Entrades

Quin gos he d’adoptar?

Si ja t’has fet les 6 preguntes que cal fer-se abans de tenir un gos i t’has decidit per adoptar-lo, ara toca el torn de saber: Quin gos he d’adoptar?

No és gens fàcil escollir el gos que cal adoptar. Cal tenir en compte diferents criteris per fer una elecció encertada i, evidentment, deixar-se aconsellar per les protectores o gosseres. Des d’Animalados et donem alguns consells.

Adopto un cadell o un gos adult?
L’elecció entre adoptar un cadell o un gos adult vindrà marcada pel lloc on vivim, el nostre estil de vida, el temps lliure de què disposem i la nostra experiència amb gossos. La pregunta clau que ens hem de fer és: què li pots oferir tu a ell i ell a tu?

No vagis a la gossera o al refugi amb una idea preconcebuda. Deixa’t assessorar abans per un veterinari, pels propietaris de gossos de la raça que t’agrada que coneguis i pels propis cuidadors del lloc on adoptaràs la teva mascota. El principal avantatge d’adoptar un cadell és que podràs veure’l créixer i adaptar el seu comportament a la teva manera de ser i de viure. Seguiràs dia a dia el seu desenvolupament i podràs corregir qualsevol mal hàbit que presenti. Els cadells aprenen ràpid però durant els primers mesos de vida s’ha d’estar molt pendent d’ells –fan les seves necessitats on volen i ho mosseguen tot- ja que requereixen especial atenció per anar modificant la seva conducta i el seu caràcter. Això exigeix al propietari dues coses: molts de temps i paciència. I no tothom en té: sobretot, de temps.

Si no tens coneixements sobre gossos, hauràs de recórrer a un especialista per tal que et digui com educar-lo. Això significarà una despesa més que s’afegirà a les habituals dels primers mesos de vida d’un gosset: veterinari, vacunacions, desparasitació, esterilització…

Adoptar un gos adult en una gossera significa, per sobre de tot, donar una nova oportunitat a un animal que ha estat abandonat i vol tornar a tenir una llar on rebre l’estima dels humans. Els gossos que han passat per aquest mal tràngol saben agrair-ho i estableixen ben aviat una relació estreta amb el seu nou company.

Si no temps molt de temps lliure i coneixes poques coses dels gossos, és la millor opció. Tindràs al mateix moment de l’adopció un gos amb el seu tamany definitiu, ben ensinistrat i amb el caràcter ja desenvolupat. Sabrem per endavant si és un gos nerviós o tranquil.

Amb un gos adult, podràs adaptar millor l’elecció de l’animal a la teva manera de ser.
Per a propietaris amb poca experiència amb gossos o persones grans, un gos adult sempre és millor. T’evitaràs les ‘baralles’ que es tenen amb els cadells per ensinistrar-los. Un gos adult s’adaptarà a la nova llar sense que pràcticament es noti.

Els principals inconvenients d’adoptar un gos adult tenen a veure amb què no coneixem el seu passat i poden aparèixer problemes que convindrà modificar o corregir, o temors que necessitaran rehabilitació.
L’aprenentatge d’un gos adult és més lent que el d’un cadell per la qual cosa pots necessitar una mica més de temps per ensenyar-li pautes de comportament adequades o de noves.

Gossos mestissos o de raça?
Trobar un gos de raça a una gossera o al refugi d’una protectora no és el més habitual. La majoria de gossos que hi ha són mestissos: animals que gaudeixen d’una millor salut i temperament. A més, tot i que les característiques de les diferents races de gos estan ben definides, això no vol dir que tots els exemplars d’una mateixa raça siguin iguals en quan al temperament. Dependrà de l’educació que li donis o hagi rebut.

A més, si vols un gos original i irrepetible, és millor que adoptis un gos fruit d’una barreja de races. N’hi haurà pocs com ell. L’únic inconvenient que pots trobar si adoptes un cadell és que no sabràs amb seguretat com seran físicament quan siguin adults. De tant en tant arriben gossos de raça a les protectores,per la qual cosa bastarà que els demanis que t’avisin en cas de que hi hagi un ingrés. Segurament, no seràs l’únic interessat en aquell gos així que tampoc és segur que te’l puguis quedar.
Evidentment, adquirir un gos de raça en una tenda surt molt més car –a banda de l’inconvenient que significa el no saber les condicions en les que el gos ha passat els seus primers mesos de vida- que no a una protectora d’animals. I des de Tincungos mai no ens cansarem de repetir que si estimes els animals, la millor opció és sempre adoptar.

Si estàs entossudit en tenir-ne un gos de raça, t’aconsellem que hi vagis a un criador fiable de la raça que vols i que comprovis les instal·lacions en les que viu el cadell i si està amb la seva mare i els seus companys de camada.

Quin gos em convé més?
Ja hem dit anteriorment que en el moment de pensar quin gos volem adoptar, hem de tenir en compte alguns elements com el lloc on vius, si vius amb nens, si ets una persona molt activa, la teva edat…
Les protectores tindran en compte tots aquest elements per oferir-te l’exemplar que millor s’adapti al teu estil de vida i que a la vegada també pugui gaudir de la teva manera de ser.
La idea de que si vius en un pis petit hauràs d’adoptar un gos petit no és del tot encertada si per exemple ets una persona que no té gaire temps lliure per dedicar-li a la teva mascota. Els gossos petits són més moguts i requereixen que els treguin a passejar més vegades del normal per a que es descongestionin. Un gos de tamany gran que no sigui gaire actiu pot viure perfectament en un habitatge no gaire gran.

Un gos per viatjar
Si ets una persona que viatja molt i vols anar acompanyat del teu gos, serà millor adoptar un gos petit fàcil de portar en qualsevol mitjà de transport dins un transportí que no un gos gran. Com no passes gaire temps a casa amb el teu gos, suposem que preferiràs un animal que no deixi anar pèl. Algunes races de pel curt que no et faran anar recollint pels per tots els racons de casa són el collie, el caniche, el yorkshire terrier, els schnauzers o el gos d’aigua espanyol. També has de valorar aquestes races si ets una persona amb alèrgies.

Un gos per a una casa amb nens
Si a casa teva hi viuen nens petits hauràs d’adoptar un gos amb un temperament tranquil, que no sigui dominant, per evitar els gelos quan els nens li agafin les seves joguines; ni territorial per quan les criatures envaeixin el seu espai. Haurà de ser un gos pacient i que li agradi que juguin amb ell. Les races que més reuneixen aquestes característiques són el llaurador, el boxer, el golden retriever, el collie o el llebrer espanyol, si vols tenir un gos gran. Si prefereixes un gos petit, el beagle, l’schnauzer o el carlí són les que millor s’adapten als nens.

Un gos per a una casa amb ancians
Un gos pot ser un company ideal per a les persones grans ja que a més de fer-los companyia i obligar-los a fer una mica d’exercici quan els treuen a passejar, se’ls pot ensinistrar perquè facin petites tasques com agafar un objecte que hagi caigut al terra o prémer un botó.
Han de ser exemplars madurs -de quatre o més anys-, tranquils i melindrosos i que no necessitin passejar gaire. Si vols un gos de raça que s’adapti a aquestes característiques pots adoptar un sussex spaniel, un english toy spaniel, un bulldog o un terrier yorkshire.
Aquestes races també són apropiades per a persones tranquil·les o sedentàries que tenen prou amb donar petits passejos acompanyats de la seva mascota.

Un gos a per un esportista
Si ets una persona activa a la que li agrada anar d’excursió i que vol un gos al que també li agradi l’exercici físic, algunes races que més s’adeqüen a aquestes característiques són el dalmata, el border collie –una raça de gos pastor-, el border collie, l’springer spaniel, el setter irlandés, el papillon o el duck Rolling retriever. Si vols un gos amb molta energia per a que t’acompanyi a fer exercici físic, algunes races que et faran suar de valent són el golden o llaurador retriever, el setter anglès, el bretó, el braco de Weimar, el viszla, el husky siberià, el basenji o l’akita. Són races de gossos caçadors o acostumats a fer feines dures, d’aquí la seva enorme resistència. En aquest enllaç de Perros.com podràs consultar les característiques físiques i psicològiques de les races que t’acabem de comentar i d’altres per a què sàpigues quines s’adapten millor a tu.

Consells per viatjar amb el gos

Abans de començar un viatge cal tenir en compte alguns preparatius veterinaris, legals com el passaport i també per ajudar a que el gos estigui més tranquil.

Cada cop que marxem de casa uns dies o de vacances ens preguntem el mateix quan planifiquem el viatge: què fem amb el gos? A qui el deixem? Doncs el teu gos pot viatjar sense cap problema amb tu tant per la geografia catalana o espanyola com per la majoria de països estrangers. Fins i tot fora de les nostres fronteres podràs comprovar el bon tracte que reben les teves mascotes a l’estranger. Abans de fer un viatge amb el teu gos has de tenir en compte una sèrie de requisits que haurà de complir, sobretot si viatja a l’estranger, i algunes recomanacions per a que el desplaçament en cas que sigui en avió o vaixell no sigui traumàtic per al teu animal.

Aquí tens alguns consells per a que viatjar amb el gos sigui cómode i fàcil:

Passaport europeu caní

És un document necessari per a gossos, gats i fures per viatjar pels països de la Unió Europea (UE) que et serà facilitat pel teu veterinari després de fer-li una revisió. Per viatjar cal que el teu gos estigui identificat per mitja d’un sistema electrònic d’identificació i correctament vacunat, sobre tot contra la ràbia. Alguns països com Irlanda, Malta, Suècia, Finlàndia o el Regne Unit demanen també que la teva mascota hagi estat sotmesa a una valoració d’anticossos contra la ràbia per un laboratori autoritzat. El passaport es formalitzarà en la llengua oficial de l’estat de la UE on s’hagi emès i en anglès; Per obtenir-lo s’haurà de pagar una taxa que cada govern determinarà.

Els estats membres de la UE poden autoritzar a entrar animals joves de menys de tres mesos sense vacunar sota determinades condicions. Si vols viatjar a altres països, en aquest enllaç de la companyia aèria Air Europa, tens informació detallada sobre les condicions que ha de complir la teva mascota per viatjar en avió per Europa i altres països d’Amèrica i Àfrica.

Com preparem el gos abans d’iniciar un viatge?

Abans de sortir de viatge amb el teu gos cal prendre una sèrie de mesures per a què el trasllat del teu animal al lloc de vacances sigui el menys estressant i traumàtic per a ell, en especial si és la primera vegada que viatja. Aquestes són algunes recomanacions:

– Dóna-li un bany abans de sortir per evitar que faci mala olor i pugui molestar a altres passatgers.

-Transmet-li tranquil·litat durant el dia de preparació del viatge. Si estàs nerviós, ell ho notarà. Ha de notar el mínim possible que és un dia diferent a qualsevol altre.

-Si has d’anar en avió redueix la quantitat de menjar el dia anterior i dóna-li suficient aigua. Dues hores abans d’entregar-lo a la companyia aèrea o naval, dóna-li un àpat lleuger.

Consulta amb el veterinari si cal que prengui algun tipus de medicació per evitar mareigs. No li donis sedants ni tranquil·litzants si ha de viatjar en avió.

Acostuma’l a estar a la gàbia o el contenidor amb el que haurà de viatjar durant cert temps abans d’iniciar el viatge. Li donarà tranquil·litat i es sentirà còmode i segur a l’hora d’emprendre el trajecte.

-En cas que marxeu en avió o en vaixell dóna un passeig amb ell abans de sortir cap a l’aeroport o el port i un altre cop abans de fer el check-in.

-Incorpora la manta o el coixí on dorm o alguna altra pertinència seva com el recipient on menja perquè reconegui la olor. Col·locar una de les seves joguines preferides dins la gàbia, també el calmarà si no estàs al seu costat durant el viatge.

-Si l’has d’entregar a la secció de càrrega d’un avió o un vaixell, fes-ho amb naturalitat i calma.

La família creix

Des de Tincungos volem compartir aquest text del Col·legi Oficial de Veterinaris de Barcelona (COVB), on molt detalladament s’exposen les bases per a adaptar una mascota a la nostra llar. Ens semblen uns consells molt clars i útils, per proporcionar-nos una feliç convivència.

L’inici del nou any acostuma a coincidir tradicionalment amb l’arribada de noves mascotes a la família. La temporada nadalenca és un període important per a l’acollida d’animals domèstics i exòtics a la llar, encara que sovint aquesta decisió implica la posada en marxa d’unes pautes bàsiques que incidiran directament en la bona integració de la mascota a la nostra llar.

Aquesta tasca de conscienciació té una influència directa en el percentatge d’abandonaments d’animals que tendeix a incrementar-se durant el primer trimestre de l’any, així com en els períodes de vacances. Només l’últim any, 5.390 mascotes van ser retrobades després d’haver estat abandonades, perdudes o robades, gràcies a l’AIAC (Arxiu d’Identificació d’Animals de Companyia). Amb l’objectiu de reduir aquest número, el Col·legi Oficial de Veterinaris de Barcelona (COVB) recomana seguir una sèrie de pautes bàsiques com a mesura de conscienciació per evitar aquesta situació.

1.- Temps: És important dedicar un temps diari adequat a la cura i atenció de la mascota que variarà en funció de les característiques de cada espècie o animal.

2.- Alimentació: Una correcta alimentació requereix d’unes especificacions nutritives que es troben en aliments especialitzats, per tant, s’ha de procurar evitar oferir qualsevol tipus de menjar i, sobretot, fer-ho a deshores.

3.- Vacunació: Establir un pla sanitari és primordial per a una convivència més segura. La vacunació i desparasitació periòdica garanteixen, tant la salut de la mascota, com la de la nostra família.

4.-  Identificació: Identificar a les nostres mascotes és un aspecte bàsic de cara a solucionar una hipotètica pèrdua. Els veterinaris són els professionals autoritzats per identificar a un animal mitjançant la implantació en condicions d’asèpsia d’un microxip  amb un codi numèric de 15 dígits. Un cop introduït el xip, el veterinari s’encarregarà de vincular aquest codi amb el propietari donant-lo d’alta a l’AIAC (Arxiu d’Identificació d’Animals de Companyia).

5.- Cens: Aquest registre que dirigeix l’Ajuntament és de gran utilitat per conèixer quina és la població d’animals de companyia a cada localitat, per tal de poder prendre mesures útils com la projecció de nous espais condicionats. Per formalitzar aquest registre, el propietari ha d’inscriure la seva mascota al Cens d’Animals de Companyia mitjançant el document d’identificació de la seva mascota, la cartilla sanitària i la fotocòpia del seu DNI.

6.- Esterilització: L’esterilització és la solució per a la cria incontrolada dels animals domèstics que esdevé la causa principal del seu abandonament. A més, aquesta mesura també millora la convivència, evita els hàbits de fugida durant el període de zel i en cap cas modifica aspectes de la intel·ligència de l’animal ni provoca depressió. 

7.- Educar: A l’hora de conviure amb un animal és essencial ensenyar-li a comportar-se correctament. Per això, és bàsic saber donar el seu lloc a la mascota i permetre que experimenti amb diferents situacions que es donaran al llarg de la seva vida. En cas de dubte sempre podem consultar amb el nostre veterinari per veure quines mesures són les més adequades.

8.- Higiene: Per mantenir la nostra mascota neta no és necessari netejar-la contínuament amb aigua i sabó. Un bon pentinat i/o raspallat acostuma a ser més beneficiós i elimina la major part de la brutícia de la pell de les nostres mascotes. 

9.- Convivència: Trobar un lloc adequat a l’habitatge és fonamental per aconseguir una convivència còmoda, ja que ajudarà al confort de l’animal i contribuirà a que aquest respecti els espais comuns.

10.- Societat: La integració social de la nostra mascota dependrà, en gran mesura, en saber com evitar conflictes i baralles amb altres animals, així com controlar a l’animal per a no molestar a la resta d’usuaris.

 

Fures i rèptils, mascotes a l’alça

El llistat d’animals de companyia s’ha anat ampliant any rere any obrint pas a noves mascotes exòtiques. Als habituals gats i gossos, s’han unit un nodrit grup de nous animals entre els que cada cop tenen més importància les fures, cobais, rèptils i aus exòtiques, entre d’altres.

Tots ells requereixen de cures específiques, de manera que l’assessorament d’un veterinari especialitzat esdevé un aspecte bàsic per a què l’acollida de l’animal sigui còmoda i agradable, evitant així generar estrès o rebuig en el seu nou entorn.

Josep Gómez Muro, president del Col·legi Oficial de Veterinaris de Barcelona, destaca: “L’assessorament d’un veterinari professional adquireix una gran importància, especialment en aquesta fase inicial d’acollida, i contribueix directament a adquirir un coneixement més ampli de la mascota.

 

Sobre COVB

Fundat l’any 1904, el Col·legi Oficial de Veterinaris de Barcelona (COVB) a prop de 2.500 professionals del sector veterinari. La seva missió és garantir un bon exercici professional respectuós amb els drets i els interessos de la societat en general. Per assolir aquest objectiu, s’ordena l’exercici de la professió, es promouen i organitzen cursos de formació, acords amb diferents entitats i conferències sobre temes d’interès entre d’altres tasques, procurant la perfecció i regulació dels serveis que puguin oferir els veterinaris.

L’objectiu principal del COVB és convertir-se en un instrument útil recollint les propostes, suggeriments, observacions i crítiques dels seus col·legiats i de la societat.. A més, entre els seus objectius també destaca el de convertir-se en un òrgan de consulta oferint informació dels múltiples camps que comprèn la professió.