Entrades

Què fer si et trobes un gat al carrer

El que has de fer si et trobes un gat al carrer dependrà de molts factors. Si estàs en una ciutat on és rar veure gats pel carrer i et trobes amb un que crida la teva atenció, el primer que has de fer és mantenir la calma i observar. Si no tens a mà una persona experta en gats planteja’t almenys tres preguntes clau abans d’actuar.

És segur acostar-se al gat sense que ell ni tu correu perill?

Has de valorar si el lloc on hi ha el gatet és perillós donat el cas que aquest fugi quan t’acostis. La seguretat abans de res, els gats són imprevisibles i àgils. Aquests felins poden córrer veloçment en direcció contrària quan s’espanten. Si, per exemple, passen cotxes quan t’aproximes pots provocar un terrible atropellament involuntari. Per aquest motiu, cal que garanteixis que tant tu com el gat esteu en condicions prou segures per interactuar. Reconèixer les necessitats d’un gat pot portar temps: si vols ajudar a un gat no vagis amb presses.

Estàs segur que aquest gat no és un gat que viu feliç al carrer?

Una cosa important que has d’observar són les orelles del gat, només cal valorar el seu perfil. Si en una de les seves orelles veus una marca en forma de ve baixa, o una asimetria artificial en els seus pavellons, probablement es tracti d’un gat del carrer esterilitzat que viu en una comunitat estable anomenada colònia. Ja hi ha humans que tenen cura d’ell i de tota la seva família. Es tracta d’un gat feral o de carrer. Per a ells és impossible ser feliços tancats. Un gat feral s’estressa i mor si és reclòs, sigui en una casa o en una gatera pública o una de privada.

Hi ha la creença que els gats de casa poden sobreviure al carrer i que els gats del carrer preferirien viure en una casa. Tant una cosa com l’altra són falses.

Els gats, encara que siguin tots domèstics i d’una única espècie, la felis catus, segons la seva socialització i el seu lloc de naixement tenen diferents necessitats. Els gats nascuts en una llar, amb una interacció estreta i primerenca amb humans, són gats casolans. Durant les sis primeres setmanes solen relacionar-se només amb la mare, amb els germans de ventrada i amb les persones de la llar. A partir de les dotze setmanes ja poden integrar-se en noves famílies, però mai de la vida haurien d’acabar al carrer deliberadament ni accidentalment. Les associacions protectores de gats adverteixen del deure dels propietaris d’extremar la precaució amb finestres, balcons i portes de sortida a més de l’obligació de tenir els gats esterilitzats i identificats amb un microxip. No et perdis el post dels deu consells per evitar que el teu gat es perdi.

La vida i la salut dels gats forals millora exponencialment si es beneficien del CER. El CER és la captura, l’esterilització i el retorn a l’àrea d’origen dels gats no casolans. És el mètode més ètic, econòmic i efectiu per estabilitzar i reduir les poblacions de gats. Mitjançant gàbies-trampa es captura als gats, després són portats al veterinari, són desparasitats, vacunats i finalment sotmesos a una mínima intervenció per esterilitzar. A les poques hores d’observació i recuperació són retornats al seu territori natal.

Potser es tracta d’un gat sense marca a l’orella que reclama insistentment la teva atenció amb vocalitzacions i gestos. Això pot significar dues coses: que al municipi on esteu no es fa el CER i estàs davant d’un gat de carrer que no gaudeix dels beneficis de la cura oficial de la colònia i té gana. O, sent un municipi amb CER, has topat amb un gat casolà abandonat o extraviat. Si és un gat molt socialitzat potser et reclama mims, a més d’aliment.

Estàs segur que és un gat casolà en dificultats?

Fins i tot als experts els resulta complicat distingir quan un gat és feral o no, hi ha casolans molt tímids i de carrer molt carinyosos però incapaços de suportar la retenció entre quatre parets. Si estem davant d’un gat de família extraviat o abandonat aquest hauria de portar un xip – normalment a la banda esquerra del coll-. Això ho pot comprovar la Policia Local, el SEPRONA o un veterinari proper. El trasllat d’un lloc a un altre d’un gat dòcil és millor fer-ho dins d’un transportí tapat amb una tovallola. Si el gat és afectuós i ningú li consta on i amb qui viu, ha de dir-ho als serveis municipals de recollida, a un refugi local d’animals o es pot acollir en el propi domicili fins a l’aparició del propietari o una adopció definitiva. Quan es localitza un animal de companyia a la via pública, els particulars que l’han trobat han de publicitar la seva troballa mitjançant cartells amb una foto, fent referència al gènere, el dia i manera de contacte. També és obligatori notificar el descobriment i la tutela a les autoritats. Quan ja es tenen gats a casa, un veterinari haurà de realitzar diferents procediments amb el nou abans de res. Per raons de salut i de comportament no s’han de barrejar gats desconeguts en un mateix espai sense prendre les adequades precaucions.

Una resposta extra

Els gats emparats pel CER solen tenir bon aspecte, tenen un pes adequat i el seu pelatge llueix sa. Per complir la llei i garantir la tinença responsable tot ajuntament avançat en matèria de protecció animal acorda i finança amb associacions animalistes el programa CER per als gats dels seus carrers. En gairebé totes les poblacions espanyoles hi ha persones, dones majoritàriament, que tenen cura dels seus veïns felins. Les gateres o gestores de colònies els alimenten, els posen aigua, mantenen la zona neta, a l’hivern els munten recers camuflats i, si cal, els porten al veterinari. Als països anglosaxons es parla de gats comunitaris els quals viuen en colònies controlades mitjançant el CER i al CER se l’anomena TNR.

Si l’experiència d’acostar-te als gats de carrer et fascina pots mirar de contactar amb associacions locals o amb la regidoria de medi ambient del teu municipi i informar-te del què hi ha i com col·laborar. Les gateres solen descobrir la seva vocació en enamorar-se d’un primer gat de què van saber que tot i ser feliç al carrer necessitava cures regulars.

Autor: FdCats

Deu consells per evitar que el teu gat es perdi

Si alguna cosa caracteritza els gats és el seu carácter curiós i peculiar. Els felins són uns animals certament independents que en molts moments del dia busquen la solitud. Aquesta solitud s’accentua en els adults, els quals mostren un major nivell d’autonomia ja que no necessiten recolzar-se en altres per sentir seguretat. A més, la curiositat i l’instint caçador són la part fonamental de la seva manera de ser, fet que provoca que en moltes ocasions siguin difícils de domesticar.

És evident que l’ésser humà, encara que s’esforci inútilment, és incapaç de canviar el caràcter d’aquests animals, però el que sí que pot fer és adoptar certes mesures protectores per evitar que els gats s’escapin de casa o es perdin.  Des d’Animalados t’oferim deu consells per evitar que això passi:

1. Esterilitzar: Encara que alguns amos vulguin evitar aquesta tècnica per por o per incentivar la reproducció, aquest procés ha de realitzar-se sobre els felins domèstics. L’instint dels gats en èpoques de zel és el de buscar a altres gats per bregar amb les seves necessitats, provocant situacions complicades en les quals l’animal intenta fugir de casa. Així doncs, recomanem esterilitzar al teu gatet abans que arribi a la seva maduresa sexual i sigui capaç de tenir cadells. Això normalment passa entre els quatre i els sis mesos d’edat.

2. Protegir les finestres, balcons i terrasses: La curiositat dels gats provoca que en moltes ocasions vulguin observar tot allò que hi ha a l’exterior. Per aquest motiu és important tenir una bona protecció en totes les sortides. Existeixen diferents tipus de xarxes i malles específiques per les diferents mides de gats. Tenir ben protegides aquestes sortides pot evitar que el gat s’escapi. Així mateix, la confiança que genera tenir aquesta protecció permet tenir una bona ventilació de la llar, fet que resulta molt positiu per al benestar de l’animal.

3. Implantar un xip: Aquest sistema electrònic d’identificació permet emmagatzemar informació sobre l’animal a través de la base de dades del Cens Caní que té cada comunitat autònoma. En ell es guarda informació com el nom del propietari, la seva direcció i un o dos telèfons de contacte. El microxip es col·loca una sola vegada a la vida i es manté al cos de l’animal per sempre. El procés d’implantació l’ha de dur a terme un veterinari. Gràcies a aquesta mesura, si una persona troba a un animal perdut s’ha d’adreçar a un veterinari, qui procedirà a la identificació de l’animal i a la localització del seu amo.

4. Buscar un company de joc felí: Una manera d’evitar la constant curiositat externa del gat és proporcionant-li un company de joc. Ara bé, abans de prendre aquesta decisió has de reflexionar sobre la responsabilitat que comporta tenir un nou animal de companyia a casa. Adoptar un gos o un gat mai ha de ser una decisió presa a la lleugera. La introducció d’un nou gat a casa pot provocar que l’animal que ja tenies a casa teva canviï d’humor i comportament. Cadascú ha de tenir el seu propi plat, abeurador, sorra, joguines … Aquests animals són molt territorials però a poc a poc aniran entrant en contacte fins que puguin acabar sent amics.

5. Fer que la llar sigui més interessant i acollidora que l’exterior: Els felins tenen una necessitat d’exploració constant. La seva curiositat fa que sempre tractin de conèixer què es troba present en cada racó del lloc concret en el qual es troben. És molt probable que el gat desaparegui de la vista de les persones al llarg del dia, fet que afavoreix la possibilitat que pugui perdre’s. Per intentar pal·liar una mica aquesta característica has d’oferir a l’animal tota classe d’objectes i joguines. Rascadors, boles de llana, canya de pescar amb plomes, arbres per a gats, fonts d’aigua … són alguns dels elements que atrauran l’atenció del gat i evitaran que busquin l’oci i la curiositat a l’exterior.

6. En la mesura del possible, educar: Els gats són uns animals molt intel·ligents capaços d’assimilar les normes que li posis. Una manera vàlida d’educar a aquests animals és reconeixent el seu bon fer. Premiar l’animal cada vegada que té una conducta positiva ajuda a que el felí sàpiga associar el regal amb la bona acció. Són animals independents que necessiten intimitat per tafanejar pel que no provis d’educar-los mitjançant crits, només aconseguiràs confondre’ls.

7. Tenir especial precaució en la protecció de la porta d’entrada: Els gats tenen sempre localitzada la zona d’entrada i sortida del lloc en el qual es troben. De manera instintiva, sempre que la porta de la llar o del lloc en el qual estan s’obri, la travessaran per conèixer què es troba a l’altra banda. Per aquest motiu és important estar especialment atents al moment d’entrar i sortir de casa.

8. Col·locar un cascavell no és una opció: El so constant d’aquests collars pot provocar dolors forts a l’oïda de l’animal, deixant-lo fins i tot sord si el cascavell és molt gran. A més, aquest objecte provoca un gran estat d’estrès sobre el felí pel fet de carregar tot el dia amb un pes innecessari. Per aquest motiu, no és gens complicat trobar-se amb animals que intenten treure-se’l.

9. Proporcionar un company de joc caní: El company de joc també pot ser un gos. La mala relació entre els cans i els gats és un tòpic irreal. El procés ha de ser molt semblant a l’acompanyant felí. Cal deixar que cadascú tingui el seu territori propi i que a poc a poc vagin coneixent-se fins que acabin fent-se amics inseparables.

10. Proporcionar joguines que fingeixin ser preses: El seu instint caçador els porta moltes vegades a voler sortir a l’exterior i escapar. Si els oferim joguines semblants als ratolins, per exemple, poden fingir una caça que els resulti suficient per a tenir-los distrets dels perills exteriors.

Consells per viatjar amb el gat amb cotxe

Els gats no són molt amics dels viatges però si no hi ha una altra opció hauràs de seguir una sèrie de pautes que garanteixin el màxim benestar d’aquests animals

Els gats són uns animals molt reticents als desplaçaments. Els canvis d’ubicació provoquen en els felins un estat d’estrès i d’ansietat causat per l’abandonament d’aquelles zones que es troben impregnades amb les seves feromones. No obstant això, en diferents situacions com poden ser les vacances, els humans ens veiem obligats a viatjar amb ells amb cotxe, tota una aventura que s’ha de planificar amb antelació.

En general, els gats no estan acostumats a viatjar amb cotxe. Aquest tipus de desplaçaments generen un estat d’estrès i nerviosisme sobre l’animal que els hi pot provocar vòmits, diarrea i marejos. Davant d’aquesta situació, els veterinaris recomanen deixar a l’animal a la seva residència habitual si el viatge no supera les dues nits fora de casa, així evitarem que el felí passi un mal tràngol.

Si la decisió ja està presa i el gat viatjarà amb tu al cotxe, el primer que has de fer és visitar al teu veterinari habitual. Ningú millor que un expert en benestar animal sabrà informar-te sobre els millors consells per al benestar del felí. Això sí, hi ha una sèrie de pautes bàsiques en què coincideixen els experts amb els quals ha parlat Animalados i que hauràs de complir perquè el desplaçament sigui el menys desagradable possible:

-Utilitza un transportí adequat. El gat ha de sentir-se el més còmode possible durant el desplaçament. Per aquest motiu, el transportí ha d’estar net i ha de ser el més rígid i espaiós possible. Per evitar problemes amb l’entrada de l’animal a l’interior del transportí pots col·locar alguna joguina, tovallola o manta que estigui impregnada amb les feromones del felí.

-Ubica correctament el transportí. Per a un viatge segur i còmode el transportí podrà ubicar-se a terra darrere dels seients davanters o també podrà col·locar-se en els seients del darrere, sempre ben lligat amb el cinturó de seguretat. El més important és que el transportí quedi ben subjecte a qualsevol d’aquestes dues zones, així evitarem moviments bruscos i marejos.

-Evita donar menjar a l’animal. Per evitar vòmits i diarrees durant el trajecte és important que el gat no hagi menjat durant les 4 hores prèvies a l’inici del desplaçament. Durant el viatge és també important que el felí no ingereixi aliments. Tan sols podrà beure aigua si el mateix animal ho desitja.

-Utilitza feromones antiestrès. Els veterinaris recomanen aquests esprais per reduir l’ansietat durant el trajecte. Les feromones antiestrès reprodueixen olors familiars del felí i del seu territori habitual. Per al seu correcte ús hauràs d’impregnar el transportí i la part del cotxe en què s’ubiqui l’animal amb aquest esprai uns 20 minuts abans de l’acomodament del gat en el vehicle.

-Acomoda el cotxe per al seu benestar. És important que el gat disposi d’una temperatura adequada durant el desplaçament, especialment quan el viatge es produeix durant els mesos més calorosos de l’any. En aquests casos es recomana posar l’aire condicionat uns minuts abans de pujar al vehicle. També és important procurar no posar la música o la ràdio massa alta. Això podria augmentar l’estat de nerviosisme del gat.

-Interactua amb el felí. Durant el trajecte és molt probable que l’animal miuli com a mostra del seu malestar i estrès. Per intentar fer que el seu desplaçament sigui més amè intenta parlar i acariciar a l’animal en la mesura del possible. D’aquesta manera, el felí percebrà normalitat en el seu entorn i podrà relaxar el seu estat de nerviosisme.

-Realitza parades cada dues hores. Igual que succeeix amb les persones, els animals també necessiten descansar del moviment del cotxe. Per aquest motiu, intenta realitzar una parada cada dues hores. Durant les pauses procura estar a prop de l’animal i mantingues el vehicle amb una temperatura adequada per al seu benestar. És molt important no deixar a l’animal sol dins del cotxe durant els mesos més calorosos de l’any. Aquesta situació podria provocar-li un cop de calor i els seus conseqüents problemes de salut.

Quin gos he d’adoptar?

Si ja t’has fet les 6 preguntes que cal fer-se abans de tenir un gos i t’has decidit per adoptar-lo, ara toca el torn de saber: Quin gos he d’adoptar?

No és gens fàcil escollir el gos que cal adoptar. Cal tenir en compte diferents criteris per fer una elecció encertada i, evidentment, deixar-se aconsellar per les protectores o gosseres. Des d’Animalados et donem alguns consells.

Adopto un cadell o un gos adult?

L’elecció entre adoptar un cadell o un gos adult vindrà marcada pel lloc on vivim, el nostre estil de vida, el temps lliure de què disposem i la nostra experiència amb gossos. La pregunta clau que ens hem de fer és: què li pots oferir tu a ell i ell a tu?

No vagis a la gossera o al refugi amb una idea preconcebuda. Deixa’t assessorar abans per un veterinari, pels propietaris de gossos de la raça que t’agrada que coneguis i pels propis cuidadors del lloc on adoptaràs el teu animal de companyia.

El principal avantatge d’adoptar un cadell és que podràs veure’l créixer i adaptar el seu comportament a la teva manera de ser i de viure. Seguiràs dia a dia el seu desenvolupament i podràs corregir qualsevol mal hàbit que presenti.

Els cadells aprenen ràpid però durant els primers mesos de vida s’ha d’estar molt pendent d’ells –fan les seves necessitats on volen i ho mosseguen tot- ja que requereixen especial atenció per anar modificant la seva conducta i el seu caràcter. Això exigeix al propietari dues coses: molts de temps i paciència. I no tothom en té: sobretot, de temps.

Si no tens coneixements sobre gossos, hauràs de recórrer a un especialista per tal que et digui com educar-lo. Això significarà una despesa més que s’afegirà a les habituals dels primers mesos de vida d’un gosset: veterinari, vacunacions, desparasitació, esterilització…

Adoptar un gos adult en una gossera significa, per sobre de tot, donar una nova oportunitat a un animal que ha estat abandonat i vol tornar a tenir una llar on rebre l’estima dels humans. Els gossos que han passat per aquest mal tràngol saben agrair-ho i estableixen ben aviat una relació estreta amb el seu nou company.

Si no temps molt de temps lliure i coneixes poques coses dels gossos, és la millor opció. Tindràs al mateix moment de l’adopció un gos amb el seu tamany definitiu, ben ensinistrat i amb el caràcter ja desenvolupat. Sabrem per endavant si és un gos nerviós o tranquil.

Amb un gos adult, podràs adaptar millor l’elecció de l’animal a la teva manera de ser.
Per a propietaris amb poca experiència amb gossos o persones grans, un gos adult sempre és millor. T’evitaràs les ‘baralles’ que es tenen amb els cadells per ensinistrar-los. Un gos adult s’adaptarà a la nova llar sense que pràcticament es noti.

Els principals inconvenients d’adoptar un gos adult tenen a veure amb què no coneixem el seu passat i poden aparèixer problemes que convindrà modificar o corregir, o temors que necessitaran rehabilitació.
L’aprenentatge d’un gos adult és més lent que el d’un cadell per la qual cosa pots necessitar una mica més de temps per ensenyar-li pautes de comportament adequades o de noves.

Gossos mestissos o de raça?

Trobar un gos de raça a una gossera o al refugi d’una protectora no és el més habitual. La majoria de gossos que hi ha són mestissos: animals que gaudeixen d’una millor salut i temperament. A més, tot i que les característiques de les diferents races de gos estan ben definides, això no vol dir que tots els exemplars d’una mateixa raça siguin iguals en quan al temperament. Dependrà de l’educació que li donis o hagi rebut.

A més, si vols un gos original i irrepetible, és millor que adoptis un gos fruit d’una barreja de races. N’hi haurà pocs com ell. L’únic inconvenient que pots trobar si adoptes un cadell és que no sabràs amb seguretat com seran físicament quan siguin adults.

De tant en tant arriben gossos de raça a les protectores,per la qual cosa bastarà que els demanis que t’avisin en cas de que hi hagi un ingrés. Segurament, no seràs l’únic interessat en aquell gos així que tampoc és segur que te’l puguis quedar.

Evidentment, adquirir un gos de raça en una tenda surt molt més car –a banda de l’inconvenient que significa el no saber les condicions en les que el gos ha passat els seus primers mesos de vida- que no a una protectora d’animals. I des de Tincungos mai no ens cansarem de repetir que si estimes els animals, la millor opció és sempre adoptar.

Si estàs entossudit en tenir-ne un gos de raça, t’aconsellem que hi vagis a un criador fiable de la raça que vols i que comprovis les instal·lacions en les que viu el cadell i si està amb la seva mare i els seus companys de camada.

Quin gos em convé més?

Ja hem dit anteriorment que en el moment de pensar quin gos volem adoptar, hem de tenir en compte alguns elements com el lloc on vius, si vius amb nens, si ets una persona molt activa, la teva edat…

Les protectores tindran en compte tots aquest elements per oferir-te l’exemplar que millor s’adapti al teu estil de vida i que a la vegada també pugui gaudir de la teva manera de ser.

La idea de que si vius en un pis petit hauràs d’adoptar un gos petit no és del tot encertada si per exemple ets una persona que no té gaire temps lliure per dedicar-li a la teva mascota. Els gossos petits són més moguts i requereixen que els treguin a passejar més vegades del normal per a que es descongestionin. Un gos de tamany gran que no sigui gaire actiu pot viure perfectament en un habitatge no gaire gran.

Un gos per a una casa amb nens

Si a casa teva hi viuen nens petits hauràs d’adoptar un gos amb un temperament tranquil, que no sigui dominant, per evitar els gelos quan els nens li agafin les seves joguines; ni territorial per quan les criatures envaeixin el seu espai.

Haurà de ser un gos pacient i que li agradi que juguin amb ell. Les races que més reuneixen aquestes característiques són el llaurador, el boxer, el golden retriever, el collie o el llebrer espanyol, si vols tenir un gos gran. Si prefereixes un gos petit, el beagle, l’schnauzer o el carlí són les que millor s’adapten als nens.

Un gos per a una casa amb ancians

Un gos pot ser un company ideal per a les persones grans ja que a més de fer-los companyia i obligar-los a fer una mica d’exercici quan els treuen a passejar, se’ls pot ensinistrar perquè facin petites tasques com agafar un objecte que hagi caigut al terra o prémer un botó.

Han de ser exemplars madurs -de quatre o més anys-, tranquils i melindrosos i que no necessitin passejar gaire. Si vols un gos de raça que s’adapti a aquestes característiques pots adoptar un sussex spaniel, un english toy spaniel, un bulldog o un terrier yorkshire.

Aquestes races també són apropiades per a persones tranquil·les o sedentàries que tenen prou amb donar petits passejos acompanyats de la seva mascota.

En aquest enllaç de Perros.com podràs consultar les característiques físiques i psicològiques de les races que t’acabem de comentar i d’altres per a què sàpigues quines s’adapten millor a tu.

Consells per viatjar amb el gos

Abans de començar un viatge cal tenir en compte alguns preparatius veterinaris, legals com el passaport i també per ajudar a que el gos estigui més tranquil.

Cada cop que marxem de casa uns dies o de vacances ens preguntem el mateix quan planifiquem el viatge: què fem amb el gos? A qui el deixem? Doncs el teu gos pot viatjar sense cap problema amb tu tant per la geografia catalana o espanyola com per la majoria de països estrangers. Fins i tot fora de les nostres fronteres podràs comprovar el bon tracte que reben les teves mascotes a l’estranger. Abans de fer un viatge amb el teu gos has de tenir en compte una sèrie de requisits que haurà de complir, sobretot si viatja a l’estranger, i algunes recomanacions per a que el desplaçament en cas que sigui en avió o vaixell no sigui traumàtic per al teu animal.

Aquí tens alguns consells per a que viatjar amb el gos sigui cómode i fàcil:

Passaport europeu caní

És un document necessari per a gossos, gats i fures per viatjar pels països de la Unió Europea (UE) que et serà facilitat pel teu veterinari després de fer-li una revisió. Per viatjar cal que el teu gos estigui identificat per mitja d’un sistema electrònic d’identificació i correctament vacunat, sobre tot contra la ràbia. Alguns països com Irlanda, Malta, Suècia, Finlàndia o el Regne Unit demanen també que la teva mascota hagi estat sotmesa a una valoració d’anticossos contra la ràbia per un laboratori autoritzat. El passaport es formalitzarà en la llengua oficial de l’estat de la UE on s’hagi emès i en anglès; Per obtenir-lo s’haurà de pagar una taxa que cada govern determinarà.

Els estats membres de la UE poden autoritzar a entrar animals joves de menys de tres mesos sense vacunar sota determinades condicions. Si vols viatjar a altres països, en aquest enllaç de la companyia aèria Air Europa, tens informació detallada sobre les condicions que ha de complir la teva mascota per viatjar en avió per Europa i altres països d’Amèrica i Àfrica.

Com preparem el gos abans d’iniciar un viatge?

Abans de sortir de viatge amb el teu gos cal prendre una sèrie de mesures per a què el trasllat del teu animal al lloc de vacances sigui el menys estressant i traumàtic per a ell, en especial si és la primera vegada que viatja. Aquestes són algunes recomanacions:

– Dóna-li un bany abans de sortir per evitar que faci mala olor i pugui molestar a altres passatgers.

-Transmet-li tranquil·litat durant el dia de preparació del viatge. Si estàs nerviós, ell ho notarà. Ha de notar el mínim possible que és un dia diferent a qualsevol altre.

-Si has d’anar en avió redueix la quantitat de menjar el dia anterior i dóna-li suficient aigua. Dues hores abans d’entregar-lo a la companyia aèrea o naval, dóna-li un àpat lleuger.

Consulta amb el veterinari si cal que prengui algun tipus de medicació per evitar mareigs. No li donis sedants ni tranquil·litzants si ha de viatjar en avió.

Acostuma’l a estar a la gàbia o el contenidor amb el que haurà de viatjar durant cert temps abans d’iniciar el viatge. Li donarà tranquil·litat i es sentirà còmode i segur a l’hora d’emprendre el trajecte.

-En cas que marxeu en avió o en vaixell dóna un passeig amb ell abans de sortir cap a l’aeroport o el port i un altre cop abans de fer el check-in.

-Incorpora la manta o el coixí on dorm o alguna altra pertinència seva com el recipient on menja perquè reconegui la olor. Col·locar una de les seves joguines preferides dins la gàbia, també el calmarà si no estàs al seu costat durant el viatge.

-Si l’has d’entregar a la secció de càrrega d’un avió o un vaixell, fes-ho amb naturalitat i calma.