors quan les autoritats de l’àrea de conservació de Ngorongoro van decidir mantenir-lo en captivitat. “La seva salut va començar a empitjorar el 2016, quan ens vam veure obligats a posar l’animal en captivitat, després de diversos atacs de hienes que li van produir grans ferides. “Fausta” també va perdre la vista i vam témer per la seva capacitat de supervivència en la natura”.

En 2017, una femella de rinoceront blanc va morir als 55 anys també en captivitat al parc La Planète Sauvage a França. Fins ara era considerada la rinoceront més longeva de món; des del passat divendres, “Fausta” ocupa aquest lloc.

Polèmica per la nova ‘mascota’ de la Guàrdia Civil

La imatge del porc senglar lligat amb una corretja arriba al senat

La Guàrdia Civil ha sigut interpel·lada al Senat per utilitzar un porc senglar com a ‘mascota’ en una de les seves casernes a Sant Sebastià. La imatge, que ha corregut a través de les xarxes socials, mostra l’animal amb una corretja sostinguda per un policia. La Guàrdia Civil, a més, havia realitzat vàries operacions criticant el captiveri dels porcs senglars en alguna de les seves intervencions i s’havia mostrat molt dura amb aquest tipus de pràctiques a través del seu compte oficial a twitter.

La polèmica l’ha donada a conèixer Jon Inarritu, d’EH Bildu. El Senador ha actuat davant aquesta contradicció i ha demanat informació detallada sobre aquest cas per saber si hi havia més casos similars, la procedència de l’animal, les condicions en què es trobava i el cost del seu manteniment per al contribuent.

La resposta s’ha donat a conèixer a través d’un comunicat del Govern en què defensen que aquesta “tradició” que es remunta al 1981 i que ha comptat amb “set exemplars” des d’aleshores. Una resposta que no ha convençut a Inarritu, que els ha titllat “d’hipòcrites” ni a molts altres defensors dels drets dels animals.

 

El senador basc ha fet pública la resposta del govern i l’ha acompanyada d’un comentari irònic en referència a les crítiques que el cos policial havia fet a persones que tenien en captivitat porcs senglars. Inarritu els ha acusat d’utilitzar l’animal com una joguina, utilitzant les mateixes paraules que la Guàrdia Civil havia fet servit per denunciar altres casos.

El comunicat-resposta que ha ofert el Govern en defensa de la Guàrdia Civil especifica el cost total del seu manteniment, que hauria estat de 260 euros anuals, i assegura que compta amb una superfície d’uns 400m² per desplaçar-se.

El cas ha servit per posar de manifest algunes males pràctiques relacionades amb el porc senglar, com el seu captiveri il·legal. Tanmateix, aquest no és l’únic perill al que es veuen avocats aquests mamífers, ja que també s’han denunciat caces il·legals de femelles i cries. El control de població basat en l’ eliminació de porcs senglars és una altra amenaça que pateixen. Els experts asseguren que hi ha alternatives ètiques, com vacunes esterilitzadores per controlar la seva població.

La Guàrdia Civil no ha donat cap resposta a la polèmica a través de les xarxes socials. Tampoc ha comunicat cap intenció de canviar el seu “símbol” a Sant Sebastià. Una decisió que no ha agradat els qui consideren que s’hauria de deixar l’animal en llibertat.

 

Freedolph reclama el tancament del delfinari del Zoo de Barcelona

Aconseguir que els quatre dofins que actualment hi ha al Zoo de Barcelona siguin traslladats a un santuari. Aquest és l’objectiu de Freedolph, una plataforma estudiantil que s’acaba de constituir i que ja compta amb el suport de més d’un miler de signants i de diverses associacions d’alumnes d’universitats catalanes. L’objectiu de la campanya és sumar el col·lectiu d’estudiants a aquesta demanda. La plataforma defensa l’alliberament de l’Anak, el Blau, el Tumay i el Nuik a un santuari per a cetacis, un espai protegit de costa que els permet retornar al seu hàbitat natural, així com seguir sent atesos per professionals. L’Ajuntament de Barcelona disposa de poc més d’un mes per decidir el futur dels quatre dofins que es troben en captivitat al delfinari del zoo.

Aquesta instal·lació no compleix la normativa europea quant a dimensions i el govern municipal té tres opcions: construir piscines noves que s’adeqüin a la normativa, cedir els dofins a algun delfinari europeu o transferir-los a un santuari per a cetacis. Aquesta darrera opció, la defensada per Freedolph, no només és la més econòmica, sinó que a més a més és viable. En contraposició als deu milions d’euros necessaris per reconstruir el delfinari, el trasllat dels dofins a un santuario tindria un cost considerablement inferior, d’aproximadament dos milions d’euros, segons els experts. Aquesta és una opció, d’altra banda, perfectament viable com ho demostren els diversos projectes de construcció de santuaris en marxa, com el de l’illa de Lipsi (Grècia), que es finalitzarà a la primavera del 2017, així com el de Baltimore (EUA), que obrirà el 2020. Aquesta és la solució més ètica perquè enfocada a millorar de les condicions de vida dels dofins, uns animals molt sensibles que pateixen especialment els efectes d’estar en captivitat, que els causa seqüeles físiques i psicològiques molt greus