Entrades

Consells per viatjar amb animals de companyia durant les vacances

El 42% de la població espanyola viu amb algun animal de companyia. Els animals formen part de la nostra família i com a membres actius d’ella, també es mereixen unes bones vacances.

Afortunadament cada vegada són més els allotjaments que permeten anar amb els nostres amics, els anomenats Pet Friendly. Però una vegada seleccionat el lloc on pernoctarem, és important també tenir en compte el transport que utilitzarem per a desplaçar-nos.

El transport més utilitzat sens dubte és l’automòbil, ja que aquest ens permet organitzar el viatge a la nostra manera, podent fer parades sempre que necessitem tant per a fer passejos com per donar-los de menjar. A més, solen ja estar habituats al nostre cotxe, per la qual cosa no serà tan traumàtic per a ells. Però hi ha altres opcions com el tren o l’avió que exigeixen alguns requisits que hem de conèixer amb antelació a fi d’evitar-nos sorpreses.

A banda d’això, també serà important tenir en compte altres aspectes abans d’iniciar un viatge, per exemple:

-El transportin, ha de tenir la mida suficient perquè l’animal pugui donar-se la volta i estar còmode. Ha de comptar amb suficient ventilació i anar degudament subjecte en el vehicle. En cas d’haver de viatjar amb avió ens exigiran a més que estigui homologat i compleixi tots els requisits del IATA.

-S’ha d’evitar que viatgi acabat de menjar. Es recomana que hagin passat entre 2 i 3 hores de l’última ingesta per a evitar possibles vòmits i marejos. Si el viatge s’allargués en el temps, caldrà preveure almenys una parada (de ser possible) per donar-li de menjar, sempre de manera lleugera.

-Proveir-se de l’aigua suficient per a tot el trajecte i mantenir-la fresca a l’estiu.

-Si viatgem amb cotxe i no volem ficar al gat o al gos en el transportin, habilitar una xarxa en el maleter.

Pel que fa a la maleta que haurem de preparar per a ells, no pot faltar:

-En el cas d’un gat, el seu calaix de sorra i una paleta.

-Abeurador i menjadora portàtil.

-Corretja de recanvi.

-Si l’animal és de mida petita, portar-nos una bossa o una motxilla per a poder portar-ho en braços en visitar algun monument històric o museu.

-Una manta, o algun objecte que li sigui familiar, així com joguines per a tenir-ho entretingut.

-Documentació de l’animal que inclourà la cartilla de vacunació, així com el Passaport d’animals domèstics exigible a la UE des de 2004. És important també informar-se bé dels requisits del país de destí, perquè poden sol·licitar a més, algun altre tipus de certificats com els de desparasitacions o bé un document del veterinari donant fe de la bona salut de l’animal.

-Medicació, si la precisa.

-Informació dels veterinaris pròxims al nostre allotjament així com del servei d’urgències per si fos necessari.

Font: AMIC/Eva Remolina

Coneix els millors consells per introduir un gat a casa de manera responsable

La introducció d’un animal de companyia dins d’un nucli familiar és una decisió molt responsable que no pot ser presa a la lleugera. Abans d’adoptar un gos o un gat has de valorar si estàs preparat per mantenir-lo i cuidar-lo amb garanties per a tota la vida. Si després de reflexionar-ho bé, finalment has decidit acollir un animal a casa teva, és molt important que tinguis tot preparat per a la seva arribada, garantint així el seu màxim benestar des del principi.

En la publicació d’avui parlem amb l’Ale Lopez Irala, qui ens proporciona les claus per a una correcta introducció d’un gat en la seva nova llar i ens comparteix els seus coneixements per solucionar de la millor manera possible amb els imprevistos que puguin ocórrer durant les primeres setmanes.

Ale Lopez Irala és Consultora Certificada en Comportament Felí i Directora Regional Argentina IAABC Espanyol. Com a especialista en conducta felina, la seva missió és enfortir el vincle entre gats i humans a través de l’educació i la modificació del comportament, reduint les possibilitats d’un retorn al refugi o al carrer.

En primer lloc… Tots els gats estan preparats per a viure en una llar amb una família humana?

Des del meu punt de vista i experiència, per més que sempre anheli una llar per a tots els gats, hi ha molts d’ells que no aconsegueixen adaptar-se a la vida d’interior. Potser per la seva edat o per la seva tan preuada llibertat, però per més esforços que fem no aconsegueixen adaptar-se. He viscut casos de veure gats grans, que han estat trets de les seves colònies per creure que els fem un bé i, de sobte, el gat comença a comportar-se d’una manera estranya, es frustra, té pors, agredeix… i aquí comencen una sèrie de comportaments no desitjats.

Quins gats no estarien llavors preparats per fer aquest pas?

Aquells gats que estan establerts en colònies, adults grans, sense esterilitzar, els gats forals.

Un cop presa la decisió d’adoptar un gat, quins procediments cal dur a terme a la llar durant els dies previs a l’arribada del felí?

Abans de res, cal tenir preparats els recursos bàsics necessaris, que són: una safata sanitària, un menjador i abeurador, rascadors, proveir-lo de llocs per amagar-se i llocs per descansar i també proporcionar-li joguines. Aquest és l’ambient saludable ideal. Hem de tenir tot això a punt abans de que vingui a casa. Un cop tenim llista la nostra habitació per al gat, la idea és que li proporcioni la tranquil·litat i seguretat que necessita mentre es familiaritza amb les olors i sons de la casa.

Com ha de produir-se el primer contacte del gat amb la seva nova llar?

Al principi, recomano que ho vegin amb freqüència durant períodes curts de temps. Les visites poden consistir a interactuar directament amb ell en forma de jocs o carícies, o llegir tranquil·lament un llibre o xerrar per telèfon en el mateix espai que el nou company. Cal tenir en compte que un gat nerviós, en una nova llar, pot grunyir, xiuxiuejar, moure la cua o posar les orelles cap enrere. La millor resposta és parlar suaument i deixar-li un temps tot sol. A poc a poc ha de familiaritzar-se amb la nostra rutina.

Existeixen objectes prohibits o perillosos que haguérem de retirar o amagar per al benestar del felí?

Sempre recomano posar la casa a prova de gats retirant els objectes que es puguin trencar i que puguin fer mal. És important guardar sempre les joguines en un lloc segur quan no les utilitzin. Si es deixen sense supervisió, la corda és una joguina per exemple que pot generar-nos un problema.

Els cubs d’escombraries han d’estar sempre fora de l’abast, algunes plantes que poden ser tòxiques també, així com les bosses d’escombraries. Cal mantenir els productes tòxics de la llar, inclosos els medicaments i productes de neteja, anticongelant i pintura fora del seu abast. Cal guardar aquests articles de forma segura i adequada.

Ale López Irala, Consultora Certificada en Comportamiento de Felinos @rasca.y.pica

Què cal fer si el gat s’amaga durant els primers dies a la seva nova llar?

Abans de res saber que és normal. Els gats són criatures territorials per excel·lència, hem de donar-los el seu temps per reconèixer el nou espai, un espai que està ple de nous olors que no reconeixen. Cal brindar seguretat amb rutines i opcions per la casa. El primer i més important és la paciència i mai intentar apressar el gat perquè faci coses per a les quals no estigui preparat. És important proporcionar-li un lloc tranquil amb tot el que necessiti.

Com s’ha d’actuar si succeeix tot el contrari i el gat es mostra nerviós, agressiu o atacador?

Abans de res hem de saber que hi ha una certa “etiqueta felina” per excel·lència que fem servir, on hi ha abans de res la paciència i deixem que el gat ens guiï pel seu llenguatge corporal. Davant certs comportaments solem fer sessions curtes, ensenyant-li que és el correcte o que ens agradaria que faci (per exemple cridar-ho pel seu nom i que vingui a nosaltres) i després recompensem aquest comportament.

Això ho podem fer si volem fer un entrenament puntual, ara bé, si parlem d’un gatet en l’etapa de socialització ja el treball canvia, atès que hem d’ensenyar-li a descobrir olors noves, textures, sons, com jugar… Tots els animals aprenen ràpidament amb la nostra ajuda.

Per tant… Es pot reconduir el comportament d’aquests felins?

Sí. Sempre que estiguem a temps. Moltes vegades passa que sense voler no s’han adonat que hi havia un gran problema i aquest es va anar reforçant negativament durant anys i els era “normal” fins que no ho van tolerar més, per a aquestes situacions pot ser ja tard la reconducció. Per això insistim en observar sempre alguna conducta fora del normal i demanar ajuda a experts.

Els gats són animals completament independents o també necessiten l’atenció i l’afecte dels humans?

Des de ja que si! Per això els convidem a viure amb nosaltres, per compartir els nostres dies i és part de la tinença responsable que assumim amb la seva adopció.

Què requereixen els gats per a una tinença responsable?

A part de la cura de la seva salut, hem de preocupar-nos pel seu benestar físic i mental, i per a això, hem d’incorporar rutines de jocs, enriquir el seu ambient, en definitiva brindar opcions.

Quant de temps pot aguantar un gat sol a casa? Què ha de fer una família per garantir el benestar del felí si se’n va un cap de setmana i no pot portar-li?

Durant 8 o 10 hores poden aguantar, però també poden avorrir-se, sentir-se sols o estressats, per tant, hem de deixar-los sempre opcions de joc i llocs per sentir-se segurs. Recordem que necessiten un subministrament de menjar i aigua fresca com qualsevol altre animal, quan es queden sols necessiten accés a ambdues coses, així com a una safata sanitària neta.

En el cas que es quedi només un cap de setmana, recomano que sempre deixin a càrrec a algú de confiança que el gat conegui de ser possible i que pugui passar temps de qualitat amb ell, més enllà de netejar la safata i donar-li menjar i beure.

Un gat pot conviure a la llar amb un altre gat o amb un gos?

És clar que sí! No hi ha res més bonic que tenir una família gran. Jo tinc una família multiespecie, gat, fura i gos, així que a animar-se!

Finalment, què els diries a les persones que tenen dubtes sobre si introduir o no un gat a casa seva?

No hi ha res més bonic en aquesta vida que un gat a casa, però abans de res hem d’estar sempre preparats, planificar bé tot. Aneu pas a pas, siguin pacients i treballin sempre al ritme del gat abans de passar a la següent etapa. Alguns gats necessiten més temps que un altre. Si ja tenen un gat a casa, observen el seu temperament per poder veure quina mena de company li va millor. No ometre passos. I davant de qualsevol dubte, sempre s’ha d’anar a un professional.

Què fer si et trobes un gat al carrer

El que has de fer si et trobes un gat al carrer dependrà de molts factors. Si estàs en una ciutat on és rar veure gats pel carrer i et trobes amb un que crida la teva atenció, el primer que has de fer és mantenir la calma i observar. Si no tens a mà una persona experta en gats planteja’t almenys tres preguntes clau abans d’actuar.

És segur acostar-se al gat sense que ell ni tu correu perill?

Has de valorar si el lloc on hi ha el gatet és perillós donat el cas que aquest fugi quan t’acostis. La seguretat abans de res, els gats són imprevisibles i àgils. Aquests felins poden córrer veloçment en direcció contrària quan s’espanten. Si, per exemple, passen cotxes quan t’aproximes pots provocar un terrible atropellament involuntari. Per aquest motiu, cal que garanteixis que tant tu com el gat esteu en condicions prou segures per interactuar. Reconèixer les necessitats d’un gat pot portar temps: si vols ajudar a un gat no vagis amb presses.

Estàs segur que aquest gat no és un gat que viu feliç al carrer?

Una cosa important que has d’observar són les orelles del gat, només cal valorar el seu perfil. Si en una de les seves orelles veus una marca en forma de ve baixa, o una asimetria artificial en els seus pavellons, probablement es tracti d’un gat del carrer esterilitzat que viu en una comunitat estable anomenada colònia. Ja hi ha humans que tenen cura d’ell i de tota la seva família. Es tracta d’un gat feral o de carrer. Per a ells és impossible ser feliços tancats. Un gat feral s’estressa i mor si és reclòs, sigui en una casa o en una gatera pública o una de privada.

Hi ha la creença que els gats de casa poden sobreviure al carrer i que els gats del carrer preferirien viure en una casa. Tant una cosa com l’altra són falses.

Els gats, encara que siguin tots domèstics i d’una única espècie, la felis catus, segons la seva socialització i el seu lloc de naixement tenen diferents necessitats. Els gats nascuts en una llar, amb una interacció estreta i primerenca amb humans, són gats casolans. Durant les sis primeres setmanes solen relacionar-se només amb la mare, amb els germans de ventrada i amb les persones de la llar. A partir de les dotze setmanes ja poden integrar-se en noves famílies, però mai de la vida haurien d’acabar al carrer deliberadament ni accidentalment. Les associacions protectores de gats adverteixen del deure dels propietaris d’extremar la precaució amb finestres, balcons i portes de sortida a més de l’obligació de tenir els gats esterilitzats i identificats amb un microxip. No et perdis el post dels deu consells per evitar que el teu gat es perdi.

La vida i la salut dels gats forals millora exponencialment si es beneficien del CER. El CER és la captura, l’esterilització i el retorn a l’àrea d’origen dels gats no casolans. És el mètode més ètic, econòmic i efectiu per estabilitzar i reduir les poblacions de gats. Mitjançant gàbies-trampa es captura als gats, després són portats al veterinari, són desparasitats, vacunats i finalment sotmesos a una mínima intervenció per esterilitzar. A les poques hores d’observació i recuperació són retornats al seu territori natal.

Potser es tracta d’un gat sense marca a l’orella que reclama insistentment la teva atenció amb vocalitzacions i gestos. Això pot significar dues coses: que al municipi on esteu no es fa el CER i estàs davant d’un gat de carrer que no gaudeix dels beneficis de la cura oficial de la colònia i té gana. O, sent un municipi amb CER, has topat amb un gat casolà abandonat o extraviat. Si és un gat molt socialitzat potser et reclama mims, a més d’aliment.

Estàs segur que és un gat casolà en dificultats?

Fins i tot als experts els resulta complicat distingir quan un gat és feral o no, hi ha casolans molt tímids i de carrer molt carinyosos però incapaços de suportar la retenció entre quatre parets. Si estem davant d’un gat de família extraviat o abandonat aquest hauria de portar un xip – normalment a la banda esquerra del coll-. Això ho pot comprovar la Policia Local, el SEPRONA o un veterinari proper. El trasllat d’un lloc a un altre d’un gat dòcil és millor fer-ho dins d’un transportí tapat amb una tovallola. Si el gat és afectuós i ningú li consta on i amb qui viu, ha de dir-ho als serveis municipals de recollida, a un refugi local d’animals o es pot acollir en el propi domicili fins a l’aparició del propietari o una adopció definitiva. Quan es localitza un animal de companyia a la via pública, els particulars que l’han trobat han de publicitar la seva troballa mitjançant cartells amb una foto, fent referència al gènere, el dia i manera de contacte. També és obligatori notificar el descobriment i la tutela a les autoritats. Quan ja es tenen gats a casa, un veterinari haurà de realitzar diferents procediments amb el nou abans de res. Per raons de salut i de comportament no s’han de barrejar gats desconeguts en un mateix espai sense prendre les adequades precaucions.

Una resposta extra

Els gats emparats pel CER solen tenir bon aspecte, tenen un pes adequat i el seu pelatge llueix sa. Per complir la llei i garantir la tinença responsable tot ajuntament avançat en matèria de protecció animal acorda i finança amb associacions animalistes el programa CER per als gats dels seus carrers. En gairebé totes les poblacions espanyoles hi ha persones, dones majoritàriament, que tenen cura dels seus veïns felins. Les gateres o gestores de colònies els alimenten, els posen aigua, mantenen la zona neta, a l’hivern els munten recers camuflats i, si cal, els porten al veterinari. Als països anglosaxons es parla de gats comunitaris els quals viuen en colònies controlades mitjançant el CER i al CER se l’anomena TNR.

Si l’experiència d’acostar-te als gats de carrer et fascina pots mirar de contactar amb associacions locals o amb la regidoria de medi ambient del teu municipi i informar-te del què hi ha i com col·laborar. Les gateres solen descobrir la seva vocació en enamorar-se d’un primer gat de què van saber que tot i ser feliç al carrer necessitava cures regulars.

Autor: FdCats

Deu consells per evitar que el teu gat es perdi

Si alguna cosa caracteritza els gats és el seu carácter curiós i peculiar. Els felins són uns animals certament independents que en molts moments del dia busquen la solitud. Aquesta solitud s’accentua en els adults, els quals mostren un major nivell d’autonomia ja que no necessiten recolzar-se en altres per sentir seguretat. A més, la curiositat i l’instint caçador són la part fonamental de la seva manera de ser, fet que provoca que en moltes ocasions siguin difícils de domesticar.

És evident que l’ésser humà, encara que s’esforci inútilment, és incapaç de canviar el caràcter d’aquests animals, però el que sí que pot fer és adoptar certes mesures protectores per evitar que els gats s’escapin de casa o es perdin.  Des d’Animalados t’oferim deu consells per evitar que això passi:

1. Esterilitzar: Encara que alguns amos vulguin evitar aquesta tècnica per por o per incentivar la reproducció, aquest procés ha de realitzar-se sobre els felins domèstics. L’instint dels gats en èpoques de zel és el de buscar a altres gats per bregar amb les seves necessitats, provocant situacions complicades en les quals l’animal intenta fugir de casa. Així doncs, recomanem esterilitzar al teu gatet abans que arribi a la seva maduresa sexual i sigui capaç de tenir cadells. Això normalment passa entre els quatre i els sis mesos d’edat.

2. Protegir les finestres, balcons i terrasses: La curiositat dels gats provoca que en moltes ocasions vulguin observar tot allò que hi ha a l’exterior. Per aquest motiu és important tenir una bona protecció en totes les sortides. Existeixen diferents tipus de xarxes i malles específiques per les diferents mides de gats. Tenir ben protegides aquestes sortides pot evitar que el gat s’escapi. Així mateix, la confiança que genera tenir aquesta protecció permet tenir una bona ventilació de la llar, fet que resulta molt positiu per al benestar de l’animal.

3. Implantar un xip: Aquest sistema electrònic d’identificació permet emmagatzemar informació sobre l’animal a través de la base de dades del Cens Caní que té cada comunitat autònoma. En ell es guarda informació com el nom del propietari, la seva direcció i un o dos telèfons de contacte. El microxip es col·loca una sola vegada a la vida i es manté al cos de l’animal per sempre. El procés d’implantació l’ha de dur a terme un veterinari. Gràcies a aquesta mesura, si una persona troba a un animal perdut s’ha d’adreçar a un veterinari, qui procedirà a la identificació de l’animal i a la localització del seu amo.

4. Buscar un company de joc felí: Una manera d’evitar la constant curiositat externa del gat és proporcionant-li un company de joc. Ara bé, abans de prendre aquesta decisió has de reflexionar sobre la responsabilitat que comporta tenir un nou animal de companyia a casa. Adoptar un gos o un gat mai ha de ser una decisió presa a la lleugera. La introducció d’un nou gat a casa pot provocar que l’animal que ja tenies a casa teva canviï d’humor i comportament. Cadascú ha de tenir el seu propi plat, abeurador, sorra, joguines … Aquests animals són molt territorials però a poc a poc aniran entrant en contacte fins que puguin acabar sent amics.

5. Fer que la llar sigui més interessant i acollidora que l’exterior: Els felins tenen una necessitat d’exploració constant. La seva curiositat fa que sempre tractin de conèixer què es troba present en cada racó del lloc concret en el qual es troben. És molt probable que el gat desaparegui de la vista de les persones al llarg del dia, fet que afavoreix la possibilitat que pugui perdre’s. Per intentar pal·liar una mica aquesta característica has d’oferir a l’animal tota classe d’objectes i joguines. Rascadors, boles de llana, canya de pescar amb plomes, arbres per a gats, fonts d’aigua … són alguns dels elements que atrauran l’atenció del gat i evitaran que busquin l’oci i la curiositat a l’exterior.

6. En la mesura del possible, educar: Els gats són uns animals molt intel·ligents capaços d’assimilar les normes que li posis. Una manera vàlida d’educar a aquests animals és reconeixent el seu bon fer. Premiar l’animal cada vegada que té una conducta positiva ajuda a que el felí sàpiga associar el regal amb la bona acció. Són animals independents que necessiten intimitat per tafanejar pel que no provis d’educar-los mitjançant crits, només aconseguiràs confondre’ls.

7. Tenir especial precaució en la protecció de la porta d’entrada: Els gats tenen sempre localitzada la zona d’entrada i sortida del lloc en el qual es troben. De manera instintiva, sempre que la porta de la llar o del lloc en el qual estan s’obri, la travessaran per conèixer què es troba a l’altra banda. Per aquest motiu és important estar especialment atents al moment d’entrar i sortir de casa.

8. Col·locar un cascavell no és una opció: El so constant d’aquests collars pot provocar dolors forts a l’oïda de l’animal, deixant-lo fins i tot sord si el cascavell és molt gran. A més, aquest objecte provoca un gran estat d’estrès sobre el felí pel fet de carregar tot el dia amb un pes innecessari. Per aquest motiu, no és gens complicat trobar-se amb animals que intenten treure-se’l.

9. Proporcionar un company de joc caní: El company de joc també pot ser un gos. La mala relació entre els cans i els gats és un tòpic irreal. El procés ha de ser molt semblant a l’acompanyant felí. Cal deixar que cadascú tingui el seu territori propi i que a poc a poc vagin coneixent-se fins que acabin fent-se amics inseparables.

10. Proporcionar joguines que fingeixin ser preses: El seu instint caçador els porta moltes vegades a voler sortir a l’exterior i escapar. Si els oferim joguines semblants als ratolins, per exemple, poden fingir una caça que els resulti suficient per a tenir-los distrets dels perills exteriors.

Consells per viatjar amb el gat amb cotxe

Els gats no són molt amics dels viatges però si no hi ha una altra opció hauràs de seguir una sèrie de pautes que garanteixin el màxim benestar d’aquests animals

Els gats són uns animals molt reticents als desplaçaments. Els canvis d’ubicació provoquen en els felins un estat d’estrès i d’ansietat causat per l’abandonament d’aquelles zones que es troben impregnades amb les seves feromones. No obstant això, en diferents situacions com poden ser les vacances, els humans ens veiem obligats a viatjar amb ells amb cotxe, tota una aventura que s’ha de planificar amb antelació.

En general, els gats no estan acostumats a viatjar amb cotxe. Aquest tipus de desplaçaments generen un estat d’estrès i nerviosisme sobre l’animal que els hi pot provocar vòmits, diarrea i marejos. Davant d’aquesta situació, els veterinaris recomanen deixar a l’animal a la seva residència habitual si el viatge no supera les dues nits fora de casa, així evitarem que el felí passi un mal tràngol.

Si la decisió ja està presa i el gat viatjarà amb tu al cotxe, el primer que has de fer és visitar al teu veterinari habitual. Ningú millor que un expert en benestar animal sabrà informar-te sobre els millors consells per al benestar del felí. Això sí, hi ha una sèrie de pautes bàsiques en què coincideixen els experts amb els quals ha parlat Animalados i que hauràs de complir perquè el desplaçament sigui el menys desagradable possible:

-Utilitza un transportí adequat. El gat ha de sentir-se el més còmode possible durant el desplaçament. Per aquest motiu, el transportí ha d’estar net i ha de ser el més rígid i espaiós possible. Per evitar problemes amb l’entrada de l’animal a l’interior del transportí pots col·locar alguna joguina, tovallola o manta que estigui impregnada amb les feromones del felí.

-Ubica correctament el transportí. Per a un viatge segur i còmode el transportí podrà ubicar-se a terra darrere dels seients davanters o també podrà col·locar-se en els seients del darrere, sempre ben lligat amb el cinturó de seguretat. El més important és que el transportí quedi ben subjecte a qualsevol d’aquestes dues zones, així evitarem moviments bruscos i marejos.

-Evita donar menjar a l’animal. Per evitar vòmits i diarrees durant el trajecte és important que el gat no hagi menjat durant les 4 hores prèvies a l’inici del desplaçament. Durant el viatge és també important que el felí no ingereixi aliments. Tan sols podrà beure aigua si el mateix animal ho desitja.

-Utilitza feromones antiestrès. Els veterinaris recomanen aquests esprais per reduir l’ansietat durant el trajecte. Les feromones antiestrès reprodueixen olors familiars del felí i del seu territori habitual. Per al seu correcte ús hauràs d’impregnar el transportí i la part del cotxe en què s’ubiqui l’animal amb aquest esprai uns 20 minuts abans de l’acomodament del gat en el vehicle.

-Acomoda el cotxe per al seu benestar. És important que el gat disposi d’una temperatura adequada durant el desplaçament, especialment quan el viatge es produeix durant els mesos més calorosos de l’any. En aquests casos es recomana posar l’aire condicionat uns minuts abans de pujar al vehicle. També és important procurar no posar la música o la ràdio massa alta. Això podria augmentar l’estat de nerviosisme del gat.

-Interactua amb el felí. Durant el trajecte és molt probable que l’animal miuli com a mostra del seu malestar i estrès. Per intentar fer que el seu desplaçament sigui més amè intenta parlar i acariciar a l’animal en la mesura del possible. D’aquesta manera, el felí percebrà normalitat en el seu entorn i podrà relaxar el seu estat de nerviosisme.

-Realitza parades cada dues hores. Igual que succeeix amb les persones, els animals també necessiten descansar del moviment del cotxe. Per aquest motiu, intenta realitzar una parada cada dues hores. Durant les pauses procura estar a prop de l’animal i mantingues el vehicle amb una temperatura adequada per al seu benestar. És molt important no deixar a l’animal sol dins del cotxe durant els mesos més calorosos de l’any. Aquesta situació podria provocar-li un cop de calor i els seus conseqüents problemes de salut.