Entrades

Deu consells per a rebre a un nou cadell a casa

Els primers instants del cadell en la nova llar poden ser moments molt estressants per a ell a causa de la recent separació de la seva mare i germans i pot fer que se senti desorientat i amb por, per la qual cosa hem de proporcionar-li un ambient agradable i tranquil i tenir en compte alguns consells previs perquè la seva adaptació sigui la més satisfactòria possible.

Alguns dels aspectes que hem de tenir en compte per tant, són:

– Anticipa’t als riscos de la llar i retira del seu camp de visió/acció tot allò que pugui resultar perillós, com poden ser cables, productes químics, eines, etc. També hem de vigilar de barrar les escales o buits en els quals pugui quedar atrapat o hi hagi perill de caiguda. Pensa que un cadell (sobretot els primers dies), té tendència a inspeccionar, olorar, llepar i rosegar tot el que troba al seu pas.

– Si el cadell ve brut, no el banyis immediatament. Espera uns quants dies fins que us hagi pres confiança i se senti més tranquil. Si és inevitable fer-lo passar per la dutxa, evita rentar-li el cap, és la zona del cos que menys els hi agrada i no convé que agafi por a l’aigua.

– Deixa-li al seu ritme. És inevitable anar-li perseguint per a veure on està, o què fa, o cridar-li constantment pel seu nom. No obstant això, cal saber que necessita el seu espai i que no li agradarà sentir-se envaït o acorralat.

– Procura-li un lloc per a dormir segur i silenciós. En el llitet que li preparis, fica-li una manteta i alguna joguina o peluix que pugui identificar com a seu, perquè l’ajudi sobretot a dormir relaxat. A vegades, pot ajudar també, deixar-li al costat un transportí obert perquè pugui utilitzar-lo a mode de refugi si ho considera necessari.

– Tingues preparats també unes menjadores i abeuradors de la grandària del cadell i procura que sempre hi hagi aigua disponible.

– Si desitges canviar-li d’alimentació (en cas que estigui prenent ja aliment sòlid), fes-ho a poc a poc. Els primers dies barreja el seu amb el nou, i ves incrementant la quantitat del nou cada dia, fins que puguis retirar l’antic per complet. Tingues a més a més en compte, que els cadells solen menjar més sovint que els gossos adults: entre quatre i cinc vegades al dia. Això sí, en petites quantitats.

– Si encara pren llet, no utilitzis llet sencera de vaca. Millor que sigui llet artificial específica per a ells.

– A les nits si plora, encara que et costi, ignora’l, perquè de no fer-ho, li estaràs ensenyant a reclamar la teva atenció d’aquesta manera. Veuràs que a mesura que passen els dies, cada vegada plorarà menys fins que arribi a acostumar-se.

– Si és un gos al qual hauràs de deixar sol, acostuma-li de manera gradual. Un dia una estona, al cap de la setmana una hora, i així successivament. Ajuda’t en els primers dies si és necessari de familiars o persones conegudes si tu no pots ser-hi amb ell a casa.

– Estableix rutines de passejos, menjars i jocs.

– Porta’l com més aviat possible a un veterinari, perquè et faci una primera revisió i estableixi ja les pautes de vacunació i instal·lació del xip quan sigui possible. Aquest professional a més, et resoldrà tots els dubtes que tinguis quant a la seva alimentació, hàbits i cures necessàries.

Font: AMIC/Eva Remolina

Coneix els millors consells per introduir un gat a casa de manera responsable

La introducció d’un animal de companyia dins d’un nucli familiar és una decisió molt responsable que no pot ser presa a la lleugera. Abans d’adoptar un gos o un gat has de valorar si estàs preparat per mantenir-lo i cuidar-lo amb garanties per a tota la vida. Si després de reflexionar-ho bé, finalment has decidit acollir un animal a casa teva, és molt important que tinguis tot preparat per a la seva arribada, garantint així el seu màxim benestar des del principi.

En la publicació d’avui parlem amb l’Ale Lopez Irala, qui ens proporciona les claus per a una correcta introducció d’un gat en la seva nova llar i ens comparteix els seus coneixements per solucionar de la millor manera possible amb els imprevistos que puguin ocórrer durant les primeres setmanes.

Ale Lopez Irala és Consultora Certificada en Comportament Felí i Directora Regional Argentina IAABC Espanyol. Com a especialista en conducta felina, la seva missió és enfortir el vincle entre gats i humans a través de l’educació i la modificació del comportament, reduint les possibilitats d’un retorn al refugi o al carrer.

En primer lloc… Tots els gats estan preparats per a viure en una llar amb una família humana?

Des del meu punt de vista i experiència, per més que sempre anheli una llar per a tots els gats, hi ha molts d’ells que no aconsegueixen adaptar-se a la vida d’interior. Potser per la seva edat o per la seva tan preuada llibertat, però per més esforços que fem no aconsegueixen adaptar-se. He viscut casos de veure gats grans, que han estat trets de les seves colònies per creure que els fem un bé i, de sobte, el gat comença a comportar-se d’una manera estranya, es frustra, té pors, agredeix… i aquí comencen una sèrie de comportaments no desitjats.

Quins gats no estarien llavors preparats per fer aquest pas?

Aquells gats que estan establerts en colònies, adults grans, sense esterilitzar, els gats forals.

Un cop presa la decisió d’adoptar un gat, quins procediments cal dur a terme a la llar durant els dies previs a l’arribada del felí?

Abans de res, cal tenir preparats els recursos bàsics necessaris, que són: una safata sanitària, un menjador i abeurador, rascadors, proveir-lo de llocs per amagar-se i llocs per descansar i també proporcionar-li joguines. Aquest és l’ambient saludable ideal. Hem de tenir tot això a punt abans de que vingui a casa. Un cop tenim llista la nostra habitació per al gat, la idea és que li proporcioni la tranquil·litat i seguretat que necessita mentre es familiaritza amb les olors i sons de la casa.

Com ha de produir-se el primer contacte del gat amb la seva nova llar?

Al principi, recomano que ho vegin amb freqüència durant períodes curts de temps. Les visites poden consistir a interactuar directament amb ell en forma de jocs o carícies, o llegir tranquil·lament un llibre o xerrar per telèfon en el mateix espai que el nou company. Cal tenir en compte que un gat nerviós, en una nova llar, pot grunyir, xiuxiuejar, moure la cua o posar les orelles cap enrere. La millor resposta és parlar suaument i deixar-li un temps tot sol. A poc a poc ha de familiaritzar-se amb la nostra rutina.

Existeixen objectes prohibits o perillosos que haguérem de retirar o amagar per al benestar del felí?

Sempre recomano posar la casa a prova de gats retirant els objectes que es puguin trencar i que puguin fer mal. És important guardar sempre les joguines en un lloc segur quan no les utilitzin. Si es deixen sense supervisió, la corda és una joguina per exemple que pot generar-nos un problema.

Els cubs d’escombraries han d’estar sempre fora de l’abast, algunes plantes que poden ser tòxiques també, així com les bosses d’escombraries. Cal mantenir els productes tòxics de la llar, inclosos els medicaments i productes de neteja, anticongelant i pintura fora del seu abast. Cal guardar aquests articles de forma segura i adequada.

Ale López Irala, Consultora Certificada en Comportamiento de Felinos @rasca.y.pica

Què cal fer si el gat s’amaga durant els primers dies a la seva nova llar?

Abans de res saber que és normal. Els gats són criatures territorials per excel·lència, hem de donar-los el seu temps per reconèixer el nou espai, un espai que està ple de nous olors que no reconeixen. Cal brindar seguretat amb rutines i opcions per la casa. El primer i més important és la paciència i mai intentar apressar el gat perquè faci coses per a les quals no estigui preparat. És important proporcionar-li un lloc tranquil amb tot el que necessiti.

Com s’ha d’actuar si succeeix tot el contrari i el gat es mostra nerviós, agressiu o atacador?

Abans de res hem de saber que hi ha una certa “etiqueta felina” per excel·lència que fem servir, on hi ha abans de res la paciència i deixem que el gat ens guiï pel seu llenguatge corporal. Davant certs comportaments solem fer sessions curtes, ensenyant-li que és el correcte o que ens agradaria que faci (per exemple cridar-ho pel seu nom i que vingui a nosaltres) i després recompensem aquest comportament.

Això ho podem fer si volem fer un entrenament puntual, ara bé, si parlem d’un gatet en l’etapa de socialització ja el treball canvia, atès que hem d’ensenyar-li a descobrir olors noves, textures, sons, com jugar… Tots els animals aprenen ràpidament amb la nostra ajuda.

Per tant… Es pot reconduir el comportament d’aquests felins?

Sí. Sempre que estiguem a temps. Moltes vegades passa que sense voler no s’han adonat que hi havia un gran problema i aquest es va anar reforçant negativament durant anys i els era “normal” fins que no ho van tolerar més, per a aquestes situacions pot ser ja tard la reconducció. Per això insistim en observar sempre alguna conducta fora del normal i demanar ajuda a experts.

Els gats són animals completament independents o també necessiten l’atenció i l’afecte dels humans?

Des de ja que si! Per això els convidem a viure amb nosaltres, per compartir els nostres dies i és part de la tinença responsable que assumim amb la seva adopció.

Què requereixen els gats per a una tinença responsable?

A part de la cura de la seva salut, hem de preocupar-nos pel seu benestar físic i mental, i per a això, hem d’incorporar rutines de jocs, enriquir el seu ambient, en definitiva brindar opcions.

Quant de temps pot aguantar un gat sol a casa? Què ha de fer una família per garantir el benestar del felí si se’n va un cap de setmana i no pot portar-li?

Durant 8 o 10 hores poden aguantar, però també poden avorrir-se, sentir-se sols o estressats, per tant, hem de deixar-los sempre opcions de joc i llocs per sentir-se segurs. Recordem que necessiten un subministrament de menjar i aigua fresca com qualsevol altre animal, quan es queden sols necessiten accés a ambdues coses, així com a una safata sanitària neta.

En el cas que es quedi només un cap de setmana, recomano que sempre deixin a càrrec a algú de confiança que el gat conegui de ser possible i que pugui passar temps de qualitat amb ell, més enllà de netejar la safata i donar-li menjar i beure.

Un gat pot conviure a la llar amb un altre gat o amb un gos?

És clar que sí! No hi ha res més bonic que tenir una família gran. Jo tinc una família multiespecie, gat, fura i gos, així que a animar-se!

Finalment, què els diries a les persones que tenen dubtes sobre si introduir o no un gat a casa seva?

No hi ha res més bonic en aquesta vida que un gat a casa, però abans de res hem d’estar sempre preparats, planificar bé tot. Aneu pas a pas, siguin pacients i treballin sempre al ritme del gat abans de passar a la següent etapa. Alguns gats necessiten més temps que un altre. Si ja tenen un gat a casa, observen el seu temperament per poder veure quina mena de company li va millor. No ometre passos. I davant de qualsevol dubte, sempre s’ha d’anar a un professional.